Phallichthys amates és una espècie de peix de la família dels pecílids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.[2]
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total i les femelles els 6.[3]
Es troba a Centreamèrica.[3]
Phallichthys amates és una espècie de peix de la família dels pecílids i de l'ordre dels ciprinodontiformes.
Phallichthys amates es una especie de peces de la familia de los pecílidos en el orden de los ciprinodontiformes.[2]
Los machos pueden alcanzar los 7 cm de longitud total y las hembras los 6 cm.[3]
Se encuentran en Centroamérica.[3]
Phallichthys amates es una especie de peces de la familia de los pecílidos en el orden de los ciprinodontiformes.
Phallichthys amates Phallichthys generoko animalia da. Arrainen barruko Poeciliidae familian sailkatzen da.
Phallichthys amates Phallichthys generoko animalia da. Arrainen barruko Poeciliidae familian sailkatzen da.
Phallichthys amates (Miller, 1907) è un pesce d'acqua dolce appartenente alla famiglia Poeciliidae, sottofamiglia Poeciliinae[1].
Questa specie presenta un corpo allungato, piuttosto alto, compresso ai fianchi. Il dorso è convesso, il ventre pronunciato. La pinna caudale è a delta. Il dimorfismo sessuale è evidente: i maschi presentano un lungo organo riproduttore tubolare, il gonopodio, al quale si deve il nome scientifico del genere, mentre le femmine hanno una grande pinna anale trapezoidale.
Raggiunge una lunghezza massima di 7 cm.
Si nutre di insetti acquatici, diatomee e alghe filamentose[2].
Come tutti i Peciliidi è viviparo: la femmina partorisce da 10 a 80 avannotti dopo 28 giorni di gestazione[3].
Questa specie è allevata in acquario.
P. amates è originaria dell'America centrale: abita le acque dolci di Guatemala, Panama e Costa Rica.
Phallichthys amates (Miller, 1907) è un pesce d'acqua dolce appartenente alla famiglia Poeciliidae, sottofamiglia Poeciliinae.
Phallichthys amates is een straalvinnige vissensoort uit de familie van de levendbarende tandkarpers (Poeciliidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1907 door Miller.
Bronnen, noten en/of referenties