dcsimg

Brief Summary ( Anglèis )

fornì da EOL authors

The spider family Oxyopidae (lynx spiders) includes 447 described species (Platnick 2013), 18 species of which occur in North America north of Mexico (Brady and Santos 2005). Lynx spiders have a distinctive appearance, although they could be confused in the field with salticids because they occur in some of the same general habitats and exhibit similar jumping behavior. They have an extremely high clypeus and tall chelicerae. The eight eyes are arranged in a distinctive pattern: The anterior median eyes are small, but behind them the remaining six eyes are spread out in a hexagonal shape at the top of the head region. The legs are armed with numerous long, stiff, and conspicuous spines. The abdomen often tapers gradually to a point at the posterior (rear) end. (Bradley 2013)

Brady and Santos (2005) provide an overview of the distribution of lynx spiders in North America north of Mexico: Oxyopes salticus is found from southern Canada to northern Argentina and is frequently associated with disturbed habitats or agroecosystems (Young and Lockley 1985). Oxyopes scalaris is widespread throughout the United States and southern Canada. The remaining species of Oxyopes and Hamataliwa occur in the southern tier of states, with a few of these species reaching northern California and Virginia along the west and east coasts and southern Kansas in the middle of the continent. North American Peucetia are found from the southern United States south to northern South America (Brady 1964; Santos and Brescovit 2003). These three North American genera--Oxyopes, Hamataliwa, and Peucetia—occur around the world, but especially in the tropics and subtropics (Platnick 2013).

Most Oxyopes species occur in tall grass and herbaceous vegetation. Oxyopes scalaris and Hamataliwa are most often found on woody shrubs and trees. Peucetia prefer tall grass and especially woody shrubs such as Wild Buckwheat (Erigonium fasciculatum) and Dog Fennel (Eupatorium capillifolium). Peucetia viridans and Oxyopes salticus have been reported to be common in agroecosystems and have been suggested as biocontrol agents to control insect pests (Young and Lockley 1985; Nyffeler et al. 1992). (Brady and Santos 2005)

Lynx spiders are "sit-and-wait" predators, but have also been reported to stalk their prey like cats. Although they lack leg scopulae (distinctive hair tufts), the long spines on the front legs function as a sort of "basket" to aid in prey capture. Their characteristic darting movements and tendency to jump repeatedly when disturbed help make lynx spiders generally easy to recognize in the field. They are capable of running and jumping rapidly through dense vegetation when alarmed. (Brady and Santos 2005)

Very little is known about the reproductive behavior of lynx spiders, except that Peucetia males attach a resinous mating plug to the female after copulation (Ramirez et al. [2009] found that these plugs do not necessarily prevent remating). Egg cases are hung within a mesh of silk in Peucetia and are fixed over leaves or twigs in Oxyopes and Hamataliwa. (Brady and Santos 2005)

Work by Taylor and Pfannenstiel (2008) added the lynx spiders to the growing list of spider families known to include plant nectar in their diets. Vasconcellos-Neto et al. (2007) reported that Peucetia lynx spiders tend to be associated with plants bearing glandular hairs, at least in part because their foraging success may be augmented on these sticky surfaces; the plants can also benefit from this association due to the spiders' effective control of herbivores (Romero et al. 2008).

The delineation of Oxyopidae was well established long ago and Brady and Santos (2005) briefly summarize current understanding of the family's phylogenetic position in the spider tree.

licensa
cc-by-3.0
drit d'autor
Leo Shapiro
original
visité la sorgiss
sit compagn
EOL authors

Oxiòpids ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA
 src=
Oxiòpid verd caçant una abella

Els oxiòpids (Oxyopidae) són una família d'aranyes araneomorfes.[1] Viuen entre la vegetació, en plantes, flors i arbusts. Són àgils corredors i saltadors, i tenen una bona vista amb la que detecten a la presa. Sis dels seus vuit ulls estan disposats formant un hexàgon, una característica pròpia de la família. També tenen potes molt espinoses.

Alguns membres del gènere Oxyopes són prou abundants per tenir un paper important dins els ecosistemes agrícoles com agents de control biològic. Això és especialment cert en Oxyopes salticus, una espècie amb unes ratlles molt visibles.

Sistemàtica

Segons el World Spider Catalog amb data del desembre de 2018, aquesta família té reconeguts 9 gèneres i 457 espècies.[2] El creixement dels darrers anys és considerable en quants al nombre d'espècies ja que el 20 de novembre de 2006, hi havia reconeguts 9 gèneres i 419 espècies. Els 9 gèneres actuals no són els mateixos que fa uns anys ja que Megullia ha sigut considerat una sinonímia de Hamataliwa per Deeleman-Reinhold el 2009 i els mateixos autors han incorporat un altre gènere, Hamadruas ;[3] De les 457 espècies, 305 pertanyen al gènere Oxyopes, 83 espècies a Hamataliwa i 43 espècies a Peucetia. Els 9 gèneres són els següents:[2]

La seva distribució és molt extensa i es poden trobar per tot el món, excepte a la zona sahariana, i a una petita franja molt septentrional del planeta.[2]

Superfamília Lycosoidea

Els oxiòpids havien format part dels licosoïdeus (Lycosoidea), una superfamília formada per dotze famílies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espècies: els licòsids (2.304), els ctènids (458) i els pisàurids (328). Els oxiòpids amb 419 espècies serien el tercer grup més nombrós.

Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[4][5]

Referències

  1. 1,0 1,1 Thorell, T. (1870b). On European spiders. Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis (3) 7: 109-242.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 (anglès) Referència World Spider Catalog : Oxyopidae +base de dades . Accés el 28 de desembre de 2018
  3. Deeleman-Reinhold, C. L. (2009a). Description of the lynx spiders of a canopy fogging project in northern Borneo (Araneae: Oxyopidae), with description of a new genus and six new species of Hamataliwa. Zoologische Mededelingen 83: 673-700.
  4. Coddington, 2005, p. 24.
  5. World Spider Catalog, 2018.

Bibliografia

  • Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders»
  • World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies

Vegeu també

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Oxiòpids: Brief Summary ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA
 src= Oxiòpid verd caçant una abella

Els oxiòpids (Oxyopidae) són una família d'aranyes araneomorfes. Viuen entre la vegetació, en plantes, flors i arbusts. Són àgils corredors i saltadors, i tenen una bona vista amb la que detecten a la presa. Sis dels seus vuit ulls estan disposats formant un hexàgon, una característica pròpia de la família. També tenen potes molt espinoses.

Alguns membres del gènere Oxyopes són prou abundants per tenir un paper important dins els ecosistemes agrícoles com agents de control biològic. Això és especialment cert en Oxyopes salticus, una espècie amb unes ratlles molt visibles.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Luchsspinnen ( Alman )

fornì da wikipedia DE

Die Luchsspinnen (Oxyopidae), auch Scharfaugenspinnen genannt, sind eine Familie der Echten Webspinnen innerhalb der Überfamilie der Lycosoidea (Wolfsspinnenartige), die derzeit aus neun Gattungen mit 457 Arten besteht.[1] (Stand: 1. Juni 2019)

Die Familie ist vorwiegend in den Tropen und den warm-gemäßigten Zonen anzutreffen. Nur wenige Arten fühlen sich in der paläarktischen Region oder in den winterkalten Gebieten Nordamerikas wohl. In der polaren Zone fehlen sie.

Beschreibung

Luchsspinnen sind mit einem hoch aufgewölbten ovalen Rückenschild kräftig gebaut. Sie haben einen länglichen Hinterleib, der sich nach hinten verschmälert. Sie sind aber außerordentlich formen- und farbenreich und daher, nimmt man die gesamte Familie, auf den ersten Blick leicht mit Wolfsspinnen, Krabbenspinnen oder Streckerspinnen zu verwechseln, zumal sich ihre Balz- und Paarungsstrategien ähneln. Sie haben auffällig schwarz bedornte und dünne, gleich lange Beine. Die Männchen sind meist schlanker als die Weibchen und haben, ebenso wie die Männchen der Wolfsspinnen, Sackspinnen und Glattbauchspinnen, auffällig längere Beine als die Weibchen.

Ihre Lebensweise erfordert eine Anpassung des Sehsinns sowie der Tarsen. Sie verfügen über ein großes und nach vorn gerichtetes Augenpaar (vordere Mittelaugen), um räumliches Sehen zu ermöglichen. Die drei anderen Paare sind kleiner ausgebildet und kreisförmig oder in vier übereinander liegenden Reihen angeordnet. Ihre Tarsen weisen überraschend wenige Setae auf, jedoch scheint sie das nicht bei ihrer Aktivität zu behindern.

Balztanz

Die längeren Beine versetzen die Männchen in die Lage, den Weibchen beim Geschlechtsakt überlegen zu sein. Wie bei den Springspinnen sind visuelle Reize die primären Balzauslöser, aber taktile und chemische Stimuli spielen ebenso eine Rolle. Luchsspinnen erkennen ihren Partner aus mehreren Zentimetern Entfernung. Das Männchen führt einen Balztanz vor, bei dem die dunkel gefärbten Palpen in besonderer Weise bewegt werden. Je nach Art variieren die Bewegungen von Palpen, Beinen und Hinterleib. Der Balztanz wird von Beinberührungen begleitet, bevor die Kopulation beginnt.

Lebensweise und Brutpflege

Luchsspinnen sind meist tagaktive Jäger, die sich auf das netzlose Fangen von Beute auf krautigen Pflanzen oder in der Strauchschicht spezialisiert haben. Ebenso wie Springspinnen laufen sie auf Blättern und Stämmen umher und springen von Blatt zu Blatt. Dabei sichern auch sie sich stets mit einem Faden ab, der vor dem Absprung an der Unterlage befestigt wird. Die Beute wird angesprungen. Nur wenige sind weniger agil und lauern ihrer Beute auf. Dabei pressen sie sich an Stämme oder warten wie die Krabbenspinnen auf Blüten auf die passende Beute.

Luchsspinnenweibchen spinnen Eikokons, die an Pflanzen, z. B. wilden Buchweizen, geheftet und auch bewacht werden. Die Mutter webt bei einigen Arten, z. B. bei der Grünen Luchsspinne, ein schützendes Gespinst aus Blättern locker zusammen, in dem sich die geschlüpften Jungtiere die erste Zeit entwickeln können. Es wird von Peucetia-Arten berichtet, die ihr gesamtes Leben auf einer Pflanze verbringen.

Einheimische Arten

Die mit weitem Abstand größte Gattung ist Oxyopes, von der mindestens vier Arten in Mitteleuropa vorkommen. Der tagaktive Vertreter Oxyopes ramosus ist die am häufigsten gefundene von ihnen. Sie sind aber, ebenso wie trocken-warme Biotope insgesamt, selten anzutreffen. Weitere heimische Arten sind Oxyopes heterophthalmus, Oxyopes lineatus und Oxyopes nigripalpis, die bei Sonnenschein auf der Vegetation (Heidekraut, Gebüsch) nach Beute suchen.

Systematik

Der World Spider Catalog listet für die Luchsspinnen aktuell 9 Gattungen und 457 Arten.[1] (Stand: 1. Juni 2019)

Literatur

  • Willis J. Gertsch: American Spiders. 2. Auflage. Van Nostrand Reinhold, New York 1979, ISBN 0-442-22649-7.
  • Ambros Hänggi, Edi Stöckli, Wolfgang Nentwig: Lebensräume Mitteleuropäischer Spinnen. Charakterisierung der Lebensräume der häufigsten Spinnenarten Mitteleuropas und der mit diesen vergesellschafteten Arten. In: Centre Suisse de Cartographie de la Faune (Hrsg.): Miscellanea Faunistica Helvetiae. Nr. 4, Neuchâtel 1995, ISBN 2-88414-008-5.
  • Stefan Heimer, Wolfgang Nentwig: Spinnen Mitteleuropas. Verlag Paul Parey, Berlin 1991, ISBN 3-489-53534-0.
  • Rainer F. Foelix: Biologie der Spinnen. Georg Thieme, Stuttgart 1979, ISBN 3-13-575801-X.

Einzelnachweise

  1. a b Naturhistorisches Museum der Burgergemeinde Bern: World Spider Catalog Version 17.0 – Oxyopidae. Abgerufen am 28. März 2016.
 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia DE

Luchsspinnen: Brief Summary ( Alman )

fornì da wikipedia DE

Die Luchsspinnen (Oxyopidae), auch Scharfaugenspinnen genannt, sind eine Familie der Echten Webspinnen innerhalb der Überfamilie der Lycosoidea (Wolfsspinnenartige), die derzeit aus neun Gattungen mit 457 Arten besteht. (Stand: 1. Juni 2019)

Die Familie ist vorwiegend in den Tropen und den warm-gemäßigten Zonen anzutreffen. Nur wenige Arten fühlen sich in der paläarktischen Region oder in den winterkalten Gebieten Nordamerikas wohl. In der polaren Zone fehlen sie.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia DE

Oxyopidae ( Giavanèis )

fornì da wikipedia emerging languages

Oxyopidae iku famili kemangga kang dadi pérangan ordho Araneae.

Uga delengen

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Penulis lan editor Wikipedia

Oxyopidae: Brief Summary ( Giavanèis )

fornì da wikipedia emerging languages

Oxyopidae iku famili kemangga kang dadi pérangan ordho Araneae.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Penulis lan editor Wikipedia

Эрешмен-çӳлевĕçсем ( Chuvash )

fornì da wikipedia emerging languages
 src=
Эрешмен-çӳлевĕç

Эрешмен-çӳлевĕçсем[1] (лат. Oxyopidae) — Oxyopidae йышне кĕрекен эрешменсен пĕрлехи ячĕ. Чылайрахăш тĕсĕ эрешмен картипе хутран-ситрен çеç усă кураççĕ, ытларах ӳсентăрансем çине сунара тухаççĕ.

Ăратсем

Hamadruas Deeleman-Reinhold, 2009

Hamataliwa Keyserling, 1887

Hostus Simon, 1898

Oxyopes Latreille, 1804

Peucetia Thorell, 1869

Pseudohostus Rainbow, 1915

Schaenicoscelis Simon, 1898

Tapinillus Simon, 1898

Tapponia Simon, 1885

Çав. пекех

Oxyopidae йышĕнчи тĕссен ят-йышĕ

Галерея

Асăрхавсем

  1. ^ Сейфулина Р. Р., Карцев В. М. Пауки средней полосы России: Атлас-определитель. — М.: Фитон+, 2011. — 1000 экз. — ISBN 978-5-93457-348-6

Шаблон:Эрешменсем

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors

Эрешмен-çӳлевĕçсем: Brief Summary ( Chuvash )

fornì da wikipedia emerging languages
 src= Эрешмен-çӳлевĕç

Эрешмен-çӳлевĕçсем (лат. Oxyopidae) — Oxyopidae йышне кĕрекен эрешменсен пĕрлехи ячĕ. Чылайрахăш тĕсĕ эрешмен картипе хутран-ситрен çеç усă кураççĕ, ытларах ӳсентăрансем çине сунара тухаççĕ.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors

Lynx spider ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN

Lynx spider (Oxyopidae) is a family of araneomorph spiders first described by Tamerlan Thorell in 1870.[1] Most species make little use of webs, instead spending their lives as hunting spiders on plants. Many species frequent flowers in particular, ambushing pollinators, much as crab spiders do. They tend to tolerate members of their own species more than most spiders do, and at least one species has been identified as exhibiting social behaviour.[2]

Description

There are several genera of Oxyopidae and they differ in their habits and adaptations. Most of them have large spiny bristles on their legs and in many species the bristles form almost a basket-like structure that may assist in confining the prey that they grasp, and protect the spider from its struggles. Most Oxyopes and Hamataliwa species are small to medium in size. Lynx spiders, in spite of being largely ambush hunters, are very speedy runners and leapers, alert and with good vision. Oxyopidae in general rely on keen eyesight in stalking, chasing, or ambushing prey, and also in avoiding enemies.

Identification

As with many other families of spiders, the arrangement of their eyes is typical of the family and is an important aid in identifying them as members of the family. Six of the eight eyes of Oxyopid spiders are arranged in a hexagon-like pattern, more or less on a prominent hump on the front upper corner of the prosoma. The other two eyes are smaller, less conspicuous, and generally are situated in front of and below the other six. The basal parts of the chelicerae of most species are large, vertical and parallel, which combine with the bluff front end, a "high forehead" to the prosoma, to give most species a peculiar "flat-faced" appearance.

Hunting

They tend to be drab ambush hunters, depending to some extent on the season, some occupy flowers, ambushing pollinating insects. In this they resemble the crab spiders (Thomisidae) in behaviour. Others crouch in wait, camouflaged on plant stalks or bark. Peucetia species on the other hand, commonly are larger. They are rangy and their camouflage is vivid green, adapted to hunting or hiding among foliage.

Behavior

A Peucetia female, showing the eye pattern and the "flat-faced" appearance typical of the Oxyopidae. In this species the leg bristles are only moderately developed.

Except when defending egg purses, many tend to flee rapidly when approached by predators or large creatures such as humans. They tend not to be very aggressive towards other members of their own species, and sometimes meet casually in small groups. Possibly as an extreme example, at least one member of the genus Tapinillus is remarkable as being one of the few social spiders, living in colonies with communal feeding, cooperative brood care, and generational overlap.[3] Peucetia viridans is unusual among spiders in that females defending their egg purses will spray or "spit" venom at intruders, including humans.[4]

Benefits

Some members of the genus Oxyopes are abundant enough to be important in agricultural systems as biological control agents. This is especially true of the striped lynx spider (Oxyopes salticus). Their net value in agriculture has been disputed however, on the grounds of their predation of pollinators.[5]

Genera

Genera common in the United States include common lynx spiders and green lynx spiders. As of April 2019, the World Spider Catalog accepts the following genera:[6]

  • Hamadruas Deeleman-Reinhold, 2009 — Asia
  • Hamataliwa Keyserling, 1887 — South America, North America, Central America, Asia, Australia, Africa, Caribbean
  • Hostus Simon, 1898 — Madagascar
  • Oxyopes Latreille, 1804 — Africa, North America, South America, Oceania, Asia, Central America, Caribbean, Italy
  • Peucetia Thorell, 1869 — Asia, Australia, Europe, South America, Africa, United States, Panama
  • Pseudohostus Rainbow, 1915 — Australia
  • Schaenicoscelis Simon, 1898 — Brazil, Guyana
  • Tapinillus Simon, 1898 — Brazil
  • Tapponia Simon, 1885 — Malaysia, Indonesia

Gallery

See also

References

  1. ^ Thorell, T. (1870). "On European spiders". Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis. 3 (7): 109–242.
  2. ^ Leticia Aviles (1994). "Social behaviour in a web-building lynx spider, Tapinillus sp. (Araneae: Oxyopidae)" (PDF). Biological Journal of the Linnean Society. 51: 163–176. Retrieved 2022-03-23.
  3. ^ Aviles, Leticia : Social behaviour in a web-building lynx spider, Tapinillus spp. (Araneae, Oxyopidae) (1994) Biological Journal of the Linnean Society, 52 (2), pp. 163-176.
  4. ^ Fink LS. 1984. Venom spitting by the green lynx spider, Peucetia viridans (Araneae, Oxyopidae). Journal of Arachnology, vol. 12, pp. 373-4
  5. ^ Weems, H. V. Jr.; Whitcomb, W. H. (2001). "Green Lynx Spider, Peucetia viridans (Hentz) (Arachnida: Araneae: Oxyopidae)". Entomology and Nematology Department, Florida Cooperative Extension Service, Institute of Food and Agricultural Sciences, University of Florida. Retrieved 2022-03-23.
  6. ^ "Family: Oxyopidae Thorell, 1870". World Spider Catalog. Natural History Museum Bern. Retrieved 2019-04-22.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Lynx spider: Brief Summary ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN

Lynx spider (Oxyopidae) is a family of araneomorph spiders first described by Tamerlan Thorell in 1870. Most species make little use of webs, instead spending their lives as hunting spiders on plants. Many species frequent flowers in particular, ambushing pollinators, much as crab spiders do. They tend to tolerate members of their own species more than most spiders do, and at least one species has been identified as exhibiting social behaviour.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Oxyopidae ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia ES

Los oxiópidos (Oxyopidae), conocidos como arañas lince, son una familia de arañas araneomorfas. Muchas de estas arañas son especies tropicales. Viven en plantas y flores. En el norte de Europa encontramos tres especies de esta familia: Oxyopes heterophthalmus, Oxyopes lineatus y Oxyopes ramosus. Tienen muchos parecidos con los licósidos y los saltícidos. Son capaces de correr y saltar fácilmente. Tienen largas espinas en sus patas.

Géneros

Se reconocen los siguientes géneros según WSC:[2]

Véase también

Referencias

  1. World Spider Catalog (2016). The world spider catalog, version 17.5 Natural History Museum Bern, Oxyopidae. Acceso: 3 de noviembre de 2016.
  2. World Spider Catalog (2016). The world spider catalog, version 17.5 Natural History Museum Bern, Géneros en Oxyopidae. Acceso: 3 de noviembre de 2016.

 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores y editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ES

Oxyopidae: Brief Summary ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia ES

Los oxiópidos (Oxyopidae), conocidos como arañas lince, son una familia de arañas araneomorfas. Muchas de estas arañas son especies tropicales. Viven en plantas y flores. En el norte de Europa encontramos tres especies de esta familia: Oxyopes heterophthalmus, Oxyopes lineatus y Oxyopes ramosus. Tienen muchos parecidos con los licósidos y los saltícidos. Son capaces de correr y saltar fácilmente. Tienen largas espinas en sus patas.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores y editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ES

Oxyopidae ( Fransèis )

fornì da wikipedia FR

Les Oxyopidae sont une famille d'araignées aranéomorphes[1]. Elles sont appelée araignées-lynx.

Distribution

 src=
Distribution

Les espèces de cette famille se rencontrent sur tous les continents sauf aux pôles[1]. On les trouve surtout sous les tropiques et dans les zones modérément chaudes. Seules quelques espèces peuvent vivre dans les régions aux hivers froids d'Amérique du Nord et d'Eurasie.

Description

 src=
araignée-lynx de Java

Ce sont des araignées de taille moyenne. Elles vivent dans la végétation basse et pratiquent la chasse à courre ou à l'affût. Parmi leur proie, on trouve des mouches, moucherons jusqu'au papillons et petits coléoptères.

Les pattes sont longues et toutes épineuses. Elles ont 8 yeux, dont 6 sont disposés en forme d'hexagone. Leur vision est excellente, ce qui leur a valu l'apposition de "lynx".

Paléontologie

Cette famille est connue depuis le Paléogène[2].

Taxonomie

Cette famille rassemble 442 espèces dans neuf genres actuels[1].

Liste des genres

Selon World Spider Catalog (version 22.5, 19/08/2021)[3] :

Selon World Spider Catalog (version 20.5, 2020)[4] :

Publication originale

  • Thorell, 1869 : « On European spiders. Part I. Review of the European genera of spiders, preceded by some observations on zoological nomenclature. » Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis, sér. 3, vol. 7, p. 1-108 (texte intégral).

Notes et références

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FR

Oxyopidae: Brief Summary ( Fransèis )

fornì da wikipedia FR

Les Oxyopidae sont une famille d'araignées aranéomorphes. Elles sont appelée araignées-lynx.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FR

Oxyopidae ( Indonesian )

fornì da wikipedia ID

Oxyopidae adalah salah satu famili laba-laba yang merupakan bagian dari ordo Araneae. Sebagian besar spesies dalam famili ini tidak banyak menggunakan jaring, dan malah menghabiskan sebagian besar waktunya sebagai pemburu di tumbuhan-tumbuhan. Banyak spesies yang khususnya mendekati bunga dan menyergap penyerbuk. Mereka cenderung menoleransi anggota spesies yang sama dan paling tidak satu spesies menunjukkan perilaku sosial.

Lihat pula

Pranala luar

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Penulis dan editor Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ID

Oxyopidae: Brief Summary ( Indonesian )

fornì da wikipedia ID

Oxyopidae adalah salah satu famili laba-laba yang merupakan bagian dari ordo Araneae. Sebagian besar spesies dalam famili ini tidak banyak menggunakan jaring, dan malah menghabiskan sebagian besar waktunya sebagai pemburu di tumbuhan-tumbuhan. Banyak spesies yang khususnya mendekati bunga dan menyergap penyerbuk. Mereka cenderung menoleransi anggota spesies yang sama dan paling tidak satu spesies menunjukkan perilaku sosial.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Penulis dan editor Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ID

Oxyopidae ( Italian )

fornì da wikipedia IT

Oxyopidae Thorell, 1870 è una famiglia di ragni appartenente all'infraordine Araneomorphae.

Etimologia

Il nome deriva probabilmente dal greco ὁξύς, oxys, cioè acuto, aguzzo, a punta, e ὄψις, òpsis, cioè vista, apparenza, per la sviluppata capacità visiva, ed il suffisso -idae, che designa l'appartenenza ad una famiglia.

Caratteristiche

Detti anche ragni-lince, sono predatori di altri ragni che scovano e attaccano fra le foglie e gli arbusti. Hanno otto occhi sei dei quali sono sistemati a mo' di esagono regolare, il che consente di identificarli con sicurezza. Hanno anche zampe spinose.

 src=
Oxyopidae, distribuzione

Comportamento

Sono corridori molto agili e grazie alla vista acuta, ciò che consente loro di attaccare all'improvviso o d'agguato. Svariate specie, fra cui principalmente Oxiopes salticus, sono abbastanza abbondanti per essere annoverati fra gli agenti di controllo biologici in agricoltura nella lotta contro i parassiti.

Distribuzione

Ragni cosmopoliti, ad eccezione della fascia desertica del Sahara e del deserto arabico[1].

Tassonomia

Attualmente, a novembre 2020, si compone di 9 generi e 438 specie[1]:

Generi inglobati

Note

  1. ^ a b World Spider Catalogue, versione 21.5, Famiglie di ragni, con numero di generi e specie URL consultato il 1 dicembre 2020, su wsc.nmbe.ch.}
  2. ^ Questo genere è stato riconosciuto in sinonimia con Hamataliwa Keyserling, 1887 e ivi inglobato

Bibliografia

  • Thorell, 1870 - On European spiders. Nova Acta Regiae Societatis Scientarium Upsaliensis, ser. 3, vol.7, p. 109-242.

 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autori e redattori di Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia IT

Oxyopidae: Brief Summary ( Italian )

fornì da wikipedia IT

Oxyopidae Thorell, 1870 è una famiglia di ragni appartenente all'infraordine Araneomorphae.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autori e redattori di Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia IT

Lūšiavoriai ( lituan )

fornì da wikipedia LT

Lūšiavoriai (lot. Oxyopidae, angl. Lynx spiders, vok. Scharfaugenspinnen, Luchsspinnen) – vorų (Araneae) šeima.

Pasaulyje žinomos 9 gentys ir 408 rūšys, iš jų labai daug gyvena tropikuose. Europoje paplitusios tik trys rūšys. Vorų visos 8 akys išsidėsčiusios keturiomis skersinėmis linijomis. Turi nepaprastai gerą regėjimą. Kojos apaugusios ilgais dygliais. Kūnas raudonai rudos spalvos, su baltų plaukelių raštu.

Vorai aktyvūs dieną, gaudomųjų tinklų neverpia, grobį pagauna šuoliu. Gyvena ant žemesnių augalų šiltose ir atvirose vietose. Patelės rutulio formos balto šilko kiaušinėlių kokoną padeda augalų viršūnėse ant stambesnių šakelių išsišakojimų. Lytiškai subręsta po 2 metų.

Lietuvoje 1 rūšis:

Nuorodos

Vikiteka

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia LT

Lūšiavoriai: Brief Summary ( lituan )

fornì da wikipedia LT

Lūšiavoriai (lot. Oxyopidae, angl. Lynx spiders, vok. Scharfaugenspinnen, Luchsspinnen) – vorų (Araneae) šeima.

Pasaulyje žinomos 9 gentys ir 408 rūšys, iš jų labai daug gyvena tropikuose. Europoje paplitusios tik trys rūšys. Vorų visos 8 akys išsidėsčiusios keturiomis skersinėmis linijomis. Turi nepaprastai gerą regėjimą. Kojos apaugusios ilgais dygliais. Kūnas raudonai rudos spalvos, su baltų plaukelių raštu.

Vorai aktyvūs dieną, gaudomųjų tinklų neverpia, grobį pagauna šuoliu. Gyvena ant žemesnių augalų šiltose ir atvirose vietose. Patelės rutulio formos balto šilko kiaušinėlių kokoną padeda augalų viršūnėse ant stambesnių šakelių išsišakojimų. Lytiškai subręsta po 2 metų.

Lietuvoje 1 rūšis:

Raštuotasis lūšiavoris (Oxyopes ramosus)
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia LT

Lynxspinnen ( olandèis; flamand )

fornì da wikipedia NL
 src=
Verspreiding van de lynxspinnen.

Lynxspinnen (Oxyopidae) zijn een familie van spinnen. De familie telt 9 geslachten met daarin 419 beschreven soorten.

Taxonomie

Zie ook

Wikimedia Commons Zie de categorie Oxyopidae van Wikimedia Commons voor mediabestanden over dit onderwerp.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NL

Lynxspinnen: Brief Summary ( olandèis; flamand )

fornì da wikipedia NL
 src= Verspreiding van de lynxspinnen.

Lynxspinnen (Oxyopidae) zijn een familie van spinnen. De familie telt 9 geslachten met daarin 419 beschreven soorten.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NL

Oxyopidae ( norvegèis )

fornì da wikipedia NO

Gaupeedderkopper (Oxyopidae) er en gruppe (familie) av edderkopper som tilhører undergruppen Entelegynae i gruppen Araneomorphae.

Utseende

 src=
Oxyopes sertatus, hunn

Middelsstore (de nordeuropeiske artene har en kroppslengde på 4-10 mm), slanke og langbeinte edderkopper, gjerne lyst brunspraglete. De åtte øynene danner omtrent en sekskant eller en litt kantete oval. Karakteristisk er at de to bakerste øynene sitter nesten midt oppe på hodet – hos de fleste andre edderkopper sitter de bakerste øynene på sidene. Beina har påfallende kraftige, pigglignende børster. Bakkroppen er pæreformet, tilspisset bakerst.

Levevis

Oxyopidae er dagaktive jegere som både kan løpe meget raskt og hoppe ganske langt. De klatrer gjerne rundt i vegetasjonen. De lager ikke noen form for fangstnett. Forut for parringen gjennomfører hannen en innviklet "dans" med ritualiserte bevegelser for å få hunnen til å akseptere ham, ikke ulikt atferden hos hoppeedderkopper (Salticidae). Hunnen lager en flat, tallerkenformet eggsekk av silke som festes til vegetasjonen, og står vakt over denne til eggene klekkes. Noen arter i denne familien er regnet som nyttedyr fordi de bidrar til å holde bestandene av potensielle skadeinsekter nede. Noen arter i den søramerikanske slekten Tapinillus lever selskapelig.

Utbredelse

Familien er utbredt i alle verdensdeler, men det er bare få arter utenom de varme områdene. I Skandinavia finnes bare én art, denne ble regnet som utdødd i Norge men ble gjenoppdaget i 2006. Arten er listet som sårbar (VU) på den norske rødlisten fra 2006.

Systematisk inndeling / europeiske arter

 src=
Familiens utbredelse
 src=
Oxyopes ramosus er eneste art i Norge. Her en ung hann.
Treliste

Referanser

  1. ^ Mine edderkopper - Norsk artsliste (besøkt 10. april 2011)

Litteratur

  • Roberts, M.J. (1995) Spiders of Britain & Northern Europe. Harper Collins. ISBN 0-00-219981-5

Eksterne lenker

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NO

Oxyopidae: Brief Summary ( norvegèis )

fornì da wikipedia NO

Gaupeedderkopper (Oxyopidae) er en gruppe (familie) av edderkopper som tilhører undergruppen Entelegynae i gruppen Araneomorphae.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NO

Śpiesznikowate ( polonèis )

fornì da wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons

Śpiesznikowate (Oxyopidae) – rodzina pająków z podrzędu Opisthothela. Śpieszniktowate to pająki drapieżne, które żyją na roślinach, kwiatach i krzewach. Co najmniej jeden gatunek wykazuje zachowania społeczne. W Polsce występuje jeden gatunek - śpiesznik rysień (Oxyopes ramosus)[1].

Rodzina Oxyopidae zawiera około 450 gatunków podzielonych na 9 rodzajów[2]. Zazwyczaj różnią się w swoich zachowaniach i adaptacjach. Na przykład większość gatunków z rodzajów Oxyopes i Hamataliwa jest małych i średniej wielkości; przedstawiciele szczególnie tego drugiego rodzaju mają zwyczaj polowania z zasadzki w sposób przypominający ukośnikowate (Thomisidae). Niektóre z nich zajmują kwiaty i czekają na owady z je zapylające, inne czyhają na łodygach roślin lub na korze. Z drugiej strony, gatunki z rodzaju Peucetia - będące przeważnie większe, jaskrawozielone i smukłe - są aktywnymi biegaczami i skoczkami. Oxyopidae generalnie polegają na ostrym wzroku podczas polowania, czy to z zasadzki, czy w pogoni za zdobyczą, a także unikając ataków. Sześć z ich ośmiu oczu ułożonych jest w sześciokątny wzór, cechę charakterystyczną przedstawicieli tej rodziny. Pozostałe dwoje oczu są mniejsze i na ogół mieszczą się z przodu i poniżej pozostałych sześciu.

Śpiesznikowate mają również nogi pokryte kolcami, a u wielu gatunków te nogi, powiększone o kolce, wydają się pełnić rolę swego rodzaju kosza do odłowu latających owadów.

Niektórzy przedstawiciele rodzaju Oxyopes występują na tyle obficie, że są ważnym elementem w systemach rolniczych jako środek kontroli biologicznej. Szczególnie dotyczy to gatunku Oxyopes Salticus.

Jeden gatunek z rodzaju Tapinillus przejawia niezwykłe wśród pająków zachowania społeczne, żyjąc w koloniach[3].

Rodzaje

Za The World Spider Catalog[4]:

Przypisy

  1. Blick, T. et al. (2004).Checklist of the spiders of Central Europe. (Arachnida: Araneae). Version 1. Dezember 2004. (PDF)
  2. Norman I.N.I. Platnick Norman I.N.I., COUNTS [w:] The World Spider Catalog, Version 14.0 [online], American Museum of Natural History., DOI: 10.5531/db.iz.0001 [dostęp 2013-08-25] (ang.).???
  3. Aviles, Leticia : Social behaviour in a web-building lynx spider, Tapinillus spp. (Araneae, Oxyopidae) (1994) Biological Journal of the Linnean Society, 52 (2), pp. 163-176.
  4. Norman I.N.I. Platnick Norman I.N.I., FAM. OXYOPIDAE [w:] The World Spider Catalog, Version 14.0 [online], American Museum of Natural History., DOI: 10.5531/db.iz.0001 [dostęp 2013-08-25] (ang.).???

Bibliografia

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia POL

Śpiesznikowate: Brief Summary ( polonèis )

fornì da wikipedia POL

Śpiesznikowate (Oxyopidae) – rodzina pająków z podrzędu Opisthothela. Śpieszniktowate to pająki drapieżne, które żyją na roślinach, kwiatach i krzewach. Co najmniej jeden gatunek wykazuje zachowania społeczne. W Polsce występuje jeden gatunek - śpiesznik rysień (Oxyopes ramosus).

Rodzina Oxyopidae zawiera około 450 gatunków podzielonych na 9 rodzajów. Zazwyczaj różnią się w swoich zachowaniach i adaptacjach. Na przykład większość gatunków z rodzajów Oxyopes i Hamataliwa jest małych i średniej wielkości; przedstawiciele szczególnie tego drugiego rodzaju mają zwyczaj polowania z zasadzki w sposób przypominający ukośnikowate (Thomisidae). Niektóre z nich zajmują kwiaty i czekają na owady z je zapylające, inne czyhają na łodygach roślin lub na korze. Z drugiej strony, gatunki z rodzaju Peucetia - będące przeważnie większe, jaskrawozielone i smukłe - są aktywnymi biegaczami i skoczkami. Oxyopidae generalnie polegają na ostrym wzroku podczas polowania, czy to z zasadzki, czy w pogoni za zdobyczą, a także unikając ataków. Sześć z ich ośmiu oczu ułożonych jest w sześciokątny wzór, cechę charakterystyczną przedstawicieli tej rodziny. Pozostałe dwoje oczu są mniejsze i na ogół mieszczą się z przodu i poniżej pozostałych sześciu.

Śpiesznikowate mają również nogi pokryte kolcami, a u wielu gatunków te nogi, powiększone o kolce, wydają się pełnić rolę swego rodzaju kosza do odłowu latających owadów.

Niektórzy przedstawiciele rodzaju Oxyopes występują na tyle obficie, że są ważnym elementem w systemach rolniczych jako środek kontroli biologicznej. Szczególnie dotyczy to gatunku Oxyopes Salticus.

Jeden gatunek z rodzaju Tapinillus przejawia niezwykłe wśród pająków zachowania społeczne, żyjąc w koloniach.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia POL

Oxyopidae ( portughèis )

fornì da wikipedia PT
 src=
Espécime de Oxyopidae com o seu ninho.
 src=
Aranha-lince verde.

Oxyopidae é uma família de aranhas araneomorfas conhecidas popularmente por aranhas-lince. A maioria são espécies das regiões tropicais que vivem sobre a folhagem de plantas e em flores, sendo capazes de correr e saltar facilmente. A família apresenta grandes semelhanças com as famílias Lycosidae e Salticidae.[1]

Descrição e comportamento

Podem ser diferenciadas de outras espécies de aranhas por ter a carapaça elevada e olhos distintos, além de ter numerosos espinhos nos membros. Muitas espécies são coloridas. O tamanho médio é entre 3 e 25 milímetros. Alimentam-se de insetos e outras aranhas, que são capturados com o indivíduo saltando sobre a presa, comportamento parecido com o das papa-moscas.[2]

No norte da Europa ocorrem três espécies desta família: Oxyopes heterophthalmus, Oxyopes lineatus e Oxyopes ramosus.

Taxonomia

A família Oxyopidae inclui os seguintes géneros:

Referências

  1. «OXYOPIDAE Lynx spiders» (em inglês). Arachne.org. Consultado em 1 de fevereiro de 2018
  2. «Family Oxyopidae - Lynx Spiders» (em inglês). BugGuide. Consultado em 1 de fevereiro de 2018

Ver também

 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores e editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia PT

Oxyopidae: Brief Summary ( portughèis )

fornì da wikipedia PT
 src= Espécime de Oxyopidae com o seu ninho.  src= Aranha-lince verde.

Oxyopidae é uma família de aranhas araneomorfas conhecidas popularmente por aranhas-lince. A maioria são espécies das regiões tropicais que vivem sobre a folhagem de plantas e em flores, sendo capazes de correr e saltar facilmente. A família apresenta grandes semelhanças com as famílias Lycosidae e Salticidae.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores e editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia PT

Oxyopidae ( romen; moldav )

fornì da wikipedia RO
 src=

Oxyopidae Thorell, 1870 (numiți și Păianjeni-lynx) este o familie de păianjeni care preferă să trăiască pe plante, printre flori, frunze, ramuri. Numele provine de la cuvintele grecești ὁξύς (oxys) - agil, sprinten și ὄψις (òpsis) - vedere. Oxiopidele sunt alergători iuți și sărători buni. Șase din cei 8 ochi sunt aranjați în plan hexagonal. Ochii au un rol important în timpul vânătorii. Aceștia își atac prada din ambuscadă. Se hrănesc cu insecte care habitează pe plante, polinizează florile. Păianjeni-lynx au o opistosomă alungită, ovală, care se îngustează spre posterior. Culoarea corpului variază, poate fi roșie, verde, alb-gălbuie. Cea mai răspândită este verdele, un bun camuflaj printre frunzele verzi. Picioarele sunt lungi și posedă spini negri, picioarele masculilor sunt mai lungi decât a femelelor.

Unii membri ai genului Oxyopes, în special Oxyopes salticus, se hrănesc cu dăunătorii culturilor agricole, reglând efectivul lor. Genul Tapinillus include păianjeni sociali care trăiesc în colonii, ceva rar întâlnit la arahnide.
În prezent, familia cuprinde 9 genuri și 425 specii. Oxiopidele sunt găsite în zonele tropicale și temperate. Doar câteva specii din America de Nord se întâlnesc în regiunea Palearctică.

 src=
Distribuţa fam. Oxyopidae

Legături externe

Wikispecies
Wikispecies conține informații legate de Oxyopidae
Commons
Wikimedia Commons conține materiale multimedia legate de Oxyopidae


v d m
Arthropoda - Arachnida - Araneae Mesothelae Opisthothelae
Agelenidae · Amaurobiidae · Ammoxenidae · Amphinectidae · Anapidae · Anyphaenidae · Araneidae · Archaeidae · Caponiidae · Chummidae · Cithaeronidae · Clubionidae · Corinnidae · Cryptothelidae · Ctenidae · Cyatholipidae · Cybaeidae · Cycloctenidae · Deinopidae · Desidae · Dictynidae · Eresidae · Gallieniellidae · Gnaphosidae · Hahniidae · Halidae · Hersiliidae · Holarchaeidae · Homalonychidae · Huttoniidae · Lamponidae · Linyphiidae · Liocranidae · Lycosidae · Malkaridae · Mecysmaucheniidae · Micropholcommatidae · Mimetidae · Miturgidae · Mysmenidae · Neolanidae · Nephilidae · Nesticidae · Nicodamidae · Oecobiidae · Oxyopidae · Palpimanidae · Pararchaeidae · Periegopidae · Philodromidae · Phyxelididae · Pimoidae · Pisauridae · Prodidomidae · Psechridae · Salticidae · Selenopidae · Senoculidae · Sparassidae · Stenochilidae · Stiphidiidae · Symphytognathidae · Synaphridae · Synotaxidae · Tengellidae · Tetrablemmidae · Tetragnathidae · Theridiidae · Theridiosomatidae · Thomisidae · Titanoecidae · Trechaleidae · Trochanteriidae · Uloboridae · Zodariidae · Zoridae · Zorocratidae · Zoropsidae
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia autori și editori
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia RO

Oxyopidae: Brief Summary ( romen; moldav )

fornì da wikipedia RO
 src= Oxyopes salticus, femală

Oxyopidae Thorell, 1870 (numiți și Păianjeni-lynx) este o familie de păianjeni care preferă să trăiască pe plante, printre flori, frunze, ramuri. Numele provine de la cuvintele grecești ὁξύς (oxys) - agil, sprinten și ὄψις (òpsis) - vedere. Oxiopidele sunt alergători iuți și sărători buni. Șase din cei 8 ochi sunt aranjați în plan hexagonal. Ochii au un rol important în timpul vânătorii. Aceștia își atac prada din ambuscadă. Se hrănesc cu insecte care habitează pe plante, polinizează florile. Păianjeni-lynx au o opistosomă alungită, ovală, care se îngustează spre posterior. Culoarea corpului variază, poate fi roșie, verde, alb-gălbuie. Cea mai răspândită este verdele, un bun camuflaj printre frunzele verzi. Picioarele sunt lungi și posedă spini negri, picioarele masculilor sunt mai lungi decât a femelelor.

 src= Oxyopes salticus, mascul

Unii membri ai genului Oxyopes, în special Oxyopes salticus, se hrănesc cu dăunătorii culturilor agricole, reglând efectivul lor. Genul Tapinillus include păianjeni sociali care trăiesc în colonii, ceva rar întâlnit la arahnide.
În prezent, familia cuprinde 9 genuri și 425 specii. Oxiopidele sunt găsite în zonele tropicale și temperate. Doar câteva specii din America de Nord se întâlnesc în regiunea Palearctică.

 src= Distribuţa fam. Oxyopidae
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia autori și editori
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia RO

Lospindlar ( svedèis )

fornì da wikipedia SV

Lospindlar (Oxyopidae) är en familj av spindlar som innehåller över 400 kända arter världen över, uppdelade på 9 olika släkten.

Kännetecken

Lospindlar har som de flesta andra spindlar åtta ögon, varav de två främre sidoögonen är framåtriktade och betydligt större än de andra ögonen. De kännetecknas också av långa, smala ben som är försedda med fina taggliknande utskott och av en avlång, mot spetsen avsmalnande bakkropp. Vanligen har hanarna av en art smalare bakkropp än honorna av samma art och hanarna har också ofta något längre ben än honorna. Storleksmässigt finns en variation inom familjen från arter med en längd på endast ett par millimeter till arter med en längd på upp till 20 millimeter.

Utbredning

Familjen har en världsvid utbredning och saknas bara i de mest nordliga och kalla områdena och i vissa ökenområden. Den högsta artrikedomen finns dock i de tropiska och subtropiska delarna av världen. Längre norrut avtar artrikedomen och i de nordligaste delarna av utbredningsområdet representeras familjen bara av ett fåtal arter.

Levnadssätt

Lospindlar spinner inga fångstnät utan är aktiva jägare som förlitar sig på sin goda syn och sitt känselsinne för att upptäcka byten. De kan dock spinna så kallade ankartrådar som en säkerhet under sina strövtåg och trådar att hänga i under parningen. Vanligen är de mycket aktiva spindlar som med lätthet rör sig i vegetationen över blad, stjälkar och grenar. Bara ett fåtal arter är mindre rörliga och tillbringar mer tid med att ligga i bakhåll för sina byten än att aktivt jaga. Visuella signaler spelar en betydande roll i kommunikationen mellan hanen och honan inför parningen, men även kemiska signaler och beröring ingår.

Referenser

  • Sandhall, Åke & Almquist, Sven. Spindlar och deras släktingar: naturguide i färg om spindeldjurens utseende, utveckling, levnadssätt och beteende, Interpublishing AB, 1980. ISBN 91-534-0580-3

Externa länkar

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia författare och redaktörer
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia SV

Lospindlar: Brief Summary ( svedèis )

fornì da wikipedia SV

Lospindlar (Oxyopidae) är en familj av spindlar som innehåller över 400 kända arter världen över, uppdelade på 9 olika släkten.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia författare och redaktörer
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia SV

Oxyopidae ( turch )

fornì da wikipedia TR

Oxyopidae, bütün dünyada yaygın 9 cins ve 419 tür [1] ile temsil edilen örümcek familyası. Bacakları uzun dikenlerlerle donatılmış gündüzcül avcı örümceklerdir. Alçak boylu bitkilerde yaşarlar ve avlarına hızlı biçimde sıçrayarak avlanırlar

Teşhis anahtarı

Familya teşhis karakteri (Türkiye için) : Ön orta gözler küçük, geriye kalan altı adet göz altıgen oluşturur, ön sıra gözleri kuvvetli iç bükey iken arka sıra gözler kuvvetli dış bükeydir[2].

Morfoloji

Uzun dikenlerlerle donatılmış uzun bacakları vardır. Gündüzcül avcı örümceklerdir. Ön yan gözler ve arka sıra gözler birlikte altıgen bir halka oluşturur. Gözleri Salticidae kadar iri olmasa da onlar kadar rahat avlanabilmektedirler[2].

Habitat

Kendilerine özgü habitusları ile arazide bile tanınabilirler. Toprak yüzeyi veya bodur bitki üzerinde yaşarlar. Hızlı koşan, avlarının üzerine sıçrayarak yakalayabilen örümceklerdir[2].

Yayılımı

Dünya çapında yayılım gösterir.

Cinsleri

Türkiye'deki durumu

Türkiye'de 2 cinste (Oxyopes ile Peucetia) toplanan 7 türü bulunur.[3]

Kaynakça

  1. ^ The World Spider Catalog, Version 12.5 by Norman I. Platnick
  2. ^ a b c Zafer Sancak, Doğu Karadeniz Bölgesi örümceklerinin (Araneae) sistematik ve faunistik açıdan incelenmesi, Kırıkkale Üniversitesi, Fen Bilimleri Enstitüsü, yüksek lisans tezi, Aralık 2007
  3. ^ Abdullah Bayram, Kadir Boğaç Kunt, and Tarık Danışman (2012), The Checklist of the Spiders of Turkey. Version 2012.1. Online at http://www.spidersofturkey.com

Dış bağlantılar

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia yazarları ve editörleri
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia TR

Oxyopidae: Brief Summary ( turch )

fornì da wikipedia TR

Oxyopidae, bütün dünyada yaygın 9 cins ve 419 tür ile temsil edilen örümcek familyası. Bacakları uzun dikenlerlerle donatılmış gündüzcül avcı örümceklerdir. Alçak boylu bitkilerde yaşarlar ve avlarına hızlı biçimde sıçrayarak avlanırlar

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia yazarları ve editörleri
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia TR

Oxyopidae ( vietnamèis )

fornì da wikipedia VI

Oxyopidae là một họ nhện bao gồm 9 chi và 419 loài.

Phân loại

Các chi gồm:

Xem thêm

 src= Wikimedia Commons có thư viện hình ảnh và phương tiện truyền tải về Oxyopidae

Chú thích

Tham khảo


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến bộ nhện này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia VI

Oxyopidae: Brief Summary ( vietnamèis )

fornì da wikipedia VI

Oxyopidae là một họ nhện bao gồm 9 chi và 419 loài.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia VI

Пауки-рыси ( russ; russi )

fornì da wikipedia русскую Википедию
 src=
Самка рода Peucetia

При приближении хищников или крупных существ (в том числе человека) пытаются поскорее скрыться (за исключением случаев, когда защищают яйца). Как правило, не агрессивны по отношению к другим членам своего вида, изредка даже проживают небольшими группами. Один из видов рода Tapinillus отмечен как один из немногих видов социальных пауков, живущих колониями с общим питанием и коллективной заботой о потомстве.

Обладают хорошим зрением, на которое полагаются при охоте и приближающейся опасности[4].

Вид Peucetia viridans обладает необычным для пауков свойством — самки, защищая свои яйца, плюются ядом на объект, представляющий угрозу, в том числе и людей. Однако для человека яд безопасен[5].

Роды

См. также

Галерея

  •  src=

    Oxyopes quadrifasciatus

  •  src=

    Представитель рода Oxyopes

  •  src=

    Самец Oxyopes salticus

Примечания

  1. Сейфулина Р. Р., Карцев В. М. Пауки средней полосы России: Атлас-определитель. — М.: Фитон+, 2011. — С. 153. — 1000 экз.ISBN 978-5-93457-348-6.
  2. The world spider catalog, version 17.0 American Museum of Natural History
  3. Aviles, Leticia : Social behaviour in a web-building lynx spider, Tapinillus spp. (Araneae, Oxyopidae) (1994) Biological Journal of the Linnean Society, 52 (2), pp. 163—176. DOI:10.1006/bijl.1994.1045
  4. Weems, H. V. Jr. and Whitcomb, W. H. Green Lynx Spider, Peucetia viridans (Hentz) (Arachnida: Araneae: Oxyopidae). EENY-249 Entomology and Nematology Department, Florida Cooperative Extension Service, Institute of Food and Agricultural Sciences, University of Florida. Published: November 2001. Revised March 2011.
  5. Fink LS. 1984. Venom spitting by the green lynx spider, Peucetia viridans (Araneae, Oxyopidae). Journal of Arachnology 12: 373-4.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Авторы и редакторы Википедии

Пауки-рыси: Brief Summary ( russ; russi )

fornì da wikipedia русскую Википедию
 src= Самка рода Peucetia

При приближении хищников или крупных существ (в том числе человека) пытаются поскорее скрыться (за исключением случаев, когда защищают яйца). Как правило, не агрессивны по отношению к другим членам своего вида, изредка даже проживают небольшими группами. Один из видов рода Tapinillus отмечен как один из немногих видов социальных пауков, живущих колониями с общим питанием и коллективной заботой о потомстве.

Обладают хорошим зрением, на которое полагаются при охоте и приближающейся опасности.

Вид Peucetia viridans обладает необычным для пауков свойством — самки, защищая свои яйца, плюются ядом на объект, представляющий угрозу, в том числе и людей. Однако для человека яд безопасен.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Авторы и редакторы Википедии

ササグモ科 ( Giaponèis )

fornì da wikipedia 日本語
ササグモ科 Oxyopes sertatus f adult1.jpg
ササグモの雌
分類 : 動物界 Animalia : 節足動物門 Arthropoda 亜門 : 鋏角亜門 Chelicerata : クモ綱 Arachnida : クモ目 Araneae : ササグモ科 Oxyopidae

ササグモ科(ササグモか)は、クモ類の分類群の一つ。徘徊性で、活発に歩き回るクモの群である。ハエトリグモにやや似ている。

特徴[編集]

頭胸部はやや細長く、卵形で前方が盛り上がっている。その上に配置する眼は、8眼がほぼ円周上に等間隔に配置したようなもので、そのため四列になっている。この点で三列に配置するハエトリグモとは大きく異なる。またハエトリグモでは前列の目が非常に大きく発達しているが、この類ではそのような大きさの差はあまり見られない。腹部は後方がややとがった卵形。特に目立つ形はない。糸疣は3対で、後疣が長い。痕跡的な間疣があるが、篩疣はない

足はハエトリグモの一部のように太くはならず、中庸な印象。全体にはっきりした棘がまばらに生えている。先端には3本の爪がある。

活動的な捕食者であり、種として草や木の上で獲物をあさる。歩脚の棘は獲物を捕獲する役に立っている。

和名は笹蜘蛛の意である。英名は Lynx spider で、山猫蜘蛛の意味である。

分類[編集]

習性や行動がやや似ているのでハエトリグモと混同されることもある。英語圏ではLynx spiderというが、ハエトリグモを含めてJumping spiderということもある。しかし、この両者は別の科に分類される。はっきりとした違いは、目の配列で、ハエトリグモ科では前列四眼が特に大きく前方を見つめ、全体では三列に配置するが、ササグモ科では眼は円環状に配置し、四列に並んでいるように見える。さらに、ハエトリグモは二爪類で、生粋の徘徊性の群であるのに対して、ササグモ科は三爪類であり、系統的にもかけ離れていると思われる。

マミジロハエトリ(♀) Evarcha albariaササグモ Oxyopes sertatus
左:マミジロハエトリ(♀)、右:ササグモ

コモリグモ科キシダグモ科とはやや類似点があり、基本的には網を張るクモの群である三爪類における徘徊性の方向での進化の頂点との声もある。

世界の熱帯を中心に9属400種が知られ、そのうちでササグモ属が300種以上となっている。日本ではササグモ属のもののみが知られ、5種が記録されている。特にササグモは各地でごく普通種である。

この科に含まれる属および種についてはササグモ科の属種の一覧を参照されたい。

参考文献[編集]

  • 小野展嗣編著、『日本産クモ類』、(2009)、東海大学出版会
 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
ウィキペディアの著者と編集者

ササグモ科: Brief Summary ( Giaponèis )

fornì da wikipedia 日本語

ササグモ科(ササグモか)は、クモ類の分類群の一つ。徘徊性で、活発に歩き回るクモの群である。ハエトリグモにやや似ている。

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
ウィキペディアの著者と編集者