Cidaroida és un ordre d'eriçons de mar, l'únic ordre actualment viu dins la subclasse Perischoechinoidea. Tots els altres ordres d'aquesta subclasse es van estingir durant el període Mesozoic.
Les seves espines principals estan molt més separades que en els altres eriçons de mar i no tenen brànquies.
Segons World Register of Marine Species:[2]
Balanocidaris marginata (espècie fòssil).
Cidaroida és un ordre d'eriçons de mar, l'únic ordre actualment viu dins la subclasse Perischoechinoidea. Tots els altres ordres d'aquesta subclasse es van estingir durant el període Mesozoic.
Cidaroida[1] is an order of primitive sea urchins, the only living order of the subclass Perischoechinoidea. All other orders of this subclass, which were even more primitive than the living forms, became extinct during the Mesozoic.
Their primary spines are much more widely separated than in other sea urchins, and they have no buccal slits. Other primitive features include relatively simple plates in the test, and the ambulacral plates continuing as a series across the membrane that surrounds the mouth.
According to World Register of Marine Species:[1]
Notocidaris sp. (Ctenocidaridae)
Miocidaris coaeva (Miocidaridae, fossil)
Paracidaris florigemma (Polycidaridae, fossil)
Cidaris blakei, abyssal Caribbean species
Eucidaris tribuloides, shallow Caribbean species
Phyllacanthus imperialis, shallow Indo-Pacific species
Plococidaris verticillata, rare shallow Indo-Pacific species
Prionocidaris baculosa, from Philippines
Chondrocidaris gigantea, from Hawaii
Cidaroida is an order of primitive sea urchins, the only living order of the subclass Perischoechinoidea. All other orders of this subclass, which were even more primitive than the living forms, became extinct during the Mesozoic.
Los cidaroides (Cidaroida) son un orden de equinodermos equinoideos, el único orden actualmente vivo de la subclase Perischoechinoidea. Todos los demás órdenes de esta subclase se extinguieron durante el Mesozoico.
Las radiolas principales están mucho más separadas que en los demás erizos de mar y no tienen branquias.[1]
Según World Register of Marine Species, el nombre correcto de la subclase Perischoechinoidea es Cidaroidea y contiene 466 especies según el siguiente esquema clasificatorio:[2]
Balanocidaris marginata (especie extinta).
Fósiles de radiolas de diferentes cidaroides (MNHN).
Los cidaroides (Cidaroida) son un orden de equinodermos equinoideos, el único orden actualmente vivo de la subclase Perischoechinoidea. Todos los demás órdenes de esta subclase se extinguieron durante el Mesozoico.
L'ordre des cidaroïdes (Cidaroida [′sid·ə′röi·də]) est un groupe d'oursins (échinodermes à symétrie radiale et corps subsphérique), le plus ancien encore existant.
Les Cidaroida sont des oursins réguliers, au test (coquille) globulaire et couvert de radioles (piquants) longues, épaisses et clairsemées. Le test est composé de 20 colonnes de plaques (4x5), les paires de colonnes ambulacraires alternant avec les paires d'interambulacres. Les plaques ambulacraires sont disposées en deux colonnes, avec chaque pour chaque plaque une paire de pores aquifères unique. Les interambulacres sont nettement plus larges que les ambulacres, chaque plaque portant un unique tubercule primaire élargi et protubérant supportant une radiole primaire robuste (sauf chez les Tetracidaris qui en ont deux). Les radioles secondaires sont courtes et plates, ressemblant à des écailles, et elles recouvrent le test et les tubercules pour les protéger.
Contrairement à la plupart des oursins, les radioles primaires des Cidaroida sont nues (leur squelette n'est pas recouvert d'un épiderme[2]), ce qui permet souvent à des algues, des éponges et d'autres organismes de s'y développer[2]. Ces radioles, épaisses et robustes, sont souvent en forme de gros tubes (faisant ressembler certaines espèces à des mines sous-marines[3]), mais peuvent prendre chez certaines espèces des formes spectaculaires (bâtons, lances, massues, boules, tourelles épineuses, conifère...), notamment chez les espèces fossiles[4],[5].
La mâchoire (« Lanterne d'Aristote ») porte cinq dents non carénées, en forme de gouttière (type aulodonte) ; les pyramides n'ont pas de foramen magnum. La membrane péri-buccale est large et entièrement recouverte de petites plaques. Il n'y a pas de fentes branchiales ni de « spheridia ». Les pédicellaires sont de forme globifère ou tridentée uniquement[6]. Ils sont aussi caractérisés par la présence d'un organe respiratoire primitif, appelé Organe de Stewart[7], caractéristique des groupes d'oursins les plus primitifs (présent aussi chez les Echinothurioida).
Gros plan sur un oursin du genre Cidaris.
test caractéristique d'un cidaridé (ici Phyllacanthus imperialis, nettoyé)
Les Cidaroida font leur apparition au Pridolien (il y a 423,0 ± 2,3 à 419,2 ± 3,2 millions d'années) : ils sont un des ordres d'oursins les plus vieux subsistant encore, et le plus dérivé[7]. Ils connurent d'importantes radiations évolutives dans leur histoire, mais peu de clades subsistent aujourd'hui, souvent confinés aux grandes profondeurs, supplantés ailleurs par les Euechinoidea (oursins « modernes »).
Ce groupe comporte actuellement 156 espèces, réparties en 31 genres dans 4 familles contemporaines. Mais on en compte plusieurs centaines d'espèces fossiles.
Liste des sous-familles actuelles :
Selon World Register of Marine Species (10 septembre 2013)[1] : ...
Selon ITIS (10 septembre 2013)[8] :
Cet ordre compte actuellement 146 espèces vivantes, et de très nombreux groupes éteints.
Notocidaris sp. (Ctenocidaridae)
Miocidaris coaeva (Miocidaridae fossile)
Paracidaris florigemma (Polycidaridae fossile)
Cidaris blakei dans les abysses des Caraïbes.
Eucidaris tribuloides (« oursin-lance antillais »).
Phyllacanthus imperialis, une espèce commune à faible profondeur
L'ordre des cidaroïdes (Cidaroida [′sid·ə′röi·də]) est un groupe d'oursins (échinodermes à symétrie radiale et corps subsphérique), le plus ancien encore existant.
Cidaroida Claus, 1880 è un ordine di Echinodermata, l'unico ordine della sottoclasse Cidaroidea.
L'ordine Cidaroida comprende le seguenti famiglie:[1]
Superfamiglia Cidaridea Gray, 1825
Superfamiglia Histocidaroidea Lambert, 1900
Balanocidaris marginata (specie fossile).
Cidaroida Claus, 1880 è un ordine di Echinodermata, l'unico ordine della sottoclasse Cidaroidea.
De Cidaroida zijn een orde van zee-egels, en de enige orde in de onderklasse Cidaroidea.
De Cidaroida zijn een orde van zee-egels, en de enige orde in de onderklasse Cidaroidea.
Cidaroida é uma ordem de primitivas ouriços do mar , a fim de viver somente da subclasse Perischoechinoidea. Todas as outras encomendas desta subclasse, que foram ainda mais primitivo do que as formas de vida, tornou-se extinto durante Mesozóico.Possuíam espinhos, ainda, espinhos móveis denominados de radíolas.
Cidaroida — єдиний сучасний ряд морських їжаків підкласу неправильних (Perischoechinoidea). Всі інші ряди підкласу були примітивнішими та вимерли протягом мезозою.
Cidaroida — єдиний сучасний ряд морських їжаків підкласу неправильних (Perischoechinoidea). Всі інші ряди підкласу були примітивнішими та вимерли протягом мезозою.