La Melitaea aetherie ye un lepidópteru ropalóceru de la familia Nymphalidae.[1][2] [3][4]
Distribúise pol noroeste d'África, sur de la península Ibérica y Sicilia. Más concretamente, en la península Ibérica alcuéntrase nel Algarve, Badayoz y zones d'Andalucía, hasta los 800 metros d'altitú.[1]
Vive n'árees de yerba con flores, templaes y seques, incluyendo marxes de cultivos y zones de cultivos abandonaes. La canesba aliméntase de fueyes de plantes como Centaurea calcitrapa, Centaurea carratracensis y Cynara cardunculus, ente otros.[1]
Na península Ibérica vuela nuna xeneración ente medios d'abril y mayu, n'África tamién fai una xeneración ente mayu y xunetu dependiente de l'altitú y en Sicilia ta citada en dos xeneraciones, la primera ente mayu y xunu y la segunda en septiembre.
Envierna como gata nueva.[1]
La Melitaea aetherie ye un lepidópteru ropalóceru de la familia Nymphalidae.
La Melitaea aetherie és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.[1]
Es distribueix pel nord-oest d'Àfrica, sud de la península Ibèrica i Sicília. Més concretament, a la península Ibèrica es troba a l'Algarve, Badajoz i zones d'Andalusia, fins als 800 metres d'altitud.[1]
Viu en àrees herboses amb flors, càlides i seques, incloent marges de cultius i zones de cultius abandonades. L'eruga s'alimenta de fulles de plantes com Centaurea calcitrapa, Centaurea carratracensis i Cynara cardunculus, entre d'altres.[1]
A la península Ibèrica vola en una generació entre mitjans d'abril i maig, a Àfrica també fa una generació entre maig i juliol depenent de l'altitud i a Sicíla està citada en dues generacions, la primera entre maig i juny i la segona al setembre. Hiberna com a eruga jove.[1]
La Melitaea aetherie és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
The aetherie fritillary (Melitaea aetherie), is a butterfly in the family Nymphalidae.
It is found locally in mountain areas of North Africa and very locally in southern Spain, southern Portugal, Sicily and southern Italy.
The insect flies from mid-April until the end of May with a second generation in September in Italy. The habitat is open grasslands and flowery meadows. The larvae feed on various Centaurea knapweeds. The flowers of Centaurea also attract the nectar-feeding adults.
The aetherie fritillary (Melitaea aetherie), is a butterfly in the family Nymphalidae.
Melitaea aetherie es un lepidóptero ropalócero de la familia Nymphalidae.[1][2] [3][4]
Se distribuye por el noroeste de África, sur de la península ibérica y Sicilia. Más concretamente, en la península ibérica se encuentra en el Algarve, Badajoz y zonas de Andalucía, hasta los 800 metros de altitud.[1]
Vive en áreas de hierba con flores, cálidas y secas, incluyendo márgenes de cultivos y zonas de cultivos abandonadas. La oruga se alimenta de hojas de plantas como Centaurea calcitrapa, Centaurea carratracensis y Cynara cardunculus, entre otros.[1]
En la península ibérica vuela en una generación entre mediados de abril y mayo, en África también hace una generación entre mayo y julio dependiente de la altitud y en Sicilia está citada en dos generaciones, la primera entre mayo y junio y la segunda en septiembre. Hiberna como oruga joven.[1]
Melitaea aetherie es un lepidóptero ropalócero de la familia Nymphalidae.
Melitaea aetherie
La Mélitée andalouse (Melitaea aetherie) est une espèce d'insectes lépidoptères (papillons) appartenant à la famille des Nymphalidae et à la sous-famille des Nymphalinae.
Melitaea aetherie a été nommée par Jakob Hübner en 1826.
Synonyme : Cinclidia aetherie (Hübner, 1826)[1].
La Mélitée andalouse se nomme en anglais Aetherie Fritillary et en espagnol Doncella gaditana [1].
C'est un papillon au dessus orange bordé d'une bande marron ornée de chevrons orange. Les autres ornementations marron sont plus ou moins importantes, de quelques lignes fines à plusieurs lignes de damiers.
Le revers est plus clair, orange pour les antérieures, à damiers jaune clair et damiers orange organisés en lignes aux postérieures avec une bande postdiscale marqué de taches rondes rouge cuivre.
Elle hiverne à l'état de jeune chenille.
Elle vole en une génération en avril mai en Espagne et au Portugal, plus tard entre mai et juillet selon l'altitude en Afrique du Nord. Il y aurait deux générations en Sicile[3].
Les plantes hôtes de sa chenille sont des Centaurea, dont Centaurea calciprata, Centaurea caratracensis et Centaurea cardunculus[1],[3].
La Mélitée andalouse est présente en Afrique du Nord, et en Europe uniquement dans le sud de l'Espagne et du Portugal dans l'Algarve et en Sicile[1],[3].
En Afrique du Nord Melitaea aetherie algirica réside au Maroc dans le Moyen-Atlas, en Algérie dans les Aurès et en Tunisie. Melitaea aetherie delacrei ssp. nova n’habite que les pâturages humides du versant Nord du Toubkal[2].
La Mélitée andalouse réside dans les prairies humides fleuries et les forêts claires.
Au Maroc Melitaea aetherie algirica est en danger et Melitaea aetherie delacrei ssp. nova y est vulnérable[2].
Melitaea aetherie
La Mélitée andalouse (Melitaea aetherie) est une espèce d'insectes lépidoptères (papillons) appartenant à la famille des Nymphalidae et à la sous-famille des Nymphalinae.
De Moorse parelmoervlinder (Melitaea aetherie) is een vlinder uit de familie Nymphalidae (Aurelia's). De wetenschappelijke naam is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1826 door Jacob Hübner.
De soort komt voor in Europa.
Bronnen, noten en/of referenties