L'ós bru (Ursus arctos) o óssa (al Pallars) és una espècie de mamífer que pertany a la família dels úrsids pròpia d'Euràsia i de Nord-amèrica.[2]
És un habitant característic dels boscos madurs d'Europa, de l'Àsia temperada i de Nord-amèrica. En aquest vast territori apareix sota cert nombre de subespècies, que es diferencien unes de les altres per la coloració i la grandària, fins al punt que antigament se'ls considerava com a espècies autònomes. Es poden citar, per exemple, els grans grizzlys (Ursus arctos horribilis) i el Kodiak (Ursus arctos middendorffi), aquest últim és la raça més gran.
La seva longevitat és de 25 - 30 anys (màxims coneguts de 34 anys en estat silvestre i 47 en captivitat). Té una longitud corporal que varia d'1,50 a 2,95 m, depenent de la subespècie, i una alçada a la creu de fins a 1,30 m. El seu pes també varia, des dels 100 kg fins als 675 kg. El color és molt variable d'un individu a un altre. Pot variar entre el marró molt fosc i el daurat clar, passant per diferents tonalitats de grisos. Les cries solen presentar un collar blanquinós més o menys ampli al voltant del coll, marca que habitualment desapareix a partir de la primera muda a l'any d'edat, però pot quedar alguna resta en els adults. El pelatge es renova un cop l'any, a l'època estival. La visió no la té molt desenvolupada; comparada amb altres sentits, encara que sí que pot veure en color durant la nit. A llarga distància reconeixen formes però no detalls, i detecten molt millor animals o objectes en moviment que immòbils.
Són plantígrads. En algunes situacions desfavorables pot aixecar-se sobre les seves potes del darrere per augmentar el seu camp de visió. La seva oïda és extremadament aguda i desenvolupada igual que l'olfacte, que és excel·lent, finíssim i, sens dubte, el seu sentit més desenvolupat i el que més els ajuda en la seva vida quotidiana. Gràcies a ell poden detectar a llarga distància moltes de les seves fonts d'aliment i també l'estat sexual d'altres exemplars durant l'època de zel. Les seves mandíbules tenen 4 canins o ullals, punteguts i robusts com els d'altres carnívors. No obstant això, la presència d'incisius aptes per tallar herba i tiges, i de molars amplis i aplanats que poden triturar aliments d'origen vegetal, fan que la dentadura d'aquest carnívor estigui perfectament adaptada a un règim omnívor.
El dimorfisme sexual és clarament notori en els óssos bruns, els mascles són més grans i pesen més, un exemple són els óssos Kodiak: en estat salvatge, els mascles d'aquesta subespècie normalment aconsegueixen un pes del voltant de 450 kg (això sense el pes addicional que adquireixen durant la migració del salmó, abans de la hibernació), mentre que les femelles solen pesar uns 250 kg, sent considerablement més petites. Passa el mateix amb el grizzly: els mascles generalment pesen una mica menys de 400 kg i les femelles al voltant de 200 kg. Això passa també amb totes les altres subespècies.
Els óssos aconsegueixen la maduresa sexual entre els 3 i els 5 anys, són polígams i el seu zel té lloc entre maig i juliol. En les femelles la còpula provoca l'ovulació, en llenguatge tècnic es diu "ovulació induïda", la qual cosa incrementen les seves possibilitats de quedar prenyades. La implantació és diferida, és a dir, l'òvul fecundat flota lliurement en l'úter i no s'implanta fins a la tardor, només llavors comença la veritable gestació, que dura uns dos mesos. En plena hibernació en el mes de gener i en la seguretat de l'ossera la femella pareix d'una a tres cries, excepcionalment quatre, que pesen en néixer uns 350 grams, i els ossets arriben als 20–25 kg en complir el seu primer any de vida. Viuen amb la mare aproximadament un any i mig. L'interval entre dos parts és de, com a mínim, dos anys.
Els óssos bruns en estat salvatge viuen una mitjana de 25 anys. Al contrari del que sol ser habitual, els exemplars captius tenen major esperança de vida.
Està distribuït per àmplies zones d'Europa, de l'Àsia temperada i de Nord-amèrica, però amb una població desigual i fragmentada en petits nuclis. Tot i que, antigament, també estava present a l'Àfrica del Nord.[3]
A la península Ibèrica hi ha óssos bruns a la Serralada Cantàbrica i als Pirineus, on es troben en greu perill d'extinció. Antigament estaven presents a tota la península Ibèrica.
Són animals típicament omnívors però amb predomini vegetal i és coneguda la seva afició per la mel (el fibló de les abelles no pot penetrar en el seu pelatge). A la primavera i a la tardor la seva alimentació és sobretot vegetal, però també aprecien la carronya. El seu aliment preferit són les bresques de mel. A més cacen petits vertebrats i insectes i, en el moment de la pujada dels salmons als rius, es fan pescadors, concentrant-se a prop de les ribes. Alguns individus s'especialitzen en la captura de grans preses, sobretot de cérvols i altres ungulats. A causa del seu caràcter de superdepredador, els óssos no tenen predadors naturals, de manera que l'home és la seva única amenaça. La reintroducció de l'ós bru a les comarques del Pirineu amb exemplars provinents d'Eslovènia ha portat alguns problemes pel fet que aquests animals s'han comportat com a carnívors atacant els ramats d'ovelles.
Ha estat caçat pels humans i, encara que rar, els cadells poden ser atacats per altres óssos bruns, llops (Canis lupus) i pumes (Puma concolor).[4]
Els óssos passen l'hivern en un estat d'hibernació, utilitzant la major part del temps a preparar-se per la letargia hivernal, guardant en els teixits adiposos un 75% de l'energia obtinguda dels aliments. En els últims àpats abans de la hibernació ingereix herbes i terra al costat del menjar perquè es barregi amb la saliva formant un bol alimentari que en arribar a l'intestí gruixut col·lapsi l'orifici secretor i impedeixi la seva sortida. Gràcies a aquest "tap" els aliments es van amuntegant perquè així, a part del greix acumulat, també es puguin extreure nutrients realitzant la digestió, això sí, d'una manera més lenta. També utilitzen terra i herba per acomodar-se en els seus caus, en els que dormen amb un somni entretallat, sense variacions en la seva temperatura corporal. Quan desperten, l'obstrucció s'expulsa sense problemes i és també en aquest període quan les ósses pareixen (desembre-gener) i comencen a criar els seus fills.
Les femelles solen moure's per àrees d'algunes desenes de km² que utilitzen de forma intensa. Per contra, els mascles tenen grans àrees de campeig, que engloben les de diverses femelles. Un mascle adult radiomarcat en l'actual Parc Regional de Riaño (Lleó) es va moure durant quatre anys per una extensió de 2.447 km². La qualitat de l'hàbitat té una notable influència sobre l'extensió de l'àrea de campeig. Els exemplars que viuen en els boscos boreals de coníferes, molt menys productius que els boscos caducifolis temperats més típics d'Espanya, tenen àrees de campeig molt majors. Per exemple, els mascles estudiats a Suècia i Noruega es mouen per extensions de 5.430 km² de mitjana, mentre que les femelles tenen àrees de campeig mitjanes de 345 km².
A nivell general es troba en una situació vulnerable amb extincions parcials en tota la seva distribució coincidint amb les zones més humanitzades amb les subespècies amb més alt risc d'extinció. Els perills a què s'enfronten són variats: canvi climàtic, destrucció de l'hàbitat, caça furtiva, caça accidental (amb llaços), augment de la pressió sobre l'hàbitat, etcètera.
Ós bru
L'ós bru (Ursus arctos) o óssa (al Pallars) és una espècie de mamífer que pertany a la família dels úrsids pròpia d'Euràsia i de Nord-amèrica.
Ursus arctos sitkensis es un subspecie de Ursus arctos.
The ABC Islands bear or Sitka brown bear (Ursus arctos sitkensis) is a subspecies or population of brown bear that resides in Southeast Alaska and is found on Admiralty Island, Baranof Island, and Chichagof Island in Alaska (colloquially known as the ABC Islands), and a part of the Alexander Archipelago. It has a unique genetic structure that relates them not only to brown bears, but also to polar bears.[2] Its habitat exists within the Tongass National Forest, which is part of the perhumid rainforest zone.
The ABC Islands bears have the appearance of the typical Alaska Peninsula brown bear, which includes milk chocolate-colored fur and a humped back, with a large size and reputation to match.[3] Although the bear is commonly a milk-chocolate color, it can range from blonde to black. Along with the humped back, the bears also have a slightly dished profile to the face. The bears have long front claws. Adult males on average will weigh 195–390 kg (430–860 lb), with adult females weighing on average 95–205 kg (210–450 lb). Adult height will range on average from 90 to 110 cm (35 to 43 in) at the shoulder.
As these bears reside within the Tongass National Forest, the bears depend on species that are found within the ecosystem of the Tongass. Two of the common tree species in this ecosystem include the Sitka spruce and the western hemlock.
The ABC Islands bears depend on a diet of various flora and fauna that is endemic to the region. For flora this includes grasses; other plants like bulbs; berries like salmonberries and blueberries; and mushrooms. For fauna this includes animals like voles, mice, squirrels, and salmon.
The ABC Island bears are usually solitary creatures, except in areas with plentiful food sources. Areas with abundant dietary staples may attract multiple bears. The ABC Islands bears will reach sexual maturity on average at the age of four to seven years, with mating occurring between May and July. Winter hibernation for these bears occurs between the months of October until April, with June at the latest. Pregnant females will give birth to cubs in the den in January or February, with an average litter size of two to three cubs. The cubs remain with the mother for up to three years, during which time she will not get pregnant.[4]
This brown bear retains all of the physical attributes and behavior associated with the brown bear, however, they do carry mitochondrial DNA that shows a match closer to polar bears than brown bears.[5]
A study was conducted on the phylogeography of the brown bears in Alaska, specifically the subspecies that exist within Alaska. The study showed that there was no recent flow of genes from Admiralty to any other islands or mainland. The research for the study began in 1982, when bears on Admiralty were equipped with collars and tracked. These bears did not leave the island during the time. It was believed to be related to strong currents existing in the waters around the island which prevented the bears from swimming to nearby land masses. The study was also looking at the possibility of refugium during the Last Glacial Maximum, in which the Cordilleran Ice Sheet covered much of the Pacific coast. It is believed that certain populations existed only on the ABC Islands.[6] ABC island bears were discovered 0.5 million years ago.
A study on matrilineal polar bear hybridization in relationship to Irish lineage was conducted.[7] The study used the ABC Islands population to support their hypothesis. Comparisons have shown that the ABC Islands had polar bears present during the Last Glacial Maximum, but Ireland most likely did not have proper habitat.[7] Bone isotopic data shows that Irish bears had a similar terrestrial diet to late Pleistocene brown bears from Alaska, and not similar to the marine diet of polar bears.[8] Thus it is shown that the Irish bears have common ancestry with polar bears and the ABC Islands bears.[7]
An international study led by Penn State University and the University of Buffalo has estimated that polar bears split from brown bears between 4 million and 5 million years ago. This would have been due to climate changes, which included ice ages. Hybrids have also been documented within the Northern Beaufort Sea of Arctic Canada. This is an area where the range of polar bears overlaps with the range of brown bears. Data was collected using the entire genome of three brown bears and one black bear in comparison to one modern polar bear and one polar bear remains estimated at 120,000 years old.[9] Data shows that the brown bears and polar bears were isolated at the same time in which black bears became their own species. Brown bears and polar bears continued to remain isolated for a long period of time, theorized due to the presence of ice, before recent changes allowed polar bears and brown bears to interbreed again.[9][10] It is estimated that polar bears and brown bears began to interbreed again about 160,000 years ago. The study shows that previous estimates of polar bears only existing 600,000 years ago was wrong, and that they have in fact been around much longer – four to five million years ago. This research analysis in particular discovered more genetic similarities between the polar bears and ABC Islands brown bears.[10] This indicates that the study of the ABC Islands bears is also important to understanding the evolution of the polar bear.
Research under Beth Shapiro (Associate Professor) at University of California, Santa Cruz shows that around 6.5% of the X chromosomes from the ABC Islands bears have recently come from polar bears, in contrast to 1% of the ABC Islands bears' genomes containing polar bear DNA. The study was conducted using seven polar bears, two brown bears, and one black bear to gather ancestral alleles. Based on research using various simulation scenarios, the team concluded that the ABC Islands bears descended from polar bears that gradually converted into brown bears through hybridization of male brown bears dispersing from the Alaskan mainland.[5] It is believed that the present polar bear DNA stems from a group of polar bears that were stranded in Southeast Alaska at the end of the last ice age, and the bears were stranded due to receding ice. This would happen with male brown bears swimming over to the islands and mating with the female polar bears.[2] The study from University of California, Santa Cruz shows that episodes of gene flow between polar bears and brown bears occurred only in isolated populations, without affecting the larger polar bear population, compared to prior hypothesis of past hybridization affecting all polar bear genes to contain brown bear genes as well.[2][5]
Prior studies have shown that the ABC Islands brown bears are the descendants of polar bears from male-dominated brown bears. The researchers of this study present a model that derives them from a population of polar bears that were stranded after the last glacial period, where brown bears migrated to the island and interbred, leaving the phenotype and genotype of these bears to be primarily brown bear. The research team hypothesizes that this may be a common outcome due to climate change or when an isolated species becomes overrun with an outside species that is able to form hybrids. Final results show that polar bears have no evidence of brown bear ancestry in their genes and ABC Islands bears show clear ancestry of polar bear genes.[5] Fossil remains from the Last Glacial Maximum (LGM) show that there was no habitat suitable for brown bears to occupy during this time, this includes the area with which they need to inhabit.[5][11][12] However, fossils in this area did show a concentration of marine mammals, especially ringed seals, which are a common staple to polar bears diet.[13]
Conflict with humans is a major staple of disturbance to population numbers for the bears. Conflict can include bears entering city populations or threatening hunters on the islands. Other possible disturbances include climate change. As this subspecies of brown bear proves, climate change can have an effect on the species overall.[5]
The ABC Islands bear or Sitka brown bear (Ursus arctos sitkensis) is a subspecies or population of brown bear that resides in Southeast Alaska and is found on Admiralty Island, Baranof Island, and Chichagof Island in Alaska (colloquially known as the ABC Islands), and a part of the Alexander Archipelago. It has a unique genetic structure that relates them not only to brown bears, but also to polar bears. Its habitat exists within the Tongass National Forest, which is part of the perhumid rainforest zone.
El oso pardo de Sitka u oso de las islas ABC (Ursus arctos sitkensis) es un mamíferos carnívoros, subespecie de oso pardo (Ursus arctos) de la familia Ursidae.
Se encuentra en Alaska (los Estados Unidos). [1] Dentro de Alaska, reside en el sureste de Alaska y se encuentra en la isla del Almirantazgo, la isla Baranof y la isla Chichagof de Alaska. Estas islas tienen el nombre coloquial de las Islas ABC y forman parte del Archipiélago Alexander.
Estos osos residen dentro del Bosque Nacional Tongass, que es parte de la zona de bosque lluvioso perhúmedo.
Según informes de UICN del año 2012: [2]
En conclusión, hay una alta densidad poblacional de osos en las islas ABC. Ocurre poca migración de hembras entre estas islas, algunas se mueven entre Barnof y Chichagof pero no entre estas y Almirantazgo sugiriendo dos poblaciones distintas. Se estima una población de 5000 osos entre estas poblaciones. El departamento de Alaska de caza y pesca a puesto un objetivo de asesinar 166 osos por año para ser cazados por cazadores y "otras razones". En síntesis se indica una población grande y estable.
Los osos de las Islas ABC tienen la apariencia del típico oso pardo peninsular (Ursus arctos gyas), que incluye un pelaje de color chocolate con leche y un lomo jorobado, con un gran tamaño y reputación a juego. [3] Aunque el oso es comúnmente de color chocolate con leche, puede variar de rubio a negro. Junto con la espalda jorobada, los osos también tienen un perfil ligeramente abombado en la cara. Los osos tienen garras delanteras largas. Los machos adultos pesarán en promedio 195-390 kg (430-860 lb), y las hembras adultas pesarán un promedio de 95-205 kg (210-450 lb). La altura adulta variará en promedio de 90 a 110 cm (35 a 43 pulgadas) en el hombro.
Los osos de la isla ABC suelen ser criaturas solitarias, excepto en áreas con abundantes fuentes de alimento. Las áreas con abundancia de alimentos básicos en su dieta pueden causar atracción para varios osos. Los osos de las Islas ABC alcanzarán la madurez sexual en promedio a la edad de cuatro a siete años, y el apareamiento se producirá entre mayo y julio. La hibernación invernal de estos osos ocurre entre los meses de octubre a abril, con junio a más tardar. Las hembras preñadas darán a luz cachorros en la madriguera en enero o febrero, con un tamaño promedio de camada de dos a tres cachorros. Los cachorros permanecen con la madre hasta tres años, tiempo durante el cual ella no quedará embarazada. [4]
Los osos de las Islas ABC dependen de una dieta de flora y fauna endémica de la región. Para la flora esto incluye pastos, bulbos, bayas, arándanos y setas. Para la fauna, esto incluye animales como topillos, ratones, ardillas y salmones.
Esta población de osos pardos tiene una estructura genética única, que los relaciona no solo con los osos pardos sino también con los osos polares. [5] Este oso pardo conserva todos los atributos físicos y el comportamiento asociados con el oso pardo, sin embargo, llevan ADN mitocondrial que muestra una coincidencia más cercana a los osos polares que a los osos pardos. [6] Se ha encontrado evidencia de que, a diferencia de sus vecinos de otras partes, los osos pardos de las islas ABC de Alaska están más cercanamente relacionados con los osos polares que los demás osos pardos del mundo. Los investigadores Gerald Shields y Sandra Talbot del Instituto Fairbanks de Biología Ártica de la Universidad de Alaska estudiaron el ADN de varias muestras de esta especie y encontraron que su ADN es diferente del de otros osos pardos. El descubrimiento ha mostrado que aunque todos los demás osos pardos comparten un parentesco cercano entre sí, aquellos osos pardos de las islas ABC de Alaska difieren y poseen una relación más cercana con el oso polar. [7]
Se realizó un estudio sobre la filogeografía de los osos pardos en Alaska, específicamente la subespecie que existe dentro de Alaska. El estudio mostró que no hubo un flujo reciente de genes del Almirantazgo a otras islas o al continente. La investigación para el estudio comenzó en 1982, cuando los osos del Admiralty fueron equipados con collares y rastreados. Estos osos no abandonaron la isla durante ese tiempo. Se creía que estaba relacionado con las fuertes corrientes existentes en las aguas alrededor de la isla que impedían que los osos nadaran hacia masas de tierra cercanas. El estudio también analizó la posibilidad de refugio durante el Último Máximo Glacial, en el que la capa de hielo cordillerana cubría gran parte de la costa del Pacífico. Se cree que ciertas poblaciones solo existían en las Islas ABC. [8]
Se realizó un estudio sobre la hibridación matrilineal del oso polar en relación con el linaje irlandés. El estudio utilizó la población de las Islas ABC para respaldar su hipótesis. Las comparaciones han demostrado que las Islas ABC tuvieron osos polares presentes durante el Último Máximo Glacial, pero lo más probable es que Irlanda no tuviera un hábitat adecuado. Los datos isotópicos óseos muestran que los osos irlandeses tenían una dieta terrestre similar a la de los osos pardos del Pleistoceno tardío de Alaska, y no similar a la dieta marina de los osos polares. Así se demuestra que los osos irlandeses tienen un ancestro común con los osos polares y los osos de las Islas ABC. [9] [10]
Un estudio internacional dirigido por la Penn State University y la Universidad de Buffalo ha estimado que los osos polares se separaron de los osos pardos hace entre 4 y 5 millones de años. Esto se habría debido a los cambios climáticos, que incluyeron edades de hielo. También se han documentado híbridos en el norte del mar de Beaufort en el Ártico de Canadá. Esta es un área donde el rango de osos polares se superpone con el rango de osos pardos. Los datos se recopilaron utilizando el genoma completo de tres osos pardos y un oso negro en comparación con un oso polar moderno y un oso polar que se estima en 120.000 años de edad. Los datos muestran que los osos pardos y los osos polares se aislaron al mismo tiempo que los osos negros se convirtieron en su propia especie. Los osos pardos y los osos polares continuaron aislados durante un largo período de tiempo, teorizado debido a la presencia de hielo, antes de que los cambios recientes permitieran que los osos polares y los osos pardos se cruzaran nuevamente. Se estima que los osos polares y los osos pardos comenzaron a cruzarse nuevamente hace unos 160.000 años. El estudio muestra que las estimaciones anteriores de los osos polares que existían hace solo 600.000 años estaban equivocadas y que, de hecho, han existido mucho más tiempo, hace cuatro o cinco millones de años. Este análisis de investigación en particular descubrió más similitudes genéticas entre los osos polares y los osos pardos de las Islas ABC. Esto indica que el estudio de los osos de las Islas ABC también es importante para comprender la evolución del oso polar. [11]
La investigación dirigida por Beth Shapiro (Profesora Asociada) en la Universidad de California, Santa Cruz muestra que alrededor del 6.5% de los cromosomas X de los osos de las Islas ABC provienen recientemente de osos polares, en contraste con el 1% de los genomas de osos de las Islas ABC que contienen ADN de osos polares. El estudio se realizó utilizando siete osos polares, dos osos pardos y un oso negro para recopilar alelos ancestrales. Con base en una investigación que utilizó varios escenarios de simulación, el equipo concluyó que los osos de las Islas ABC descendían de osos polares que gradualmente se convirtieron en osos pardos mediante la hibridación de osos pardos machos que se dispersaban desde el continente de Alaska. [6] Se cree que el actual ADN de los osos polares proviene de un grupo de osos polares que quedaron varados en el sureste de Alaska al final de la última edad de hielo, y los osos quedaron varados debido al retroceso del hielo. Esto sucedería con los osos pardos machos nadando hacia las islas y apareándose con las hembras de osos polares. El estudio de la Universidad de California, Santa Cruz muestra que los episodios de flujo genético entre osos polares y osos pardos ocurrieron solo en poblaciones aisladas, sin afectar a la población más grande de osos polares, en comparación con la hipótesis anterior de hibridación pasada que afectaba a todos los genes del oso polar para contener genes del oso pardo también. [5] [8]
Estudios anteriores han demostrado que los osos pardos de las islas ABC son descendientes de osos polares y de osos pardos dominados por machos. Los investigadores de este estudio presentan un modelo que los deriva de una población de osos polares que quedaron varados después del último período glacial, donde los osos pardos migraron a la isla y se cruzaron, dejando que el fenotipo y genotipo de estos osos sea principalmente oso pardo. El equipo de investigación plantea la hipótesis de que este puede ser un resultado común debido al cambio climático o cuando una especie aislada se ve invadida por una especie externa que puede formar híbridos. Los resultados finales muestran que los osos polares no tienen evidencia de ascendencia de oso pardo en sus genes y los osos de las Islas ABC muestran una clara ascendencia de genes de oso polar. [6] Los restos fósiles del Último Máximo Glacial (LGM) muestran que no hubo hábitat adecuado para que los osos pardos ocuparan durante este tiempo, esto incluye el área en la que necesitan habitar. [6] [12] [13] Sin embargo, los fósiles en esta área mostraron una concentración de mamíferos marinos, especialmente focas anilladas, que son un alimento básico común en la dieta de los osos polares. [14]
El conflicto con los seres humanos es un elemento fundamental de la perturbación del número de poblaciones de la especie. El conflicto puede incluir osos que ingresan a las poblaciones de la ciudad o amenazar a los cazadores en las islas. Otras posibles perturbaciones incluyen el cambio climático. Como demuestra esta subespecie de oso pardo, el cambio climático puede afectar a la especie en general. [6]
El departamento de Alaska de caza y pesca a puesto un objetivo de asesinar 166 osos por año para ser cazados por cazadores y "otras razones". [2]
_running.jpg)
|número-autores= (ayuda) |número-autores= (ayuda) El oso pardo de Sitka u oso de las islas ABC (Ursus arctos sitkensis) es un mamíferos carnívoros, subespecie de oso pardo (Ursus arctos) de la familia Ursidae.
Ursus arctos sitkensis (Engels: Sitka brown bear) is een ondersoort van de bruine beer. De beer is sterk verwant aan de grizzlybeer en wordt om die reden niet door alle instanties erkend als aparte ondersoort.[1] De beer leeft op de Alexanderarchipel in het uiterste zuidoosten van Alaska.
Aan het eind van de meest recente ijstijd was er een populatie ijsberen gestrand op een aantal eilanden van de Alexanderarchipel. Uit onderzoek van de Universiteit van Californië is gebleken dat deze beren later zijn vermengd met bruine beren die vanuit het vasteland op zoek waren naar nieuw leefgebied en naar de eilanden zijn gezwommen. Hierdoor is de populatie ijsberen geëvolueerd naar een populatie bruine beren, welke een ander DNA-profiel vertonen dan de gewone grizzlybeer.[2]
Bronnen, noten en/of referenties