Roystonea attracted the attention of William Bartram (1791), who described the palm growing near Lake Dexter, along the St. Johns River in what areis now Lake and Volusia counties. That this palm naturally grew so far north of its present range in historical times is an intriguing puzzle. J. G. Cooper (1861) believed that Tthe severe freeze of 1835 may have extirpated the northern populations (J. G. Cooper 1861). . O. F. Cook (1936) suggested that Perhaps fires used by early settlers to clear land reduced the number of Roystonea palms in northern and central Florida (.O. F. Cook 1936). J. K. Small (1937) suggested that Or, in addition to freezes in 1835 and 1894--95, overexploitation by humans may have extirpated the palms (J. K. Small 1937); Smallhe reported that a factory in the vicinity of Bartram’s population turned out walking sticks made of palm wood. Whatever the historical reason for their decline, indigenous populations of R. regia are now found only in Collier and Dade counties.
Flowers of Roystonea attract numerous bees and are probably insect pollinated. The fruits, available April through October, are eaten by birds and bats, which are the likely dispersers of the seeds (S. Zona and A. Henderson 1989).
Roystonea regia ye una especie de palma que la so altor, elegancia y bon cultivu convertir nuna de los árboles utilizaos como ornamental más común nel mundu. Ye tamién el más simbólicu de los campos de Cuba, onde ye reconocíu como árbol nacional. L'epítetu específicu «regia» vien del llatín rēgia y significa "real" (del Rei).[1]
Árbol con tueru n'estípe que suel tener hasta unos 25 metros d'altor, pero en dellos casos puede llegar hasta 40 m. El so tueru ye llisu, de color abuxáu claro, tien l'apariencia d'una columna elegante, llixeramente fusiforme, que engruesa llixeramente a mediu altor, pa depués volver endelgazar. El diámetru de tueru puede algamar los 50 ó 60 cm. Tien un penachu terminal de fueyes qu'algamen hasta 6 metros de llargu. Les fueyes tienen na so base un peciolu envainador (yagua) bien grande y llisu qu'envolubra'l tueru. Les fueyes son pinnaes y los foliolos o pinnas, bien numberosos, bífidos nel ápiz y son verde escuros, brillosos. La inflorescencia en espádice ramificáu en dos per trés vegaes consecutives y ábrese, envolubrada nuna espata del so mesmu llargor, debaxo de la base de la yagua de la fueya más vieya. Les flores son sésiles, llanceolaes, con 5 tépalos esternos y 5 internos, los internos na flor femenina son valvares. Los estames, son de 6 a 9. L'ovariu tien tres cavidaes y ta arrodiáu por una cúpula de seis dientes. Los estigmes son trés, sésiles. El frutu o palmiche ye una baga llixeramente allargada, unos 10 mm, y ancha unos 9 mm, de color violáceo que contién solo una grana.
Ye nativa del sur de la Florida, Belice, Les Bahames, Puertu Ricu, Cuba, Hondures y de delles rexones de Méxicu y de les Islles Caimán ([2]). Güei ta llantada en tolos países de la zona intertropical y en delles rexones amontesóse.
Alcuéntrase nos llanos cultivaos cubanos como principal remanente de los montes semicaducos que yeren la vexetación predominante en Cuba y tamién crez en terrenes montascosos fértiles y húmedos, siendo dacuando más abondosu na vexetación secundaria. Al igual que n'otros países americanos, la mayoría d'estos árboles suel semase nos cañaverales d'azucre a lo llargo de los caminos d'interiores pa delimitar parceles y sirvir d'orientación por ser fáciles d'estremar a la distancia.
La palma real tien munchos usos, amás del so popular cultivu en xardinería. El tueru apurre tables pa los "bohíos" o cases llabradores. Les grandes fueyes o pencas conocíes como guanu sirven pa techar cases. Coles espatas florales fáense "catauros", que son como cestes ensin texer. Les vaines foliares o "yaguas" sirven pa envolubrar les fueyes curaes del tabacu en tercios y enantes tamién yeren bien usaes pa faer les parés de los bohíos. Les sos flores son una importante fonte d'alimentu pa les abeyes. El so frutu, el palmiche, cuelga bien abondosamente en recímanos y brinden escelente alimentu pa gochos. Los recímanos yá secos son útiles como escobes rústiques. El cogollu tienru puede sirvir como alimentu llamáu en Cuba "palmiche". El floriamientu y fructificación asocede a lo llargo de too l'añu y cada palma puede dar de 2 a 8 recímanos de palmiche d'a lo menos 23 kg (y pueden ser d'hasta 92 kg) cada unu al añu. El palmiche puede ser fonte d'aceite pa fabricar xabón ([3]).
En Cuba usa la raigañu en cocimientu como diuréticu, pa espulsar piedres na orina, pal tratamientu de la diabetes, y dizse que tien propiedaes emolientes.
La palma real foi escoyida como l'árbol nacional en Cuba por ser el más numberosu de los sos árboles, por ser la especie más vultable de los sos paisaxes, pola so guapura, pola so utilidá y por tar representada nel escudo nacional.
Ye un árbol sagráu pa una de les relixones más espublizaes en Cuba, la Regla de Ocha, Santería o Regla de los Orishas (ye dicir regla de los dioses). Esta relixón ye orixinaria de los Yoruba, etnia africana de la rexón del golfu de Guinea n'África occidental. En Cuba esta relixón foi transculturada xuntu colos sos portadores los africanos esclavizaos. De la que foi cubanizándose y sincretizándose con otros elementos relixosos, foise convirtiendo na relixón más espublizada ente los descendientes d'africanos en Cuba ensin importar l'orixe étnicu. Güei ente los sos creyentes pueden topase toos el colores de piel.
La palma real ye llamada alabbi, en yorubá, idioma ritual d'esta relixón en Cuba. Esti árbol, que ye'l preferíu de los rayos, ye unu de los atributos que representen a Changó. Esti orisha sincretiza en Cuba con Santa Bárbara (de la relixón Católica Apostólica Romana), y ye el dios del fueu, del rayu, de la guerra y los tambores, y unu de los que reciben mayor devoción. Les ufriendes a Changó suelen asitiase al pie de la palma.
Les sos fueyes verdes sirven tamién pa construyir dientro de la "Casa de Santu" el cabanu onde l'empecipiáu d'Oggún (oricha de la guerra, el fierro y la forxa) recibe homenaxes dempués de la consagración.
Proveniente d'Islles Canaries, esiste en dellos llugares de Cuba'l costume d'azotar los árboles que nun dan frutos usando escobes de recímanos de palma, de la que se-y profieren amenaces ya inxuries.
Roystonea regia describióse por (Kunth) O.F.Cook y espublizóse en Science 12(300): 479. 1900.[5]
Roystonea: nome xenéricu que foi nomáu n'honor del xeneral norteamericanu Roy Stone, quien emprestó los sos servicios en Puertu Ricu.[6]
regia: epítetu llatín que significa "real"
Roystonea regia ye una especie de palma que la so altor, elegancia y bon cultivu convertir nuna de los árboles utilizaos como ornamental más común nel mundu. Ye tamién el más simbólicu de los campos de Cuba, onde ye reconocíu como árbol nacional. L'epítetu específicu «regia» vien del llatín rēgia y significa "real" (del Rei).
Roystonea regia és una majestuosa i decorativa espècie de palmell. És l'arbre més comú dels camps de Cuba, on és reconegut com l'arbre nacional. És l'espècie de palmell més alt de Cuba i una de les més altes del món.
Roystonea regia es troba en els plans conreats cubans com principal remanente dels boscos semi-decidus que eren la vegetació predominant a Cuba i també creix en terrenys montanyós fèrtils i humits, sent de vegades més abundant en la vegetació secundària.
És també nativa de Mèxic, Quisqueya, la península de Yucatán, Belize, Honduras, sud de la Florida, Bahames, Illes Caiman i Equador.
Roystonea regia és un arbre amb tronc en estipe que sol tenir fins a uns 25 metres d'altura, però en alguns casos pot arribar fins a 40 m. El seu tronc és llis, de color grisàcia clar, té l'aparença d'una columna elegant, lleugerament fusiforme, que engrosseix lleugerament a mitjana altura, per a després tornar a aprimar. El diàmetre de tronc pot aconseguir els 50 o 60 cm. Té un plomall terminal de fulles que aconsegueixen fins a 6 metres de llarg. Les fulles tenen en la seva base un pecíol envainador (yagua) molt gran i llis que embolica el tronc. Les fulles són pinnades i els foliols o pinnes, molt nombrosos, bífids en l'àpix i són verd foscos, brillants. La inflorescència en espàdix raïmificat en dues per tres vegades consecutives i s'obre, embolicada en una espata de la seva mateixa longitud, sota la base de la yagua de la fulla més vella. Les flors són sèsils, lanceolades, amb 5 tèpals externs i 5 interns, els interns en la flor femenina són valvars. Tenen de 6 a 9 estams. L'ovari té tres cavidades i està envoltat per una cúpula de sis dents. Els estigmes són tres, sèsil. El fruit o palmiche és una baya lleugerament allargada, uns 10 mm, i ampla uns 9 mm, de color violàcia que conté només una llavor.
El palmell real té moltíssims usos. El seu tronc proporciona taules per als bohius o cases camperoles. Les grans fulles o pencas conegudes com a guano serveixen per a techar cases. Amb les espates florals es fan cataures, que són com cistelles no teixides. Les vaines foliars o yagues serveixen per a embolicar les fulles guarides del tabac en terços i abans també eren molt usades per a fer les parets dels bohius. Les seves flors són una important font d'aliment per a les abelles. El seu fruit, el palmiche, penja molt abundantemente en racimos i brinden excel·lent aliment per a porcs. Els racimos ja secs són útils com escombres rústiques. El cogollo tendre pot servir com aliment anomenat margalló. La floració i fructificació ocorre al llarg de tot l'any i cada palmell pot donar de 2 a 8 raïms de palmitxe d'almenys 23 kg (i poden ser de fins a 92 kg) cadascun a l'any. El palmiche pot ser font d'oli per a fabricar sabó.
A Cuba s'usa l'arrel de Roystonea regia en cociment com diurètic, per a expulsar pedres en l'orina, per al tractament de la diabetis, i es diu que té propietats emolients.
Arbre emblemàtic de Cuba. El palmell real va ser triada com l'arbre nacional a Cuba per ser el més nombrós dels seus arbres, per ser l'espècie més notòria dels seus paisatges, per la seva bellesa, per la seva utilitat i per estar representada en l'escut nacional. Arbre emblemàtic de l'estat Yaracuy (Veneçuela). El chaguaramo (Roystonea venezuelana) és l'arbre emblemàtic de l'estat Yaracuy a Veneçuela. Aquest tipus de palmera sempre va ser molt utilitzat en les plantaciones de canya de sucre per a identificar els camins que separen les parcel·les. La seva altura ho converteix en un arbre de referència des del centre de les parcel·les de canya i evita que algú es quedés desorientat dintre d'elles. Sol sembrar-se en fileres dirigides cap als edificis de la plantació (enginy sucrerera o central)
Roystonea regia és un arbre sagrat per a una de les religions més difoses a Cuba, la Regla d'Ocha, Santeria o Regla dels Orishes (és a dir regla dels déus). Aquesta religió és originària dels Yoruba, ètnia africana de la regió del golf de Guinea a Àfrica occidental. A Cuba aquesta religió va ser transculturada juntament amb els seus portadors els africans esclavitzats. Al mateix temps que va ser cubanizàndose i sincretizàndose amb altres elements religiosos, es va anar convertint en la religió més difosa entre els descendents d'africans a Cuba sense importar l'origen ètnic. Avui entre els seus creients poden trobar-se tots els colors de pell.
El palmell real és cridada alabbi, en yoruba, idioma ritual d'aquesta religió a Cuba. Aquest arbre, que és el preferit dels rajos, és un dels atributs que representen a Changó. Aquest orisha és també anomenat Santa Bárbara, i és el déu del foc, del raig, de la guerra i els tambors, i un dels quals reben major devoció. Les ofrenes a Xangó solen col·locar-se al peu del palmell.
Les seves fulles verdes serveixen també per a construir dintre de la Casa de Sant la barraca on l'iniciat d'Oggún (oricha de la guerra, el ferro i la forja) rep homenatges després de la consagració.
Provinent d'Illes Canàries, existeix en alguns llocs de Cuba el costum d'assotar els arbres que no donen fruits usant escombres de raïms de palmell, al mateix temps que se li profieren amenaces i injúries.
Roystonea regia és una majestuosa i decorativa espècie de palmell. És l'arbre més comú dels camps de Cuba, on és reconegut com l'arbre nacional. És l'espècie de palmell més alt de Cuba i una de les més altes del món.
Die Königspalme (Roystonea regia) ist eine in der Karibik heimische Pflanzenart aus der Familie der Palmengewächse (Arecaceae). Sie ist in tropischen und subtropischen Gebieten eine weit verbreitete Zierpflanze.
Der Stamm ist bis 20 m, selten bis 30 m hoch bei einem Durchmesser von 37 bis 57,5 cm, die Oberfläche ist grau-weiß. Die Krone besteht aus rund 15 Blättern. Die untersten Blätter hängen unter die Waagrechte herab. Der Kronenschaft ist wie bei allen Vertretern der Gattung auffallend grün, und rund 2 m lang. Der Blattstiel ist bis zu 50 cm, die Rhachis rund 4 m lang. Die mittleren Fiederblättchen sind 63 bis 119 cm lang und 2,5 bis 4,6 cm breit.
Der Blütenstand ist rund 1 m lang und ebenso breit. Das Vorblatt ist rund 36 cm lang und 7,3 cm breit, das Hochblatt am Blütenstandsstiel ist 0,8 bis 1,6 m lang und 9,8 bis 13 cm breit, am breitesten dabei in der Mitte. Die Seitenäste des Blütenstands sind 11 bis 31 cm lang und haben einen Durchmesser von 0,9 bis 2,3 cm. Die männlichen Blüten sind weiß. Die Kelchblätter sind dreieckig, 0,8 bis 1,4 mm lang und 0,9 bis 2 mm breit. Die Kronblätter sind elliptisch bis oval, 2,5 bis 6,4 mm lang und 2,2 bis 3,5 mm breit. Es gibt 6 bis 9 Staubblätter, die 3,2 bis 7,5 mm lang sind. Die Staubfäden sind ahlenförmig und 2,3 bis 5,6 mm lang, die Antheren sind 2,4 bis 4,5 mm lang. Das Stempelrudiment ist sehr klein. Die weiblichen Blüten sind ebenfalls weiß, die Kelchblätter sind nierenförmig, 0,7 bis 1,8 mm lang und 1,8 bis 3,4 mm breit. Die Kronblätter sind oval und 2,7 bis 3,7 mm lang. Die Staminodien sind sechslappig, 1,3 bis 2,8 mm lang und im unteren Teil verwachsen. Das Gynoeceum ist 1,1 bis 3,5 mm lang bei einem Durchmesser von 0,9 bis 2,6 mm.
Die Früchte sind kugelig bis ellipsoidisch und dorsiventral etwas zusammengedrückt. Sie sind 8,9 bis 15,1 mm lang, dorsiventral 6,9 bis 11,2 mm dick und 7 bis 10,9 mm breit. Das Exokarp ist purpur-schwarz, der Narbenrest flach. Das Endokarp ist ellipsoidisch und 7,5 bis 11,1 mm lang.
Die Königspalme wächst in den Hügeln und Tälern von Kuba. In Florida kommt sie in den Counties Collier, Dade und Monroe vor und wächst hier auf den Hammocks der Everglades, kleinen Erhebungen aus Kalkstein. Weitere natürliche Vorkommen befinden sich auf der Halbinsel Yucatán und an der Golfküste von Mexiko, in Belize und Honduras, sowie auf den Kaimaninseln, möglicherweise auch auf den Bahamas. Die Art wird in den Tropen und Subtropen weltweit verbreitet angepflanzt und verwildert leicht bzw. bürgert sich leicht ein. Solche von kultivierten Beständen abstammende Populationen wurden häufig für indigen angesehen, so in Panama, Costa Rica oder Guyana.
Die Nomenklatur von Roystonea regia ist kompliziert, es wurden etliche Synonyme publiziert. Roystonea regia wurde zunächst von Karl Sigismund Kunth 1816 als Oreodoxa regia beschrieben, im ersten Band der von Alexander von Humboldt, Aimé Bonpland und Kunth herausgegebenen Nova genera et species plantarum. Die Art wurde 1900 von Orator Fuller Cook in die neue Gattung Roystonea überführt.
Die Populationen in Florida waren lange als eigene Art Roystonea elata bekannt. Dieser Name geht zurück auf William Bartram, der 1791 eine Palma elata beschrieben hatte. Nach den Nomenklaturregeln hätte dieser Name Priorität, jedoch wurde aufgrund der weiten Verbreitung des Namens Roystonea regia dieser bzw. sein Basionym Oreodoxa regia gegenüber Palma elata konserviert[1].
Auf Kuba wird die Königspalme für Nutzholz, die Blätter zum Dachdecken und die Früchte als Schweinefutter verwendet. Weltweit in den Tropen und Subtropen wird sie als Zierpflanze angepflanzt. Sie gilt als die am häufigsten kultivierte Zierpalme.
Die Königspalme (Roystonea regia) ist eine in der Karibik heimische Pflanzenart aus der Familie der Palmengewächse (Arecaceae). Sie ist in tropischen und subtropischen Gebieten eine weit verbreitete Zierpflanze.
Palmye wayal se yon plant. Li nan fanmi plant kategori: Arecaceæ . Non syantifik li se Roystonea regia O.F.Cook
Istwa
Palmye wayal se yon plant. Li nan fanmi plant kategori: Arecaceæ . Non syantifik li se Roystonea regia O.F.Cook
Roystonea regia, e quajtur zakonisht edhe si palma mbretërore ose palma mbretërore e Kubës, është një lloj i palmave e cila i përket gjinisë Roystonea.
Me origjine nga Kuba, është importuar në sasi të mëdhe në Floridë në vitin 1920, dhe tani është një lloj i palmave të përbashkëta. Gjindet gjithashtu në përgjithësi në të gjitha Karaibet dhe ne Honduras, si dhe në zonat turistike në shumicën e vendeve tropikale, duke përfshirë edhe pellgun e Indo-Paqësor.
Kjo pemë është përdorur në zonat tropikale si dekorim parqesh dhe kopshtesh, ose për buzë të rrugëve apo shesheve.
Roystonea regia, e quajtur zakonisht edhe si palma mbretërore ose palma mbretërore e Kubës, është një lloj i palmave e cila i përket gjinisë Roystonea.
Roystonea regia, commonly known as the Cuban royal palm or Florida royal palm,[4] is a species of palm native to Mexico, the Caribbean, Florida, and parts of Central America. A large and attractive palm, it has been planted throughout the tropics and subtropics as an ornamental tree. Although it is sometimes called R. elata, the conserved name R. regia is now the correct name for the species. The royal palm reaches heights from 50 to over 80 feet tall.[5] Populations in Cuba and Florida were long seen as separate species, but are now considered a single species.
Widely planted as an ornamental, R. regia is also used for thatch, construction timber, and in some forms of so-called traditional medicine, although there is currently no valid scientific evidence to support the efficacy or use of any palm species for medicinal purposes. The fruit is eaten by birds and bats (which disperse the seeds) and fed to livestock. Its flowers are visited by birds and bats, and it serves as a roosting site and food source for a variety of animals. Roystonea regia is the national tree of Cuba,[6] and has a religious role both in Santería and Christianity, where it is used in Palm Sunday observances.
Roystonea regia is a large palm which reaches a height of 20–30 metres (66–98 ft) tall,[7] (with heights up to 34.5 m (113 ft) reported)[8] and a stem diameter of about 47 centimetres (19 in).[7] (K. F. Connor reports a maximum stem diameter of 61 cm (24 in).)[8] The trunk is stout, very smooth and grey-white in colour with a characteristic bulge below a distinctive green crownshaft.[9] Trees have about 15 leaves which can be up to 4 m (13 ft) long.[7] The flowers are white with pinkish anthers.[9] The fruit are spheroid to ellipsoid in shape, 8.9–15 millimetres (0.35–0.59 in) long and 7–10.9 mm (0.28–0.43 in) wide.[7] They are green when immature, turning red and eventually purplish-black as they mature.[9]
Root nodules containing Rhizobium bacteria have been found on R. regia trees in India. The presence of rhizobia-containing root nodules is usually associated with nitrogen fixation in legumes; this was the first record of root nodules in a monocotyledonous tree.[10] Further evidence of nitrogen fixation was provided by the presence of nitrogenase (an enzyme used in nitrogen fixation) and leghaemoglobin, a compound which allows nitrogenase to function by reducing the oxygen concentration in the root nodule.[10] In addition to evidence of nitrogen fixation, the nodules were also found to be producing indole acetic acid, an important plant hormone.[11][12]
Roystonea is placed in the subfamily Arecoideae and the tribe Roystoneae.[13] The placement Roystonea within the Arecoideae is uncertain; a phylogeny based on plastid DNA failed to resolve the position of the genus within the Arecoideae.[14] As of 2008, there appear to be no molecular phylogenetic studies of Roystonea[13] and the relationship between R. regia and the rest of the genus is uncertain.
The species was first described by American naturalist William Bartram in 1791 as Palma elata based on trees growing in central Florida.[9] In 1816 German botanist Carl Sigismund Kunth described the species Oreodoxa regia[3] based on collections made by Alexander von Humboldt and Aimé Bonpland in Cuba.[15] In 1825 German botanist Curt Polycarp Joachim Sprengel moved it to the genus Oenocarpus and renamed it O. regius.[3]
The genus Oreodoxa was proposed by German botanist Carl Ludwig Willdenow in 1807[16] and applied by him to two species, O. acuminata (now known as Prestoea acuminata) and O. praemorsa (now Wettinia praemorsa). Although these species were transferred to other genera, the genus Oreodoxa continued to be applied to a variety of superficially similar species which were not, in fact, closely related.[17] To address this problem, American botanist Orator F. Cook created the genus Roystonea,[18] which he named in honour of American general Roy Stone,[17] and renamed Kunth's species Roystonea regia.[18]
Cook considered Floridian populations to be distinct from both the Cuba R. regia and the Puerto Rican R. borinquena, and he placed them in a new species, R. floridana,[17] which is now considered a synonym of R. regia.[3] In 1906 Charles Henry Wright described two new species based on collections from Georgetown, British Guiana (now Guyana) which he placed in the genus Euterpe — E. jenmanii and E. ventricosa.[19] Both species are now considered synonyms of R. regia.[3] The name R. regia var. hondurensis was applied by Paul H. Allen to Central American populations of the species. However, Scott Zona determined that they did not differ enough from Cuban populations to be considered a separate variety.[7]
Based on the rules of botanical nomenclature, the oldest properly published name for a species has priority over newer names. Bartram applied the Linnaean binomial Palma elata to a "large, solitary palm with an ashen white trunk topped by a green leaf sheath [the crownshaft] and pinnate leaves"[20] growing in central Florida. While no type collection is known, there are no other native palms that would fit Bartram's description.[20] In 1946 Francis Harper pointed out that Bartram's name was valid and proposed a new combination, Roystonea elata. Liberty Hyde Bailey's use of the name in his 1949 revision of the genus, established its usage.[20]
Harper's new combination immediately supplanted Cook's R. floridana, but there was disagreement as to whether Cuban and Floridian populations represented a single species or two species. Zona's revision of the genus concluded that they both belonged to the same species. According to the rules of botanical nomenclature, the correct name of the species should have been Roystonea elata. Zona pointed out, however, that the name R. regia (or Oreodoxa regia) has a history of use in horticulture that dated from at least 1838, and that the species had been propagated around the world under that name. Roystonea elata, on the other hand, had only been used since 1949, and was used much less widely. On that basis, Zona proposed that the name Roystonea regia should be conserved.[20]
In cultivation, Roystonea regia is called the Cuban royal palm or simply the royal palm. In Cuba, the tree is called the palma real or palma criolla.[7] In India, where it is widely cultivated, it is called vakka.[21] In Cambodia, where it is planted as decorative along avenues and in public parks, it is known as sla barang' ("Western palm").[22]
Roystonea regia produces unisexual flowers that are pollinated by animals.[7] European honey bees and bats are reported pollinators.[7][23] Seeds are dispersed by birds and bats that feed upon the fruit.[7]
Seed germination is adjacent ligular—during germination, as the cotyledon expands it only pushes a portion of the embryo out of the seed.[7] As a result, the seedling develops adjacent to the seed. The embryo forms a ligule, and the plumule protrudes from this.[24] Seedlings in cultivation are reported to begin producing a stem two years after germination, at the point where they produce their thirteenth leaf.[7] Growth rates of seedlings averaged 4.2 cm (1.7 in) per year in Florida.[25]
Roystonea regia is found in Central America, Cuba, the Cayman Islands, Hispaniola (the Dominican Republic and Haiti), the Lesser Antilles, The Bahamas, southern Florida, and Mexico (in Veracruz, Campeche, Quintana Roo, and Yucatán).[3][26] William Bartram described the species from Lake Dexter, along the St. Johns River in the area of modern Lake and Volusia Counties in central Florida, an area north of its modern range, suggesting a wider distribution in the past.[7][27]
Roystonea regia is most abundant in Cuba, where is occurs on hillsides and valleys. In southern Florida, Roystonea regia occurs in strand swamps and hardwood hammocks.[7] Royal Palm State Park in the Everglades was established due to the high concentration of the species.[28]
Roystonea is cultivated in tropical and subtropical climates in the United States, Australia, Brazil, and parts of southern Asia as a landscape palm. It appears to naturalise with ease, and extensive naturalised populations are present in Panama, Costa Rica, and Guyana.[7] In the United States it grows mostly in central and southern Florida, Hawaii, Puerto Rico, and in South Texas in the Rio Grande Valley and southern California.[29]
The leaves of Roystonea regia are used as roosting sites by Eumops floridanus, the Florida bonneted bat,[30] and is used as a retreat for Cuban tree frogs (Osteopilus septentriolalis), a non-native species in Florida.[31] In Panama (where R. regia is introduced), its trunks are used as nesting sites by yellow-crowned parrots (Amazona ochrocephala panamensis).[32] The flowers of R. regia are visited by pollen-collecting bees and are considered a good source of nectar. Its pollen was also found in the stomachs of Phyllonycteris poeyi, the Cuban flower bat (a pollen-feeder) and Monophyllus redmani, Leach's single leaf bat (a nectar-feeder). Artibeus jamaicensis, the Jamaican fruit bat, and Myiozetetes similis, the social flycatcher, feed on the fruit.[7]
Roystonea regia is the host plant for the royal palm bug, Xylastodoris luteolus, in Florida.[33] It also serves as a larval host plant for the butterflies Pyrrhocalles antiqua orientis and Asbolis capucinus in Cuba,[34] and Brassolis astyra and B. sophorae in Brazil.[35] It is susceptible to bud rot caused by the oomycete Phytophthora palmivora[36] and by the fungus Thielaviopsis paradoxa.[37]
The species is considered an invasive species in secondary forest in Panama.[38]
Roystonea regia has been planted throughout the tropics and subtropics as an ornamental.[20] The seed is used as a source of oil and for livestock feed. Leaves are used for thatching and the wood for construction.[8] The roots are used as a diuretic,[39] and for that reason they are added to tifey, a Haitian drink, by Cubans of Haitian origin.[40] They are also used as a treatment for diabetes.[39]
Fibres extracted from the leaf sheath of R. regia have been found to be comparable with sisal and banana fibres, but lower in density, making it a potentially useful source for the use in lightweight composite materials.[21] An extract from R. regia fruit known as D-004 reduces benign prostate hyperplasia (BPH) in rodents. D-004, is a mixture of fatty acids, is being studied as a potential alternative to finasteride for the treatment of BPH.[41]
Roystonea regia plays an important role in popular religion in Cuba. In Santería it is associated primarily with Shango or with his father Aggayú. It also has symbolic importance in the Palo faiths and the Abakuá fraternity. In Roman Catholicism, R. regia plays an important role in Palm Sunday observances.[42]
Roystonea regia, commonly known as the Cuban royal palm or Florida royal palm, is a species of palm native to Mexico, the Caribbean, Florida, and parts of Central America. A large and attractive palm, it has been planted throughout the tropics and subtropics as an ornamental tree. Although it is sometimes called R. elata, the conserved name R. regia is now the correct name for the species. The royal palm reaches heights from 50 to over 80 feet tall. Populations in Cuba and Florida were long seen as separate species, but are now considered a single species.
Widely planted as an ornamental, R. regia is also used for thatch, construction timber, and in some forms of so-called traditional medicine, although there is currently no valid scientific evidence to support the efficacy or use of any palm species for medicinal purposes. The fruit is eaten by birds and bats (which disperse the seeds) and fed to livestock. Its flowers are visited by birds and bats, and it serves as a roosting site and food source for a variety of animals. Roystonea regia is the national tree of Cuba, and has a religious role both in Santería and Christianity, where it is used in Palm Sunday observances.
La kuba reĝa palmo (Roystonea regia) estas indiĝena plantospecio en Karibio, el la planta familio palmacoj (Arecaceae). Ĝi estas ofta ornamoplanto sur la tropikoj kaj subtropikoj. Ĝi estas nacia arbo de Kubo.
La trunko altas ĝis 20 m, malofte eĉ ĝis 30 m kaj havas la diametron de 37 ĝis 57,5 cm, ties surfaco estas griza-blanka. La arbokrono konsistas el ĉ. 15 folioj. La subaj folioj pendas pro la mempezo suben. La krona komuna tigo estas okulfrape verda, longanta ĉ. 2 m. La petiolo mankas, la infloreska akso longas ĉ. 4 m. La mezas folieroj longas 63 ĝis 119 cm kaj larĝas 2,5 ĝis 4,6 cm.
La infloresko mem longas ĉ. 1 m kaj larĝas same. La brakteetoj longas ĉ. 36 cm kaj larxgas 7,3 cm, la brakteo - ĉe la infloreskta tigo - longas de 0,8 ĝis 1,6 m kaj larĝas 9,8 ĝis 13 cm, plej larĝe en la mezo. La flankaj branĉoj de la infloresko longas 11 ĝis 31 cm kaj havas diametron de 0,9 ĝis 2,3 cm. La viraj floroj estas blankaj. La kaliko estas triangula, longante 0,8 ĝis 1,4 mm kaj larĝante 0,9 ĝis 2 mm. La koroloj estas eliptaj ĝis ovalaj, longas 2,5 ĝis 6,4 mm kaj larĝas 2,2 ĝis 3,5 mm. Ĝi havas 6 ĝis 9 stamenojn, kiuj longas 3,2 ĝis 7,5 mm. La stamenoj ĉizilformaj kaj longas 2,3 ĝis 5,6 mm, la anteroj longas 2,4 ĝis 4,5 mm.
La karpelorudimento estas tre malgranda. La virinaj floroj estas same blankaj, la kalikfolioj estas renoformaj, longas 0,7 ĝis 1,8 mm kaj larĝaj 1,8 ĝis 3,4 mm. La koroloj estas ovalaj kaj longas 2,7 ĝis 3,7 mm. La staminodioj estas sesplataj, longaj 1,3 ĝis 2,8 mm kaj kreskas en la suba parto. La ginoceo longas de 1,1 ĝis 3,5 mm kaj havas la diametron de 0,9 ĝis 2,6 mm.
La fruktoj estas kugloformaj ĝis eliptoida kaj dorsventra, iom kunpremita. Ili longas 8,9 ĝis 15,1 mm, dorsventre dikaj 6,9 ĝis 11,2 mm kaj larĝaj 7 ĝis 10,9 mm. La eksokarpo estas purpure nigra, la suturorestaĵo estas plata. La endokarpo estas eliptoida kaj longas 7,5 ĝis 11,1 mm.
La reĝa palmo kreskas indiĝene inter montetoj kaj valoj de Kubo. En Florido ĝi kreskas en konteoj Collier, Dade kaj Monroe. Pluaj troviĝejoj estas la Jukatano de Meksiko, bordo de la Meksika Golfo, Belizo kaj Honduro, sed ankaŭ sur la Kajman-insuloj kaj la Bahamoj.
En Kubo, oni uzas la trunkon de la palmo diversmaniere, oni kovras la tegmentojn per la folioj kaj oni uzas la fruktojn kiel furaĝo por la porkoj. Ĝi estas la plej ofte kultivita ornamplanto en la tropikoj kaj subtropikoj.
La kuba reĝa palmo (Roystonea regia) estas indiĝena plantospecio en Karibio, el la planta familio palmacoj (Arecaceae). Ĝi estas ofta ornamoplanto sur la tropikoj kaj subtropikoj. Ĝi estas nacia arbo de Kubo.
Roystonea regia, conocida como palma real, es una especie de palma cuya altura, elegancia y fácil cultivo la ha convertido en una de los árboles utilizados como ornamental más común en el mundo. Es también el más simbólico de los campos de Cuba, donde es reconocido como árbol nacional. El epíteto específico «regia» viene del latín rēgia y significa "real" (del Rey).[1]
Árbol con tronco en estípite que suele tener hasta unos 25 metros de altura, pero en algunos casos puede llegar hasta 40 m. Su tronco es liso, de color grisáceo claro, tiene la apariencia de una columna elegante, ligeramente fusiforme, que engruesa ligeramente a media altura, para luego volver a adelgazar. El diámetro de tronco puede alcanzar los 50 o 60 cm. Tiene un penacho terminal de hojas que alcanzan hasta 6 metros de largo. Las hojas tienen en su base un peciolo envainador (yagua) muy grande y liso que envuelve el tronco. Las hojas son pinnadas y los foliolos o pinnas, muy numerosos, bífidos en el ápice y son verde oscuros, brillantes. La inflorescencia en espádice ramificado en dos por tres veces consecutivas y se abre, envuelta en una espata de su misma longitud, debajo de la base de la yagua de la hoja más vieja. Las flores son sésiles, lanceoladas, con 5 tépalos externos y 5 internos, los internos en la flor femenina son valvares. Los estambres, son de 6 a 9. El ovario tiene tres cavidades y está rodeado por una cúpula de seis dientes. Los estigmas son tres, sésiles. El fruto o palmiche es una baya ligeramente alargada, unos 10 mm, y ancha unos 9 mm, de color violáceo que contiene solo una semilla.
Es nativa del sur de la Florida, Belice, Bahamas, La Española, Cuba, Honduras y de algunas regiones de México y de las Islas Caimán.[2] Hoy está plantada en todos los países de la zona intertropical y en varias regiones se ha asilvestrado.
Se encuentra en los llanos cultivados cubanos como principal remanente de los bosques semicaducos que eran la vegetación predominante en Cuba y también crece en terrenos montañosos fértiles y húmedos, siendo a veces más abundante en la vegetación secundaria. Al igual que en otros países americanos, la mayoría de estos árboles suele sembrarse en los cañaverales de azúcar a lo largo de los caminos de interiores para delimitar parcelas y servir de orientación por ser fáciles de distinguir a la distancia.
La palma real tiene muchos usos, además de su popular cultivo en jardinería. El tronco proporciona tablas para los "bohíos" o casas campesinas. Las grandes hojas o pencas conocidas como guano sirven para techar casas. Con las espatas florales se hacen "catauros", que son como cestas no tejidas. Las vainas foliares o "yaguas" sirven para envolver las hojas curadas del tabaco en tercios y antes también eran muy usadas para hacer las paredes de los bohíos. Sus flores son una importante fuente de alimento para las abejas. Su fruto, el palmiche, cuelga muy abundantemente en racimos y brindan excelente alimento para cerdos. Los racimos ya secos son útiles como escobas rústicas. El cogollo tierno puede servir como alimento llamado en Cuba "palmito". La floración y fructificación ocurre a lo largo de todo el año y cada palma puede dar de 2 a 8 racimos de palmiche de por lo menos 23 kg (y pueden ser de hasta 92 kg) cada uno al año. El palmiche puede ser fuente de aceite para fabricar jabón.[3]
En Cuba se usa la raíz en cocimiento como diurético, para expulsar piedras en la orina, para el tratamiento de la diabetes, y se dice que tiene propiedades emolientes.
El árbol mantiene el color del sol, haciendo ver de un color más gris.
La palma real fue elegida como el árbol nacional en Cuba por ser el más numeroso de sus árboles, por ser la especie más notoria de sus paisajes, por su belleza, por su utilidad y por estar representada en el escudo nacional.
Es un árbol sagrado para una de las religiones más difundidas en Cuba, la Regla de Ocha, Santería o Regla de los Orishas (es decir regla de los dioses). Esta religión es originaria de los Yoruba, etnia africana de la región del golfo de Guinea en África occidental. En Cuba esta religión fue transculturada junto con sus portadores los africanos esclavizados. Al tiempo que fue cubanizándose y sincretizándose con otros elementos religiosos, se fue convirtiendo en la religión más difundida entre los descendientes de africanos en Cuba sin importar el origen étnico. Hoy entre sus creyentes pueden hallarse todos los colores de piel.
La palma real es llamada alabbi, en yorubá, idioma ritual de esta religión en Cuba. Este árbol, que es el preferido de los rayos, es uno de los atributos que representan a Changó. Este orisha sincretiza en Cuba con Santa Bárbara (de la fe católica), y es el dios del fuego, del rayo, de la guerra y los tambores, y uno de los que reciben mayor devoción. Las ofrendas a Changó suelen colocarse al pie de la palma.
Sus hojas verdes sirven también para construir dentro de la "Casa de Santo" la choza donde el iniciado de Oggún (oricha de la guerra, el hierro y la forja) recibe homenajes después de la consagración.
Proveniente de Islas Canarias, existe en algunos lugares de Cuba la costumbre de azotar los árboles que no dan frutos usando escobas de racimos de palma, al tiempo que se le profieren amenazas e injurias.
Roystonea regia fue descrita por (Kunth) O.F.Cook y publicado en Science 12(300): 479. 1900.[6]
Ver: Roystonea
regia: epíteto latino que significa "real"
Roystonea regia, conocida como palma real, es una especie de palma cuya altura, elegancia y fácil cultivo la ha convertido en una de los árboles utilizados como ornamental más común en el mundo. Es también el más simbólico de los campos de Cuba, donde es reconocido como árbol nacional. El epíteto específico «regia» viene del latín rēgia y significa "real" (del Rey).
Palmondo erregea (Roystonea regia) palmondo espeziea da. Palmondoetan garaiena (30 m inguru luzea), Ameriketan Estatu Batuetako hego-ekialdean, tropikoaldeko lurraldeetan eta Indiako mendebalean hazten dena. Enborreko azala porlanaren kolorekoa izaten du eta hostoak luma itxurako luzeak. Apaingarri gisa lantzen da.[1]
Roystonea regia Kubako zuhaitz nazionala da,[2] Santerían zein kristautasunean gurturako erabilia.
Palmondo erregea (Roystonea regia) palmondo espeziea da. Palmondoetan garaiena (30 m inguru luzea), Ameriketan Estatu Batuetako hego-ekialdean, tropikoaldeko lurraldeetan eta Indiako mendebalean hazten dena. Enborreko azala porlanaren kolorekoa izaten du eta hostoak luma itxurako luzeak. Apaingarri gisa lantzen da.
Roystonea regia Kubako zuhaitz nazionala da, Santerían zein kristautasunean gurturako erabilia.
Palmier royal
Roystonea regia, communément appelé palmier royal ou palmier royal de Cuba, est une espèce de palmiers appartenant au genre Roystonea.
Ce palmier pousse jusqu'à une hauteur de 20-25 m environ[1]. Assez svelte, au tronc presque lisse, il a un port élégant qui justifie son nom ainsi que son utilisation décorative dans les zones tropicales touristiques. Le manchon foliaire, lisse et vert, est assez long (environ 2 m[1]).
Les feuilles, dressées ou légèrement retombantes, mesurent jusqu'à 3,5 m de long[1]. Les fleurs blanc-jaunâtre poussent en grande inflorescence très ramifiée portée par la base du manchon foliaire. Elles donnent des fruits rouges, tirant sur le noir à maturité, de forme globuleuse et d'environ 1 cm de diamètre[1].
Originaire de Cuba[1], il a été importé en grande quantité en Floride dans les années 1920[réf. nécessaire], et y est maintenant une espèce de palmiers courante. On le rencontre généralement dans toutes les Caraïbes et au Honduras, ainsi que dans les régions touristiques de la plupart des pays tropicaux, y compris dans le bassin indo-pacifique.
Cet arbre est utilisé en régions tropicales pour décorer parcs et jardins, ou pour border des voies de circulation ou des places.
Allée de l'Habitation Clément en Martinque.
L'Adonidia merrillii ou Veitchia merrillii ou Normanbya merrillii. Comme son nom vernaculaire l'indique, les proportions de ce palmier royal nain rappellent celles du palmier royal. Néanmoins, il ne dépasse guère 5 m de hauteur et 15 cm de diamètre.
Ses fruits sont ovales de 3 cm de long et de couleur rouge cramoisi à maturité.
Palmier royal
Roystonea regia, communément appelé palmier royal ou palmier royal de Cuba, est une espèce de palmiers appartenant au genre Roystonea.
Palem raja adalah sekelompok palem (10 jenis) yang dikelompokkan dalam marga Roystonea. Tumbuhan ini berasal dari daerah Karibia dan Amerika tropika. Nama Roystonea diambil dari nama seorang insinyur yang bekerja di kemiliteran AS, Roy Stone. Salah satu anggotanya, R. regia biasa ditanam di pinggir jalan atau di taman-taman.
Kingdom: Plantae
Divisi: Magnoliophyta
Kelas: Liliopsida
Ordo: Arecales
Famili: Arecaceae
Genus: Roystonea
Spesies: Roystonea regia
Nama Daerah: Palem raja
Nama Ilmiah: Roystonea regia
Palem raja termasuk suku Arecaceae (palem-paleman), merupakan tumbuhan biji tertutup (Angiospermae) yaitu biji buahnya terbungkus daging.
Palem raja (Roystonea regia) banyak di temukan di pulau Jawa. Palem raja bisa ditemukan di berbagai tempat sampai dan bahkan mampu tumbuh pada ketinggian 1.400 m di atas permukaan laut.
Palem raja (Roystonea regia) merupakan tumbuhan pohon atau panjatan. Palem raja adalah tumbuhan yang tak bercabang dan tumbuh tegak ke atas. Tumbuhan ini bisa tumbuh hingga mencapai tinggi 20 m.
Daun palem raja termasuk daun yang sempurna karena telah memiliki pelepah, tangkai dan helain daun. Daunnya juga termasuk majemuk karena mempunyai anak-anak daun.
Palem raja (Roystone regia) mempunyai bangun daun yang memanjang. Sedangkan anak daunnya memiliki bangun daun yang memanjang seperti pedang.
Palem raja (Roystone regia) memiliki ujung daun yang runcing.
Pangkal daun palem raja (Roystone regia) berbentuk bundar.
Susunan tulang daun dari palem raja ini berbentuk menyirip, yaitu satu ibu tulang daun membujur pada tengah daun, dari pangkal sampai ke ujung daun, sedangkan anak daunnya bertulang daun sejajar karena mempunyai bangun daun pedang.
Palem raja (Roystone regia) memiliki tepi daun yang rata.
Hal-hal yang perlu diperhatikan antara lain:
Palem raja (Roystone regia) memiliki daging daun berwarna hijau tua.
Permukaan daun palem raja jika dipegang terasa licin baik permukaan atas bawah dan daging daunnya keras seperti kertas serta bagian atas lebih memiliki hijau yang lebih tua dari pada bagian bawahnya.
Akar palem raja berupa akar serabut. Radikula pada bibit terus tumbuh memanjang ke arah bawah selama 6 bulan terus menerus dan panjang akar mencapai 15 cm. Akar primer terus berkembang. Susunan akar terdiri dari serabut primer yang tumbuh vertical ke dalam tanah dan horizontal ke samping. Serabut primer ini akan bercabang menjadi akar sekunder ke atas dan ke bawah. Akhirnya cabang-cabang ini juga akan bercabang lagi menjadi akar tersier, begitu seterusnya. Kedalaman perakaran palem raja bisa mencapai 8 meter dan 16 meter ke arah horizontal. Akar palem raja tidak berbuku ujungnya runcing dan berwarna putih atau keabu-abuan.
Batang berbentuk bulat besar. Batang (biasanya tidak bercabang) dengan daun di ujung batang seperti mahkota, batang bisa tinggi mencapai 30 m. Batang ini juga mempunyai permukaan halus dan kadang terdapat bekas pelepah daun yang gugur. Batangnya beruas-ruas dan tidak memiliki kambium sejati. Bila diiris melintang, batangnya memperlihatkan saluran pembuluh yang menyebar di bagian dalamnya. Luka batang ini cenderung tidak tertutup kembali, justru malah membesar atau malah membusuk.
Bunga dalam perbungaan panikula atau spadiks yang diliputi oleh spata yang bisa mengayu. Setiap bunga uniseksual atau biseksual, (tumbuhan berumah satu), aktinomorf atau sedikit zigomorf, trimer, sepal 3 lepas atau menyatu, valvatus, pada bunga betina, jarang berupa tepal 2+2, atau perinthium tereduksi atau tidak ada, stamen umumnya 6 dalam 2 lingkaran.
Bentuk bunga jantan jantan dan bunga betina dapat dibedakan ketika masih seludang. Bentuk bunga jantan lonjong memanjang dengan ujung kelopak agak meruncing dengan garis tengah lebih kecil sedangkan bentuk bunga betina agak bulat dengan ujung kelopak agak rata serta garis tengah bunga agak tebal.
Buah berbentuk bulat-bulat. Buahnya biasanya memiliki kulit luar yang relatif tebal, yang menutupi bagian dalam (mesokarpium) yang berair atau berserat. Buah terbentuk setelah penyerbukan dan pembuahan. Waktu yang diperlukan dari penyerbukan sampai buah matang kurang lebih 5-6 bulan. Secara anatomi, buah palem raja terdiri dari dua bagian utama, yaitu bagian yang pertama adalah perikaprium yang terdiri dari epikaprium dan mesokaprium, sedangkan yang kedua adalah biji yang terdiri dari endokaprium, endosperm, dan lembaga atau embrio. Epikaprium adalah kulit buah yang kerak dan licin, sedangkan mesokarpium yaitu daging buah yang berserabut mengandung minyak dengan rendemen paling tinggi, sedangkan lembaga merupakan bakal tanaman.
Biji dilindungi oleh lapisan buah bagian dalam (endokarpium) yang keras dan berkayu. Serat buah dikenal juga sebagai sabut. Di dalam batok terdapat biji yang ketika buah masih muda relatif cair dan berangsur-angsur membentuk endapan yang semakin lama mengeras. Endapan ini biasanya mengandung banyak lemak dan protein. Beberapa jenis masih menyisakan cairan di dalamnya.
Palem raja mempunyai beberapa manfaat antara lain sebagai berikut:
Berbagai jenis palem termasuk jenis serbaguna. Dari kegunaan, jenis-jenis palem dapat dikelompokkan sebagai berikut:
Kingdom: Plantae
Divisi: Magnoliophyta
Kelas: Liliopsida
Ordo: Arecales
Famili: Arecaceae
Genus: Roystonea
Spesies: Roystonea regia
Nama Daerah: Palem raja
Nama Ilmiah: Roystonea regia
La palma reale (Roystonea regia (Kunth) O.F.Cook, 1900) è una palma della sottofamiglia Arecoideae[1][2]
La specie è diffusa nel sud della Florida, in Messico, Honduras, Belize, Panama e in diverse isole caraibiche tra cui Cuba.[3]
La palma reale (Roystonea regia (Kunth) O.F.Cook, 1900) è una palma della sottofamiglia Arecoideae
Karališkoji roistonija (isp. Roystonea regia) – arekinių (Arecaceae) šeimos medis (palmė). Natūraliai paplitęs pietų Floridoje, šiaurės rytų ir pietryčių Meksikoje, Belize, Hondūre, Kuboje, Kaimanų salose ir Bahamuose.
Medžio aukštis 20-30 m, išskirtiniais atvejais iki 34,5 m. Kamieno skersmuo – 47 cm (didžiausias – 61 cm). Kamienas tvirtas, lygiažievis, žalsvai baltas, jo viršuje yra žalios spalvos „lajos kotas“. Medis turi ~15 lapų, kurių ilgis iki 4 m. Žiedai balti, su rausvomis dulkinėmis. Vaisius sferiškas, 8,9–15 mm ilgio, 7–10,9 mm pločio. Prinokęs jis būna purpuriškai juodos spalvos.
Karališkosios roistonijos vaisiais maitinasi paukščiai. Iš sėklų spaudžiamas aliejus, naudojamas gyvūnų šėrimui. Augalo šaknyse yra diuretikų. Mediena naudojama pastatų statybai. Medis auginamas įvairiuose tropiniuose kraštuose dekoratyviniais tikslais. Karališkoji roistonija yra Kubos nacionalinis medis, užimantis svarbią vietą sinkretiniuose tikėjimuose. Šio medžio lapai taip pat naudojami Verbų sekmadienio metu.
Augimvietė (Florida)
De koningspalm (Roystonea regia) is een rechtopstaande, tot 25 meter hoge palm. De stam van deze palm is ongewoon glad, doordat oude bladeren volledig worden afgestoten. Dit heeft als risico dat passerende wandelaars een blad van wel 20 kg op hun hoofd kunnen krijgen.
De bladeren zijn geveerd, tot 3,5 m lang, steil oprijzend tot afstaand of iets omlaagstaand en boogvormig overhangend. De bloeiwijzen groeien onder de gladde, groene, aan de basis iets verdikte bladschedenbundel. De bloemen zijn geelwit en groeien in grote, sterk vertakte pluimen. De bolvormige, 1 cm grote vruchten rijpen van groen via rood naar zwart.
De koningspalm komt van nature voor op Cuba en in Florida. Aanvankelijk werd de vorm uit Florida als Roystonea elata tot een aparte soort gerekend. De palm wordt vooral in tropisch Amerika in parken aangeplant. Op Cuba geldt de koningspalm als indicator voor vruchtbare bodems. De gebieden waar hij van nature voorkwam zijn daarom bijna volledig tot akkers ontgonnen. Vanwege zijn elegante groeivorm wordt de koningspalm meestal ontzien, waardoor hij niet zeldzaam is geworden. Op Cuba wordt de palm gezien als nationaal symbool; een afbeelding ervan staat daarom in het wapen van Cuba.
Koningspalm op Hawaï
Rojstona królewska, palma królewska (Roystonea regia L.) – gatunek rośliny z rodziny arekowatych. Pochodzi pierwotnie z Kuby[2], gdzie została uznana za tzw. "drzewo narodowe"[3]. Występuje również w innych rejonach obszaru Morza Karaibskiego, takich jak południowa Floryda, Jukatan po Honduras[4].
Rojstona królewska, palma królewska (Roystonea regia L.) – gatunek rośliny z rodziny arekowatych. Pochodzi pierwotnie z Kuby, gdzie została uznana za tzw. "drzewo narodowe". Występuje również w innych rejonach obszaru Morza Karaibskiego, takich jak południowa Floryda, Jukatan po Honduras.
Roystonea regia, conhecida popularmente como palmeira-real-de-cuba, é uma espécie de palmeira originária da Flórida, México, Caribe e parte da América Central. Além de ser uma árvore ornamental, é utilizada como uma fonte de palha, madeira de construção, e como planta medicinal.[1]
Roystonea regia, conhecida popularmente como palmeira-real-de-cuba, é uma espécie de palmeira originária da Flórida, México, Caribe e parte da América Central. Além de ser uma árvore ornamental, é utilizada como uma fonte de palha, madeira de construção, e como planta medicinal.
Висока пальма 20-10 м. Кожна рослина має близько 15 листків довжиною в 4 м. Стовбур міцний, діаметром 47 см, гладкий сірувато-білий з характерною опуклістю під тим місцем, де починається зелена крона. Квіти білі з рожевими пиляками. Сфероїдний плід 8,9-15 мм довжини та 7-10,9 мм ширини. Неспілі плоди зелені, потім червоні, стиглі — пурпурно-чорні чи чорні. У корінних пухирцях знайдені бактерії Rhizobium, що зв'язують азот з повітря.
Походить з Карибського регіону (Флорида, Мексика, Куба, Пуерто-Рико).
Вирощується як декоративна рослина людьми в тропічних регіонах усього світу.
Cau Vua, tên khác gọi Cau bụng, danh pháp khoa học Roystonea regia là loài thực vật có hoa thuộc họ Arecaceae. Loài này được (Kunth) O.F.Cook mô tả khoa học đầu tiên năm 1900.[2]
Cau Vua, tên khác gọi Cau bụng, danh pháp khoa học Roystonea regia là loài thực vật có hoa thuộc họ Arecaceae. Loài này được (Kunth) O.F.Cook mô tả khoa học đầu tiên năm 1900.
Roystonea regia (Kunth) O.F.Cook, 1900
Ройстоунея кубинская[2] (лат. Roystonea regia) − вид растений семейства Пальмовые (Arecaceae).
Пальма высотой 20-30 метров и диаметром стволa до 47 см. Ствол толстый, гладкий, серо-белого цвета, с характерной выпуклостью ниже короны ствола. Листьев около 15, их длина может достигать 4 метров. Цветки белые с розовыми пыльниками. Период цветения — январь−июль. Плоды сферические, диаметром 8,9—15 мм и шириной 7—10,9 мм. Незрелые плоды зеленого цвета, в процессе созревания они приобретают сначала красный, а затем пурпурно-черный цвет[3].
Произрастает на территории Центральной Америки, Мексики, Кубы, Малых Антильских, Каймановых и Бермудских островов[4]. Выращивается как декоративное растение в США, Австралии, Бразилии, Южной Азии[5]. В Панаме считается инвазивным видом вторичных лесов[6].
王棕(學名:Roystonea regia),別名大王椰子,棕櫚科王棕屬植物,原產於古巴、牙買加、巴拿馬,是古巴的國樹,在古巴受到法律保護,現被廣泛種植於熱帶地區、亞熱帶地區作觀賞之用。
臺灣於日治時期1901年引進該樹種,現在多做為景觀植物及都市裡的行道樹。
本种為高大不分枝的喬木,最高可達30米,樹幹高大而且表面光滑。樹幹頂部近葉處為綠色,其餘部份呈淺灰色,中間部份特別肥大。
王棕四季常綠,葉子為羽狀複葉,葉鞘綠色,表面光滑,最長可達3米,螺旋形排列於樹幹頂部,形成外形略為凌亂的樹冠。
花為白色。雄花較長約6~7公分,三點較雌花為大。肉穗花序分枝多而短,長40-60厘米。花期約10-5月,為蜂類的蜜源食物
果为核果,卵圓形,比檳榔小,種子卵形,長約1.2cm