Anthus antarcticus[2] ye una especie d'ave paseriforme de la familia Motacillidae qu'habita nes islles Xeorxa del Sur, nel océanu Atlánticu sur.
El so tamañu ye de 16 cm. El so plumaxe ye bien miméticu cola so redolada. Nun tener les marques blanques dorsales, que tán presentes nunes especies del xéneru suramericanes. Tien uñes bien desenvueltes.
Ye endémicu de les islles Xeorxa del Sur asitiaes ente los paralelos 54° y 55° Sur y los meridianos 35°45' y 38°23' Oeste, nel océanu Atlánticu sur, a unos 1300 km al sudeste de les Islles Malvines y a 1700 km al este de la islla de Los Estaos, nel sur de la Arxentina. Tienen una estensión de 3850 km², de los cualos pequeñes árees a altitúes baxes inclúin hábitat fayadizu pa la especie, la que prefier vivir nos escasos pacionales de les islles. Ye l'únicu paseriforme d'eses islles.
Tien la capacidá d'andar y correr áxilmente pel suelu, anque, al ser miméticu, puede pasar munches vegaes inalvertida. El so vuelu ye rápidu y onduláu. Aliméntase d'inseutos y arañes, que prinda d'ente les roques, percorriendo les sableres. Ye frecuentemente vista na islla Prion.
Constrúi'l so nial de forma bien mimetizada nel suelu ente la campera seca, polo xeneral dientro camperes tussac. Pon 4 güevos nel curtiu branu subantártico.
Esta especies monotípica ta estrechamente rellacionada con Anthus correndera, de la cual posiblemente evolucionó, partiendo d'exemplares vagantes, abasnaos por fuertes vientos del oeste. Dambes especies perteneceríen a un clado qu'inclúi a Anthus bogotensis, Anthus furcatus, Anthus hellmayri, Anthus lutescens, y Anthus spragueii.
Alcuéntrase amenazada pola introducción humana nes islles d'aguarones. Pa la restauración del so hábitat, creóse'l South Xeorxa Heritage Trust, un proyeutu que s'empecipió en 2011 el cual busca la erradicación total de los aguarones en Xeorxa del Sur.
Anthus antarcticus ye una especie d'ave paseriforme de la familia Motacillidae qu'habita nes islles Xeorxa del Sur, nel océanu Atlánticu sur.
Anthus antarcticus[1] a zo ur spesad golvaneged eus kerentiad ar Motacillidae.
Bevañ a ra diwar amprevaned bihan, kevnid ha dilerc'hiadoù bet kavet gantañ war an traezhennoù.
Ne gaver ar spesad nemet e geotegi Georgia ar Su ( Rouantelezh-Unanet)[2].
Anthus antarcticus a zo ur spesad golvaneged eus kerentiad ar Motacillidae.
La piula antàrtica[1] (Anthus antarcticus) és un ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que habita en zones de praderia de Geòrgia del Sud.
La piula antàrtica (Anthus antarcticus) és un ocell de la família dels motacíl·lids (Motacillidae) que habita en zones de praderia de Geòrgia del Sud.
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Corhedydd De Georgia (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: corhedyddion De Georgia) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Anthus antarcticus; yr enw Saesneg arno yw South Georgia pipit. Mae'n perthyn i deulu'r Siglennod (Lladin: Motacillidae) sydd yn urdd y Passeriformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn A. antarcticus, sef enw'r rhywogaeth.[2] Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Ne America.
Mae'r corhedydd De Georgia yn perthyn i deulu'r Siglennod (Lladin: Motacillidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Aderyn hirewin Abysinia Macronyx flavicollis Aderyn hirewin Fülleborn Macronyx fuelleborni Aderyn hirewin Grimwood Macronyx grimwoodi Aderyn hirewin gwridog Macronyx ameliae Aderyn hirewin gyddf-felyn Macronyx croceus Aderyn hirewin Pangani Macronyx aurantiigula Aderyn hirewin Sharpe Hemimacronyx sharpei Aderyn hirewin y Penrhyn Macronyx capensis Corhedydd euraid Tmetothylacus tenellus Siglen fraith India Motacilla maderaspatensis Siglen goedwig Dendronanthus indicus Telor hirbig Bocage Amaurocichla bocagiiAderyn a rhywogaeth o adar yw Corhedydd De Georgia (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: corhedyddion De Georgia) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Anthus antarcticus; yr enw Saesneg arno yw South Georgia pipit. Mae'n perthyn i deulu'r Siglennod (Lladin: Motacillidae) sydd yn urdd y Passeriformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn A. antarcticus, sef enw'r rhywogaeth. Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Ne America.
De Süüdgeorgien-Pieper (Anthus antarcticus) is en Vagel vun de Grött vun en Lüünk, de blot op de Eilannen vun Süüdgeorgien leevt. Dat is de eenzige Singvagel vun de Antarktis un överhaupt de eenzige de eenzige Vagel op Süüdgeorgien, de keen Seevagel is.
He leevt in dat Tussock-Grasland, dat in de sieden Delen vun Süüdgeorgien wasst, un boot sien Nesten ut dröög Gras un leggt elk Johr veer Eier. Freten deit he Insekten, Spinnen un Deerten, de an de Küst answemmt warrt, Krabben to’n Bispeel.
Natürliche Feenden hett de Vagel normal nich. Af un to doot sik aver Antarktis-Skuas een vun de Piepers snappen. De Vagel hett aver temlich ünner de Rötten to lieden, de de Minsch na Süüdgeorgien bröcht hett. De Rötten doot de Eier opfreten. Dat warrt dorvun utgahn, dat dat so 6000 bet 8000 vun de Vagels op Süüdgeorgien gifft. De leevt all op Eilannen vör Süüdgeorgien oder in Delen vun Süüdgeorgien, de dör Gletschers vun’n Rest afsperrt sünd, so dat dor keen Rötten henkaamt. Wo de Rött vörkuumt, is de Vagel utstorven. De Süüdgeorgien-Pieper warrt vun de IUCN as an’e Kant to bedroht ansehn.
De Süüdgeorgien-Pieper (Anthus antarcticus) is en Vagel vun de Grött vun en Lüünk, de blot op de Eilannen vun Süüdgeorgien leevt. Dat is de eenzige Singvagel vun de Antarktis un överhaupt de eenzige de eenzige Vagel op Süüdgeorgien, de keen Seevagel is.
He leevt in dat Tussock-Grasland, dat in de sieden Delen vun Süüdgeorgien wasst, un boot sien Nesten ut dröög Gras un leggt elk Johr veer Eier. Freten deit he Insekten, Spinnen un Deerten, de an de Küst answemmt warrt, Krabben to’n Bispeel.
Natürliche Feenden hett de Vagel normal nich. Af un to doot sik aver Antarktis-Skuas een vun de Piepers snappen. De Vagel hett aver temlich ünner de Rötten to lieden, de de Minsch na Süüdgeorgien bröcht hett. De Rötten doot de Eier opfreten. Dat warrt dorvun utgahn, dat dat so 6000 bet 8000 vun de Vagels op Süüdgeorgien gifft. De leevt all op Eilannen vör Süüdgeorgien oder in Delen vun Süüdgeorgien, de dör Gletschers vun’n Rest afsperrt sünd, so dat dor keen Rötten henkaamt. Wo de Rött vörkuumt, is de Vagel utstorven. De Süüdgeorgien-Pieper warrt vun de IUCN as an’e Kant to bedroht ansehn.
The South Georgia pipit (Anthus antarcticus) is a sparrow-sized bird only found on the South Georgia archipelago off the Antarctic Peninsula. It is the only songbird in Antarctica, South Georgia's only passerine, and one of the few non-seabirds of the region.
It builds nests from dried grass, usually within tussac grass, and lays four eggs a year. It feeds on small insects and spiders, and beach debris.
It has been threatened by the human introduction of rats, and also by environmental damage caused by humans. It has been chosen as the poster bird of the South Georgia Heritage Trust's Habitat Restoration (Rat Eradication) project, which started eradicating rats on South Georgia in 2011. The project's baiting phase ended in early 2015, and success was confirmed in 2018.[2][3]
Visitors can see the bird on Prion Island, and on beaches on South Georgia since the eradication project took hold.
The South Georgia pipit is a small and stocky pipit, 17 cm (6.7 in) long and weighing 36 g (1.3 oz). The species has long legs and a long hindclaw and a short tail.[4]
The South Georgia pipit (Anthus antarcticus) is a sparrow-sized bird only found on the South Georgia archipelago off the Antarctic Peninsula. It is the only songbird in Antarctica, South Georgia's only passerine, and one of the few non-seabirds of the region.
It builds nests from dried grass, usually within tussac grass, and lays four eggs a year. It feeds on small insects and spiders, and beach debris.
It has been threatened by the human introduction of rats, and also by environmental damage caused by humans. It has been chosen as the poster bird of the South Georgia Heritage Trust's Habitat Restoration (Rat Eradication) project, which started eradicating rats on South Georgia in 2011. The project's baiting phase ended in early 2015, and success was confirmed in 2018.
Visitors can see the bird on Prion Island, and on beaches on South Georgia since the eradication project took hold.
La Sudgeorgia pipio aŭ Antarkta pipio (Anthus antarcticus) estad pasergranda birdo, troviĝanta en la arkipelago de Suda Georgio ĉe la Antarkta Duoninsulo. Ĝi estas la nura kantobirdo en Antarkto, kaj la nura paserino de Suda Georgio, kaj unu el malmultaj ne-marbirdoj de la regiono.
Ĝi konstruas nestojn el seka herbo, kutime ene de arbustaro de Poa flabellata, kaj demetas kvar ovojn jare. Ĝi manĝas malgrandajn insektojn kaj araneojn, kaj strandan alrubon.
Ĝi estis minacata pro la homa enmeto en la insulojn de ratoj, kaj ankaŭ per media damaĝo kaŭzita de homoj mem. Ĝi estis elektita kiel blazona birdo de rato foriga projekto de South Georgia Heritage Trust (sudgeorgia heredo), kiu ekforigis ratojn en Suda Georgio en 2011.
Vizitantoj povas vidi ĝin ĉe Insulo Prion
La Sudgeorgia pipio aŭ Antarkta pipio (Anthus antarcticus) estad pasergranda birdo, troviĝanta en la arkipelago de Suda Georgio ĉe la Antarkta Duoninsulo. Ĝi estas la nura kantobirdo en Antarkto, kaj la nura paserino de Suda Georgio, kaj unu el malmultaj ne-marbirdoj de la regiono.
Ĝi konstruas nestojn el seka herbo, kutime ene de arbustaro de Poa flabellata, kaj demetas kvar ovojn jare. Ĝi manĝas malgrandajn insektojn kaj araneojn, kaj strandan alrubon.
Ĝi estis minacata pro la homa enmeto en la insulojn de ratoj, kaj ankaŭ per media damaĝo kaŭzita de homoj mem. Ĝi estis elektita kiel blazona birdo de rato foriga projekto de South Georgia Heritage Trust (sudgeorgia heredo), kiu ekforigis ratojn en Suda Georgio en 2011.
Vizitantoj povas vidi ĝin ĉe Insulo Prion
La cachirla grande, cachirla de Georgia del Sur, cachirla subantártica, cachirla geórgica, o bisbita de Georgia del Sur (Anthus antarcticus)[2] es una especie de ave paseriforme de la familia Motacillidae que habita en las islas Georgias del Sur, en el océano Atlántico sur.
Mide alrededor de 16 cm. Su plumaje es muy mimético con su entorno. No posee las marcas blancas dorsales, las cuales están presentes en unas especies del género sudamericanas. Tiene uñas muy desarrolladas.
Es endémica de las islas Georgias del Sur situadas entre los paralelos 54° y 55° Sur y los meridianos 35°45' y 38°23' Oeste, en el océano Atlántico sur, a unos 1300 km al sudeste de las islas Malvinas y a 1700 km al este de la isla de los Estados, en el sur de la Argentina. Poseen una extensión de 3850 km², de los cuales pequeñas áreas a altitudes bajas incluyen hábitat adecuado para la especie, la que prefiere vivir en los escasos pastizales de las islas. Es el único paseriforme de esas islas.
Tiene la capacidad de andar y correr ágilmente por el suelo, aunque, al ser mimético, puede pasar muchas veces inadvertida. Su vuelo es rápido y ondulado. Se alimenta de insectos y arañas, que captura de entre las rocas, recorriendo las playas. Es frecuentemente vista en la isla Prion.
Construye su nido de forma muy mimetizada en el suelo entre el pasto seco, por lo general dentro pastos tussac. Pone 4 huevos en el corto verano subantártico.
Esta especies monotípica está estrechamente relacionada con Anthus correndera, de la cual posiblemente ha evolucionado, partiendo de ejemplares vagantes, arrastrados por fuertes vientos del oeste. Ambas especies pertenecerían a un clado que incluye a Anthus bogotensis, Anthus furcatus, Anthus hellmayri, Anthus lutescens, y Anthus spragueii.
Se encuentra amenazada por la introducción de ratas por acción del humano en las islas. Para la restauración de su hábitat, se ha creado el South Georgia Heritage Trust, un proyecto que se inició en 2011 el cual busca la erradicación total de las ratas en la isla San Pedro. La buena noticia es que el 9 de mayo de 2018 las aves de las islas Georgias del Sur respiran tranquilas con la exterminación total de las ratas.
La cachirla grande, cachirla de Georgia del Sur, cachirla subantártica, cachirla geórgica, o bisbita de Georgia del Sur (Anthus antarcticus) es una especie de ave paseriforme de la familia Motacillidae que habita en las islas Georgias del Sur, en el océano Atlántico sur.
Anthus antarcticus Anthus generoko animalia da. Hegaztien barruko Motacillidae familian sailkatua dago.
Anthus antarcticus Anthus generoko animalia da. Hegaztien barruko Motacillidae familian sailkatua dago.
Etelägeorgiankirvinen (Anthus antarcticus) on Etelä-Atlantilla sijaitsevan Etelä-Georgian saaren kotoperäinen varpuslintulaji. Se on maailman eteläisin laululintulaji.[2] Se elää pääsaaren lisäksi lähistön pienemmillä luodoilla. Jean Cabanis kuvaili lajin holotyypin Etelä-Georgiasta vuonna 1884.[3]
Etelägeorgiankirvinen (Anthus antarcticus) on Etelä-Atlantilla sijaitsevan Etelä-Georgian saaren kotoperäinen varpuslintulaji. Se on maailman eteläisin laululintulaji. Se elää pääsaaren lisäksi lähistön pienemmillä luodoilla. Jean Cabanis kuvaili lajin holotyypin Etelä-Georgiasta vuonna 1884.
Anthus antarcticus
Le Pipit antarctique (Anthus antarcticus) est une espèce d'oiseaux de la famille des Motacillidae. On ne le trouve qu'en Géorgie du Sud[1] où sa population est estimée entre 3 000 et 4 000 couples. C'est le seul passereau de l'archipel de la Géorgie du Sud-et-les îles Sandwich du Sud et le seul représentant des Passeri en Antarctique[2]. Il fait partie aussi des rares oiseaux non marins de la région[3].
Il construit des nids d'herbes sèches, et pond quatre œufs par an.
Il se nourrit d'insectes et d'araignées, et de déchets trouvés sur les plages.
Il fut menacé par l'introduction humaine de rats dans les îles, ainsi que par les dommages environnementaux causés par les humains eux-mêmes.
Anthus antarcticus
Le Pipit antarctique (Anthus antarcticus) est une espèce d'oiseaux de la famille des Motacillidae. On ne le trouve qu'en Géorgie du Sud où sa population est estimée entre 3 000 et 4 000 couples. C'est le seul passereau de l'archipel de la Géorgie du Sud-et-les îles Sandwich du Sud et le seul représentant des Passeri en Antarctique. Il fait partie aussi des rares oiseaux non marins de la région.
De Zuid-Georgische pieper (Anthus antarcticus) is een soort zangvogel uit de familie piepers en kwikstaarten van de geslacht Anthus.
Deze soort komt voor op Zuid-Georgia en de Zuidelijke Sandwicheilanden. Het is de enige zangvogel van Zuid-Georgia en tevens de enige zangvogel uit het Antarctisch gebied.
De Zuid-Georgische pieper (Anthus antarcticus) is een soort zangvogel uit de familie piepers en kwikstaarten van de geslacht Anthus.
Sørgeorgiapiplerke (Anthus antarcticus) er ein art i erlefamilien Motacillidae. Denne piplerka er endemisk til Sør-Georgia og næraste øyar, kor populasjonen er anslått til mellom 3000 og 4000 par. Dette er einaste medlemmen av sporvefuglar på øygruppa Sør-Georgia og Sør-Sandwichøyane og i heile Antarktis-regionen. Dette er òg ein av dei få ikkje-marine fugleartane som lever i regionen.
Sørgeorgiapiplerke hekkar på Birdøya og andre rottefrie småøyar og holmar ved Sør-Georgia og på område på hovudøya som er isolerte av isbrear.
Sørgeorgiapiplerke beitar på insekt og edderkoppar om sommaren, elles på insekt og krepsdyr i fjæra.
Arten har vore trua av introduksjon av rotter på øyane, og dessutan av miljøskadar som mennesket sjølv er opphav til.
|title=
(hjelp)
Sørgeorgiapiplerke (Anthus antarcticus) er ein art i erlefamilien Motacillidae. Denne piplerka er endemisk til Sør-Georgia og næraste øyar, kor populasjonen er anslått til mellom 3000 og 4000 par. Dette er einaste medlemmen av sporvefuglar på øygruppa Sør-Georgia og Sør-Sandwichøyane og i heile Antarktis-regionen. Dette er òg ein av dei få ikkje-marine fugleartane som lever i regionen.
Sørgeorgiapiplerke hekkar på Birdøya og andre rottefrie småøyar og holmar ved Sør-Georgia og på område på hovudøya som er isolerte av isbrear.
Sørgeorgiapiplerke beitar på insekt og edderkoppar om sommaren, elles på insekt og krepsdyr i fjæra.
Arten har vore trua av introduksjon av rotter på øyane, og dessutan av miljøskadar som mennesket sjølv er opphav til.
Sørgeorgiapiplerke (Anthus antarcticus) er en fugleart i erlefamilien og dens utbredelse er begrenset til rottefrie områder på den britiske øya Sør-Georgia i Sør-Atlanteren. Sørgeorgiapiplerke er og er en av få spurvefugler i Antarktis og ikke-sjøfugler i regionen. Totalt 3000-4000 par lever på Sør-Georgia.
Sørgeorgiapiplerke bygger sitt rede av tørket gress, legger fire egg årlig og lever av insekter og smådyr i fjæra.
Sørgeorgiapiplerke (Anthus antarcticus) er en fugleart i erlefamilien og dens utbredelse er begrenset til rottefrie områder på den britiske øya Sør-Georgia i Sør-Atlanteren. Sørgeorgiapiplerke er og er en av få spurvefugler i Antarktis og ikke-sjøfugler i regionen. Totalt 3000-4000 par lever på Sør-Georgia.
Sørgeorgiapiplerke bygger sitt rede av tørket gress, legger fire egg årlig og lever av insekter og smådyr i fjæra.
Świergotek antarktyczny (Anthus antarcticus) — gatunek małego ptaka z rodziny pliszkowatych. Endemiczny dla Georgii Południowej, jedyny ptak wróblowy zasiedlający tę wyspę i jednocześnie jedyny dla niej endemiczny.
Całkowity zasięg występowania szacowany jest na 610 km² i obejmuje ok. 20 małych, wolnych od szczurów, przybrzeżnych wysepek Georgii Południowej i kilka miejsc wewnątrz wyspy. Populacja szacowana jest na 6000-8000 osobników[3]. Dzięki skutecznemu programowi deratyzacji przeprowadzonemu na Georgii Południowej, w 2015 roku po raz pierwszy znaleziono gniazdo świergotka antarktycznego na głównej wyspie archipelagu[4].
Długość ciała wynosi ok. 16,5 cm[5], rozpiętość skrzydeł 23 cm[6]. Podobnie do innych świergotków, jest generalnie brązowym ptakiem pokrytym wzorami, ze smukłym, czarnym dziobem, różowymi nogami i długimi pazurami. Z wierzchu ciemnobrązowy, z czerwonobrązowymi paskami, od spodu jasny z mniejszą ilością pasków, ogon czarno-brązowy z szarawymi obrzeżeniami. Mało widoczny dymorfizm płciowy, osobniki młodociane są ciemniejsze, zwłaszcza od spodu[5].
Gniazduje w kępkach trawy, zimuje na pozbawionych lodu częściach wybrzeża. Żywi się insektami i skorupiakami, znajdywanymi w trawie i na wybrzeżu. Pospolity, jednak przeżywalność zimy niska u piskląt[3]. W lęgu 3-4 brązowozielone jaja. Gniazdo głębokie, w kształcie kubeczka, zbudowane z suchej trawy i korzeni. Zazwyczaj mieści się pod kępą lub w szczelinie skalnej[5].
Świergotek antarktyczny (Anthus antarcticus) — gatunek małego ptaka z rodziny pliszkowatych. Endemiczny dla Georgii Południowej, jedyny ptak wróblowy zasiedlający tę wyspę i jednocześnie jedyny dla niej endemiczny.
Sydgeorgisk piplärka[2] (Anthus antarcticus) är en fågel i familjen ärlor inom ordningen tättingar.[3] Den förekommer enbart i gräsmarker i Sydgeorgien.[3] IUCN kategoriserar arten som nära hotad.[1]
Sydgeorgisk piplärka (Anthus antarcticus) är en fågel i familjen ärlor inom ordningen tättingar. Den förekommer enbart i gräsmarker i Sydgeorgien. IUCN kategoriserar arten som nära hotad.
Anthus antarcticus là một loài chim trong họ Motacillidae.[2]
Anthus antarcticus là một loài chim trong họ Motacillidae.
Anthus antarcticus (Cabanis, 1884)
Охранный статусБольшой конёк[1] (лат. Anthus antarcticus) — певчая птица из семейства трясогузковых. Эндемик острова Южная Георгия, единственная певчая птица Субантарктики.
Гнездо из соломинок устраивает обычно в траве, куда откладывает четыре яйца в год. Питается насекомыми и паукообразными.
Вид находился под угрозой из-за серых крыс, завезённых на остров, а также антропогенных факторов.
Птиц можно встретить также на острове Прайон[en].
Большой конёк (лат. Anthus antarcticus) — певчая птица из семейства трясогузковых. Эндемик острова Южная Георгия, единственная певчая птица Субантарктики.
Гнездо из соломинок устраивает обычно в траве, куда откладывает четыре яйца в год. Питается насекомыми и паукообразными.
Вид находился под угрозой из-за серых крыс, завезённых на остров, а также антропогенных факторов.