Mediterranean region.
Egypt, Algeria, Morocco.
Retama monosperma ye una especie de lleguminosa del xéneru Retama de flores blanques. Especie bien típica de les mariñes del suroeste ibéricu y noroeste marroquín. Dacuando utilizar p'afitar dunes y en ornamentación n'otres rexones de la Península ibérica. Asociada al palmito, altabaca (Dittrichia mafosa), taraje (Tamarix sp.) y camarina.
Tien tarmos qu'algamen un tamañu d'hasta 3,5 m d'altor, abondosos, ramificaos. Fueyes lliniares, caduques, pubescentes. Les inflorescencies en recímanos laxos. Mota de 4 mm, campanuláu, glabro; llabiu cimeru con 2 dientes bien marcaos; l'inferior con 3 dientes mucronulaos pequeños. Corola de 9-13 mm, blanca, pubescente. Llegume de 12-16 mm, ovoidea, con un mucrón uncináu. Floria y fructifica de xineru a abril.[1]
Alcuéntrase en sabinares, enebrales y pinares de les dunes móviles o semifijas costeres; 0-300 m na península ibérica y NW de Marruecos. SW de la Península Ibérica (dende Setúbal hasta Xibraltar); naturalizada en diversos puntos de la Península.
Les granes contienen citisina, un alcaloide tóxicu. Quince quinolizidínicos y trés dipiperidina alcaloides tamién pueden aisllase de distintos partes de la planta. En particular, la presencia de (+) - esparteína , α-y β- isosparteina, (+) -17 - oxosparteina, (-) - lupanina, 5,6-dehydrolupanine , (-) - anagrina, (-) - N -metilcitisina y (+) - ammodendrina pueden ser detectaes.[2]
Retama monosperma describióse por (L.) Boiss. y espublizóse en Voyage botanique dans -y midi de l'Espagne 2(5): 144. 1840.[3]
Retama: nome xenéricu que deriva de Retáma, -ae f. – del árabe andalusí ratama (ár. cultu ratam); castellán: retama f. = nome de non poques genísteas, como les retamas puramente diches –Retama monosperma (L.) Boiss., R. sphaerocarpa (L.) Boiss. y R. raetam (Forssk.) Webb– y especies varies de los xéneros Cytisus L., Genista L. y Spartium L.[4]
monosperma: epítetu llatín que significa "con una sola grana".[5]
Númberos cromosomáticos de Retama monosperma (Fam. Leguminosae) y táxones infraespecificos: 2n=48[6][7]
Polunin, O. (1976) Trees and Bushes of Europe. Oxford Univ. Press
Retama monosperma ye una especie de lleguminosa del xéneru Retama de flores blanques. Especie bien típica de les mariñes del suroeste ibéricu y noroeste marroquín. Dacuando utilizar p'afitar dunes y en ornamentación n'otres rexones de la Península ibérica. Asociada al palmito, altabaca (Dittrichia mafosa), taraje (Tamarix sp.) y camarina.
Aralıq dənizi sahilində, Şimali Amerikada, Cənubi Afrikada və İspaniyada yayılmışdır.
Hündürlüyü 4 m-ə çatan, uzun sallanan budaqlara malik olan kol və ya alçaqboylu ağacdır. Çiçəklərinin ləçəkləri ağ rəngli olub, mərkəzi bənövşəyi-qırmızımtıl, incə və ətirli, gümüşü rəngli yarpaqların fonunda olduqca dekorativ görünür. Paxlaları uzunsov, hər iki tərəfi iti, toxumları açıq-darçını rəngdədir. Kök pöhrələri və toxumla çoxaldılır.
Torpağa az tələbkar, quraqlığa davamlıdır, lakin, kütləvi çiçəkləməsi üçün vaxtaşırı suvarma tələb olunur. Şaxtaya davamsızdır, qış aylarında bitkinin kök boğazına qədər yerüstü hissəsi donur, lakin, yazda güclü pöhrə verərək bərpa olunur.
Dendrologiya İnstitutunun təcrübə sahəsinə introduksiya edilmişdir.
Dekorativ bitki kimi yaşıllıqlarda istifadə oluna bilər.
Azərbaycan Dendroflorası III cild-Bakı:"Elm",2016,400 səh. T.S.Məmmədov
La ginesta de flor blanca (Retama monosperma) és una espècie de planta lleguminosa del gènere Retama de flors blanques. Espècie molt típica de les costes del sud-est ibèric i nord-est marroquí. De vegades se l'empra per fixar dunes i en ornamentació en altres regions de la Península ibèrica. Associada al margalló, altabaca (Dittrichia viscosa), tamariu i camarina.
Té tiges que arriben a una grandària de fins a 3,5 m d'alçada, abundants, ramificades. Les fulles són linears, caduques i pubescents. Les inflorescències en penjolls laxos. El calze de 4 mm, campanulat, glabre; el llavi superior amb 2 dents ben marcats; l'inferior amb 3 grans mucronulats petits. La corol·la fa de 9-13 mm, blanca, pubescent. El llegum de 12-16 mm, de forma ovoide, amb un mucró uncinat. Floreix i fructifica de gener a abril.[1]
Es troba en savinars, ginebrars i pinedes de les dunes mòbils o semifixes costaneres; 0-300 m a la península ibèrica i nord-oest de Marroc. Al sud-oest de la Península Ibèrica (des de Setúbal fins a Gibraltar); naturalitzada en diversos punts de la Península.
Les llavors contenen citisina, un alcaloide tòxic. Quinze quinolizidínics i tres dipiperidina alcaloides també es poden aïllar de diferents parts de la planta. En particular, la presència de (+) - esparteïna , α-y β- isosparteïna, (+) -17 - oxosparteïna, (-) - lupanina, 5,6-dehydrolupanine , (-) - anagrina, (-) - N -metilcitisina y (+) - ammodendrina poden ser detectades.[2]
Retama monosperma va ser descrita per (L.) Boiss. i publicat a Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2(5): 144. 1840.[3]
Retama: nom genèric que deriva de Retàma, -ae f. – de l'àrab andalusí ratama (àr. cult ratam).[4]
monosperma: epítet llatí que significa "amb una sola llavor".[5]
Els nombres cromosomàtics de Retama monosperma (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecífics: 2n=48[6][7]
La ginesta de flor blanca (Retama monosperma) és una espècie de planta lleguminosa del gènere Retama de flors blanques. Espècie molt típica de les costes del sud-est ibèric i nord-est marroquí. De vegades se l'empra per fixar dunes i en ornamentació en altres regions de la Península ibèrica. Associada al margalló, altabaca (Dittrichia viscosa), tamariu i camarina.
Retama rhodorhizoides is a species or subspecies of flowering plant in the family Fabaceae,[2] endemic to the Canary Islands.[3]
Retama rhodorhizoides was first described by Philip Barker-Webb and Sabin Berthelot in a work dated to 1836–1850 that was initially published in parts. An illustration of the species, first published in 1837, was labelled Genista rhodorhizoides.[1][4] When the authors published a Latin description in 1842, they transferred the species to Retama.[1][5]
The species is included in Retama monosperma by some sources,[6] and, according to the African Plants Database, has been incorrectly identified as Retama raetam by others.[7] Retama rhodorhizoides is restricted to the Canary Islands.[3][2]
Retama rhodorhizoides is a species or subspecies of flowering plant in the family Fabaceae, endemic to the Canary Islands.
Retama monosperma es una especie de leguminosa del género Retama de flores blancas. Especie muy típica de las costas del suroeste ibérico y noroeste marroquí. A veces se le utiliza para fijar dunas y en ornamentación en otras regiones de la península ibérica. Asociada al palmito, altabaca (Dittrichia viscosa), taraje (Tamarix sp.) y camarina.
Tiene tallos que alcanzan un tamaño de hasta 3,5 m de altura, abundantes, ramificados. Hojas lineares, caducas, pubescentes. Las inflorescencias en racimos laxos. Cáliz de 4 mm, campanulado, glabro; labio superior con 2 dientes bien marcados; el inferior con 3 dientes mucronulados pequeños. Corola de 9-13 mm, blanca, pubescente. Legumbre de 12-16 mm, ovoidea, con un mucrón uncinado. Florece y fructifica de enero a abril.[1]
Se encuentra en sabinares, enebrales y pinares de las dunas móviles o semifijas costeras; 0-300 m en la península ibérica y NW de Marruecos. SW de la península ibérica (desde Setúbal hasta Gibraltar); naturalizada en diversos puntos de la Península.
Las semillas contienen citisina, un alcaloide tóxico. Quince quinolizidínicos y tres dipiperidina alcaloides también se pueden aislar de diferentes partes de la planta. En particular, la presencia de (+) - esparteína , α-y β- isosparteina, (+) -17 - oxosparteina, (-) - lupanina, 5,6-dehydrolupanine , (-) - anagrina, (-) - N -metilcitisina y (+) - ammodendrina pueden ser detectadas.[2]
Retama monosperma fue descrita por (L.) Boiss. y publicado en Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2(5): 144. 1840.[3]
Retama: nombre genérico que deriva de Retáma, -ae f. – del árabe andalusí ratama (ár. culto ratam); castellano: retama f. = nombre de no pocas genísteas, como las retamas propiamente dichas –Retama monosperma (L.) Boiss., R. sphaerocarpa (L.) Boiss. y R. raetam (Forssk.) Webb– y especies varias de los géneros Cytisus L., Genista L. y Spartium L.[4]
monosperma: epíteto latíno que significa "con una sola semilla".[5]
Números cromosomáticos de Retama monosperma (Fam. Leguminosae) y táxones infraespecificos: 2n=48[6][7]
Retama monosperma es una especie de leguminosa del género Retama de flores blancas. Especie muy típica de las costas del suroeste ibérico y noroeste marroquí. A veces se le utiliza para fijar dunas y en ornamentación en otras regiones de la península ibérica. Asociada al palmito, altabaca (Dittrichia viscosa), taraje (Tamarix sp.) y camarina.
Otabera zuria (Retama monosperma) Fabaceae familiako zuhaixka da. Otearen antzeko landare honek zitisina du, alkaloide toxiko bat.[1]
Otabera zuria (Retama monosperma) Fabaceae familiako zuhaixka da. Otearen antzeko landare honek zitisina du, alkaloide toxiko bat.
Retama monosperma (L.) Boiss. (ou Genêt blanc, Retam blanc) ou Rtem (en arabe) est un arbuste pouvant former d'épais buissons sur les dunes de sable côtières du Maroc. Il est probablement originaire du sud de l'Espagne ou de l'Afrique du Nord. Hors de son aire méditerranéenne, c'est une espèce envahissante qui est interdite dans certains pays (voir infra).
C'est un végétal monoïque qui peut atteindre 6 m de haut. Il est signalé dans la vallée de l'Oued Mellah (Maroc), au lieu-dit Koudiat El-Gâada, un exemplaire arborescent.
Ce végétal est pouvu de nombreux rameaux. Les jeunes sont soyeux d'un vert argenté à gris argenté. Ils sont chlorophylliens et participent activement à la synthèse chlorophyllienne. En effet, le feuillage est caduc, vert franc, formé de minuscules feuilles alternes, linéaires lancéolées qui ne demeurent en place que quelques jours.
La floraison est longue : elle va de la fin hiver à début du printemps selon le climat (et le lieu), très parfumée. Une nuée de minuscules fleurs (+ ou -1 cm) semblables à des fleurs de pois sont réparties sur de courts racèmes (grappes). Elles sont blanches, unisexuées (plante monoïque).
Le fruit est un petit légume (une gousse) court, contenant une graine, parfois deux (d'où le nom de monosperma). La gousse mesure moins de 2 cm, elle est acuminée (terminée en pointe), velue. Les graines sont réniformes, de couleur ocre jaune et lisses. Elles sont toxiques (comme le sont celles d'une majorité de Fabacées). Elles contiennent de la cytisine, un alcaloïde toxique.
Retama monosperma affectionne les sols pauvres, comme beaucoup de Légumineuses (grâce aux nodosités à Rhizobium, il synthétise des composés azotés). Il demande un sol surtout très bien drainé même sablonneux à forte salinité. C'est une plante de soleil, voire de mi-ombre.
On le trouve au sud de l'Europe, sur le pourtour méditerranéen, le long de la côte (Algérie, Égypte, Maroc, à Mezraya sur l'île Djerba, aux Canaries, au sud est de l'Espagne (Andalousie), Portugal, Italie, Alpes-Maritimes. Il est présent en Australie et Tasmanie (résultat d'une introduction probable).
Au Maroc, on le trouve sur les dunes de sable du littoral atlantique marocain. Il existe un très beau peuplement dans ce qui est devenu la réserve biologique de Sidi-Boughaba, Mehdia (Maroc) [1]. Le peuplement occupe des dunes de sable, face à la mer, exposées aux embruns marins de l'océan Atlantique. Il est en association avec le genévrier rouge.
Cette plante ne tolère pas le gel, sauf de courtes expositions ne dépassant pas - 6 °C[réf. nécessaire]. Ceci l'exclut de la région méditerranéenne française comme plante fixatrice de dunes de sable.
Ses belles fleurs blanches en ont fait un arbre recherché par les fleuristes. Il faut chercher là l'origine de sa dispersion mondiale et de son introduction comme plante d'ornement.
Au village Mezraya à l'île Djerba, le genêt blanc est l'une des espèces utilisées pour former les haies (Tabia) qui séparent les Menzels.
C'est un végétal couramment utilisé pour fixer les dunes, mais il faut savoir que dans certains pays c'est un « alien » avec d'autres genres qui figurent sur la liste des plantes envahissantes, sa culture et sa commercialisation est strictement interdite en Australie et aux États-Unis (Californie en particulier).
L'espèce Retama monosperma a été décrite initialement par Linné sous le nom de Spartium monospermum (publiée en 1753 dans son Species plantarum 2: 708. 1753)[2], puis renommée par le botaniste suisse Edmond Boissier et publiée sous son nom actuel en 1840 dans Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2(5): 144. 1840[3].
Selon la Base de données des plantes d'Afrique[4] :
Selon Catalogue of Life (7 juillet 2013)[5] :
Retama monosperma (L.) Boiss. (ou Genêt blanc, Retam blanc) ou Rtem (en arabe) est un arbuste pouvant former d'épais buissons sur les dunes de sable côtières du Maroc. Il est probablement originaire du sud de l'Espagne ou de l'Afrique du Nord. Hors de son aire méditerranéenne, c'est une espèce envahissante qui est interdite dans certains pays (voir infra).
Retama monosperma, comummente conhecida como piorno-branco[1][2][3], é uma espécie de planta com flor pertencente à família Fabaceae.
A autoridade científica da espécie é (L.) Boiss., tendo sido publicada em Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2(5): 144. 1840.
Trata-se de uma espécie microfanerófita[2], isto é, uma arvore pequena ou um arbusto.
Geralmente não orça mais de quatro metros de altura.[4] Dispõe de ramadas arredondadas, que se revestem de uma penugem sedosa acinzentada, quando o piorno-branco ainda é jovem, que se tornam glabrescentes, quando a árvore se faz adulta.[5]
As folhas exibem folíolos lanceolados e revestidos a penugem nas duas faces.[4] As inflorescências axilares podem ser solitárias ou geminadas, com 10 a 26 flores.[5] As brácteas e as bractéolas são lanceoladas ou ovado-elípticas.[4] O cálice é de feitio campanulado ou cilíndrico, bilabiado, avermelhado, glabro, com os lóbulos do lábio superior muito próximos dos do lábio inferior.[5] A corola, por seu turno, é branca. A flor tem um androceu com 4 estames curtos com anteras fixas na base. [4]
Conhece ampla utilização ornamental, seja para decoração ruderal das redes de estradas, seja inserida na ornamentação verde de espaços urbanos.[5]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental. [2]
Mais concretamente, medra em todas as zonas do Centro-Oeste, salvo o Centro-Oeste arenoso; em todas as zonas do Centro-Sul, salvo do Centro-Sul Miocénico; em todas as zonas do Sudeste; e em todas as zonas algarvias, com excepção das Berlengas. [3]
Em termos de naturalidade é nativa da região atrás indicada.
Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.
Retama monosperma, comummente conhecida como piorno-branco, é uma espécie de planta com flor pertencente à família Fabaceae.
A autoridade científica da espécie é (L.) Boiss., tendo sido publicada em Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2(5): 144. 1840.
Чагарник або невелике дерево. Стебла до 3.5 м, рясно розгалужені. Лінійне, опушене листя. Віночок 9–13 мм, білий, опушений. Плоди (однонасінний біб) 12–16 мм, яйцевидні, загострені, голі зовні. Насіння 4,6 х 5,2–8,5 мм, ниркоподібне, жовте, гладке, токсичне (містить цитізин [алкалоїд]).
Поширення: Північна Африка: Алжир [зх.]; Єгипет [пн.]; Марокко. Південно-західна Європа: Португалія [пд.]; Гібралтар; Іспанія [пд.зх., Канарські острови]. Натуралізований і культивується в кількох інших країнах як декоративна рослина.
Населяє прибережні дюни або напівфіксовані землі; 0–300 м. Цвітіння і плодоношення з січня по квітень.
Retama monosperma là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được (L.) Boiss. miêu tả khoa học đầu tiên.[1]
Retama monosperma là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được (L.) Boiss. miêu tả khoa học đầu tiên.