Els acropomàtids (Acropomatidae) constitueixen una família de peixos marins pertanyent a l'ordre dels perciformes.[1]
Etimologia
Del grec akros (terminal, superior) + pomas, -atos (coberta).[2]
Descripció
- Són generalment petits: algunes espècies arriben fins als 40 cm de longitud, però la majoria no fan més dels 15.
- Tenen dues aletes dorsals; la primera amb 7-10 espines i la segona amb, possiblement, una espina i 8-10 radis tous.
- L'aleta anal té 2-3 espines.
- Aletes pelvianes amb una espina i cinc radis tous.
-
Brànquies amb 7 solcs.
-
Opercle amb dues espines arrodonides.
-
Línia lateral completa.
- 25 vèrtebres.
- El gènere Acropoma té òrgans luminescents i l'anus a prop de la base de l'aleta pelviana.[3][4][5]
Distribució geogràfica
Es troben a tots els oceans temperats i tropicals a profunditats de diversos centenars de metres.[3]
Gèneres
Referències
-
↑ The Taxonomicon (anglès)
-
↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid.
-
↑ 3,0 3,1 ZipCodeZoo (anglès)
-
↑ Nelson, J.S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p. ISBN 0-471-25031-7
-
↑ FishBase (anglès)
-
↑ Temminck & Schlegel, 1843. Pisces, Fauna Japonica Parts 2-4: 21-72.
-
↑ Ogilby J. D., 1896. On a new genus and species of fishes from Maroubra Bay. Proc. Linn. Soc. N. S. W. v. 21 (pt 1). 23-25.
-
↑ Steindachner, F. & L. Döderlein, 1883. Beiträge zur Kenntniss der Fische Japan's. (I.). Denkschr. Akad. Wiss. Wien v. 47 (1. abth.): 211-242, Pls. 1-7.
-
↑ Hilgendorf, F. M., 1879. Einige Beiträge zur Ichthyologie Japan's. Sitzungsberichte der Gesellschaft Naturforschender Freunde zu Berlin 1879: 78-81.
-
↑ Steindachner, F. & L. Döderlein, 1883. Beiträge zur Kenntniss der Fische Japan's. (I.). Denkschr. Akad. Wiss. Wien v. 47 (1. abth.): 211-242, Pls. 1-7.
-
↑ Gilchrist, J. D. F., 1922. Deep-sea fishes procured by the S.S. "Pickle" (Part I). Rep. Fish. Mar. Biol. Surv. Union So. Afr. Rep. 2 (art. 3): 41-79, Pls. 7-12.
-
↑ Günther, A., 1887. Report on the deep-sea fishes collected by H. M. S. Challenger during the years 1873-1876. Rep. Sci. Res. Voy. H.M.S. Challenger v. 22 (pt 57): i-lxv + 1-268, Pls. 1-66.
-
↑ Mejía, L.S., A. Acero P., A. Roa i L. Saavedra, 2001. Review of the fishes of the genus Synagrops from the tropical Western Atlantic (Perciformes: Acropomatidae). Caribb. J. Sci. 37(3-4):202-209.
-
↑ Poey, F., 1858-1861. Memorias sobre la historia natural de la Isla de Cuba, acompañadas de sumarios Latinos y extractos en Francés. Vol. 2. L'Havana. Mem. Hist. Nat. Cuba v. 2: 1-96 (1858), 97-336 (1860), 337-442, (1861), Pls. 1-19.
-
↑ Poey, F., 1858-1861. Memorias sobre la historia natural de la Isla de Cuba, acompañadas de sumarios Latinos y extractos en Francés. Vol. 2. L'Havana. Mem. Hist. Nat. Cuba v. 2: 1-96 (1858), 97-336 (1860), 337-442, (1861), Pls. 1-19.
-
↑ BioLib (anglès)
-
↑ AQUATAB
-
↑ Catalogue of Life (anglès)
-
↑ Discover Life (anglès)
-
↑ World Register of Marine Species (anglès)
-
↑ FishBase (anglès)
-
↑ UNEP-WCMC Species Database (anglès)
Bibliografia
- Carpenter, K.E., 1999. Acropomatidae. Temperate ocean-basses (lanternbellies, splitfins). P. 2436-2437. A K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the WCP. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). FAO, Roma.
- Eschmeyer, W.N. (ed.), 1998. Catalog of fishes. Publicació especial de la California Academy of Sciences, San Francisco. 3 vols. 2905 p.
- Fritzsche, R.A., 1982. Osteichthyes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 858-944.
- Heemstra, P.C., 1984. Acropomatidae. A W. Fischer i G. Bianchi (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean fishing area 51. Vol. 1.
- Heemstra, P.C., 1986. Acropomatidae. P. 561-563. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
Enllaços externs
En altres projectes de
Wikimedia:
Commons 
Viquiespècies
