Laventel (Lavandula angustifolia), meestal ware laventel of English lavender, alhoewel nie oorspronklik van Engeland nie,[2] voorheen L. officinalis, is 'n blomdraende plant in die familie Lamiaceae. Dit is inheems aan die Mediterreense gebied (bv. Spanje, Frankryk, Italië en Kroasië).
Dit is 'n sterk aromatiese struik wat tot 2 m hoog kan groei. Die blare is immergroen, 2-6 cm lank en 4-6 mm wyd. Die blomme is pienkpers (laventelkleur), en word gedra op spiese 2-8 cm lank aan die bopunt van slanke, blaarlose stamme wat 10-30 cm lank is.
'n Bloeiwyse net voor die bloeisels verskyn
Calyx (pers) en blombragge (ligbruin)
Bloeisels
Wikimedia Commons het meer media in die kategorie Laventel.Laventel (Lavandula angustifolia), meestal ware laventel of English lavender, alhoewel nie oorspronklik van Engeland nie, voorheen L. officinalis, is 'n blomdraende plant in die familie Lamiaceae. Dit is inheems aan die Mediterreense gebied (bv. Spanje, Frankryk, Italië en Kroasië).
Lavandula angustifolia, el espliegu, ye una especie de planta sufruticosa perenne del xéneru Lavandula na familia Lamiaceae.
Ye una especie sufrútice que puede superar fácilmente'l metro d'altor, con tarmos cuadraos, daqué pelosos y xeneralmente con ángulos arrondaos; les fueyes, de 2-6cm por 2-5mm son más o menos llanceolaes, agudes, enteres, verdes, col nerviu central sobresaliente nel viesu, eventualmente con marxe revoluto. La inflorescencia, espiciforme y largamente pedunculada, puede midir hasta 9cm y ta constituyida por unu 5 verticiloss bastante próximos pero colos inferiores claramente distantes. Les bráctees son anchamente ovaes, acuminaes, les cimeres más curties, con 7-9 nervios estremaos superiormente, membranacees, ablancazaes o pardu verdoses, mientres les bractéoles son casi lliniares. Nun hai penachu apical de bráctees. Les flores tienen un mota pentafido densamente pelosu d'unos 5mm con un tubu derrotu por 13 nervios, col diente cimeru enllargáu por un apéndiz a manera d'opérculu de tamañu inframilimétrico. La corola, d'unos 10-12 mm, tien el llabiu cimeru bilobuláu y l'inferior con 3 lóbulos muncho más pequeños que los del llabiu cimeru, toos de color púrpura o azuláu.[1]
Ye un endemismu de la rexón mediterránea occidental (Francia,Italia). N'España, solo ta presente naturalmente, y llindada al nordeste de la península, la subespecie pyrenaica, pero la especie nominal foi introducida pal so cultivu dende antiguu anque güei día cultívense sobremanera les formes híbrides.[1] Introducida tamién en Ucrania, Crimea ya islles orientales del Mar Exéu.[2]
La lavanda fina, na so forma d'aceite esencial sirve pal tratamientu de :
- Los velees (2 a 3 gotes sobre l'almada), la irritabilidá (espardimientu nel aire), los dolores de cabeza (masaxar les vidayes), el estrés (5 a 6 gotes nel bañu). La lavanda ye calmante.
- Les firíes y quemadures (1 a 2 gotes), el eczema secu (2 a 3 gotes nun cachu d'algodón y pasar sobre les plaques ensin estregar), les escames, les quemadures del sol, les picadures d'inseutos. La lavanda ye desinfestante y cicatrizante.
- Los resfriaos y sinusitis (1 a 2 gotes por esneldar n'agua caliente). La lavanda ye antiinfecciosa.
- Los dolores de gargüelu (1 a 2 gotes sobre un tarrón d'azucre o una cuyaradina de miel).
- Les contraiciones y reumatismos (esfregar unes gotes na zona). La lavanda ye relaxante y aselu el dolor.
- Los pioyos (1 gota detrás de les oreyes en prevención), los parásitos intestinales (1 gota nun tarrón d'azucre en cura de 3 díes). La lavanda ye antiparasitaria.[3]
=== Usu de la flor recueyen les inflorescencies espiciformes a principiu del floriamientu. Cuando s'ensugaren, puede faese munches coses con elles, como:
Si al preparáu anterior añedir un puñáu de pétalos de rosa y un vasu de vinagre de sidra llograráse una loción suavizante pa les manes
Lavandula angustifolia describióse por Philip Miller y espublizóse en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition non. 2, 1768. [4]
Lavandula: nome xenéricu que se derivaría del francés antiguu lavandre y n'última instancia del griegu λανω al traviés del llatín lǎvo, lǎvātum, -āre, llavar, llimpiar, refiriéndose al usu de fervinchos de les plantes pa la llavadura.[1] Sicasí, suxurióse qu'esta esplicación puede ser errónea, y que'l nome podría derivase del llatín līvěo, -ēre, azuláu[5], etimoloxía muncho más plausible que l'anterior una y bones, ente otres coses, referir a'l color habitual de les flores de diches plantes y, amás, nun consta que na antigüedá llavar con lavanda.
La subespecie estremar de la especie nominal poles sos bráctees, la mota -esti postreru menos peludo y de color violeta o púrpura- y el operculo del so diente cimeru más grandes y una distribución llindada a los Pirineos, el norte d'España y el sur de Francia, n'altitúes de 500 hasta 2000m.[1]
Sonsobremanera'l terceru, los llamaos Lavandines llargamente cultivaos, sobremanera pa la so destilación.[7]
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Lavandula angustifolia, el espliegu, ye una especie de planta sufruticosa perenne del xéneru Lavandula na familia Lamiaceae.
Ensizyarpaq lavanda (lat. Lavandula spica)[1] - dalamazkimilər fəsiləsinin lavanda cinsinə aid bitki növü.[2]
Ensizyarpaq lavandanın vətəni Aralıq dənizinin Fransa və İspaniya sahilləri hesab edilir. Avropa, Şimali Afrika, Şimali Amerikanın hər yerinə uyğunlaşdırılıb.
Vətəni Aralıq dənizinin Fransa və İspan sahilləridir. Şimali Afrikada və Şimali Amerikada, Rusiyada, Qafqazın Qara dəniz sahilində bitir.
Hündürlüyü 30-60 (100) sm, kəskin qoxulu, həmişəyaşıl, bozumtul tükcüklü yarımkoldur. Aşağı oduncaqlaşmış budaqları çox şaxələnmiş, yuxarı qalxan, çoxsaylı cavan zoğludur; çiçəkli zoğları dörd hissəli, uzun, yuxarı buğumaralıdır. Yarpaqları üzbəüz, oturaq, uzunsov-xətvari, burulmuş kənarlı, uzunluğu 2-6 sm, yaşıl və ya boz-yaşıl tükcüklüdür. Çiçəkləri sünbülvari çiçək qrupları əmələ gətirən yalançı çiçək köbələrinə yığılmışdır. Çiçək tacı ikidodaqlı, uzunluğu təxminən 1 sm, əsasən mavi-bənövşəyi, tükcük¬lü¬dür. Meyvəsi qalın kasacığa daxil olan dörd qoza¬dan ibarətdir.
Ensizyarpaq lavanda quru daşlı yerlərdə bitir
Qafqazda təbii halda yayılmışdır.
Yaşıllaşdırmada bordyurların salınması üçün istifadə edilir. Bitkinin bütün hissələrində efir yağı, çiçəklərində aşılayıcı maddələr, qatranlar, ursol turşusu, kumarin, qerniarin vardır. Torpaq eroziyasının qarşısının alınmasında böyük əhə¬mi¬y¬¬yə¬ti vardır. Çiçəkləri beyində qan dövranını yaxşılaşdıran, sidikqovucu, qıc olmağa qarşı və sakitləşdirici təsirə malikdir. Efir yağı parfümeriya-kosmetika əşya¬la¬rı¬nın istehsalında, kulinariyada ədviy¬yat kimi istifadə edilir. Xalq təbabətin¬də yağının spirt məhlulları baş ağrısı, əsəb xəstəliyi, revmatizm, ürək-damar, oynaq, dəri xəstəlikləri, zədələnmə və iflicdə istifadə edilir.
Azərbaycan Dendroflorası III cild-Bakı:"Elm",2016,400 səh. T.S.Məmmədov
Ensizyarpaq lavanda (lat. Lavandula spica) - dalamazkimilər fəsiləsinin lavanda cinsinə aid bitki növü.
Ensizyarpaq lavandanın vətəni Aralıq dənizinin Fransa və İspaniya sahilləri hesab edilir. Avropa, Şimali Afrika, Şimali Amerikanın hər yerinə uyğunlaşdırılıb.
Lavand-bihan (Lavandula angustifolia) a zo plant frondus kreizdouarel kornôgel eus ar c'herentiad Lamiaceae. Kavet e vez pergen er Pireneoù ha menezioù hanternoz Spagn.
L'espígol, espígol ver, espic, espígol d'estiu, espigola, barballó o lavanda[2]/llavanda[3] (Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula spica) és un arbust de la família de les lamiàcies o labiades, reconeguda com a planta medicinal. També se l'anomena Lavandula angustifolia, que ve de lavo, que significa 'purificar'. Popularment és coneguda com a espígol o lavanda. Aquesta família de labiades, situada en la subclasse Asteridae, és important, ja que comprèn unes 3.000 espècies agrupades en 200 gèneres. És una planta perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescència amb diverses flors blavoses agrupades formant una mena d'espiga laxa. Les tiges són de secció quadrada. Floreix a principi d'estiu i el fruit és un aqueni.
L'espígol és una planta mediterrània que floreix a l'estiu, a partir del mes de juny. El seu origen és de l'oest de la conca mediterrània i habita terrenys calcaris, secs, pobres i solejats, per poder florir intensament de les muntanyes del Principat català i de la meitat septentrional del País Valencià. També és cultivat a Europa (Croàcia, Itàlia, França i Portugal) i a Amèrica per la seva essència.
Lavandula spica és un arbust de 0,30 a 1 m d'alçada, de tija molt ramificada i grisenca, la tija de la qual és quadrangular, tret característic de la família. La tija és erecta i d'aquesta surten unes branques herbàcies amb angle ascendent, en les quals hi ha unes fulles. Les fulles, d'uns 2-3 mm d'amplada, són linears, senzilles, amb un nervi central, estretes, aromàtiques, disposades de manera oposada sobre la tija, amb marge sencer, de color verd, amb poc de pèl i amb glàndules d'oli essencial al revers. Les inflorescències, utilitzades per les seves substàncies, són espigues terminals amb un peduncle de 10-15 cm.
Lavandula spica té una fórmula floral de ↓K(5) [C(5) A 4+1º] G(2). Les flors estan reunides amb espigues llargament pedunculades de 10 a 30 cm no ramificades, de color viola i acompanyades de bràctees amplament ovals, escarioses i estèrils, la funció de les quals és atreure els insectes pol·linitzadors. Tenen una fragància aromàtica i una simetria zigomorfa (amb un pla de simetria).
El periant, generalment, consta de sèpals que constitueixen el calze i la corol·la, els pètals. El calze, d'uns 5 a 8 mm, és gamosèpal (sèpals fusionats), tubulós i de color viola. La corol·la, de 10-12 mm, està formada per cinc gamopètals (pètals fusionats) en forma de tub curt i obert per dalt formant dos llavis. Aquesta boca té un llavi superior més o menys pla i generalment bilobulat, i un altre llavi inferior trilobulat. La corol·la de tipus bilabiada, amb pètals petits i agrupats en inflorescència de tipus raïm o espiga, és la característica més important de la lavanda.
L'androceu és format per quatre estams lliures didínams (A 2+2), dos dels quals són curts i dos llargs. Els estams estan inserits al tub de la corol·la, a l'interior de la flor.
D'altra banda, el gineceu, que és l'aparell reproductor femení, és format per un ovari súper i de concrescència tetracarpel·lar. Alhora, conté un estil ginobàsic amb quatre cluses.
Finalment, els fruits són simples, ja que procedeixen d'un gineceu pluricarpel·lar cenocàrpic, i indehiscents. L'anomenen aqueni. Aquest té la característica que conté una sola llavor, brillant i de color marró.
Una espècie semblant n'és el barballó (Lavandula latifolia), anomenat també espígol mascle, que creix en la terra baixa i és més freqüent. Es distingeix de l'espígol perquè el barballó té les fulles més amples (5-8 mm el barballó davant de 2-3 mm de l'espígol) i la inflorescència ramificada (l'espígol sol tenir els peduncles no ramificats). També hi ha híbrids espontanis o artificials entre aquestes dues espècies (Lavandula x burnati).[4]
Família àmplia i pràcticament cosmopolita, ja que només falta en àrees molt fredes de l'hemisferi boreal i es troba especialment ben representada a la regió del Mediterrani.
Lavandula spica és una espècie pròpia de la muntanya mitjana, generalment per sobre dels 600 metres d'altitud. Originària de la regió de Catalunya (Pirineus, Catalunya central i serralades Litorals) i al País Valencià (al nord i a les muntanyes de l'interior), en prats sobre substrat calcari, amb la subespècie pyrenaica. A les illes no la trobem.[4]
Algunes varietats de la subespècie angustifolia són conreades.[4] Es cultiva a certa altitud; per tal que l'essència sigui de qualitat ha de reproduir-se vegetativament escollint les plantes amb millor olor. La reproducció per llavor és difícil, ja que la germinació no passa del 30% i no n'assegura la qualitat. Els principals productors són l'estat espanyol, el francès, Bulgària i l'ex-Yugoslavia.
La Lavandula spica és un arbust que s'ha de sembrar a la primavera, més exactament a la fi del mes de maig. L'adob ha de ser discret i limitat a un sol subministrament a la tardor. S'ha de podar enèrgicament després de la floració de juny i juliol. S'han de regar escassament, aconsellable una vegada per setmana a l'estiu i cada 15 dies a l'hivern.
Plantes conreades florides
Detall de la inflorescència
Esquema de Lavandula angustifolia
Espígol a la serra del Montsià
Plantilla:Lavanda a la gastronomia.
L'espígol, espígol ver, espic, espígol d'estiu, espigola, barballó o lavanda/llavanda (Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula spica) és un arbust de la família de les lamiàcies o labiades, reconeguda com a planta medicinal. També se l'anomena Lavandula angustifolia, que ve de lavo, que significa 'purificar'. Popularment és coneguda com a espígol o lavanda. Aquesta família de labiades, situada en la subclasse Asteridae, és important, ja que comprèn unes 3.000 espècies agrupades en 200 gèneres. És una planta perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescència amb diverses flors blavoses agrupades formant una mena d'espiga laxa. Les tiges són de secció quadrada. Floreix a principi d'estiu i el fruit és un aqueni.
L'espígol és una planta mediterrània que floreix a l'estiu, a partir del mes de juny. El seu origen és de l'oest de la conca mediterrània i habita terrenys calcaris, secs, pobres i solejats, per poder florir intensament de les muntanyes del Principat català i de la meitat septentrional del País Valencià. També és cultivat a Europa (Croàcia, Itàlia, França i Portugal) i a Amèrica per la seva essència.
Levandule lékařská (Lavandula angustifolia) je aromatická a léčivá rostlina z čeledi hluchavkovitých (Lamiaceae). Lidově se levandule nazývá také jako dulenka, devandule, špikanard nebo špikrnát.
Podle biolib.cz je pro rostlinu s označením Lavandula angustifolia používáno více rozdílných názvů, například Lavandula officinalis, Lavandula vera nebo Lavandula spica.[2] Jednoznačný EPPO kód druh identifikuje označením LAVAN[3]
Podle biolib.cz je pro rostlinu s označením levandule lékařská používáno více rozdílných českých odborných názvů, například levandule klasnatá nebo levandule úzkolistá.[2]
Levandule je silně vonný, 60-120 cm vysoký, bohatě větvený, vytrvalý polokeř.
Lodyhy na dřevnaté bázi jsou hustě bělavě chlupaté. Chlupy hvězdicovitého tvaru jsou výše čtyřhranné. Listy má vstřícné s podvinutým okrajem, 2-6 cm dlouhé, čárkovitě kopinaté až podlouhle kopinaté, na rubu žláznatě tečkované. Jsou zelené, v mládí šedoplstnaté, později olysávají.
Lichopřesleny květů má uspořádány vrcholově na dlouze stopkatých přerušovaných klasech. Podkvětní listeny jsou 3-4 mm dlouhé, kosočtverečné až obvejčité, výrazně žilnaté, hnědofialově zabarvené. Květy jsou souměrné, krátce stopkaté s podlouhle trubkovitým, třináctižilným, 4,5-7 mm dlouhým kalichem. Ušty jsou nestejné, horní s obsrdčitým chlupatým hustě kadeřavě fialovým přívěskem. Dvoupyská koruna s dvou až trojzubým horním pyskem je 8-12 mm dlouhá, souměrná, modrá až fialová. Tyčinky jsou v květu 4, dvě mnohem kratší (dvoumocné), nitkami přirostlé ke koruně. Semeník je svrchní a 4dílný. Tvrdky leskle hnědé. Doba kvetení je především v červnu, červenci až srpnu.[4]
Největší význam má jako tradiční léčivá a aromatická rostlina. Drogou je květ, který obsahuje třísloviny a silice s několika terpeny, působící fytoncidně. V České republice lze tento druh volně pěstovat, droga má však slabší účinky.[5]
Tato rostlina se vyskytuje na vysluněných svazích, ojediněle vystupuje až k hranici lesa a často je pěstovaná v kultivarech. Původně se vyskytovala pouze v západním Středozemí, ale kulturou se rozšířila po celém Středozemí. Tradiční oblastí pěstování je jihovýchodní Francie v Provence, ale pěstuje se i v mnoha dalších zemích jižní Evropy, v Alžírsku aj.[4]
Levanduli vyhovují hlinitopísčité půdy. Nemá ráda přemokření. Dobře snáší sucho. Při pěstování můžeme substrát nechat téměř vyschnout. Při pěstování v květináči, musí být květináč, pro správný vývoj rostliny, alespoň dvojnásobné šířky.
Semena se předpěstovávají v pařeništi, vyklíčí zhruba do 5 týdnů. Asi 10centimetrové rostlinky se přemístí na záhon o sponu 50 cm. Levanduli stačí zalévat zřídka.
Vegetativně se druh množí řízkováním. Vegetativní rozmnožování umožňuje zachování znaků kultivaru, má velký význam v zahradnické velkovýrobě.
Bylo vyšlechtěno mnoho kultivarů s různými vlastnostmi. Na plantážích se pěstuje mnoho různých kříženců a jejich rozšíření odpovídá na proměnlivé požadavky trhu během času. Kultivary se ve velkovýrobě množí vegetativně, řízkováním.[4]
Nálev z květu levandule se přidává do koupele – již v antickém Římě ji přidávali do koupele (latinské lavare znamená mýt, umývat se). Levandule se také vkládá mezi oblečení v šatníku, které krásně provoní a zároveň odpuzuje šatní moly. Uplatní se v kosmetickém průmyslu (vonné oleje, parfémy). Používá se i v kuchyni, hlavně ve Francii, Španělsku, Itálii,[6] je jednou ze součástí provensálského koření. Květ levandule je pro své zklidňující účinky přidáván do směsí bylinek užívaných při bolestech hlavy, nespavosti, nervozitě a závratích. Mírně snižuje krevní tlak. Masáže oleji z levandule pomáhají při revmatických bolestech a mají povzbuzující účinek.
Květenství levandule
Kvetoucí levandule
Dva klony levandule lékařské
Včela medonosná na květu levandule
Levandule v přírodě
Kvetoucí levandule
Obrázky, zvuky či videa k tématu levandule lékařská ve Wikimedia Commons
Levandule lékařská (Lavandula angustifolia) je aromatická a léčivá rostlina z čeledi hluchavkovitých (Lamiaceae). Lidově se levandule nazývá také jako dulenka, devandule, špikanard nebo špikrnát.
Ægte Lavendel (Lavandula angustifolia) er en delvis stedsegrøn, halvbusk med oprette, senere opstigende grene. Vækstformen er tæt og lidt lyngagtig. Lavendel er en hyppigt brugt haveplante og lavendel-blomsternes farve har givet navn til lavendelfarven.
Barken er først glat og grøn, senere grålig og til sidst grå og afskallende. Skuddene er oprette og firkantede. Bladene sidder modsat, og de er linjeformede med indrullet rand. Begge sider er grågrønne. Blomsterne er gråviolette til violblå, og de sidder i oprette aks på enden af de nye skud. Frøene modner af og til hos os, sådan at planten kan etablere sig ved selvsåning.
Rodnettet er kraftigt og når langt ned. Planten bryder svagt og langsomt fra gammelt ved.
Højde x bredde og årlig tilvækst: 0,6 x 0,6 m (25 x 25 cm/år); i hårde vintre fryser busken stærkt tilbage!.
Lavendel gror på tørre, grusede jorde i de tætte krat, der kaldes "maki" (eller mere korrekt: "garrigue") i Sydeuropa. Den optræder sammen med f.eks.
Det er en populær, hvid eller blålilla prydplante i mange haver, men planten indeholder også meget karakteristiske velduftende æteriske olier, så planten bruges f.eks. i madlavning. Den typiske lavendelduft findes både i blade, skud og blomster. I krydderiet "Herbes de Provence" indgår tit lavendel, men blomsterne kan også bruges direkte i salater. Herudover bruges planten også i potpourri, cremer og parfume.
Lavendel er også populær blandt insekterne. Bl.a. lille kålsommerfugl, grønåret kålsommerfugl og honningbier besøger den gerne.
Selvsået plante på leret sydhæld.
Forskellen på to forskellige kloner.
Total blomstring.
Ægte Lavendel (Lavandula angustifolia) er en delvis stedsegrøn, halvbusk med oprette, senere opstigende grene. Vækstformen er tæt og lidt lyngagtig. Lavendel er en hyppigt brugt haveplante og lavendel-blomsternes farve har givet navn til lavendelfarven.
Der Echte Lavendel oder Schmalblättrige Lavendel[1] (Lavandula angustifolia, Synonyme: Lavandula officinalis, Lavandula vera), kurz auch Lavendel genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Lavendel (Lavandula) innerhalb der Familie der Lippenblütler (Lamiaceae).[1] Sie findet hauptsächlich Verwendung als Zierpflanze oder zur Gewinnung von Duftstoffen, zudem wird der Echte Lavendel als Heilpflanze genutzt.
Der Echte Lavendel ist ein graufilzig behaarter, aromatischer Strauch, der Wuchshöhen bis 100 (selten bis 200) Zentimeter erreicht. Die Zweige sind aufsteigend, aufrecht und stark verästelt, steif aufrecht und unverzweigt oder sie tragen Kurztriebe. Die gegenständig angeordneten Laubblätter sind 40 bis 50 Millimeter lang, lanzettlich, länglich oder linealisch und verschmälern sich an beiden Enden. Sie sind stumpf, ganzrandig und am Rand mehr oder weniger eingerollt. Im jungen Zustand sind die Blätter an Ober- und Unterseite graufilzig, später vergrünen sie.
Die sechs- bis zehnblütigen Scheinquirle vereinigen sich zu einem bis zu 8 Zentimeter langen, ährigen Blütenstand. Die Hochblätter haben eine Länge bis zu 8 Millimeter, sind meist breit rautenförmig, verkehrt-eiförmig, begrannt, häutig und braun oder violett gefärbt, die Nerven sind deutlich erkennbar. Die Blütenstiele sind sehr kurz, kleine linealische Tragblätter sind vorhanden oder nicht.
Die zwittrige Blüte ist zygomorph und fünfzählig mit doppelter Blütenhülle. Der Kelch ist grauviolett, kurz flaumig, eiförmig-röhrig, bis zu 7 Millimeter lang und 13-nervig. Die Kelchzähne sind ungleich, der obere an der Spitze ist verkehrt-herzförmig vergrößert. Die violette Blütenkrone ist schwach zweilippig, die Röhre ragt bis zu 12 Millimeter weit hervor. Die Oberlippe besteht aus zwei, die Unterlippe aus drei gleich großen, rundlichen, zusammengewachsenen Kronblättern. Die vier Staubblätter sind herabgebogen und eingeschlossen, die beiden vorderen sind länger. Der Fruchtknoten ist oberständig und vierteilig. Die Blütezeit reicht von Juni bis August.[2]
Die Klausen sind glänzend braun.[2]
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 36 oder 54.[3]
Die Heimat des Lavendels sind ursprünglich die Küstenregionen des Mittelmeerraums.[4][5] Dort kommt er an trockenen, warmen Hängen bis Dalmatien und Griechenland sowie in der Toskana in Italien weit verbreitet vor.[6] Der Echte Lavendel wächst an trockenen und felsigen Hängen und erreicht vereinzelt die Waldgrenze. Er ist im Mittelmeergebiet eine Art der Klasse Ononido-Rosmarinetea.[3]
Benediktiner-Mönche führten ihn nördlich der Alpen ein.[4] Der Echte Lavendel gehört zu denjenigen Arten, die als winterhart gelten und daher im Freien den in Mitteleuropa üblichen Winter auch dann gut überstehen, wenn sie keinen besonderen Standort haben, nicht besonders auf den Winter vorbereitet wurden und nicht eigens vor dessen Einwirkung geschützt werden. Eingebürgert ist er bei Jena, Rudolstadt und Bad Blankenburg. Um 1800 existierte bei Laubenheim zwischen Bingen und Bad Kreuznach auf dem sogenannten Lavendelberg ein größerer Bestand. Dieser Lavendelberg wurde jedoch um 1840 umgenutzt,[7] die Wurzelstöcke wurden herausgerissen und als Brennholz verwendet. Danach wurde die Fläche in einen Weinberg umgewandelt, so wie es auch auf dem Mont Vully nahe Murten in der Schweiz geschah.[8] Allgemein kommt der Echte Lavendel nur angepflanzt in Gärten als ausdauernde Staude vor und verwildert selten daraus. Aktuell wird in Deutschland ein bescheidener Lavendelanbau in der Nähe von Detmold betrieben.[9]
Man kann folgende Unterarten unterscheiden:[10]
Echter Lavendel wird überwiegend zur Gewinnung von Duftstoffen oder als Zierpflanze genutzt.
Blüte in Nahaufnahme
Blütenstand
Mehrere Lavendelsträucher
Lavendelfeld in Kanada
Lavendelanbau in Südfrankreich
Nach der Ernte
Getrocknete Lavendelblüten
Echter Lavendel auf einer rumänischen Briefmarke
Lavendel ist die charakteristische Pflanze der Hoch-Provence; die großen Lavendelfelder sind ein touristisches Ziel. Die dortige Lavendel-Anbaufläche hat sich von 2002 bis 2012 etwa halbiert. Als Ursachen gelten Schädlinge und einige Kälteperioden mit wenig Schnee (Schnee schützt den Lavendel vor strengem Frost), zum Beispiel die Kältewelle 2012 und das Sturmtief Daisy im Januar 2010.[12]
Häufiger noch als der Echte Lavendel wird in der Provence der weniger edle Lavandin (Lavandula × intermedia) angebaut, eine natürliche Hybride von Echtem Lavendel und Speik-Lavendel (Lavandula latifolia). Diese ist sehr häufig die Basis für preiswerte Essenzen, Waschpulver und Öle. Deren Duft ist jedoch schwächer als der von Produkten aus Echtem Lavendel. Je kälter die Gegend, desto geruchsärmer der Lavendel.
Die Vermehrung der Pflanzen erfolgt durch Samen, Teilung größerer Stöcke und wurzelbildender Seitentriebe, Absenker oder Stecklinge.[13][4]
Aus den Blütenständen mit Stängel wird Lavendelöl hergestellt. Dies erfolgt durch Schleppdestillation bzw. Wasserdampfdestillation,[6][14] das Ansetzen der Blüten in fetten Ölen wie zum Beispiel Olivenöl („Mazeration“) und anschließendes Herauslösen ist heute kaum mehr gebräuchlich. Um gehaltvolles Ausgangsmaterial zu bekommen, wird am frühen Morgen geerntet oder kurz nach Regen, wenn die Blüten wieder abgetrocknet sind.[13] Aus Lavandula angustifolia werden „Lavendel fein“ und „Lavendel extra“ gewonnen. Als Destillationsgrundlage für „Lavendel extra“ dient wilder Berglavendel, der in einer geografischen Höhe bis zu 1.800 m wächst und durch Wildsammlung geerntet wird. „Lavendel Mont Blanc“ oder „Barreme“ sind Handelsbezeichnungen, denen ein standardisierter Esteranteil zugrunde liegt.[14]
In der Imkerei ist der Lavendel aufgrund des hohen Zuckergehalts seines Nektars (21–48 %) und seines hohen Zuckerwerts (bis zu 0,26 mg Zucker/Tag je Blüte) eine geschätzte Nebentracht.[15]
Lavendel wird von verschiedenen Schädlingen bedroht, wie Gallmücken (Resseliella lavandulae), Blattkäfer der Unterfamilie Galerucinae (Arima marginata), Raupen von Wickler-Motten (Eulia polita) und Blattläusen (Eucaria elegans, Aphis spp …).
Krankheiten des Lavendels sind in vielen Fällen auf die Winden-Glasflügelzikade (Hyalesthes obsoletus) zurückzuführen, die Stolbur-Phytoplasmen (Candidatus Phytoplasma solani) übertragen. Die betroffene Pflanze trocknet aus und stirbt, weil sich dieser pathogene Mikroorganismus im Gewebe ausbreitet und die Zirkulation des Saftes verhindert. Die Bekämpfung dieser Krankheit gestaltet sich schwierig. Die Larven der Zikade leben im Boden und sind dort außerhalb der Reichweite herkömmlicher Insektizide.[16][17]
Getrocknete Lavendelblüten enthalten 1 bis 3 (in offizineller Qualität mindestens 1,3) Prozent (v/m) ätherisches Öl, ferner Lamiaceengerbstoffe und Phenolcarbonsäuren wie z. B. Rosmarinsäure. Ebenfalls verwendet wird das durch Wasserdampfdestillation gewonnene ätherische Lavendelöl. Dessen Hauptbestandteile sind (‒)-Linalool (20 bis 45 Prozent) und Linalylacetat (25 bis 47 Prozent), daneben kommen weitere Terpene bzw. Terpenabkömmlinge vor wie etwa cis-Ocimen, β-Caryophyllen, Limonen und Terpinen-4-ol vor.
Junge Blätter und weiche Triebe eignen sich zum Verfeinern von Gerichten wie Eintopf, Fisch, Geflügel, Lammfleisch und in Soßen und Suppen,[4] in kleineren Mengen auch an Salaten. Besonders in der französischen, italienischen und spanischen Küche wird Lavendel oft verwendet. In der Avantgardeküche wird es auch in Desserts eingesetzt, z. B. in weißer Schokoladenmousse oder in Aprikosensorbet. Das Aroma ist dem des Rosmarins ähnlich und bitter bis würzig. Lavendel zählt zwar nicht zu den Standardbestandteilen der Gewürzmischung Herbes de Provence, ist aber häufig in dieser enthalten. Das getrocknete und luftdicht und lichtgeschützt verpackte Gewürz hält sich 6 bis 9 Monate.[5]
Lavendel ist eine in der Parfümerie geschätzte Pflanzengattung. Dies gilt vor allem für den Echten Lavendel (Lavandula angustifolia).[18]
Als Arzneidroge dienen:
Die Blüten werden als wässriger Auszug innerlich angewendet (Arzneitee) oder als Infus dem Badewasser (Balneotherapie) zugegeben.
Auszüge aus Lavendelblüten haben leicht beruhigende, blähungswidrige und gallentreibende Eigenschaften. Man nutzt dies zur Milderung von Beschwerden wie innere Unruhe, nervöse Erschöpfung, Einschlafstörungen, Migräne sowie nervösen Magen-Darm- und Gallenbeschwerden. Den potentiellen Nutzen von Lavendelöl bei Angststörungen konnte eine 2014 publizierte Doppelblindstudie nachweisen.[19] Die beruhigende Wirkung wird auch in der Aromatherapie genutzt. Dort wirkt das verdunstende Linalylacetat.
Einreibungen mit Lavendelöl wirken vorwiegend hautreizend und dienen deshalb zur Bekämpfung rheumatischer Beschwerden. Als Badezusatz wird es bei funktionellen Kreislaufstörungen verwendet. Wegen seiner antibakteriellen Eigenschaften ist Lavendelöl auch in Gurgellösungen enthalten. Portugiesische Forscher konnten in einer In-vitro-Studie zeigen, dass Lavendelöl in bestimmten Konzentrationen verschiedene Hefe- (Candida-Spezies) und Fadenpilze im Wachstum hemmt oder abtötet.[20][21][22] Eine etwaige klinische Wirksamkeit ist damit nicht nachgewiesen.
Die Fachjury des Theophrastus-Naturheilvereins wählte den Echten Lavendel zur Heilpflanze des Jahres 2008,[23] für das Jahr 2020 wählte ihn der Interdisziplinäre Studienkreis Entwicklungsgeschichte der Arzneipflanzenkunde zur Arzneipflanze des Jahres.[24]
Für die insektenabweisende Verwendung werden alkoholische Lösungen eingesetzt oder es werden Lavendelblütensäckchen zwischen die Wäsche gelegt.
Der Echte Lavendel oder Schmalblättrige Lavendel (Lavandula angustifolia, Synonyme: Lavandula officinalis, Lavandula vera), kurz auch Lavendel genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Lavendel (Lavandula) innerhalb der Familie der Lippenblütler (Lamiaceae). Sie findet hauptsächlich Verwendung als Zierpflanze oder zur Gewinnung von Duftstoffen, zudem wird der Echte Lavendel als Heilpflanze genutzt.
Ing Lavandula angustifolia (mayayaus mu rin Lavandula spica o Lavandula vera; kareng amanung English bilang common lavender, true lavender, o kaya English lavender (agiang e ya katutubu king England); dati L. officinalis) metung yang manyampagang tanaman keng familaing Lamiaceae, katutubu keng albugang Mediterranean labuad, lalunglaluna king Pyrenees ampong aliwang bunduk king pangulung Espania.
Masikan ya bau ing tanaman a iti daragul yang mga 1–2 m katas. Deng bulung ma-aluntiang lang ma-aluntiang, 2–6 cm kaba ampong 4–6 mm lapad. Deng sampaga malare-ube la kule (lavender-kule), a atin tusuktusuk 2–8 cm kaba king karelang malatingting, a alang bulung a tangke 10–30 cm kaba.
Ing Lavandula angustifolia (mayayaus mu rin Lavandula spica o Lavandula vera; kareng amanung English bilang common lavender, true lavender, o kaya English lavender (agiang e ya katutubu king England); dati L. officinalis) metung yang manyampagang tanaman keng familaing Lamiaceae, katutubu keng albugang Mediterranean labuad, lalunglaluna king Pyrenees ampong aliwang bunduk king pangulung Espania.
La sprissioni lavanna è usata pi vari speci di chianti dû gèniri Lavandula, speci la Lavandula angustifolia. La lavanna è na chianta erbàcia cu ciuri viuletti cugghiuti n spichi e veru ciaurusi, di cui si strai n'essenza usata n prufumarìa e n farmacìa. Sta chianta è diffusa ntê lochi rupestri dû bacinu di lu Miditirràniu.
Lawendel[1] (Lavandula angustifolia, syn. Lavandula officinalis, Lavandula vera) jo rostlina ze gubkatych kwitarjow (Lamiaceae).
Lawendel jo aromatiski wónjeca rostlina, kótaraž dośěgnjo wusokosć wót 20 až do 60 cm.
Łopjena su wusko-lancetne, na kšomje zakulone, na dolnem boku gusto kósmate. Wóni dośěgnu dłujkosć wót 3 až do 4 cm.
Kwiśo wót julija až do awgusta. Kwiśonki stoje w pśetergnjonych, zdalenje łopjenatych, nakóńcnych pózdatnych kłosach. Krona jo módrowioletna. Keluch jo rorkojty a njejasnje pěślicbny.
Rosćo na kamjentnych nakłonjach a w skalnych stepach.
Rostlina jo w krotkowjacornej Europje rozšyrjona, ale teke kultiwěrowana wustupujo. Rědko wóźiwjujo.
Lawendel (Lavandula angustifolia, syn. Lavandula officinalis, Lavandula vera) jo rostlina ze gubkatych kwitarjow (Lamiaceae).
Lavandula angustifolia, formerly L. officinalis, is a flowering plant in the family Lamiaceae, native to the Mediterranean (Spain, France, Italy, Croatia etc.). Its common names include lavender, true lavender and English lavender[2] (though not native to England); also garden lavender,[3] common lavender and narrow-leaved lavender.
It is a strongly aromatic shrub growing as high as 1 to 2 metres (3+1⁄2 to 6+1⁄2 ft) tall. The leaves are evergreen, 2–6 centimetres (1–2+1⁄2 inches) long, and 4–6 millimetres (3⁄16–1⁄4 in) broad. The flowers are pinkish-purple (lavender-coloured), produced on spikes 2–8 cm (1–3 in) long at the top of slender, leafless stems 10–30 cm (4–12 in) long.
Stems and flowers
Flower spike before the petals emerge
Calyx (purple) and flower bracts (light brown)
Calyx and corolla
Corolla (petals)
Calyx and corolla (side view)
The species name angustifolia is Latin for "narrow leaf". Previously, it was known as Lavandula officinalis, referring to its medicinal properties.
English lavender is commonly grown as an ornamental plant. It is popular for its colourful flowers, its fragrance, and its ability to survive with low water consumption. It does not grow well in continuously damp soil and may benefit from increased drainage provided by inorganic mulches such as gravel. It does best in Mediterranean climates similar to its native habitat, characterised by wet winters and dry summers. It is fairly tolerant of low temperatures and is generally considered hardy to USDA zone 5.[4] It tolerates acid soils but favours neutral to alkaline soils, and in some conditions it may be short-lived.[5]
The following cultivars of L. angustifolia and its hybrids have gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit:-[6]
Compacta, Folgate, Dwarf Blue, Dwarf White, Hidcote Pink, Hidcote Superior, Munstead, Nana Atropurpurea, Nana Rosea, Sarah, Summerland Supreme, Lady Lavender
Bowles Early, Hidcote Variety, Loddon Blue, Martha Roderick, Jean Davis, Twickle Purple, Pink Perfume
Alba, Backhouse Purple, Biostos, Bridestowe, Graves, Gray Lady, Gwendolyn Anley, Hidcote Giant, Irene Doyle, Mailette, Middachten
The flowers and leaves are used as a herbal medicine,[21] either in the form of lavender oil or as a herbal tea, to alleviate symptoms such as anxiety,[22] and difficulty falling asleep.
The flowers are also used as a culinary herb, most often as part of the North American version of the French herb blend called herbes de Provence.
Lavender essential oil, when diluted with a carrier oil, is commonly used as a relaxant with massage therapy. Products for home use, such as lotions, eye pillows (including lavender flowers or the essential oil itself) and bath oils, etc., are also used. Both the petals and the oil are the most popular ingredients in handmade soap.
Dried lavender flowers and lavender essential oil are also used as a prevention against clothing moths, which do not like their scent.
Lavandula angustifolia is included in the Tasmanian Fire Service's list of low flammability plants, indicating that it is suitable for growing within a building protection zone.[23]
Lavandula hybrids are referred to as lavandins. Hybrids between L. angustifolia and L. latifolia (spike lavender) are called Lavandula × intermedia. They bloom later than the ordinary English lavenders.
Lavandula angustifolia, formerly L. officinalis, is a flowering plant in the family Lamiaceae, native to the Mediterranean (Spain, France, Italy, Croatia etc.). Its common names include lavender, true lavender and English lavender (though not native to England); also garden lavender, common lavender and narrow-leaved lavender.
Vera lavendo aǔ malarĝfolia lavendo[1] (Lavandula angustifolia, sin. Lavandula officinalis, Lavandula vera) estas plantspecio el la genro lavendo (Lavandula) ene de la familio de la Lamiacoj (Lamiaceae).[1] Ĝi estas precipe uzata kiel ornamplanto aǔ por gajni odorsubstancojn. Krome vera lavendo estas kuracplanto.
La vera lavendo estas grizpelta, aroma arbusto, kun altokresko de ĝis 100 cm. La branĉo kreskas vertikale supren. Ofte ĝi havas mallongajn ŝosojn. La alternesidantaj folioj longas ĝis 50 mm. Li estas lancetaj, oblongaj kaj fariĝas pli mallarĝaj. La junaj folioj estas grizpeltaj poste ili estas verdaj.
La ses- ĝis dek-floraj ŝajnverticiloj formas ĝis 8 cm longan, spikan floraron. La brakteoj longas 8 mm. Ili havas formon de rombo aǔ estas renverse ovoformon. Ili havas brunan aǔ violan koloron, la vejnoj estas bone videblaj. La flortigoj estas tre mallongaj. La duseksa floro estas cigomorfa kaj kvinnombra kun duobla involukron. La kaliko estas grize viola, mallonge plume, ovforme tuba, ĝis 7 mm longa kaj 13-vejna. La kalikaj dentoj estas malsamgrandaj aǔ ĉe la pinto renverse korforme pligrandigitaj. La violkolora folikorono havas du lipojn, la tuboj etendiĝas ĝis 12 mm. La kvar stamenoj estas al la malsupre arkigitaj. La ovario estas hipogina kaj kvarnombra. La planto floras de julio ĝis aǔgusto.[2]
La kamerfruktoj estas brile brunaj.[2]
La kromosomnombro estas 2n = 36 aǔ 54.[3]
La origina hejmregiono de la lavendo estas la marbordaj regionoj de la Mediteraneo.[4][5] Tie ĝi kreskas sur sekaj, varmaj deklivoj ĝis Dalmatio kaj Greklando respektive Toskano en Italujo.[6]
Benediktanoj-monakoj portis la planton al la regionoj norde de la Alpoj.[4] La vera lavendo eltenas vintron tie. Inter Bingen kaj Bad Kreuznach en okcidenta Germanujo ekzistas tiel nomata lavendomonto kun multaj lavendoj.[7].[8] La lavendo nur kreskas en Mezeǔropo lultivata en ĝardenoj (staǔdo) Prosksime de Detmold ekzistas malgranda plantejo de lavendo.[9]
Veran lavendon oni kultivas precipe por gajni odorsubstancojn aǔ kiel ornamplanto.
Krome el la floraroj kun la flortigoj oni akiras lavendoleon. Tio okazas pere de distilado, akvovapora distilado.[6][10] [11]
En la abelbredado lavendo estas tre ŝatata, ĉar la planto havas multe da sukero en la nektaro (21–48 %). Ĝi havas ĝis 0,26 mg da sukero por tago kaj floro.[12]
La Eǔropa farmacia libro postulas minimuman enhavokvanton de 13 ml/kg da eteraj oleoj por la flordrogo. Ĝi estas uzata de interne kiel sedativo ĉe maltrankvilaj statoj kaj perturboj ĉe la endormana.[13]
Kiel drogo estas uzataj:
Floroj de lavendulo havas malfortan trankviligan efikon, kontraǔ flatulenca kaj koleogoga efiko. Oni povas mildigi jenajn perturbojn per tiaj lavendulaĵoj: interna maltrankvilo, nervoza elĉerpiĝo, problemoj pri la ekdormado, migreno, ankaŭ ĉe nervoza stomaka-intesta kaj galaj perturboj. La utilado estis pruvita 2014 en duobla blindstudio.[14] La trankviliga efiko ankaŭ estas uzata en la aromaterapio. Tie efikas la forvaporiga linalilacetato.
La vera lavendo estas ofte en naturkuracado kaj parfumejo uzata kaj ŝatata plantspecio.[15]
En la planto estas linalilacetato, linalolo, kamferio kaj cineolo. La planto havas 40 ĝis 50 % da estero, 25 ĝis 35 % da monoterpenolo, Mmnoterpenoj, Ssekviterpenoj, ketonoj kaj oksidoj.
Oni distingas jenajn subspeciojn:[16]
Vera lavendo aǔ malarĝfolia lavendo (Lavandula angustifolia, sin. Lavandula officinalis, Lavandula vera) estas plantspecio el la genro lavendo (Lavandula) ene de la familio de la Lamiacoj (Lamiaceae). Ĝi estas precipe uzata kiel ornamplanto aǔ por gajni odorsubstancojn. Krome vera lavendo estas kuracplanto.
Lavandula angustifolia, lavanda, es una especie de planta sufruticosa perenne del género Lavandula en la familia Lamiaceae.
Es una especie sufrútice que puede superar fácilmente el metro de altura, con tallos cuadrados, algo pelosos y generalmente con ángulos redondeados; las hojas, de 2-6 cm por 2-5 mm son más o menos lanceoladas, agudas, enteras, verdes, con el nervio central sobresaliente en el envés, eventualmente con margen revoluto.
La inflorescencia, espiciforme y largamente pedunculada, puede medir hasta 9 cm y está constituida por uno 5 verticilos bastante próximos pero con los inferiores claramente distantes. Las brácteas son anchamente ovadas, acuminadas, las superiores más cortas, con 7-9 nervios divididos superiormente, membranáceas, blanquecinas o pardo verdosas, mientras las bractéolas son casi lineales. No hay penacho apical de brácteas.
Las flores tienen un cáliz pentafido densamente peloso de unos 5 mm con un tubo surcado por 13 nervios, con el diente superior prolongado por un apéndice a modo de opérculo de tamaño inframilimétrico. La corola, de unos 10-12 mm, tiene el labio superior bilobulado y el inferior con 3 lóbulos mucho más pequeños que los del labio superior, todos de color púrpura o azulado.[1]
Es un endemismo de la región mediterránea occidental Italia y España). En España, está presente naturalmente, en todo el litoral mediterráneo peninsular y en las islas Baleares, la subespecie pyrenaica, pero la especie nominal ha sido introducida para su cultivo desde antiguo, aunque hoy día se cultivan sobre todo las formas híbridas.[1] También ha sido introducida en Ucrania, Crimea e islas orientales del mar Egeo.[2]
La lavanda angustifolia, en su forma de aceite esencial, es utilizada para tratar varias dolencias por sus propiedades:
Se recolectan las inflorescencias espiciformes a principio de la floración. Cuando se han secado, pueden hacerse muchas cosas con ellas, como:
Lavandula angustifolia fue descrita por Philip Miller y publicada en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 2, 1768.[5]
Lavandula: nombre genérico que se derivaría del latín lavandula y lavandaria, y de sus formas medievales lavendula y lavandula, procedentes de lavare, lavar, limpiar, bañarse, refiriéndose al uso de infusiones de las plantas para perfumar el lavado.[1] Sin embargo, se ha sugerido [¿quién?] que esta explicación puede ser errónea y que el nombre podría derivarse del latín līvěo, -ēre, azulado, lívido, envidioso.[6] [cita requerida]
angustifolia: epíteto latino que significa "con hojas estrechas".
La subespecie se diferencia de la especie nominal por sus brácteas, el cáliz -este último menos peludo y de color violeta o púrpura- y el opérculo de su diente superior más grande y una distribución limitada a los Pirineos, el norte de España y el sur de Francia, en altitudes de 500 hasta 2000 m.[1]
Son, en particular el tercero, los llamados lavandines ampliamente cultivados, sobre todo para su destilación.[8]
Lavandula angustifolia, lavanda, es una especie de planta sufruticosa perenne del género Lavandula en la familia Lamiaceae.
Izpiliku fina (Lavandula angustifolia) landare loredunen espeziea da. Izpilikua Lamiaceae familiaren labandaren generoan sailkatzen da.
Zuhaixka honek 30 eta 80 zentimetro arteko altuera har dezake. 10 mm lore urdina izaten du. Ekaina eta abuztua artean loratzen da. Mediterraneo inguruko mendietan (600 - 1700 m) bizi da.
Oso usain gozoa izaten du bere loreak eta urrin-olioak egiteko erabiltzen da batez ere.[1]
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Izpiliku fina (Lavandula angustifolia) landare loredunen espeziea da. Izpilikua Lamiaceae familiaren labandaren generoan sailkatzen da.
Zuhaixka honek 30 eta 80 zentimetro arteko altuera har dezake. 10 mm lore urdina izaten du. Ekaina eta abuztua artean loratzen da. Mediterraneo inguruko mendietan (600 - 1700 m) bizi da.
Oso usain gozoa izaten du bere loreak eta urrin-olioak egiteko erabiltzen da batez ere.
Tähkälaventeli (Lavandula angustifolia) on sinikukkainen ruohovartinen kasvi. Se voi kasvaa yli metrin korkuiseksi. Se on vihreä ympäri vuoden ja kukkii heinäkuusta syyskuuhun.[3]
Se on voimakastuoksuinen yrtti, jota on käytetty paljon etenkin hajusteena. Roomalaisilla oli tapana lisätä laventelia kylpyveteensä tuoksuksi. Lääkinnällisiin tarkoituksiin joko laventeliöljynä tai yrttiteenä sitä ruvettiin käyttämään verraten myöhään, vasta 1500-luvulla. Tähkälaventelista valmistetun eteerisen öljyn tärkein yhdiste on linalyyliasetaatti.
Sitä ennen sitä käytettiin kuitenkin tuomaan tuoksuaromia ruokaan. Lehtiä käytettiin liharuoissa ja karamellisoituja laventelin kukkia käytettiin makeiden ruokien koristeluun. Provencen yrtit -mausteseoksessa on yleensä mukana tähkälaventelia. Laventeli on kuivan maan kasvi, jota esiintyy luonnonvaraisena läntisen Välimeren alueella, kuten Provencessa. Se soveltuu myös viljelyyn. Maan tulee olla kalkkipitoinen, hiekkainen ja ravinnerikas, jotta se viihtyisi. Laventelia voidaan kasvattaa myös Suomen oloissa, mutta talvisuojaus on välttämätön. Tavallisesti riittää kuusenhavukerros. Lisätään parhaiten pistokkaista loppukesällä.[4].
Hieronnassa laventelia käytetään sekoitettuna hierontaöljyyn. Sillä tavoitellaan rentouttavaa vaikutusta jännittyneeseen tai rasittuneeseen kehoon ja ihon pehmeyttä.[5]
Laventelinvärinen on myös RGB-väri, minkä tunnus on #E6E6FALa Lavande officinale, Lavande vraie ou Lavande à feuilles étroites (Lavandula angustifolia Mill.) est une espèce de sous-arbrisseaux de la famille des Lamiaceae. C'est une plante qui est appréciée pour son odeur. C'est la plus appréciée des lavandes pour la qualité olfactive de son huile essentielle. À l'état sauvage, elle pousse surtout en Provence mais elle peut être cultivée dans des régions plus septentrionales, d'autant qu'il en existe de nombreux cultivars.
Noms anciens : L. officinalis, L. vera. Autres noms usuels : lavande anglaise (certains auteurs préférant donner ce nom à l'espèce L. dentata), lavande des Alpes, lavande fine (et espic en provençal, casidounne en normand).
La lavande est une plante vivace, qui prend la forme d’un sous arbrisseau. Elle est composée de hampes florales comportant un seul épi. Elle mesure 30 à 60 cm de haut[1],[2],[3].
La racine est une racine pivotante.
La tige est ligneuse, longue, quadrangulaire, étroite et de couleur gris-vert. Elle est dépourvue de feuille sur une grande portion en dessous de l’inflorescence.
Les feuilles sont opposées décussées, parfois verticillées, simples et entières, de couleur gris vert. Elles sont de forme allongée et pointue dont le bord est roulé et mesurent 3 à 5 cm de long. Les feuilles, persistantes et aromatiques, comportent des poils tecteurs non glanduleux. Il n’y a pas de stipules[1],[2],[3].
Les inflorescences sont situées à l’aisselle des feuilles supérieures. Ce sont des épis composés de 6 à 10 groupes de fleurs. Les fleurs inférieures sont séparées des supérieures. Les fleurs comportent un calice composé de cinq sépales soudés, couverts de poils. Les fleurs sont composées d’une corolle bilabiée, dont une lèvre est composée de deux pétales (lèvre supérieure bifide), et l’autre lèvre de trois pétales (lèvre inférieure trilobée). Les cinq pétales sont soudés et de couleur bleue-violacée. Les fleurs sont hermaphrodites. Elles possèdent quatre étamines didynames (deux grandes et deux petites) soudées par les filets. Le gynécée, quant à lui, repose sur un disque nectarifère et comprend deux carpelles soudés par les styles (un seul style) tandis que deux stigmates sont visibles. L’ovaire biloculaire est supère et chaque loge contient un ovule à placentation axile. La fleur est sous-tendue par une bractée. Les fleurs de la lavande sont entomophiles. Les insectes sont attirés par son odeur et sa couleur. La graine est exalbuminée. Le fruit est un tétrakène dont les quatre parties sont ovales[1],[2],[3].
Lavandula latifolia contient 2n= 50 chromosomes alors que Lavandula angustifolia en contient 2n= 48, raison pour laquelle leur hybride appelé lavandin est stérile.
Les zones montagneuses et ensoleillées de Méditerranée sont les lieux d’origine de l’espèce. Elle est naturalisée en Europe, Australie, États-Unis et au Canada.
L’espèce apprécie surtout les emplacements ensoleillés, les sols calcaires drainés, pauvres et secs ou un peu frais. Elle s'accommode de divers types de sols, sauf de ceux qui seraient exagérément humides. Toutes les parties de la plante témoignent d'une excellente adaptation à un milieu sec et aride. Les racines notamment, sont nombreuses et s'enfoncent profondément dans le sol, à la recherche d'un maximum de fraîcheur durant l'été. Elle apprécie également les sols à pH neutres ou alcalin[4].
La Lavande est convoitée par divers insectes ravageurs : Cecidomyie de la lavande et du lavandin (Resseliella lavandulae), la garluruque (Arima marginata), chenilles tordeuses (Eulia polita), des pucerons (Eucaria elegans, Aphis spp...).
La lavande contient diverses molécules qui ont un intérêt médicinal, dont le linalol, l’acétate de linalyle, du limonène, du cinéole, de l’eugénol... Généralement, la fleur est distillée afin d’obtenir de l’huile essentielle qui a de multiples vertus[5]. Ainsi, la lavande peut être utilisée comme calmant, antidépressif et sédatif. Elle est aussi utilisée comme antalgique, anti-inflammatoire, antiseptique et cicatrisant. Elle est également antibactérienne[6].
L’utilisation d’huile essentielle de lavande sur la peau peut provoquer des problèmes cutanés, tels que de l’eczéma. La lavande est également neurotoxique en cas d’ingestion de grandes quantités [réf. souhaitée].
La lavande est utilisée dans de nombreux domaines. En effet, elle est notamment intéressante pour le domaine de la médecine, et est régulièrement utilisée sous forme d’huile essentielle. Elle est également utilisée pour l’ornementation sous forme de bouquets, ou dans les parfums, savons et autres produits cosmétiques pour son odeur agréable[7]. La lavande est une plante mellifère et est fréquemment utilisée comme épice en cuisine.
Il existe deux types de culture. La lavande de population provient de semis (graines). La culture est donc hétérogène d’un point de vue génétique. La lavande clonale, quant à elle, provient de boutures. Cette technique permet l’obtention de cultures homogènes d’un point de vue génétique ainsi que l’obtention de lavandes qui fleurissent au même moment. Les plantes utilisées pour le bouturage ont été sélectionnées pour certaines qualités qui seront alors transférées aux nouveaux plants[1].
Les semis se réalisent vers mars– avril. Les lignes de plantation mesurent une trentaine de centimètre en largeur. Deux lignes sont séparées par 1,5 mètre. La densité est de 12000 à 15000 plants par hectare pour la Lavandula angustifolia. Un binage plusieurs fois par an est nécessaire, notamment en avril, juin et septembre. La floraison se produit entre fin juin et début juillet. La Lavandula angustifolia est récoltée lorsque la fleur est fanée aux trois quarts[1].
Dans le cas de la réalisation d’huile essentielle, le rendement est le meilleur entre la quatrième et la sixième année du champ, bien que les plants de lavandes commencent à produire à partir de la deuxième année. De plus, la composition chimique de l’huile essentielle varie au cours de la journée. L’heure de récolte de la lavande est donc primordiale. Il existe deux types de récolte. La récolte en vert broyé consiste à hacher les fleurs fraîchement récoltées et à entamer directement le processus de distillation. La récolte traditionnelle, quant à elle, impose un séchage des fleurs à même le champ juste après la coupe des fleurs. La distillation n’est alors réalisée qu’après environ deux jours de séchage[1].
Un champ de lavande peut rester en place environ 10 ans. Après ce délai, des cultures de rotation de légumineuses ou céréales sont généralement introduites pendant 2 à 4 ans.
Le dépérissement de la Lavande est dû, dans de nombreux cas, à une cicadelle (Hyalesthes obsoletus) qui transmet le phytoplasme du Stolbur (Candidatus Phytoplasma solani) . La plante atteinte s’assèche et meurt car ce micro-organisme pathogène se développe dans les tissus et empêche la sève de circuler. Il existe peu de moyens de lutte. En effet, les larves de la cicadelle sont hors d'atteinte des insecticides classiques car elles vivent en profondeur dans le sol. L’utilisation de plantes saines et résistantes à l’asséchement peut aider à faire face à ce parasite. La mise en place de filets au-dessus des cultures permet quant à elle d’éviter les contacts entre la lavande et la cicadelle adulte, et la rotation des cultures interrompt le cycle de vie des cicadelles[1].
La Lavandula angustifolia est produite principalement en France (dans le pays de Sault dans le Vaucluse) et produit de 10 à 20 kg d'huile essentielle par hectare. Elle est très parfumée et sert pour la parfumerie, la cosmétique et la pharmacie. La production s'élève à 35 tonnes par an.
Dans la Drôme Provençale, les producteurs sont spécialisés dans les lavandes pour bouquets. Le reste de la production se situe dans les Cévennes, les Pyrénées, les Hautes Alpes et les Alpes de Haute Provence entre 600 et 2 000 m d’altitude.
Les cultures de lavande ont diminué de 40 % (en superficie) entre 1980 et 1990.
Les fleurs sont cueillies en été et utilisées pour la fabrication d'huile essentielle. Le rendement moyen se situe entre 15 et 35 kg HE/ha[4].
Depuis 1981, la Lavande vraie fait l’objet d’une appellation d’origine contrôlée (AOC) : Lavande fine de Haute Provence, afin de lutter contre la concurrence des essences étrangères et identifier une production de haute qualité. Les plantes doivent être sur une aire géographique située à une altitude minimale de 800 m et seulement dans certains départements: Vaucluse, Drôme, Alpes de Haute Provence et Hautes Alpes. Au total, 284 communes y participent[8].
Les Égyptiens imbibaient des tissus de coton avec de la lavande lors des momifications. Grecs et Romains l’appréciaient pour son parfum et pour ses vertus thérapeutiques. Le nom lavande vient du latin lavare, car les Romains parfumaient leurs bains avec cette plante. Au Moyen Âge, la Lavandula angustifolia, était considérée comme une plante magique aphrodisiaque. Les effluves de la plante, et son arôme, adoucissaient le cœur, créaient une ambiance harmonieuse et prédisposaient à l'amour. Il était courant de mettre quelques brins dans les lettres d'amour afin de faire rêver l'être aimé. Ses fleurs mêlées à celles de la violette odorante, cousues dans les oreillers, prédisposent à l'amour grâce à leurs effluves sensuelles1. Elle était également utilisée pour combattre la peste.
Autrefois, on récoltait la lavande à la faucille. Les cueilleurs étaient munis d’un sac en toile en bandoulière, la saquette, dans laquelle ils déposaient les poignées de lavande. En 1952, Félix Eysseric invente la première machine coupeuse de lavande[9].
La lavande est souvent mentionnée dans la Bible, non par le nom de lavande, mais plutôt par le nom utilisé à l'époque - nard (du nom grec de lavande, naardus, d'après la ville syrienne Naarda). La plante est également considérée comme une garantie sainte contre le mal. Dans beaucoup de maisons chrétiennes, une croix de lavande était accrochée sur la porte d'entrée en guise de protection.
Au Pallars, la lavande a été utilisée comme protectrice du foyer. Avec la partie supérieure de la plante, on confectionnait une croix pour les portes de maisons qui protégeait contre les maladies et la fatalité. On l’utilisait aussi comme talisman contre les calamités climatiques : le mélange lavande (Lavandula angustifolia), sureau (Sambucus nigra L.) et thym (Thymus vulgaris) s’utilisait en fumigation sèche pour prévenir les tempêtes.
Portée contre le cœur elle a pour réputation de stimuler les sentiments naissants. Brûlée dans une maison, elle y fera régner la paix. Respirée, elle est favorable à l'état méditatif, elle aide à se débarrasser des dépendances (au tabac par exemple) et enfin avant l'endormissement elle offre non seulement un sommeil réconfortant mais aussi permet des rêves clairvoyants[10].
Selon World Checklist of Selected Plant Families (WCSP) (1 oct. 2012)[11] :
Selon NCBI (1 oct. 2012)[12] :
Selon "The Plant List"[13] 1er juin 2013
La Lavande officinale, Lavande vraie ou Lavande à feuilles étroites (Lavandula angustifolia Mill.) est une espèce de sous-arbrisseaux de la famille des Lamiaceae. C'est une plante qui est appréciée pour son odeur. C'est la plus appréciée des lavandes pour la qualité olfactive de son huile essentielle. À l'état sauvage, elle pousse surtout en Provence mais elle peut être cultivée dans des régions plus septentrionales, d'autant qu'il en existe de nombreux cultivars.
Noms anciens : L. officinalis, L. vera. Autres noms usuels : lavande anglaise (certains auteurs préférant donner ce nom à l'espèce L. dentata), lavande des Alpes, lavande fine (et espic en provençal, casidounne en normand).
Is éard is lus liath ann, nó labhandar, ná tom beag cumhra atá dúchasach do thíortha na Meánmhara agus oileáin an Atlantaigh, i ngragán tirim den chuid is mó. Agus é óg, bíonn an gas cearnach. Na duilleoga caol, ach uaireanta lioptha go doimhin, scothliath, i bpéirí urchomhaireacha. Na bláthanna déliopach, labhandar nó liathchorcra, ar spící dlútha. Saothraítear go forleathan é mar mhaisiúchán, i gcomhair pot pourri, agus mar fhoinse ola labhandair do thionscal na gcumhrán.
A Lavandula angustifolia Mill. 1768, tamén chamada Lavandula vera DC. 1815 ou Lavandula officinalis Chaix 1786 é unha especie do xénero Lavandula. Varios nomes latinos que demostran o interese que lle manifestou a farmacia hai moito tempo (officinalis) e que detallan os seus aspectos morfolóxicos (angustifolia : “con follas angostas”). En galego pódese denominar lavanda [1], nome que tamén recibe todo o xénero.
A Lavandula angustifolia forma pequenas matas con sumidades floridas curtas sen ramificacións. Dado que a súa espiga floral pode ter varios aspectos tanto na súa forma como na súa cor, poderase utilizar o termo “lavanda angustifolia de poboación”.
Presenta follas opostas, simples, enteiras e pinnatífidas. Posúe inflorescencias de tipo verticilastro dispostas en pisos separados ao longo do eixo florífero, axilados por brácteas "florais", e unha coroa de brácteas que aparecen no alto da inflorescencia, cuxa función é atraer os insectos polinizadores.
As flores son de cor azul-violácea, pequenas, cun cáliz tubular, case actinomorfo, acostelado con 5 dentes curtos e un apéndice romboidal na parte superior. A corola é bilabiada, co labio superior recto, ergueito, formado por dous lóbulos. O labio inferior é trilobado. Posúen catro estames, didínamos e o ovario dividido en catro partes. O froito preséntase en tetranúcula.
A planta florea no verán e a colla das flores para uso medicinal lévase a cabo nos meses de xullo e agosto.
Esta planta é endémica da rexión mediterránea occidental e reprodúcese por sementes, é dicir, naturalmente. Non se pode atopar brava noutra parte do mundo. A Lavandula angustifolia atura ben o frío e os terreos que máis lle corresponden áchanse entre 800 metros de altitude e 1400 metros ou máis alto.
A Lavandula angustifolia na súa forma de aceite esencial serve para o tratamento de[Cómpre referencia]:
- Os insomnios (2 a 3 gotas sobre o traveseiro), a irritabilidade (difusión no ar), as dores de cabeza (masaxar as tempas), o estrés (5 a 6 gotas no baño). A Lavandula angustifolia é calmante.
- As feridas e queimaduras (1 a 2 gotas), o eccema seco (2 a 3 gotas nun cacho de algodón e pasar sobre as placas sen fretar), as escamas, as queimaduras do sol, as picadas de insectos. A Lavandula angustifolia é desinfectante e cicatrizante.
- Os arrefriados e a sinusite (1 a 2 gotas por inhalar en auga quente). A Lavandula angustifolia é antiinfeccioso.
- As dores de gorxa (1 a 2 gotas sobre unha pedra de azucre o unha culler de mel).
- As contraccións e reumatismos (fretar cunhas gotas na zona). A lavanda é relaxante e calma a dor.
- Os piollos (1 gota detrás das orellas en prevención), os parasitos intestinais (1 gota nunha pedra de azucre en cura de 3 días). A Lavandula angustifolia é antiparasitario.
Apáñanse os extremos dos talos ao principio da floración coas flores azuis ou violetas. Cando se enxuguen poden facerse moitas cousas con elas, como:
subsp. angustifolia. De Francia a Italia.
subsp. pyrenaica (DC.) Guinea, Bot. J. Linn. Soc. 65: 263 (1972). Dos Pireneos e norte de España.
A Lavandula angustifolia Mill. 1768, tamén chamada Lavandula vera DC. 1815 ou Lavandula officinalis Chaix 1786 é unha especie do xénero Lavandula. Varios nomes latinos que demostran o interese que lle manifestou a farmacia hai moito tempo (officinalis) e que detallan os seus aspectos morfolóxicos (angustifolia : “con follas angostas”). En galego pódese denominar lavanda , nome que tamén recibe todo o xénero.
A Lavandula angustifolia forma pequenas matas con sumidades floridas curtas sen ramificacións. Dado que a súa espiga floral pode ter varios aspectos tanto na súa forma como na súa cor, poderase utilizar o termo “lavanda angustifolia de poboación”.
Lěwanćik[1] (Lavandula angustifolia, syn. Lavandula officinalis, Lavandula vera) je rostlina ze cycawkowych rostlinow (Lamiaceae). Dalšej mjenje stej požetka a lawendel[1][2].
Lěwanćik je aromatisce wonjaca rostlina, kotraž docpěje wysokosć wot 20 hač do 60 cm.
Łopjena su wusko-lancetojte, na kromje zakulene, na delnim boku husto kosmate. Wone docpěja dołhosć wot 3 hač do 4 cm.
Kćěje wot julija hač do awgusta. Kćenja steja w přetorhnjenych, zdalenje łopjenatych, nakónčnych pozdatnych kłosach. Króna je módrowioletna. Keluch je rołkojty a njejasnje pjećličbny.
Rosće na kamjentnych zwisach a w skalnych stepach.
Rostlina je w juhozapadnej Europje rozšěrjena, ale tež kultiwowana wustupuje. Rědko wodźiwja.
anis • bazlik • běły popjer • bołharska paprika • Cayennowy popjer • cimt, skorica • curry • cyblink • čerwjena paprika • čili • čorny popjer • estragon • galgant • hwězdny anis • chrěn • ingwer • jałorc • jědźna sól • jězop • kapry • kardamon • kimjelčka • kobołk • koprica • koprik • koriander • kuchinska nalika • kurkuma • ławrjenc • lawendel • majron • mjatwička • mjedowka • muskatowe kćenje • muskatowy worjech • paprika • pětršilka • piment • poprica • rosmarin • safran • selerij • sezam • tymian • wasabi • wanilja • wegeta • wódrak • zela Provency • zeleny popjer • želbija • žerchej • žonop
Lěwanćik (Lavandula angustifolia, syn. Lavandula officinalis, Lavandula vera) je rostlina ze cycawkowych rostlinow (Lamiaceae). Dalšej mjenje stej požetka a lawendel.
La lavanda officinale o lavanda vera, detta anche spico o lavanda a foglie strette (nome scientifico Lavandula angustifolia Miller, oppure come sinonimo anche Lavandula officinalis Chaix), è una pianta suffruticosa sempreverde della famiglia delle Lamiaceae.[1] Si distingue dalla lavanda latifoglia Lavandula latifolia che possiede foglie più larghe.
Il nome comune "lavanda" con il quale siamo abituati a chiamare queste piante (ma anche quello scientifico del genere Lavandula) è stato recepito nella lingua italiana dal gerundio latino "lavare" ( = che deve essere lavato) per alludere al fatto che queste specie erano molto utilizzate nell'antichità (soprattutto nel Medioevo) per detergere il corpo.[2] L'epiteto specifico (angustifolia) fa riferimento alle foglie strette di questa specie.[3][4]
Il nome scientifico è stato definito per la prima volta dal botanico scozzese Philip Miller (Chelsea, 1691 – Chelsea, 1771) nella pubblicazione "Gardeners Dictionary, Edition 8. London - Gard. Dict., ed. 8. n. 2." del 1768.[5]
Queste piante possono arrivare fino a 3 - 12 dm di altezza (massimo 18 dm). La forma biologica è nano-fanerofite (NP), sono piante perenni e legnose, con gemme svernanti poste ad un'altezza dal suolo tra i 30 cm e i 2 metri. Hanno quindi un portamento arbustivo o subarbustivo o cespitoso-arbustivo. Sono inoltre fortemente aromatiche. L'indumento è grigio-tomentoso (a peli stellati).[6][7][8][9][10][11][12]
Le radici sono secondarie da rizoma.
La parte aerea del fusto è legnosa, eretta con superficie pubescente. La parte alta è ramosa con i giovani rami di tipo erbaceo.
Le foglie lungo il fusto sono disposte in modo opposto. La lamina è intera con contorno da lineare a lineare-lanceolato e bordo revoluto. Le foglie sono profumate e persistenti. All'ascella delle foglie sono inseriti ciuffi di foglie più piccole. Dimensione delle foglie: larghezza 1,5 – 2 mm; lunghezza 15 – 25 mm.
Le infiorescenze sono delle spighe di 3 – 8 cm. I fiori sono disposti a verticilli (da 6 - 12 fiori) e sono più o meno lungamente pedicellati e distanziati. Nell'infiorescenza sono presenti delle brattee a consistenza membranosa con forme rombiche e ristrette all'apice (la punta è allungata); la superficie si presenta con 5 - 7 nervature disposte a ventaglio. Dimensione delle brattee: larghezza 3 – 4 mm; lunghezza 6 – 8 mm. Le bratteole sono nulle o ridotte e non è presente un ciuffo di brattee sterili.
I fiori sono ermafroditi, zigomorfi, tetrameri (4-ciclici), ossia con quattro verticilli (calice – corolla - androceo – gineceo) e pentameri (5-meri: la corolla e il calice sono a 5 parti).
Il frutto è uno schizocarpo composto da 4 nucule glabre e lisce. Le nucule sono provviste di areole ed hanno delle varie forme, dimensioni e colori. La deiscenza è basale o laterale.
Nelle zone più calde la pianta entra in vegetazione a fine autunno o in pieno inverno, in quelle più fredde in primavera. L'epoca di fioritura ha inizio, secondo la ripresa vegetativa, da gennaio a maggio e si protrae per alcuni mesi.
Dal punto di vista fitosociologico alpino la specie di questa voce appartiene alla seguente comunità vegetale:[17]
La famiglia di appartenenza del genere (Lamiaceae), molto numerosa con circa 250 generi e quasi 7000 specie[10], ha il principale centro di differenziazione nel bacino del Mediterraneo e sono piante per lo più xerofile (in Brasile sono presenti anche specie arboree). Per la presenza di sostanze aromatiche, molte specie di questa famiglia sono usate in cucina come condimento, in profumeria, liquoreria e farmacia. La famiglia è suddivisa in 7 sottofamiglie; il genere Lavandula è descritto nella tribù Lavanduleae (di cui è l'unico genere) che appartiene alla sottofamiglia Nepetoideae.[19]
Il numero cromosomico di L. angustifolia è: 2n = 54.[20]
Per questa specie è riconosciuta come valida la seguente sottospecie:[1]
La specie di questa voce può facilmente ibridarsi con la specie Lavandula dentata L. per formare il seguente ibrido:[22]
Questa entità ha avuto nel tempo diverse nomenclature. L'elenco seguente indica alcuni tra i sinonimi più frequenti:[1]
Tra tutte le numerose varietà di lavanda usate a fini curativi, quella angustifolia viene ritenuta fondamentale per una serie di ragioni: innanzitutto l'olio essenziale prodotto dai suoi fiori risulta estremamente versatile in quanto si miscela bene con altri oli e inoltre gli vengono attribuite azioni terapeutiche molteplici.[23]
In aromaterapia, viene utilizzata come antidepressivo, tranquillizzante,[24] equilibrante del sistema nervoso, come decongestionante contro i raffreddori e l'influenza. Inoltre viene ritenuta efficace per abbassare la pressione arteriosa, per ridurre i problemi digestivi ed è miscelata con altre sostanza omeopatiche per curare il mal di schiena e il mal d'orecchie.[23]
Uno degli usi più diffusi della lavanda è quello di repellente contro le tarme [25]. La si trova in varie confezioni, ad esempio come olio essenziale o bustine o scatoline, da appendere oppure da riporre nei cassetti.
La lavanda è molto visitata dalle api, che ne raccolgono il nettare[26] da cui producono un miele[27] di ottima qualità, ma in Italia la pianta è poco diffusa al di fuori degli orti e giardini, quindi la produzione è scarsa nella penisola italiana.
I fiori sono eduli (commestibili) e, una volta essiccati, possono essere utilizzati per preparare dolci, biscotti o in risotti e gnocchi.
_(9734892947).jpg)
_Blumeng%C3%A4rten_Hirschstetten_Wien_2014_c.jpg)
_(9734892947).jpg)
_Blumeng%C3%A4rten_Hirschstetten_Wien_2014_a.jpg)
.jpg)
_Blumeng%C3%A4rten_Hirschstetten_Wien_2014_c.jpg)
_(9734892947).jpg)
.jpg)
_Blumeng%C3%A4rten_Hirschstetten_Wien_2014_c.jpg)
urlarchivio (aiuto) (archiviato dall'url originale il 4 marzo 2016). La lavanda officinale o lavanda vera, detta anche spico o lavanda a foglie strette (nome scientifico Lavandula angustifolia Miller, oppure come sinonimo anche Lavandula officinalis Chaix), è una pianta suffruticosa sempreverde della famiglia delle Lamiaceae. Si distingue dalla lavanda latifoglia Lavandula latifolia che possiede foglie più larghe.
Tikroji levanda (lot. Lavandula angustifolia) – notrelinių (Lamiaceae) šeimai priklausanti augalų rūšis. Auga Viduržemio jūros regione, ypač šiaurės Ispanijos kalnuose.
Tai dekoratyvinis, malonaus kvapo daugiametis puskrūmis. Stiebas 20-60 cm, aukščio, status, šakotas. Lapai linijiški, pailgi, siauri, pilkšvai žali, į apačią užsiraičiusiais kraštais, apžėlę trumpais plaukeliais. Žiedai susitelkę po 3-8 į retus menturius, kurie stiebo ar šakų viršūnėje sudaro gana ilgas varpas. Žydi liepos – rugpjūčio mėn.
Medicinoje levandos eteriniu aliejumi gydoma migrena, galvos skausmas, išsekimas, nemiga, širdies ritmo sutrikimai.
Levandų kvapas gaivus ir tonizuojantis. Veikia kaip antidepresantas, ramina ir atpalaiduoja.
Parfumerijoje eteriniu aliejumi aromatizuojamos vonios, dedama į maisto patiekalus. Pagrindinė levandų kvapo smilkalų sudedamoji dalis yra kvapusis žiedų ir lapų aliejus.
Spintoje įdėtos džiovintos levandos suteikia drabužiams malonų kvapą ir atbaido kandis.
Augalas
Levandų gėlynas
Požymiai
Tikroji levanda (lot. Lavandula angustifolia) – notrelinių (Lamiaceae) šeimai priklausanti augalų rūšis. Auga Viduržemio jūros regione, ypač šiaurės Ispanijos kalnuose.
Tai dekoratyvinis, malonaus kvapo daugiametis puskrūmis. Stiebas 20-60 cm, aukščio, status, šakotas. Lapai linijiški, pailgi, siauri, pilkšvai žali, į apačią užsiraičiusiais kraštais, apžėlę trumpais plaukeliais. Žiedai susitelkę po 3-8 į retus menturius, kurie stiebo ar šakų viršūnėje sudaro gana ilgas varpas. Žydi liepos – rugpjūčio mėn.
Lavandula angustifolia (lavender atau lavender Inggeris,[2] walaupun bukan berasal dari England; juga lavender taman,[3] lavender biasa, lavender sebenar, lavender berdaun kecil), dahulunya L. officinalis, adalah tumbuhan berbunga dalam keluarga Lamiaceae, berasal dari Mediterranean barat, terutamanya Pyrenees dan gunung lain di utara Sepanyol.
Ia adalah pokok renek sangat aromatik yang boleh tumbuh setinggi 1 hingga 2 meter (3.3 hingga 6.6 ka). Daunnya malar hijau, 2–6 sentimeter (0.79–2.36 in) panjang, dan 4–6 milimeter (0.16–0.24 in) lebar. Mempunyai bunga yang merah jambu-ungu (warna lavender), dihasilkan pada pancang 2–8 cm (0.79–3.15 in) panjang di bahagian atas batang langsing dan tidak berdaun yang 10–30 cm (3.9–11.8 in) panjang.
Nama spesies angustifolia adalah Latin untuk "daun sempit". Sebelum ini, ia dikenali sebagai Lavandula officinalis, merujuk kepada ciri-ciri perubatannya.
Lavender Inggeris biasanya ditanam sebagai tumbuhan hiasan. Ia popular kerana bunga yang berwarna-warni, keharuman dan keupayaan untuk terus hidup dengan penggunaan air yang rendah. Ia tidak tumbuh dengan baik di tanah yang sentiasa lembap. Ia agak toleran terhadap suhu yang rendah, secara amnya dianggap tahan lasak untuk zon 5 USDA.[4] Ia mampu tahan dengan tanah asid tetapi mengutamakan tanah neutral ke beralkali. Dalam situasi tertentu ia boleh tidak tahan lama.[5]
Kultivar berikut telah mendapat Anugerah Merit Taman Persatuan Hortikultur Diraja:-
Compacta, Folgate, Biru Kerdil, Dwarf White, Hidcote Pink, Hidcote Superior, Munstead, Nana Atropurpurea, Nana Rosea, Sarah, Summerland Surpreme, Lady Lavender
Bowles Early, Hidcote Variety, Loddon Blue, Martha Roderick, Jean Davis, Twickle Purple, Pink Perfume
Alba, Blackhouse Purple, Biostos, Bridestowe, Graves, Gray Lady, Gwendolyn Anley, Hidcote Giant, Irene Doyle, Mailette, Middachten
Bunga-bunga dan daun digunakan sebagai perubatan herba,[16] sama ada dalam bentuk minyak lavender atau sebagai teh herba. Bunga-bunga juga digunakan sebagai herba masakan, paling sering sebagai sebahagian daripada gabungan herba Perancis dipanggil herbes de Provence.
Bunga lavender kering dan minyak pati lavender juga digunakan sebagai pencegahan terhadap kupu-kupu pakaian, yang tidak suka baunya.
Lavandula angustifolia termasuk dalam senarai tumbuhan kemudahbakaran rendah Perkhidmatan Bomba Tasmania, menunjukkan bahawa ia adalah sesuai ditanam dalam zon perlindungan bangunan.[17]
Kacukan lavandula dirujuk sebagai lavandins. Kacukan antara L. angustifolia dan L. latifolia dipanggil Lavandula x intermedia. Mereka berkembang lewat daripada lavender Inggeris biasa.
Lavandula angustifolia (lavender atau lavender Inggeris, walaupun bukan berasal dari England; juga lavender taman, lavender biasa, lavender sebenar, lavender berdaun kecil), dahulunya L. officinalis, adalah tumbuhan berbunga dalam keluarga Lamiaceae, berasal dari Mediterranean barat, terutamanya Pyrenees dan gunung lain di utara Sepanyol.
Echte lavendel of smalbladige lavendel (Lavandula angustifolia) is een plant uit de lipbloemenfamilie (Lamiaceae). Het is een lage, sterk vertakte struik die bekend is vanwege de aromatische olie die gebruikt wordt in parfums. Echte lavendel is oorspronkelijk afkomstig uit Zuid-Europa, waar de plant groeit op droge, rotsige, kalkrijke hellingen. Tegenwoordig is lavendel in grote delen van Europa een populaire tuinplant. De hoogte is circa 75 cm.
Door snoeien kunnen de planten compact gehouden worden (circa 50 cm hoog) en er worden zo veel jonge scheuten gevormd.
Voor de industrie wordt lavendel gekweekt. De welriekende bloemen worden verzameld als ze net opengaan. Daarna wordt de olie eruit gehaald.
De bladeren zijn grijsgroen en behaard. Ze zijn min of meer lijnvormig en hebben een lengte van maximaal 4 cm. De soortaanduiding angustifolia is dan ook latijn voor 'smal blad'.
De bloemen zijn violet blauw, roze of wit en hebben een doorsnede van 3-5 mm. De bloeiwijze is aarvormig. Echte lavendel bloeit gedurende de zomermaanden (juni tot augustus).
Cultivars ontstaan na kruising, selectie en vermeerdering. Er moet een onderscheid gemaakt worden tussen de intraspecifieke cultivars ontstaan door kruising van verschillende variëteiten of lijnen binnen eenzelfde soort (in dit geval meestal Lavandula angustifolia) zoals:
en de interspecifieke hybridencultivars ontstaan door kruising tussen verschillende soorten zoals Lavandula ×xintermedia 'Alba', een eveneens witbloemige cultivar in het hybridenras lavandin ( Lavandula ×intermedia) ontstaan door kruising van Lavandula angustifolia en Lavandula latifolia. Er wordt voor de sierteelt meestal geselecteerd op hoogte, vorm, densiteit, kouderesistentie (wintervastheid), geur, bladkleur en bloemkleur. De bloemen gaan van wit over roze naar vele tinten tussen helderblauw en donkerviolet. De meeste cultivars worden vegetatief vermeerderd door stekken. Het zijn klonen.
Andere voorbeelden van cultivars van Lavandula angustifolia, buiten de reeds geciteerde, zijn:
Mediabestanden die bij dit onderwerp horen, zijn te vinden op de pagina Lavandula angustifolia op Wikimedia Commons. Echte lavendel of smalbladige lavendel (Lavandula angustifolia) is een plant uit de lipbloemenfamilie (Lamiaceae). Het is een lage, sterk vertakte struik die bekend is vanwege de aromatische olie die gebruikt wordt in parfums. Echte lavendel is oorspronkelijk afkomstig uit Zuid-Europa, waar de plant groeit op droge, rotsige, kalkrijke hellingen. Tegenwoordig is lavendel in grote delen van Europa een populaire tuinplant. De hoogte is circa 75 cm.
Door snoeien kunnen de planten compact gehouden worden (circa 50 cm hoog) en er worden zo veel jonge scheuten gevormd.
Voor de industrie wordt lavendel gekweekt. De welriekende bloemen worden verzameld als ze net opengaan. Daarna wordt de olie eruit gehaald.
De bladeren zijn grijsgroen en behaard. Ze zijn min of meer lijnvormig en hebben een lengte van maximaal 4 cm. De soortaanduiding angustifolia is dan ook latijn voor 'smal blad'.
De bloemen zijn violet blauw, roze of wit en hebben een doorsnede van 3-5 mm. De bloeiwijze is aarvormig. Echte lavendel bloeit gedurende de zomermaanden (juni tot augustus).
Pianta con un pe legnos brun, sensa feuje, d'anté as dësvilupo vaire gambe erbose, aute fin a 70 cm., gris peilos. Le feuje a son opòste, linear, bianche peilose. Le fior a son butà a la fin dle gambe, a son dle specie dë spi, ëd color bluastr.
A chërse ant ij pòst sech e ant le rochere, dal livel dël mar fin a 1800 méter. A fioriss da giugn a stèmber.
As dòvro le fior. A l'ha ëd proprietà antisétiche e sedative, da dovré për usagi estern.
A l'é motobin dovrà për ij përfum.
A l'era già conossùa e dovrà dai Roman.
Pianta con un pe legnos brun, sensa feuje, d'anté as dësvilupo vaire gambe erbose, aute fin a 70 cm., gris peilos. Le feuje a son opòste, linear, bianche peilose. Le fior a son butà a la fin dle gambe, a son dle specie dë spi, ëd color bluastr.
AmbientA chërse ant ij pòst sech e ant le rochere, dal livel dël mar fin a 1800 méter. A fioriss da giugn a stèmber.
ProprietàAs dòvro le fior. A l'ha ëd proprietà antisétiche e sedative, da dovré për usagi estern.
Cusin-aA l'é motobin dovrà për ij përfum.
A l'era già conossùa e dovrà dai Roman.
Lawenda wąskolistna, l. lekarska (Lavandula angustifolia), zwana też czasami l. wonną, bławatką, czyszczeczem (nazwy ludowe) – gatunek rośliny z rodziny jasnotowatych. Pochodzi z basenu Morza Śródziemnego (Francja, Hiszpania, Andora,Włochy)[2]. Jest uprawiana w wielu krajach świata, również w Polsce.
Kwiatostan
Kwitnie lipiec-sierpień. Lubi gleby przepuszczalne, łatwo ogrzewające się, dlatego przemysłowa uprawa jest rozwinięta na południu kraju. W surowe, bezśnieżne zimy przemarza, ale łatwo odbija, co jednak skutkuje zmniejszeniem plonu kwiatów.
Kwiaty służą do sporządzania toników dla wrażliwej i delikatnej skóry. Przyspieszają one regenerację naskórka, działają antyseptycznie i przeciwtrądzikowo.
Chętnie sadzona w ogrodach, wykorzystywana do nadawania zapachu pościeli i bieliźnie.
W regionie śródziemnomorskim pszczoły produkują z lawendy miód.
W Polsce nie jest w pełni mrozoodporna (strefy mrozoodporności 6-10) i wymaga dobrego okrycia na zimę. Wymaga też słonecznego stanowiska oraz przepuszczalnej, ale żyznej gleby. Rozmnaża się przez wysiew nasion lub sadzonki.
Dla uzyskania zwartego pokroju i obfitego kwitnienia lawenda wymaga systematycznego przycinania. Formowanie rośliny należy zacząć tuż po posadzeniu. Rośliny w pierwszym roku wzrostu skraca się o połowę, dzięki czemu u podstawy wypuszczają liczne nowe pędy. Wiosną należy usunąć tylko chore pędy i delikatnie skrócić pozostałe formując pokrój rośliny. Istotne jest przycinanie roślin tuż po kwitnieniu. Przycinać należy młode pędy – starsze źle znoszą skracanie[5].
Lawenda wąskolistna, l. lekarska (Lavandula angustifolia), zwana też czasami l. wonną, bławatką, czyszczeczem (nazwy ludowe) – gatunek rośliny z rodziny jasnotowatych. Pochodzi z basenu Morza Śródziemnego (Francja, Hiszpania, Andora,Włochy). Jest uprawiana w wielu krajach świata, również w Polsce.
Lavandula angustifolia é uma espécie de planta da família Lamiaceae e do gênero Lavandula,[1] conhecida popularmente como lavanda ou alfazema.
A lavanda é uma espécie nativa do continente europeu, ocorrendo em Portugal, no nordeste da Espanha, no norte da Itália e no sul da França.
A lavanda é uma das espécies medicinais mais usadas e possui ampla aplicação em perfumes e cosméticos.[2] Essa espécie pode ser propagada sexualmente e assexualmente.[2] Entretanto a reprodução via sementes é geralmente lenta e as plantas apresentam grande variação na taxa de crescimento e composição do óleo essencial.[2] Portanto, a propagação vegetativa é a mais eficiente para produzir um grande número de indivíduos uniformes a partir de um genótipo de interesse.[2]
|doi= (ajuda) Lavandula angustifolia é uma espécie de planta da família Lamiaceae e do gênero Lavandula, conhecida popularmente como lavanda ou alfazema.
A lavanda é uma espécie nativa do continente europeu, ocorrendo em Portugal, no nordeste da Espanha, no norte da Itália e no sul da França.
A lavanda é uma das espécies medicinais mais usadas e possui ampla aplicação em perfumes e cosméticos. Essa espécie pode ser propagada sexualmente e assexualmente. Entretanto a reprodução via sementes é geralmente lenta e as plantas apresentam grande variação na taxa de crescimento e composição do óleo essencial. Portanto, a propagação vegetativa é a mais eficiente para produzir um grande número de indivíduos uniformes a partir de um genótipo de interesse.
Levănțica sau lavanda (Lavandula angustifolia Mill.,[2] sinonime: Lavandula officinalis Chaix, Lavandula spica L., Lavandula vera DC.) este o specie de plante din genul Lavandula, familia Lamiaceae. Este o plantă aromatică și medicinală, cu tulpini ramificate în tufă, înaltă de 30–50 cm, frunze mici, înguste și flori albastre parfumate. Originară fiind din regiunile calcaroase și muntoase mediteraneene, în România crește cultivată și înflorește toată vara.
În scopuri medicinale se recoltează numai florile detașate de pe axul inflorescenței, sau toată inflorescența, când corola nu este complet deschisă (Flores Lavandulaes). După recoltare se usucă la umbră, în strat subțire fără a fi presate.
Anason · Ardei · Arpagic · Boia · Busuioc · Ceapă · Chili · Chimen · Chimion · Cimbrișor · Cimbru · Cimbru de câmp · Coriandru · Creson · Cuișoare · Curry · Fenicul · Ghimbir · Hrean · Ienibahar · Ienupăr · Lemn dulce · Leuștean · Levănțică · Limba mielului · Maghiran · Mărar · Mentă · Muștar alb · Muștar negru · Nucșoară · Pătrunjel · Piper · Roiniță · Rozmarin · Salvie · Schinduf · Scorțișoară · Șofran · Șovârf · Tarhon · Usturoi · Zerdiceaf
Levănțica sau lavanda (Lavandula angustifolia Mill., sinonime: Lavandula officinalis Chaix, Lavandula spica L., Lavandula vera DC.) este o specie de plante din genul Lavandula, familia Lamiaceae. Este o plantă aromatică și medicinală, cu tulpini ramificate în tufă, înaltă de 30–50 cm, frunze mici, înguste și flori albastre parfumate. Originară fiind din regiunile calcaroase și muntoase mediteraneene, în România crește cultivată și înflorește toată vara.
În scopuri medicinale se recoltează numai florile detașate de pe axul inflorescenței, sau toată inflorescența, când corola nu este complet deschisă (Flores Lavandulaes). După recoltare se usucă la umbră, în strat subțire fără a fi presate.
Lavendel (Lavandula angustifolia[1]) är en art i familjen kransblommiga växter och förekommer naturligt från södra Frankrike till nordvästra och södra Italien. Arten odlas som prydnad och till parfymindustrin. Den förekommer även förvildad utanför sitt ursprungliga utbredningsområde.
Lavendel är en flerårig liten buske, vanligtvis med blåvioletta blommor i stoppställda ax[1] och små smala silvergrå blad. Lavendel finns även i andra färger, till exempel vit och rosa. Den blir cirka 50[1] centimeter hög och används mest som dekoration och för sina väldoftande blommor som blommar i juli till augusti.[2] Den bör planteras soligt och i väldränerad jord.
Växten finns omnämnd i Sverige redan under medeltiden.[2] I Sverige är den härdig upp till Mälardalsområdet och under gynnsamma omständigheter en bit upp efter Norrlandskusten.[1] I de allra sydligaste delarna av Sverige förekommer den förvildad, och den första noteringen om förvildad lavendel i Sverige gjordes 1933 i Malmö.[2]
Omfattande odling av lavendel förekommer i delar av södra Frankrike (inte minst i departementet Vaucluse).
Lavendel används av vissa även som insektsrepellerande medel framför allt mot mal i garderob, då malen skyr doften som lavendel utsöndrar. I Sverige är det gammal[1] tradition att placera torkade blommor i påsar i linneskåpet. Detta ger linnet en svag parfymering.
Växten lär även kunna användas till örtte, medan den i Sydeuropa förekommer som krydda till kött. Lavendel har också en historia som läkeväxt, och den anses vara både lugnande och kramplindrande.
Av lavendel kan framställas lavendelolja, även kallad spikolja. Farmakopénamn för denna olja är Oleum de spica, Aetheroleum lavanduale, Lavandulae aetheroleum, Oleum lavandulae och Oleum lavandulae florum. CAS-numret är 90063-37-9. Lavendelolja kan förväxlas med spiklavendelessens, lavandinessens, örtoljan lavendelolja, indisk lavendelolja (en variant av linaloeolja) och skärmlavendelolja som är en eterisk olja ur "fransk lavendel" (Lavandula stoechas). Denna är skarpare och har mer kamferartad doft.
Namnet lavendel kommer från medeltidslatinets la'vendula eller la'vandula, vilket i sin tur härrör från verbet lavare ('tvätta). På grund av sin väldoft har växten fått stor användning i samband med just bad.[1] Artnamnet angustifolia betyder 'smalbladig', efter angustus ('smal') och folium ('blad').[2]
En mängd sorter förekommer, exempelvis:
Wikimedia Commons har media som rör Lavendel.
Lavendel (Lavandula angustifolia) är en art i familjen kransblommiga växter och förekommer naturligt från södra Frankrike till nordvästra och södra Italien. Arten odlas som prydnad och till parfymindustrin. Den förekommer även förvildad utanför sitt ursprungliga utbredningsområde.
Для медичного використання заготовляють суцвіття і верхівки стебел завдовжки не більше 10 см. Зрізують верхівки під час повного цвітіння рослини. Врожай збирають 1—2 рази на рік. Сушать сировину у теплих добре провітрюваних приміщеннях. Правильно зібрана і висушена сировина не змінює кольору і має приємниий своєрідний запах.
У свіжнх суцвіттях знайдено значну кількість леткої олії (0,8-1,6%) в листках її вміст дещо менший (0,3 %). Основними компонентами олії є складні ефіри ліналоолу оцтової, масляної, валеріанової та капронової кислот. Знайдено також гераніол, цнтраль, борнеол, аміловий спирт та ін.[1]
У науковій медицині застосовуються лавандова олія та лавандовий спирт. Готують 1 % спиртовий розчин, який є складовою частиною окремих лініментів та мазей як антисептичний засіб. Лавандова олія входить до складу аерозольного препарату «Лівіан», що застосовується для лікування опікової недуги[1].
Квітконіс з чашечки
Чашечка
Чашечка і пелюстка
Пелюстка
Чашечка і пелюстка (вигляд збоку)
Oải hương(萎香） (danh pháp khoa học: Lavandula angustifolia, tên tiếng Anh có thể là English lavender, common lavender, true lavender, narrow-leaved lavende) là một loại cây thuộc chi Oải hương (Lavandula), họ Hoa môi (Lamiaceae).
Cây oải hương là loại cây bụi thường niên có mùi thơm nồng, xuất xứ từ vùng Địa Trung Hải. Tên khoa học của nó Lavendula, từ tiếng Latinh lavare, có nghĩa là rửa (hay tắm).
Cây hoa oải hương đã từng được biết đến cách đây hàng ngàn năm, từ thời Hy Lạp cổ đại. Người La Mã đã mang hoa oải hương phổ biến ra khắp châu Âu, tất cả những nơi nào mà họ đặt chân đến, nhằm tạo nên nguồn cung cấp tinh dầu oải hương tại địa phương. Suốt thời Trung Cổ, nó được xem như là thứ thảo dược của tình yêu.
Do mùi hương thơm sạch và tính chất đuổi côn trùng, nó là loại thảo mộc được ứng dụng rộng rãi. Nó từng được dùng để sát trùng vết thương trong thời chiến.
Oải hương cũng là một loại cây phổ biến trong vườn cảnh. Oải hương còn được gói trong những túi thơm để chống những con nhậy (cắn quần áo) và tạo nên mùi thơm cho căn phòng, quần áo.
Oải hương cũng được dùng làm thuốc an thần, và cả chất kháng khuẩn. Oải hương có tính sát trùng mạnh, giúp làm lành vết thương, vết phỏng (được dùng nhiều trong thế chiến thứ nhất và thứ hai).[cần dẫn nguồn]
Oải hương là một trong những loài thảo mộc thiêng liêng giữa mùa hè. Thời kỳ ra hoa là từ tháng sáu đến tháng tám.[2]
Gốc hoa oải hương ban đầu là các khu vực ven biển của Địa Trung Hải,[3][4] thường có trên các dốc khô tại Dalmatia và Hy Lạp, và ở vùng Toscana ở Ý.[5] Loài Lavandula angustifolia thường mọc trên dốc đá và khô và đôi khi ở bìa rừng.
Hoa oải hương là loại cây đặc trưng của vùng Provence, Pháp, các cánh đồng hoa oải hương thường rộng lớn và là các điểm tham quan du lịch. Diện tích trồng hoa tại địa phương đã giảm một nửa trong các năm 2002-2012, do sâu bệnh và một số thời kỳ lạnh với bão tuyết.[6]
Hoa oải hương có nhiều loại khác nhau. Loài được biết đến nhiều nhất là Lavandula angustifolia, Hidcote purple và Dwarf Munstead nổi bật với màu tía và thấp nhỏ. Một số loại khác lại có thân lớn hơn và mọc cao có thể lên tới 1 mét.
Là một loại cây thảo, oải hương có rất nhiều công dụng. Mùi hương của nó được đặt trong tủ quần áo có thể lưu giữ được đến hàng tháng. Không những vậy nó còn có tác dụng như một loại thuốc chữa bệnh đau nửa đầu. [cần dẫn nguồn] Vì có tác dụng bổ thần kinh nên oải hương thường được dùng làm trà chữa trị bệnh đau đầu, suy nhược, cảm nắng. Người ta thường kết những cụm hoa oải hương treo lên và phơi khô, khi hoa đã hoàn toàn khô thì có thể sử dụng được lâu dài. Lá cũng có thể làm tương tự như thế nhưng nó không thơm bằng hoa
Oải hương (danh pháp khoa học: Lavandula angustifolia, tên tiếng Anh có thể là lavender, common lavender, true lavender, narrow-leaved lavende) là một loại cây thuộc họ Hoa môi (Lamiaceae). Cây oải hương là loại cây bụi thường niên có mùi thơm nồng, xuất xứ từ vùng Địa Trung Hải. Tên khoa học của nó Lavendula, từ tiếng Latinh "lavare", có nghĩa là "rửa". Cây oải hương (Lavender) là loại cây bụi thường niên có mùi thơm nồng. Hoa oải hương có cuống hoa dài, màu xám và có góc cạnh, vỏ cây dẹt. Lá mọc đối nhau, không có cuống và được phủ một lớp lông tơ mịn. Hoa oải hương có màu tím hoa cà, ống hoa được sắp xếp liên tục vòng quanh cuống hoa.
Do mùi hương thơm sạch và tính chất đuổi côn trùng, nó là loại thảo mộc được ứng dụng rộng rãi. Nó từng được dùng để sát trùng vết thương trong thời chiến.
Oải hương cũng là một loại cây phổ biến trong vườn cảnh. Oải hương còn được gói trong những túi thơm để chống những con nhậy (cắn quần áo) và tạo nên mùi thơm cho căn phòng, quần áo.
Oải hương cũng được dùng làm thuốc an thần, và cả chất kháng khuẩn. Oải hương có tính sát trùng mạnh, giúp làm lành vết thương, vết phỏng (được dùng nhiều trong thế chiến thứ nhất và thứ hai).
Oải hương là một trong những loài thảo mộc thiêng liêng giữa mùa hè, và nó còn tượng trưng cho điều may mắn. Và nếu rắc tung những bông oải hương khô trong nhà, chúng sẽ mang lại sự bình yên, hoà thuận.
Hoa oải hương (Lavender) vốn nổi tiếng ở miền nam nước Pháp như Provence, Avignon. Thực ra oải hương vốn có nguồn gốc từ miền Địa Trung Hải và được biết đến cách đây hàng nghìn năm từ thời Hy Lạp cổ đại. Người La Mã đã gieo trồng nó ở khắp các nước châu Âu, trong đó miền Nam nước Pháp là một trong những nơi có nhiều oải hương nhất.
Suốt thời Trung Cổ, nó được xem như là thảo dược của tình yêu (herb of love). Cây oải hương đã từng được biết đến cách đây hàng ngàn năm, từ thời Hy Lạp cổ đại. Người La Mã đã mang nó phổ biến ra khắp châu Âu, tất cả những nơi nào mà họ đặt chân đến, nhằm có tạo nên nguồn cung cấp dầu oải hương tại địa phương. Đây chính là một loại dược liệu thiên nhiên được ưa chuộng thời cổ đại. Người Hy Lạp và La Mã sử dụng nó pha vào nước tắm bởi hương thơm và khả năng chữa bệnh của oải hương.
Do hương thơm sạch và tính chất đuổi côn trùng, nó là loại thảo mộc được ứng dụng rộng rãi. Hoa oải hương thơm nức còn được dùng để chiết xuất tinh dầu làm nước hoa, pha chế cùng với nhiều loại tinh dầu khác như tinh dầu bạc hà, tinh dầu hương thảo, tinh dầu chanh hoặc các loại tinh dầu thuộc họ cam quýt. Nó cũng được kết hợp với cây đinh hương, gỗ cây tuyết tùng, cây xô thơm, cây phong lữ, cây hoắc hương… tinh dầu oải hương chỉ được chiết xuất từ hoa và cuống hoa. Ngoài ra tinh dầu của hoa lavender có tính sát trùng và chống viêm, oải hương cũng được dùng làm thuốc an thần, và cả chất kháng khuẩn. Oải hương có tính sát trùng mạnh, giúp làm lành vết thương, vết phỏng.
Không chỉ lấy tinh dầu, oải hương còn được sử dụng làm túi bột thơm, hoa ướp khô. Cách đơn giản nhất để lưu giữ hương thơm oải hương quanh năm là bó hoa thành những bó nhỏ hoặc bỏ trong túi vải để trong phòng. Ở những nơi có khí hậu khô, hoa lavender khô có thể thơm suốt 5 năm và còn có thể lâu hơn nữa.
Oải hương là một trong những loài thảo mộc thiêng liêng giữa mùa hè, và nó còn tượng trưng cho điều may mắn. Và nếu rắc tung những bông oải hương khô trong nhà, chúng sẽ mang lại sự bình yên, hoà thuận.
Người ta bắt đầu mang oải hương bên mình để phòng ngừa bệnh. Còn có tập tục đặt những cành oải hương trong bàn tay người phụ nữ đang đau đẻ để mùi hương của nó cho họ sức mạnh và sự can đảm lúc vượt cạn.
Những bó hoa oải hương cũng được trao cho các cặp vợ chồng mới cưới để mang lại may mắn. Và rắc tung những bông oải hương khô trong nhà được cho là mang lại sự bình yên, hoà thuận.
Hoa oải hương (lavender) mang ý nghĩa của sự thủy chung. Và còn có người cho rằng hoa oải hương mang hàm ý là sự nghi ngờ, nhưng người Trung Quốc lại nói hoa oải hương hàm chứa ý nghĩa “chờ đợi tình yêu”.
Ngoài ra hoa oải hương (Lavender) còn có 3 ý nghĩa Sự nghi ngờ, Đợi chờ tình yêu và Sự thủy chung (đây cũng là ý nghĩa đặc trưng của màu tím).
Oải hương tại tu viện Senanque
Apis mellifera, on Lavandula angustifolia
Oải hương dại mọc bên khe đá núi Ventoux
Phương tiện liên quan tới Lavandula angustifolia tại Wikimedia Commons
Oải hương(萎香） (danh pháp khoa học: Lavandula angustifolia, tên tiếng Anh có thể là English lavender, common lavender, true lavender, narrow-leaved lavende) là một loại cây thuộc chi Oải hương (Lavandula), họ Hoa môi (Lamiaceae).
Cây oải hương là loại cây bụi thường niên có mùi thơm nồng, xuất xứ từ vùng Địa Trung Hải. Tên khoa học của nó Lavendula, từ tiếng Latinh lavare, có nghĩa là rửa (hay tắm).
Cây hoa oải hương đã từng được biết đến cách đây hàng ngàn năm, từ thời Hy Lạp cổ đại. Người La Mã đã mang hoa oải hương phổ biến ra khắp châu Âu, tất cả những nơi nào mà họ đặt chân đến, nhằm tạo nên nguồn cung cấp tinh dầu oải hương tại địa phương. Suốt thời Trung Cổ, nó được xem như là thứ thảo dược của tình yêu.
Do mùi hương thơm sạch và tính chất đuổi côn trùng, nó là loại thảo mộc được ứng dụng rộng rãi. Nó từng được dùng để sát trùng vết thương trong thời chiến.
Oải hương cũng là một loại cây phổ biến trong vườn cảnh. Oải hương còn được gói trong những túi thơm để chống những con nhậy (cắn quần áo) và tạo nên mùi thơm cho căn phòng, quần áo.
Oải hương cũng được dùng làm thuốc an thần, và cả chất kháng khuẩn. Oải hương có tính sát trùng mạnh, giúp làm lành vết thương, vết phỏng (được dùng nhiều trong thế chiến thứ nhất và thứ hai).[cần dẫn nguồn]
Oải hương là một trong những loài thảo mộc thiêng liêng giữa mùa hè. Thời kỳ ra hoa là từ tháng sáu đến tháng tám.
Lavandula angustifolia Mill.
Синонимы
Лава́нда узколи́стная, или Лаванда настоя́щая[2], или Лаванда колоси́стая, или Лаванда колоско́вая[3], или Лаванда ко́лосовая[4] (лат. Lavándula angustifólia) — травянистое растение, вид рода Лаванда (Lavandula) семейства Яснотковые (Lamiaceae).
Родиной считается французское и испанское побережье Средиземного моря; натурализовано повсеместно в Европе, Северной Африке и Северной Америке. В России произрастает на Черноморском побережье Кавказа[5].
Вечнозелёный, сероватый от опушения полукустарник высотой 30—60 (100) см, с сильным запахом.
Корень стержневой, деревянистый, в верхней части ветвистый.
Нижние одревесневающие ветви сильно разветвлённые, приподнимающиеся, несущие многочисленные молодые побеги; цветоносные побеги четырёхгранные с длинным верхним междоузлием.
Листья супротивные, сидячие, продолговато-линейные, с завёрнутыми краями, 2—6 см длиной, зелёные или серо-зелёные от опушения.
Цветки собраны в ложные мутовки, образующие колосовидные соцветия. Венчик двугубый, длиной около 1 см, обычно голубовато-фиолетовый, опушённый.
Плод состоит из четырёх орешков, заключённых в остающуюся чашечку.
Все части растения содержат эфирное (лавандовое) масло: листья — до 0,4 %, стебли — до 0,2 %, значительное количество его накапливается в соцветиях — 3,5—4,5 % (по другим данным, 0,8—1,6 %[2]). Главной составной частью масла (30—60 %[2]) являются сложные эфиры спирта L-линалоола и кислот (уксусной, масляной, валериановой и капроновой). Кроме того, в нём обнаружены цинеол, гераниол, борнеол и др. В цветках содержатся также дубильные вещества (до 12 %), горечи и смолы, урсоловая кислота, кумарин, герниарин. Кумарин и герниарин в процессе гидродистилляции перегоняются одновременно с эфирным маслом.
Цветки обладают мочегонным, противосудорожным и седативным действием, улучшающим мозговое кровообращение. Лавандовое масло обладает антисептическими и бактерицидными свойствами. Раствор эфирного масла стимулирует заживление ран без грубых рубцов на коже.
Лаванда применялась ещё древними греками и римлянами.
Растение обладает сильным пряным запахом и пряно-терпким вкусом. Эфирное масло широко применяется в производстве парфюмерно-косметических изделий и в ликёро-водочной промышленности. Цветки и масло лаванды употребляются как пряность в кулинарии, в частности, она популярна в испанской, французской и итальянской кухне. Из-за сильного аромата лаванду добавляют лишь в некоторые блюда. Во время копчения изделий лаванда вместе с ягодами можжевельника добавляется к тлеющим опилкам. Некоторые гурманы используют лаванду для приготовления зелёного масла и блюд из овощей вместе с чабером, укропом и шалфеем. Используется она также для приготовления зелёных соусов и добавляется в супы из рыбы.
Лавандовое масло входит в состав препаратов, обладающих нейро- и миотропной активностью, а также в ингаляционную жидкость, являющуюся действенным профилактическим средством против гриппозных инфекций.[источник не указан 229 дней] Успокаивающее действие лаванды при неврастении и сердцебиениях используют в виде лечебных ванн. В Болгарии масло лаванды применяют в стоматологии и для лечения ингаляциями ринитов, ларингитов, пневмонии. Ранее лавандовое масло использовали для улучшения запаха лекарств[2].
В народной медицине спиртовые растворы масла лаванды и цветки использовали при лечении мигрени, неврастении, ревматизма, сердечно-сосудистых заболеваний, при мочекаменной болезни и пиелонефрите, для лечебных ванн при воспалении суставов, как ранозаживляющее, при кожных заболеваниях и невралгиях, ушибах, вывихах и параличах.
Оно включено в гигиенический препарат для ухода за животными и предупреждения их заболеваний.
В быту цветки лаванды служат отпугивающим средством от комаров, москитов и предохраняют шерстяные изделия от моли.
Лаванда является хорошим нектароносом, лавандовый мёд считается целебным.
Ценное декоративное растение. В Крыму и на Кавказе лаванда узколистная применяется для озеленения сухих каменистых мест, создания бордюров. В Московской области может выращиваться, но плохо зимует[6].
Большое значение имеет в борьбе с эрозией почв.
Лава́нда узколи́стная, или Лаванда настоя́щая, или Лаванда колоси́стая, или Лаванда колоско́вая, или Лаванда ко́лосовая (лат. Lavándula angustifólia) — травянистое растение, вид рода Лаванда (Lavandula) семейства Яснотковые (Lamiaceae).
狹叶薰衣草（学名：Lavandula angustifolia），又名薰衣草、真薰衣草、英國薰衣草，是唇形科，薰衣草屬的一種灌木。原產於地中海地區的西部，目前世界上主要種植地有歐洲的西班牙北部的山脈與庇里牛斯山脈，保加利亞高山地區和亞洲的中國大陸甘肅的清水縣。在澳門亦有隨葡萄牙傳入，並以之製作藥油。狹葉薰衣草對氣候，海拔都要求較高，所以種植面積不及雜交品種的薰衣草種植面積。歐洲的法國普羅旺斯地區和中國大陸的新疆伊犁地區都是以種植雜交薰衣草為為世人熟知。
狹葉薰衣草具有強烈的香味，植株高度約一至二公尺高；茎弯曲多分枝；披针状线形的叶子对生，叶子長2－6厘米、寬0.4－0.6厘米，全缘或反卷；夏季开蓝紫色花（薰衣草色），每6－10朵轮生，在在枝條頂端密集成穗狀花序，花序長2－8公分，花序下有一枝細長且無葉的莖，莖長10－30公分。
狹葉薰衣草雖然被稱為英國薰衣草，不過並不是英國原產的植物。以前認為薰衣草（Lavandula officinalis）與狹葉薰衣草是兩種不同植物，新的研究認為兩者是同一種植物，而將薰衣草的學名Lavandula officinalis處理為狹葉薰衣草的同種異名。
其種小名angustifolia的中文意思是“狹葉”。
這是常見的觀賞植物。它鮮豔的花色、香味和需水量低的存活能力，使它成為受歡迎的植物。它在常溼環境中不易成長。它相當耐寒，一般將它列為USDA耐寒性第5類（hardy to USDA zone 5）。
除了作為觀賞植物外，它的花和葉也能作為中草藥，可製成薰衣草精油或草本茶（香草茶，herbal tea）。它的花也能作為藥膳，一般都和法國香草混合，稱為herbes de Provence。
薰衣草精油，以基底油（carrier oil）稀釋後，通常用來作為按摩療法的弛緩劑（relaxant）。家庭用的包括化妝品、裝有薰衣草花或精油的香薰眼枕、沐浴香薰油等，都是用來使人放鬆的產品。
狹叶薰衣草（学名：Lavandula angustifolia），又名薰衣草、真薰衣草、英國薰衣草，是唇形科，薰衣草屬的一種灌木。原產於地中海地區的西部，目前世界上主要種植地有歐洲的西班牙北部的山脈與庇里牛斯山脈，保加利亞高山地區和亞洲的中國大陸甘肅的清水縣。在澳門亦有隨葡萄牙傳入，並以之製作藥油。狹葉薰衣草對氣候，海拔都要求較高，所以種植面積不及雜交品種的薰衣草種植面積。歐洲的法國普羅旺斯地區和中國大陸的新疆伊犁地區都是以種植雜交薰衣草為為世人熟知。
狹葉薰衣草具有強烈的香味，植株高度約一至二公尺高；茎弯曲多分枝；披针状线形的叶子对生，叶子長2－6厘米、寬0.4－0.6厘米，全缘或反卷；夏季开蓝紫色花（薰衣草色），每6－10朵轮生，在在枝條頂端密集成穗狀花序，花序長2－8公分，花序下有一枝細長且無葉的莖，莖長10－30公分。
狹葉薰衣草雖然被稱為英國薰衣草，不過並不是英國原產的植物。以前認為薰衣草（Lavandula officinalis）與狹葉薰衣草是兩種不同植物，新的研究認為兩者是同一種植物，而將薰衣草的學名Lavandula officinalis處理為狹葉薰衣草的同種異名。
其種小名angustifolia的中文意思是“狹葉”。
_(6972249268).jpg)
