dcsimg

Arna de la col ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

L'Arna de la col (Mamestra brassicae) és una arna comuna a Europa, pertany a la família Noctuidae. Pieris rapae o Pieris brassicae són altres lepidòpters que s'alimenten de les cols.

 src=
Una arna de la col

Aquesta espècie és molt variable en la seva mida, la seva envergadura alar oscil·la entre 34–50 mm. Les ales de davant són marronoses i motejades amb una línia trencada blanca subterminal.[1][2] Les fulles de darrere són grises. Es produeixen dues o tres generacions d'arnes a l'any i els adults es poden veure de maig a octubre i de vegades en altres períodes. Volen de nit i els atrau la llum, el sucre i les flors riques en nèctar.

L'eruga és verda, caqui, gris marronosa o marró amb taques fosques.[1][2] Fan uns 2,5 cm abans de fer la pupa. Són plagues de les cols i dels pèsols dolços, però s'alimenten d'un ampli rang d'altres plantes. Passa l'hivern com a pupa.

Altres plantes que els serveixen d'aliment són:

Referències

  1. 1,0 1,1 «Interesting (To Us) Photos From The Garden». Meades.org. [Consulta: 11 agost 2011].
  2. 2,0 2,1 «RXwildlife Sightings » Blog Archive » More Emergence». Rxwildlife.org.uk, 03-06-2009. [Consulta: 11 agost 2011].

Bibliografia

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arna de la col Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Chinery, Michael Collins Guide to the Insects of Britain and Western Europe 1986 (Reprinted 1991)
  • Skinner, Bernard Colour Identification Guide to Moths of the British Isles 1984
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Arna de la col: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

L'Arna de la col (Mamestra brassicae) és una arna comuna a Europa, pertany a la família Noctuidae. Pieris rapae o Pieris brassicae són altres lepidòpters que s'alimenten de les cols.

 src= Una arna de la col

Aquesta espècie és molt variable en la seva mida, la seva envergadura alar oscil·la entre 34–50 mm. Les ales de davant són marronoses i motejades amb una línia trencada blanca subterminal. Les fulles de darrere són grises. Es produeixen dues o tres generacions d'arnes a l'any i els adults es poden veure de maig a octubre i de vegades en altres períodes. Volen de nit i els atrau la llum, el sucre i les flors riques en nèctar.

L'eruga és verda, caqui, gris marronosa o marró amb taques fosques. Fan uns 2,5 cm abans de fer la pupa. Són plagues de les cols i dels pèsols dolços, però s'alimenten d'un ampli rang d'altres plantes. Passa l'hivern com a pupa.

Altres plantes que els serveixen d'aliment són:

Allium - ceba Aquilegia - Beta - bleda Brassica Bryonia - Calendula - Cannabis - cànnabis i marihuana Chrysanthemum Cucurbita Dianthus - clavell Helianthus - gira-sol Hyoscyamus - Hyoscyamus niger Hyssopus - Lactuca - enciam Linum - lli Lychnis - Lycopersicon - tomaquera Malus - pomera Nicotiana - tabac Pisum Plantago - plantatge Raphanus - rave Rheum - Rudbeckia Rumex Silene Solanum - patatera Spinacia - espinac
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA