Marcusenius mento és una espècie de peix pertanyent a la família dels mormírids i a l'ordre dels osteoglossiformes.[4][5]
Marcusenius fa referència a l'alemany Johann Marcusen[6] (el primer ictiòleg a estudiar els mormírids de forma sistemàtica),[7] mentre que l'epítet mento deriva del llatí mentum i al·ludeix al seu mentó força desenvolupat.[7]
Fa 26 cm de llargària màxima.[8] Absència d'espines a les aletes dorsal i anal. 25-34 radis tous a l'única aleta dorsal i 33-39 a l'anal. Origen de l'aleta dorsal situat lleugerament darrere del de l'anal. Aleta caudal forcada. Perfil dorsal del cap clarament còncau. Boca terminal. 76-87 escates a la línia lateral i 12-12 al voltant del peduncle caudal. Sense barbetes sensorials ni aleta adiposa.[9][10] Musell allargat, punxegut i cònic. Protuberància del mentó molt projectada cap endavant. Dents bicúspides (5 al maxil·lar superior i 6 a l'inferior). Diàmetre de l'ull igual al 44-62% de la llargada del musell. Aleta caudal petita. Conservat en alcohol, és de color marró fosc al dors, el qual es torna més clar a mesura que s'atansa al ventre. Té una franja fosca mal definida entre les aletes dorsal i anal, la qual fa, aproximadament, l'amplada de 8-9 escates. Origen de l'aleta dorsal al nivell del desè radi anal.[2] Presència d'un òrgan elèctric capaç de produir descàrregues elèctriques febles.[11][12] Hi ha diferències significatives en els recomptes dels radis de les aletes i d'altres descriptors entre els espècimens recollits a Libèria, Sierra Leone i el Camerun, la qual cosa suggereix que podrien ésser espècies diferents.[12]
A Guinea, els adults es nodreixen d'invertebrats aquàtics i terrestres, detrits i plantes.[13][14]
És un peix d'aigua dolça, demersal i de clima tropical (14°N-6°N),[6] el qual viu a Àfrica: els rius Benué,[15][16] Corubal,[15][17] Cross,[15][18] Gàmbia,[9][19] Geba,[15][20] Great Scarcies,[15][21] Kogon,[15][22] Konkouré,[15][23] Lofa-Mano,[15][24] Moa,[15][25] Níger,[9][26] Ouémé,[15][27] Rokel,[15][28] Sanaga,[29][30] Senegal[9][31] i Sewa[15][32] a Libèria,[9][33][34] Sierra Leone,[35][36][34] Guinea Bissau,[35][37][38] Guinea,[9][39][38] Gàmbia,[9][40] el Senegal,[9][41] el Camerun,[9][42] la Costa d'Ivori,[9][43][44] Benín,[15][45] Mali,[9][46] el Níger,[9][47] Nigèria[8][48] i el Gabon.[49][35][3][6]
És inofensiu per als humans[6] i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (28 de 100).[50]
Marcusenius mento és una espècie de peix pertanyent a la família dels mormírids i a l'ordre dels osteoglossiformes.
Marcusenius mento es una especie de pez elefante eléctrico en la familia Mormyridae presente en diversas cuencas hidrográficas del centro y este de África, entre ellos el delta del Río Níger y el Sanaga. Es nativa de la Camerún, Gambia, Guinea, Guinea-Bissau, Liberia, Malí, Nigeria, Senegal y Sierra Leona[2] y puede alcanzar un tamaño aproximado de 260 mm.[3]
Respecto al estado de conservación, se puede indicar que de acuerdo a la IUCN, esta especie puede catalogarse en la categoría «preocupación menor (LC)».[1]
Marcusenius mento es una especie de pez elefante eléctrico en la familia Mormyridae presente en diversas cuencas hidrográficas del centro y este de África, entre ellos el delta del Río Níger y el Sanaga. Es nativa de la Camerún, Gambia, Guinea, Guinea-Bissau, Liberia, Malí, Nigeria, Senegal y Sierra Leona y puede alcanzar un tamaño aproximado de 260 mm.
Respecto al estado de conservación, se puede indicar que de acuerdo a la IUCN, esta especie puede catalogarse en la categoría «preocupación menor (LC)».
Marcusenius mento Marcusenius generoko animalia da. Arrainen barruko Mormyridae familian sailkatzen da.
Marcusenius mento Marcusenius generoko animalia da. Arrainen barruko Mormyridae familian sailkatzen da.
Marcusenius mento is een straalvinnige vissensoort uit de familie van tapirvissen (Mormyridae).[2] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1890 door Boulenger.
De soort staat op de Rode Lijst van de IUCN als niet bedreigd, beoordelingsjaar 2009.[1]
Bronnen, noten en/of referenties