Bucerotiformes is 'n orde van voëls. Die orde omvat sowat 73 spesies.[1] Die neushoringvoëls, bromvoëls, kakelaars en hoephoepe behoort aan die orde.
Bucerotiformes is 'n orde van voëls. Die orde omvat sowat 73 spesies. Die neushoringvoëls, bromvoëls, kakelaars en hoephoepe behoort aan die orde.
Bucerotiformes a zo un urzhiad e rummatadur an evned, termenet e 1888 gant an evnoniour alaman Max Fürbringer (1846-1920)[1].
Diouzh Doare 6.4 an IOC World Bird List[2] ez a pevar c'herentiad d'ober an urzhiad :
Bucerotiformes a zo un urzhiad e rummatadur an evned, termenet e 1888 gant an evnoniour alaman Max Fürbringer (1846-1920).
Els bucerotiformes (Bucerotiformes) són un ordre d'ocells. que va aparèixer en la classificació de Sibley & Monroe, incloent unes aus que fins eixe moment havien estat incloses als coraciformes (Coraciiformes). Es tractava dels calaus de la família dels buceròtids (Bucerotidae), que en la nova classificació apareixia escindida en dues famílies: els buceròtids (Bucerotidae) i el bucòrvids (Bucorvidae).[1] En la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.2, 2009) a més s'afegeixen a l'ordre Bucerotiformes les famílies dels upúpids (Upupidae) i fenicúlids (Phoeniculidae),[2] sumant en total 73 espècies.
Segons la classificació del COI, l'ordre dels Bucerotiformes està format per quatre famílies.
Els bucerotiformes (Bucerotiformes) són un ordre d'ocells. que va aparèixer en la classificació de Sibley & Monroe, incloent unes aus que fins eixe moment havien estat incloses als coraciformes (Coraciiformes). Es tractava dels calaus de la família dels buceròtids (Bucerotidae), que en la nova classificació apareixia escindida en dues famílies: els buceròtids (Bucerotidae) i el bucòrvids (Bucorvidae). En la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.2, 2009) a més s'afegeixen a l'ordre Bucerotiformes les famílies dels upúpids (Upupidae) i fenicúlids (Phoeniculidae), sumant en total 73 espècies.
Urdd o adar sy'n cynnwys y Cornbigau (Bucerotidae), y Copogion (Upupidae) a Chopogion Coed (Phoeniculidae) yw Bucerotiformes sy'n air Lladin. Fe'u rhoddir fel arfer yn y grŵp Coraciiformes, ond mae llawer o'r adar hyn, bellach, yn haeddu urddau eu hunain.[1][2][3]
Rhestr Wicidata:
teulu enw tacson delwedd Cornbig arianfochog Bycanistes brevis Cornbig bochfrown Bycanistes cylindricus
Urdd o adar sy'n cynnwys y Cornbigau (Bucerotidae), y Copogion (Upupidae) a Chopogion Coed (Phoeniculidae) yw Bucerotiformes sy'n air Lladin. Fe'u rhoddir fel arfer yn y grŵp Coraciiformes, ond mae llawer o'r adar hyn, bellach, yn haeddu urddau eu hunain.
Zoborožci (Bucerotiformes) je řád ptáků, který zahrnuje čtyři čeledě dříve řazené ke srostloprstým (Coraciiformes). K vyčlenění došlo, protože původní skupina srostloprstých by tak byla parafyletická, neboť příbuzní šplhavci (Piciformes) patří dovnitř skupiny.
Do zvláštního řádu dudci (Upupiformes) bývá někdy vyčleňován i dudek chocholatý (jediný druh čeledi dudkovitých).
Zoborožci rodu Bucorvus a Bycanistes jsou někdy z čeledi zoborožcovitých vyčleňováni do zvláštní čeledi Bucorvidae, která ale nemá české jméno.
Bucerotiformes er en orden af fugle, der består af fire familier med i alt cirka 73 arter. Familierne var tidligere en del af ordenen Coraciiformes, men på baggrund af DNA-undersøgelser er der sket en opdeling.[1][2]
Bucerotiformes er en orden af fugle, der består af fire familier med i alt cirka 73 arter. Familierne var tidligere en del af ordenen Coraciiformes, men på baggrund af DNA-undersøgelser er der sket en opdeling.
Die Hornvögel und Hopfe oder Hornvogelartige[1] (Bucerotiformes, auch Bucerotes[2]) sind eine Ordnung der Vögel, zu der vier Vogelfamilien gehören, die in älteren Veröffentlichungen meist zu den Rackenvögeln (Coraciiformes) gezählt wurden. Hornvögel und Hopfe kommen in südlichen und zentralen Teilen von Europa, in Asien und in Afrika südlich der Sahara vor. Insgesamt umfasst die Ordnung 72 Arten.
Einige Autoren erkannten die Zugehörigkeit der Nashornvögel zu den Rackenvögeln nicht an und ordneten sie in die bis vor kurzem monotypischen Bucerotiformes ein. Heute werden auch die Wiedehopfe (Upupidae) und die Baumhopfe (Phoeniculidae) in die Ordnung gestellt und die Hornraben (Bucorvus) erhielten den Rang einer Familie, so dass die Bucerotiformes heute vier Familien umfassen. Die nähere Verwandtschaft der vier Familien gründet sich auf molekularbiologische Untersuchungen. Morphologisch unterscheiden sie sich kaum von den Rackenvögeln. So konnte die Monophylie der Rackenvögel in Bezug auf die Spechtvögel bewahrt werden, die tief innerhalb einer Rackenvögel, Hopfe und Hornvögel umfassenden Klade stehen.
Die Bucerotiformes sind die Schwestergruppe eines gemeinsamen Taxons aus Rackenvögel und Spechtvögel. Das von allen drei gebildete Taxon ist die Schwestergruppe der Trogone.
Rackenvögel (Coraciiformes)
Spechtvögel (Piciformes)
Bucerotiformes
Trogone (Trogoniformes)
Innerhalb der Bucerotiformes sind Wiedehopfe und Baumhopfe, sowie Nashornvögel und Hornraben Schwesterfamilien.
BucerotiformesWiedehopfe (Upupidae)
Baumhopfe (Phoeniculidae)
Nashornvögel (Bucerotidae)
Hornraben (Bucorvidae)
Die Hornvögel und Hopfe oder Hornvogelartige (Bucerotiformes, auch Bucerotes) sind eine Ordnung der Vögel, zu der vier Vogelfamilien gehören, die in älteren Veröffentlichungen meist zu den Rackenvögeln (Coraciiformes) gezählt wurden. Hornvögel und Hopfe kommen in südlichen und zentralen Teilen von Europa, in Asien und in Afrika südlich der Sahara vor. Insgesamt umfasst die Ordnung 72 Arten.
Einige Autoren erkannten die Zugehörigkeit der Nashornvögel zu den Rackenvögeln nicht an und ordneten sie in die bis vor kurzem monotypischen Bucerotiformes ein. Heute werden auch die Wiedehopfe (Upupidae) und die Baumhopfe (Phoeniculidae) in die Ordnung gestellt und die Hornraben (Bucorvus) erhielten den Rang einer Familie, so dass die Bucerotiformes heute vier Familien umfassen. Die nähere Verwandtschaft der vier Familien gründet sich auf molekularbiologische Untersuchungen. Morphologisch unterscheiden sie sich kaum von den Rackenvögeln. So konnte die Monophylie der Rackenvögel in Bezug auf die Spechtvögel bewahrt werden, die tief innerhalb einer Rackenvögel, Hopfe und Hornvögel umfassenden Klade stehen.
Tekst üüb Öömrang Bucerotiformes of uk Bucerotes san en kategorii faan fögler mä 72 slacher.
Wiiduus (Upupidae)
Buumwiiduus (Phoeniculidae)
Nööshurnfögler (Bucerotidae)
Hurnraawner (Bucorvidae)
As bucerotiformes (scientificament, en latín, Bucerotiformes (Fürbringer, 1888)) son una orden d'aus que no amaneix en todas as clasificacions taxonomicas y dimana d'a clasificación de Sibley-Ahlquist, que prene como un d'os suyos criterios principals a comparativa de l'ADN.[1]
Incluye quatro familias d'aus que en atras clasificacions se considera que fan parte d'a orden Coraciiformes; a saber: Upupidae, Phoeniculidae, Bucorvidae y Bucerotidae. A zaguera ye a familia tipo.
En ista orden se troba totz os calaus[2] asiaticos y bella especie particular d'Eurasia y Africa, como o porput.
As bucerotiformes son aus voladeras y de costumbres arboricolas. Tienen una capeza muit robusta, con un pico grandizo en a mayoría de casos, muit largo siempre. As dietas son diversas y minchan dende fruitos dica animals chicos.
Bucerotiformes of uk Bucerotes san en kategorii faan fögler mä 72 slacher.
As bucerotiformes (scientificament, en latín, Bucerotiformes (Fürbringer, 1888)) son una orden d'aus que no amaneix en todas as clasificacions taxonomicas y dimana d'a clasificación de Sibley-Ahlquist, que prene como un d'os suyos criterios principals a comparativa de l'ADN.
Incluye quatro familias d'aus que en atras clasificacions se considera que fan parte d'a orden Coraciiformes; a saber: Upupidae, Phoeniculidae, Bucorvidae y Bucerotidae. A zaguera ye a familia tipo.
En ista orden se troba totz os calaus asiaticos y bella especie particular d'Eurasia y Africa, como o porput.
Τα βουκερωτόμορφα είναι τάξη πτηνών που περιλαμβάνει τους βούκερους, τον τσαλαπετεινό και τους φοινίκουλους[1]. Μερικές φορές συγχέονται με τα Κορακιόμορφα, αν και η αυξανόμενη ποσότητα των αποδεικτικών στοιχείων φαίνεται να υποστηρίζει το ότι αυτά τα πουλιά είναι αρκετά διακρητικά ώστε να δικαιολογήσουν τη δική τους τάξη.[2][3][4]
Τάξη Βουκεροτόμορφα
Τα βουκερωτόμορφα είναι τάξη πτηνών που περιλαμβάνει τους βούκερους, τον τσαλαπετεινό και τους φοινίκουλους. Μερικές φορές συγχέονται με τα Κορακιόμορφα, αν και η αυξανόμενη ποσότητα των αποδεικτικών στοιχείων φαίνεται να υποστηρίζει το ότι αυτά τα πουλιά είναι αρκετά διακρητικά ώστε να δικαιολογήσουν τη δική τους τάξη.
ब्युसेरोटीफ़ोर्मीस (Bucerotiformes) पक्षियों का एक जीववैज्ञानिक गण है जिसमें धनेश, हूपू और काठ हूपू (wood hoopoe) सम्मिलित हैं।[1] इन्हें कभी-कभी कोरैसीफ़ोर्मीस गण का भाग समझा जाता है लेकिन समय के साथ-साथ ब्युसेरोटीफ़ोर्मीस के एक अलग गण होने के प्रमाण बढ़ते गए हैं।[2][3][4]
ब्युसेरोटीफ़ोर्मीस (Bucerotiformes) पक्षियों का एक जीववैज्ञानिक गण है जिसमें धनेश, हूपू और काठ हूपू (wood hoopoe) सम्मिलित हैं। इन्हें कभी-कभी कोरैसीफ़ोर्मीस गण का भाग समझा जाता है लेकिन समय के साथ-साथ ब्युसेरोटीफ़ोर्मीस के एक अलग गण होने के प्रमाण बढ़ते गए हैं।
Bucerotiformes /bjuːˈsɛrətɪfɔːrmiːz/ is an order of birds that contains the hornbills, ground hornbills, hoopoes and wood hoopoes.[1] These birds were previously classified as members of Coraciiformes.[2][3][4] The clade is distributed in Africa, Asia, Europe and Melanesia.
BucerotiformesUpupidae – hoopoes
Phoeniculidae – wood hoopoes
Bucorvidae – ground hornbills
Bucerotidae – hornbills
Phylogenetic relationships between the families based on a large study by Richard Prum and colleagues published in 2015.[5]Recent genetic data show that ground hornbills and Bycanistes form a clade outside the rest of the hornbill lineage.[6] They are thought to represent an early African lineage, while the rest of Bucerotiformes evolved in Asia. The hoopoe subspecies Saint Helena hoopoe and the Madagascar subspecies are sometimes elevated to a full species. The two wood hoopoe genera, Phoeniculus and Rhinopomastus, appear to have diverged about 10 million years ago, so some systematists treat them as separate subfamilies or even separate families.[7]
Extinct Messelirrisoridae and Laurillardiidae families were both considered to be stem groups of a previously categorized Upupiformes order prior to it being subcategorized into Bucerotiformes.[8]
Order Bucerotiformes
Los bucerotiformes son un orden de aves neognatas que engloba a los tocos, cálaos, abubillas y abubillas arbóreas, aves tropicales o subtropicales que se distribuyen por Europa, Asia, África, la Wallacea y Melanesia. El nombre científico de la familia hace referencia a la forma del pico, siendo "buceros" "cuerno de vaca" en griego.
Según Clements, el IOC y Zoonomen, el orden incluye cuatro familias y 19 géneros:[1][2][3]
Además, se conocen varios fósiles, como los de la extinta familia Messelirrisoridae.[4]
Los bucerotiformes son un orden de aves neognatas que engloba a los tocos, cálaos, abubillas y abubillas arbóreas, aves tropicales o subtropicales que se distribuyen por Europa, Asia, África, la Wallacea y Melanesia. El nombre científico de la familia hace referencia a la forma del pico, siendo "buceros" "cuerno de vaca" en griego.
Sarvlinnulised (Bucerotiformes) on lindude selts, kuhu kuuluvad sugukonnad vaenukägulased (Upupidae), tääknoklased ehk vana nimetusega puuronijalased (Phoeniculidae) ning sarvlindlased (Bucerotidae). Viimasest eraldatakse mõnikord veel omakorda maasarviklased (Bucorvidae). Kui sarvlindlased on troopilised ja lähistroopilised metsalinnud, keda iseloomustab varvaste osaline kokkukasvamine (2. ja 3. varba aluslüli pooles pikkuses ning 3. ja 4. varvas 2-3 lüli ulatuses), siis maasarvikud elavad avamaastikul ning nende varbad ei ole kokku kasvanud. Ka erineb nende paljunemiskäitumine sarvlindlastest, kes on tuntud selle poolest, et emaslind on paljunemisperioodil müüritud puuõõnsusse, kus isane teda ja poegi läbi kitsa pilu toitmas käib. Maasarvikutel sellist sissemüürimist ei esine, pesa on maapinnal ja isaslind on abiks ka haudumisel. [1]
Varem on need sugukonnad kuulunud siniraaliste (Coraciiformes) seltsi, kuid hilisemad uuringud on toetanud nende kuuluvust eraldi seltsi.
Sarvlinnulised (Bucerotiformes) on lindude selts, kuhu kuuluvad sugukonnad vaenukägulased (Upupidae), tääknoklased ehk vana nimetusega puuronijalased (Phoeniculidae) ning sarvlindlased (Bucerotidae). Viimasest eraldatakse mõnikord veel omakorda maasarviklased (Bucorvidae). Kui sarvlindlased on troopilised ja lähistroopilised metsalinnud, keda iseloomustab varvaste osaline kokkukasvamine (2. ja 3. varba aluslüli pooles pikkuses ning 3. ja 4. varvas 2-3 lüli ulatuses), siis maasarvikud elavad avamaastikul ning nende varbad ei ole kokku kasvanud. Ka erineb nende paljunemiskäitumine sarvlindlastest, kes on tuntud selle poolest, et emaslind on paljunemisperioodil müüritud puuõõnsusse, kus isane teda ja poegi läbi kitsa pilu toitmas käib. Maasarvikutel sellist sissemüürimist ei esine, pesa on maapinnal ja isaslind on abiks ka haudumisel.
Varem on need sugukonnad kuulunud siniraaliste (Coraciiformes) seltsi, kuid hilisemad uuringud on toetanud nende kuuluvust eraldi seltsi.
Sarvinokkalinnut[1] (Bucerotiformes) on lintujen lahko, joka käsittää joitakin heimoja jotka aiemmin luettiin säihkylintujen lahkoon (Coraciiformes). Lahkon heimot ovat sarvinokat, sarvekkaat, harjalinnut ja säihkyjät.[2]
Sarvinokkalinnut (Bucerotiformes) on lintujen lahko, joka käsittää joitakin heimoja jotka aiemmin luettiin säihkylintujen lahkoon (Coraciiformes). Lahkon heimot ovat sarvinokat, sarvekkaat, harjalinnut ja säihkyjät.
L'ordre des Bucerotiformes (bucérotiformes en français), apparu dans la classification de Sibley & Monroe, comprend quatre familles d'oiseaux, autrefois classées dans l'ordre des Coraciiformes. Il est constitué de 74 espèces dans la classification de référence (version 3.4, 2013) du COI.
D'après la classification de référence (version 5.1, 2015) du Congrès ornithologique international (ordre phylogénique) :
Phoeniculus purpureus angolensis (Phoeniculidae)
) L'ordre des Bucerotiformes (bucérotiformes en français), apparu dans la classification de Sibley & Monroe, comprend quatre familles d'oiseaux, autrefois classées dans l'ordre des Coraciiformes. Il est constitué de 74 espèces dans la classification de référence (version 3.4, 2013) du COI.
Bucerotiformes, red ptica koji se tradicionalno sastoji od dvije porodice Bucerotidae sa 13 rodova: Aceros, Anorrhinus, Anthracoceros, Berenicornis, Buceros, Bycanistes, Ceratogymna, Ocyceros, Penelopides, Rhinoplax, Rhyticeros, Tockus i Tropicranus; i Bucorvidae, sa rodom Bucorvus[1]. Redu se pripisuje i porodica Upupidae sa rodom Upupa
Nekada je porodoca Bucerotidae klasificirana u red Coraciiformes[2], a danas se vode kao samostalan red uključujući i porodicu Bucorvidae, iz kojeg su obadvije izdvojene.
Bucerotiformes, red ptica koji se tradicionalno sastoji od dvije porodice Bucerotidae sa 13 rodova: Aceros, Anorrhinus, Anthracoceros, Berenicornis, Buceros, Bycanistes, Ceratogymna, Ocyceros, Penelopides, Rhinoplax, Rhyticeros, Tockus i Tropicranus; i Bucorvidae, sa rodom Bucorvus. Redu se pripisuje i porodica Upupidae sa rodom Upupa
Nekada je porodoca Bucerotidae klasificirana u red Coraciiformes, a danas se vode kao samostalan red uključujući i porodicu Bucorvidae, iz kojeg su obadvije izdvojene.
I Bucerotiformi (Bucerotiformes Monroe & Sibley, 1993) sono un ordine della classe degli Uccelli che comprende 4 famiglie:[1]
I Bucerotiformi (Bucerotiformes Monroe & Sibley, 1993) sono un ordine della classe degli Uccelli che comprende 4 famiglie:
Bucerotidae Bucorvidae Phoeniculidae UpupidaeBucerotiformes sunt ordo avium neognatharum qui phoeniculidas, upupidas, bucorvidas, bucerotidas comprehendit, aves tropicas vel subtropicas quae in Europa, Asia, Africa, Wallacea, et Melanesia endemicae sunt.
Ordo in taxinomia Clements, IOC, et Zoonomen quattuor familias et undecim genera comprehendit:[1][2][3]
Vide "Bucerotiformes" apud Vicispecies. Bucerotiformes sunt ordo avium neognatharum qui phoeniculidas, upupidas, bucorvidas, bucerotidas comprehendit, aves tropicas vel subtropicas quae in Europa, Asia, Africa, Wallacea, et Melanesia endemicae sunt.
Degunragputnveidīgie (Bucerotiformes) ir putnu kārta, kas apvieno 4 mūsdienās dzīvojošas dzimtas. Tie ir degunragputni, zemes degunragputni, pupuķi un meža pupuķi.[1][2] Nesenā pagātnē šīs dzimtas tika klasificētas zaļvārnveidīgo putnu kārtā.
Degunragputnveidīgie ir vecās Pasaules putni, kas sastopami Eirāzijā, Austrālāzijā un Āfrikā. Latvijā sastopama viena degunragputnveidīgo putnu suga — pupuķis (Upupa epops). Tas novērojams samērā reti, jo Latvija atrodas tuvu sugas izplatības areāla ziemeļu robežai.
Jaunākajos ģenētiskajos pētījumos ir atklājies, ka zemes degunragputni (Bucorvus) vēsturiski veido atšķirīgu attīstības līnju, tādēļ mūsdienās tos izdala atsevišķā dzimtā.[3] Pastāv uzskats, ka zemes degunragputnu evolūcija aizsākusies Āfrikā, bet pārējiem degunragputniem Āzijā.
Arī pupuķu ģintī mūsdienās sistematizē 4 sugas kādreizējo divu vietā (pupuķis un izmirušais milzu pupuķis). Papildus, kā atsevišķas sugas, izdalītas: Madagaskaras pupuķis un Āfrikas pupuķis, kas kādreiz tika klasificētas kā pupuķa pasugas.
Degunragputnveidīgie putni, atkarībā no to dzimtas, var būt vidēji lieli līdz ļoti lieli putni. Lielākās sugas pieder degunragputnu un zemes degunragputnu dzimtai. Lielākais ir Kāpzemes degunragputns (Bucorvus leadbeateri), kurš sver līdz 6,2 kg un kura ķermenis ir 1,2 metrus garš.[4] Mazākās sugas ir 23—25 cm garas (mežapupuķi un pupuķi), turklāt lielāko daļu no šī garuma aizņem aste.[5]
Šīs kārtas putniem raksturīgs liekts, garš knābis. Vismasīvākie un lielākie knābji ir degunragputniem un zemes degunragputniem, kuru knābjus papildina tukši, dažādu veida knābja izaugumi, kā arī tiem ir raksturīgas dažādas krāsainas sekstes un pasekstes. Pupuķiem toties ir krāšņs, izteiksmīgs cekuls. Visām sugām raksturīgi plati, noapaļoti spārni un gara aste. Mājo siltos reģionos: mežos (atkarībā no dzimtas gan lietusmežos, gan sausos, retinātos mežos), krūmājos un savannā.[6]
Degunragputnveidīgo kārta (Bucerotiformes)[1]
Degunragputnveidīgie (Bucerotiformes) ir putnu kārta, kas apvieno 4 mūsdienās dzīvojošas dzimtas. Tie ir degunragputni, zemes degunragputni, pupuķi un meža pupuķi. Nesenā pagātnē šīs dzimtas tika klasificētas zaļvārnveidīgo putnu kārtā.
Degunragputnveidīgie ir vecās Pasaules putni, kas sastopami Eirāzijā, Austrālāzijā un Āfrikā. Latvijā sastopama viena degunragputnveidīgo putnu suga — pupuķis (Upupa epops). Tas novērojams samērā reti, jo Latvija atrodas tuvu sugas izplatības areāla ziemeļu robežai.
Bucerotiformes is een orde van vogels. De orde telt meer dan 70 soorten.[1]
Horn- og hærfuglar er ein biologisk orden, Bucerotiformes, som samlar hærfuglar, kakelarar, hornfuglar og maskehornramnar. Dette er fuglar i «den gamle verda». Fram til nyleg var dei medlemmar av ordenen Coraciiformes, råkefuglar, men det kom fram aukande mengd av indisium som stør bruk av ein eigen orden i taksonomien for Bucerotiformes.
Horn- og hærfuglar er ein biologisk orden, Bucerotiformes, som samlar hærfuglar, kakelarar, hornfuglar og maskehornramnar. Dette er fuglar i «den gamle verda». Fram til nyleg var dei medlemmar av ordenen Coraciiformes, råkefuglar, men det kom fram aukande mengd av indisium som stør bruk av ein eigen orden i taksonomien for Bucerotiformes.
Hornfugler (Bucerotiformes) er en biologisk orden med fugler. Den teller 73 arter som er fordelt i tre familier og et antall slekter. Norsk navn på ordenen er i henhold til Artsdatabanken.[1] Tidligere ble disse familiene regnet inn under råkefugler (Coraciiformes), men det er nå allmenn aksept for at disse hører hjemme i sin egen orden.[2][3][4][5]
Artene lever hovedsakelig i tropiske og subtropiske regioner, men har allikevel ikke spesielt fargerike fjærdrakter. Alle artene har imidlertid lange dekurvet nebb, selv om størrelsen på nebbet varierer kolossalt. De fleste har også ei mer eller mindre prominent hjelm.
Ordensnavnet Bucerotiformes følger av slektsnavnet Buceros og betyr med horn som en okse. Det stammer fra det greske uttrykket boukerōs (βουκερως), som består av forstavelsen bous (βους = okse) og endelsen kerōs (κερως = horn).[6] Slektsnavnet er således opphav til både det vitenskapelige familienavnet Bucerotidae og ordensnavnet Bucerotiformes.[6]
Inndelingen følger HBW Alive og er i henhold til Kemp (2016).[7] Norske navn følger Norsk navnekomité for fugl og er i henhold til Syvertsen et al. (2008).[8] Navn og beskrivelser i parentes er ikke offisielle.
Noen inkluderer også maskehornravner (Bucorvinae) som en selvstendig familie (Bucorvidae) i denne ordenen, men dette savner allmenn aksept.[7] Her betraktes maskehornravnene som en underfamilie av hornfuglfamilien, i henhold til HBW Alive.[5][7]
Noen har ment at hærfugler og kakelarer er distinkte nok til å danne sin egen orden; Upupiformes, men dette har savnet allmenn aksept.[7] del Hoyo & Collar (2014) inkluderte Upupiformes i Bucerotiformes.[5] Upupiformes omdirigeres derfor hit.
Hornfugler (Bucerotiformes) er en biologisk orden med fugler. Den teller 73 arter som er fordelt i tre familier og et antall slekter. Norsk navn på ordenen er i henhold til Artsdatabanken. Tidligere ble disse familiene regnet inn under råkefugler (Coraciiformes), men det er nå allmenn aksept for at disse hører hjemme i sin egen orden.
Artene lever hovedsakelig i tropiske og subtropiske regioner, men har allikevel ikke spesielt fargerike fjærdrakter. Alle artene har imidlertid lange dekurvet nebb, selv om størrelsen på nebbet varierer kolossalt. De fleste har også ei mer eller mindre prominent hjelm.
Multimedia w Wikimedia Commons Dzioborożcowe[2] (Bucerotiformes) – rząd ptaków z podgromady Neornithes. Obejmuje rodziny dzioborożców (Bucerotidae), sierpodudków (Phoeniculidae) i dudków (Upupidae). Bucerotiformes zostały wydzielone z rzędu kraskowych (Coraciiformes), by utrzymać monofiletyzm Coraciiformes bez konieczności włączania do nich dzięciołowych (Piciformes) i trogonów (Trogoniformes)[3].
Rząd obejmuje gatunki występujące w Eurazji, Afryce i Australazji[4].
Do rzędu należą następujące rodziny[2]:
Kladogram Bucerotiformes według Tree of Life Web Project[5].
BucerotiformesDzioborożcowe (Bucerotiformes) – rząd ptaków z podgromady Neornithes. Obejmuje rodziny dzioborożców (Bucerotidae), sierpodudków (Phoeniculidae) i dudków (Upupidae). Bucerotiformes zostały wydzielone z rzędu kraskowych (Coraciiformes), by utrzymać monofiletyzm Coraciiformes bez konieczności włączania do nich dzięciołowych (Piciformes) i trogonów (Trogoniformes).
Bucerotiformes é uma ordem de aves que integra as poupas e os calaus.
A ordem Bucerotiformes era considerada como parte da ordem Coraciiformes na classificação tradicional da classe Aves, mas na taxonomia de Sibley-Ahlquist foi considerada como uma ordem própria, englobando apenas os calaus. Atualmente o Congresso Ornitológico Internacional agrupa tanto as poupas e os calaus nos Bucerotiformes.[1]
Bucerotiformes é uma ordem de aves que integra as poupas e os calaus.
A ordem Bucerotiformes era considerada como parte da ordem Coraciiformes na classificação tradicional da classe Aves, mas na taxonomia de Sibley-Ahlquist foi considerada como uma ordem própria, englobando apenas os calaus. Atualmente o Congresso Ornitológico Internacional agrupa tanto as poupas e os calaus nos Bucerotiformes.
Bucerotiformes este un ordin taxonomic de păsări, de care până nu de mult au aparținut păsările din ordinul Coraciiformes. Păsările care fac parte din acest ordin trăiesc în Europa de Sud, Europa Centrală, Asia de Sud, Asia Centrală și Africa Sudică (la sud de Sahara). Ordinul cuprinde ca. 4 familii cu 72 de specii.
(Coraciiformes)
(Piciformes)
Bucerotiformes
(Trogoniformes)
(Upupidae)
(Phoeniculidae)
(Bucerotidae)
(Bucorvidae)
Acest articol referitor la subiecte din zoologie este un ciot. Puteți ajuta Wikipedia prin completarea sa.
Bucerotiformes este un ordin taxonomic de păsări, de care până nu de mult au aparținut păsările din ordinul Coraciiformes. Păsările care fac parte din acest ordin trăiesc în Europa de Sud, Europa Centrală, Asia de Sud, Asia Centrală și Africa Sudică (la sud de Sahara). Ordinul cuprinde ca. 4 familii cu 72 de specii.
Dutinovce[1] (iné názvy: zoborožcotvaré, zoborožce, zobákorožce, zobákorožcotvaré[2]; lat. Bucerotiformes) v širšom zmysle sú rad (prípadne zároveň nadrad Bucerotimorphae) letcov.
V minulosti sa zaraďovali pod krakľotvaré.
Existujú aj Bucerotiformes v užšom zmysle (t. j. zoborožcotvaré/zoborožce/zobákorožce/zobákorožcotvaré/?dutinovce v užšom zmysle) - pozri nižšie Systematika.
Rad dutinovce (resp. slov. synonymá; lat. Bucerotiformes) v širšom zmysle (Bucerotimorphae):
Commons ponúka multimediálne súbory na tému Dutinovce
Dutinovce (iné názvy: zoborožcotvaré, zoborožce, zobákorožce, zobákorožcotvaré; lat. Bucerotiformes) v širšom zmysle sú rad (prípadne zároveň nadrad Bucerotimorphae) letcov.
V minulosti sa zaraďovali pod krakľotvaré.
Existujú aj Bucerotiformes v užšom zmysle (t. j. zoborožcotvaré/zoborožce/zobákorožce/zobákorožcotvaré/?dutinovce v užšom zmysle) - pozri nižšie Systematika.
Härfåglar och näshornsfåglar (Bucerotiformes) är en föreslagen ordning med fåglar som omfattar ett antal grupper som tidigare placerats i ordningen praktfåglar (Coraciiformes). Ordningen omfattar familjerna härfåglar, skratthärfåglar, näshornsfåglar och hornkorpar.
Traditionellt har arterna inom ordningen Bucerotiformes placerats i ordningen praktfåglar (Coraciiformes), som bland annat omfattar kungsfiskare, blåkråkor och biätare. Sibley & Ahlquist placerade näshornsfåglarna i den egna ordningen Bucerotiformes men placerade inte systergruppen härfåglar/skratthärfåglar i ordningen.[1] En modern version av systematiken finns i artikeln om praktfåglar.
En uppdaterad version av systematiken ges nedan. Ordningen Bucerotiformes är systergrupp till en klad bestående av praktfåglar och hackspettartade fåglar. Den klad som bildas av dessa tre grupper är systergrupp till trogonerna.[2][3][4]
Praktfåglar (Coraciiformes)
Hackspettartade fåglar (Piciformes)
Bucerotiformes
Trogoner (Trogoniformes)
Inom ordningen Bucerotiformes är dels härfåglar och skratthärfåglar, dels näshornsfåglar och markhornkorpar systergrupper.
BucerotiformesHärfåglar (Upupidae)
Skratthärfåglar (Phoeniculidae)
Näshornsfåglar (Bucerotidae)
Hornkorpar (Bucorvidae)
Härfåglar och näshornsfåglar (Bucerotiformes) är en föreslagen ordning med fåglar som omfattar ett antal grupper som tidigare placerats i ordningen praktfåglar (Coraciiformes). Ordningen omfattar familjerna härfåglar, skratthärfåglar, näshornsfåglar och hornkorpar.
Bộ Hồng hoàng hay bộ Mỏ sừng (tên khoa học: Bucerotiformes) là một bộ chim.[1]
Theo truyền thống, các họ của bộ Bucerotiformes được xếp trong bộ Sả (Coraciiformes)[2]
Tuy nhiên, một số nghiên cứu phát sinh chủng loài gần đây đã cho thấy bộ Sả như định nghĩa truyền thống là cận ngành trong mối quan hệ với bộ Gõ kiến (Piciformes)[3][4].
Một số phân tích di truyền[4][5][6][7][8][9] và hình thái[10] hỗ trợ mối quan hệ chị-em giữa Coraciiformes và Piciformes thì một nghiên cứu khác có siêu ma trận quy mô lớn nhưng thưa lại gợi ý về mối quan hệ chị-em giữa Bucerotiformes và Piciformes.[11]
Biểu đồ theo nhánh vẽ theo Hackett et al. như sau[4]:
Coraciiformes
Như thế, để đảm bảo tính đơn ngành của bộ Sả thì phải công nhận bộ mới là Bucerotiformes bao gồm các họ Bucerotidae, Bucorvidae, Upupidae và Phoeniculidae[12][13]. Bộ Sả khi đó chỉ còn lại các họ Brachypteraciidae, Coraciidae, Alcedinidae, Momotidae, Todidae và Meropidae[14]. Bộ Sả như định nghĩa này và bộ Gõ kiến có quan hệ chị - em, tổ hợp của chúng là chị - em với Bucerotiformes, và cả ba bộ này cùng nhau là chị - em với họ Trogonidae, họ duy nhất của bộ Trogoniformes. Bộ Leptosomatiformes với đại diện duy nhất Leptosomus discolor là nhánh có quan hệ chị - em với tổ hợp của 4 bộ trên[15].
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata 綱 : 鳥綱 Aves 上目 : 新顎上目 Neognathae 階級なし : ネオアヴェス Neoaves 目 : サイチョウ目 Bucerotiformes シノニム Bucerotes
Bucerotimorphae
Upupiformes
サイチョウ目（サイチョウもく、学名 Bucerotiformes）は、現生鳥類の1目である。ヤツガシラ目 Upupiformes とも[1]。
かつてはブッポウソウ目に含めるのが主流だったが、分子系統により疎遠なことがわかり、分割された。1990年代の Sibley & Alhquist 分類でのサイチョウ上目 Bucerotimorphae（サイチョウ目+ヤツガシラ目）にあたるが、近縁なために1目とされることが多い。
旧大陸（およびメラネシア）に生息する。ただし基本的に熱帯性であり、温帯に住むのはヤツガシラ1種のみである。
現生の科・属・種数は国際鳥類学会議 (IOC) による[2]。4科17属73種が属す。
ブッポウソウ目+キツツキ目と姉妹群であり[4]、ヤツガシラ亜目 Upupes/Upupae・サイチョウ亜目 Bucerotes の2つの単系統からなる[5]。
かつてはブッポウソウ目に含める説が主流だったが、それにより、ブッポウソウ目は実際には側系統となっていた。ブッポウソウ目の中ではサイチョウ亜目に、もしくはサイチョウ亜目とヤツガシラ亜目に分けて分類されていた。系統的に内包されるキツツキ目を独立目としつつブッポウソウ目を単系統とするため、ブッポウソウ目からサイチョウ目（とオオブッポウソウ目）が分離された[2]。
ただし正確には、キツツキ目の系統位置が明らかになる前から、サイチョウ目とヤツガシラ目として分離する説はあった[6]。Sibley分類でも同じ措置がとられたが、これは、残りのブッポウソウ目（オオブッポウソウ科を含む）とキヌバネドリ目が姉妹群だと（誤って）考えたためである。またSibleyらは、サイチョウ目とヤツガシラ目は姉妹群と考え（これは正しい）、合わせてサイチョウ上目 Bucerotimorphae （広義のサイチョウ目にあたる）とした。
この項目は、鳥類に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（ポータル鳥類 - PJ鳥類）。 サイチョウ目（サイチョウもく、学名 Bucerotiformes）は、現生鳥類の1目である。ヤツガシラ目 Upupiformes とも。
かつてはブッポウソウ目に含めるのが主流だったが、分子系統により疎遠なことがわかり、分割された。1990年代の Sibley & Alhquist 分類でのサイチョウ上目 Bucerotimorphae（サイチョウ目+ヤツガシラ目）にあたるが、近縁なために1目とされることが多い。
코뿔새목(Bucerotiformes)은 조류 목의 하나이다. 4개 과로 이루어져 있다. 넓은 의미의 파랑새목에 포함시켜 분류하기도 한다.
2020년 쿨(Kuhl) 등의 연구에 의한 아프리카조류의 계통 분류이다.[1]
아프리카조류 수리류 천공조류 진천공조류다음은 2014년 자비스 등(Jarvis, E.D.)[2]과 2013년 유리 등(Yury, T. et al.)의 연구[3]에 기초한 천공조류의 계통 분류이다.
천공조류 진천공조류 코뿔새목 코뿔새아목 후투티아목 파랑새목
_-_Flickr_-_Lip_Kee_(3).jpg)
.jpg)
_male.jpg)
_male_(left)_female_(right).jpg)
.jpeg)
_female.jpg)
.jpg)
_-_Weltvogelpark_Walsrode_2013-06.jpg)
_-_Weltvogelpark_Walsrode_2011-07.jpg)
,_parque_nacional_Makgadikgadi_Pans,_Botsuana,_2018-07-30,_DD_12.jpg)
