Xeronycteris vieirai és una espècie de ratpenat de la família dels fil·lostòmids que fou descoberta el 2005 per Gregorin i Ditchfield.[1] Només ha estat vista a tres localitats del nord-est del Brasil i és l'única espècie del gènere monotípic Xeronycteris.
Xeronycteris vieirai és una espècie de ratpenat de la família dels fil·lostòmids que fou descoberta el 2005 per Gregorin i Ditchfield. Només ha estat vista a tres localitats del nord-est del Brasil i és l'única espècie del gènere monotípic Xeronycteris.
Vieira's long-tongued bat (Xeronycteris vieirai) is a species of bat from northeastern Brazil, discovered in 2005 by Gregorin and Ditchfield.[1] It is the only species in the genus Xeronycteris.[2]
Vieira's long-tongued bat (Xeronycteris vieirai) is a species of bat from northeastern Brazil, discovered in 2005 by Gregorin and Ditchfield. It is the only species in the genus Xeronycteris.
Xeronycteris vieirai (Gregorin & Ditchfield, 2005) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi, unica specie del genere Xeronycteris (Gregorin & Ditchfield, 2005), endemico del Brasile.[1]
Pipistrello di piccole dimensioni con la lunghezza dell'avambraccio tra 35,4 e 38,1 mm, la lunghezza della coda tra 6,6 e 8 mm, la lunghezza del piede tra 10,84 e 13 mm e la lunghezza delle orecchie tra 10 e 12,64 mm.[2][3]
Il cranio presenta un rostro lungo quanto la scatola cranica e un palato altrettanto allungato. Il terzo molare superiore è disposto insolitamente molto in avanti rispetto alla radice degli zigomi. Gli altri denti masticatori sono notevolmente ridotti.
Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:
3 2 1 2 2 1 2 3 3 3 1 2 2 1 3 3 Totale: 34 1.Incisivi; 2.Canini; 3.Premolari; 4.Molari;Le parti dorsali sono marroni con la base dei peli bianco crema e la parte centrale più pallida, mentre le parti ventrali sono più chiare. Il muso è allungato con la mandibola che si estende oltre la mascella, la lingua è lunga ed estensibile, fornita all'estremità di papille filiformi ed attraversata lateralmente da un solco. La foglia nasale è piccola, lanceolata, priva del rinforzo trasversale centrale e con la porzione anteriore saldata al labbro superiore, mentre sul labbro inferiore sono presenti due cuscinetti carnosi dritti. Le orecchie sono relativamente corte, ben separate tra loro e con l'estremità arrotondata, il trago è lungo circa un terzo del padiglione auricolare ed è spatolato. L'avambraccio è privo di peli. Le ali sono marroni scure e sono attaccate posteriormente sopra le caviglie. La coda è corta ed inclusa completamente nell'ampio uropatagio, il calcar è più corto del piede..
Si nutre di nettare, polline e possibilmente di insetti.
Questa specie è conosciuta soltanto negli stati brasiliani di Bahia, Paraíba, Sergipe e Pernambuco, nella parte nord-orientale del paese e nella parte settentrionale del Minas Gerais.
Vive nel caatinga.
La IUCN Red List, considerato che questa specie è stata scoperta recentemente e sono poche le informazioni su di essa, classifica X.vieirai come specie con dati insufficienti (DD). La distribuzione attuale è limitata. La reale diffusione potrebbe essere o più ristretta o più vasta. Ci sono stati estesi cambiamenti ambientali e una frammentazione all'interno del suo presunto areale.[1]
Xeronycteris vieirai (Gregorin & Ditchfield, 2005) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi, unica specie del genere Xeronycteris (Gregorin & Ditchfield, 2005), endemico del Brasile.
Xeronycteris is een in 2005 door Gregorin en Ditchfield beschreven geslacht van de vleermuizen. De enige soort is X. vieirai. Het holotype is een exemplaar in het Museu de Zoologia de Universidade de São Paulo (nummer MZUSP 29777).
De geslachtsnaam Xeronycteris is afgeleid van de Griekse woorden ξερος (droog) en νυκτερις (vleermuis). De soortnaam vieirai is afgeleid van de Braziliaanse bioloog Dr. Carlos O. C. Vieira.
Xeronycteris verschilt van alle andere Lonochophyllini in 14 craniale en dentale kenmerken.
X. vieirai is bekend van drie verschillende plaatsen in Noordoost-Brazilië, in semi-aride caatinga. De typelocatie is Fazenda Espirito Santo, Município de Soledade, Paraíba, op 07°05'Z, 36°21'W.
Xeronycteris behoort waarschijnlijk tot de tribus Lonchophyllini (deel van de onderfamilie Glossophaginae), waar ook Lonchophylla, Lionycteris en de borsteltongvleermuis (Platalina) bij horen. Binnen deze groep is hij waarschijnlijk het nauwste verwant aan de borsteltongvleermuis (Platalina genovensium), die in eenzelfde soort habitat voorkomt in Peru en Noord-Chili.
Hoewel er vrijwel niets van deze soort bekend is, is hij volgens de ontdekkers waarschijnlijk bedreigd.
Bronnen, noten en/of referentiesXeronycteris is een in 2005 door Gregorin en Ditchfield beschreven geslacht van de vleermuizen. De enige soort is X. vieirai. Het holotype is een exemplaar in het Museu de Zoologia de Universidade de São Paulo (nummer MZUSP 29777).
Xeronycteris vieirai é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae. Endêmica do Brasil, onde pode ser encontrada no bioma da Caatinga no interior do Nordeste do Brasil.[1] É a única espécie descrita para o gênero Xeronycteris.[2]
Xeronycteris vieirai é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae. Endêmica do Brasil, onde pode ser encontrada no bioma da Caatinga no interior do Nordeste do Brasil. É a única espécie descrita para o gênero Xeronycteris.
Xeronycteris vieirai'[1][2] är en däggdjursart som beskrevs av de brasilianska zoologerna Renato Gregorin och A. D. Ditchfield, 2005.[1] Arten är ensam i släktet Xeronycteris som ingår i fladdermusfamiljen bladnäsor.[1]
Fram till 2008 var bara fem individer kända. IUCN listar Xeronycteris vieirai med kunskapsbrist (Data Deficient).[1]
Arten är en medelstor medlem av underfamiljen Glossophaginae. Den har 35,4 till 38,1 mm långa underarmar. Tänderna är enklare uppbyggd än hos andra arter av underfamiljen. Xeronycteris vieirai har även en annan konstruktion av skallen.[2]
Denna fladdermus äter pollen, nektar och troligen några insekter.[2]
Xeronycteris vieirai upptäcktes 2005 och är känd från tre lokaler i nordöstra Brasilien. Arten hittades i delstaten Minas Gerais. Den lever där i landskapet Caatinga som kännetecknas av tidvis uttorkade skogar, buskskogar och savanner. Troligen är arten viktig för växternas pollinering.[1]
Xeronycteris vieirai' är en däggdjursart som beskrevs av de brasilianska zoologerna Renato Gregorin och A. D. Ditchfield, 2005. Arten är ensam i släktet Xeronycteris som ingår i fladdermusfamiljen bladnäsor.
Fram till 2008 var bara fem individer kända. IUCN listar Xeronycteris vieirai med kunskapsbrist (Data Deficient).
Arten är en medelstor medlem av underfamiljen Glossophaginae. Den har 35,4 till 38,1 mm långa underarmar. Tänderna är enklare uppbyggd än hos andra arter av underfamiljen. Xeronycteris vieirai har även en annan konstruktion av skallen.
Denna fladdermus äter pollen, nektar och troligen några insekter.
Країни поширення: північно-східна Бразилія. Населяє напівпустельну каатингу
Живиться нектаром і пилком, (можливо також комахами).
Передпліччя чотирьох зразків 35.4—38.1 мм довжиною. Зубна формула: 2/2, 1/1, 2/3, 3/3 •2 = 34.
비에이라긴혀박쥐(Xeronycteris vieirai)는 주걱박쥐과 긴혀박쥐아과에 속하는 박쥐의 하나이다. 브라질 북부 지역에서 서식하며, 2005년 그레고린(Gregorin)와 디취필드(Ditchfield)가 발견했다. 비에이라긴혀박쥐속(Xeronycteris)의 유일종이다.
작은 박쥐로 전완장이 35.4~38.1mm이고 꼬리 길이가 6.6~8mm이다. 발 길이는 10.84~13mm, 귀 길이는 10~12.64mm이다. 등 쪽은 갈색이고 배 쪽은 좀더 밝은 색을 띤다.[2][3]
먹이는 주로 꽃꿀이나 꽃가루고 곤충도 먹는 것으로 추정된다.
브라질 북부와 동부 지역의 바이아주와 파라이바주, 세르지피주, 페르남부쿠주, 미나스제라이스주 북부 지역에서만 알려져 있다. 카팅가 지역에서 서식한다.
비에이라긴혀박쥐(Xeronycteris vieirai)는 주걱박쥐과 긴혀박쥐아과에 속하는 박쥐의 하나이다. 브라질 북부 지역에서 서식하며, 2005년 그레고린(Gregorin)와 디취필드(Ditchfield)가 발견했다. 비에이라긴혀박쥐속(Xeronycteris)의 유일종이다.
