Pterocarya, és un gènere d’arbres de les Juglandàcies < Angiospermes (Magnoliofitins) < Espermatòfits. Són, actualment, plantes natives d’Àsia però fins a mitjans del plistocè formaven part de la vegetació del nord-oest del mediterrani incloent els Països Catalans.[1] El nom del gènere prové del grec pteron, "ala" + karyon, "fruit".
Són arbres caducifolis de 10-40 m d’alçària amb fulles pinnades de 20-45 cm de llargada i amb 11–25 folíols.
Les flors són monoiques, disposades en aments.
Les llavors són nous petites de 5–10 mm de diàmetre amb dues ales de mida variable segons les espècies.
N’hi ha 6.
L’espècie similar que no té ales a les llavors sinó un anell, considerada anteriorment com Pterocarya paliurus,actualment s’ha traslladat a un nou gènere com Cyclocarya paliurus.
Aquests arbres, grans i de creixement ràpid, es consideren ornamentals i es planten ocasionalment en parcs i grans jardins. El més comú dels plantats fora d’Àsia és P. fraxinifolia, però potser el més atractiu és P. rhoifolia. L’híbrid P. x rehderiana, un creuament entre P. fraxinifolia i P. stenoptera, és de creixement molt ràpid i se'n fan plantacions per obtenir fusta. La fusta és de gran qualitat similar a la del noguer però ni tan densa ni tan forta.
Distribució (mapes)
F.v.; h → Cyclocarya paliurus (Batalin) Iljinsk. Pterocarya paliurus Batalin, Pterocarya micropaliurus Tsoong ciclocària de la Xina 36 Xina, 38 As-E, Phan; 30 m Pterocarya Kunth.[2][3] (< Juglandinae < Juglandeae < Juglandoideae < Juglandaceae)Fonts generals de la Taula:
- Espermatòfits> #Fonts bibliogràfiques (nomenclatura, distribució, forma vital)
- Vegeu també les fonts del peu de Taula de la família Juglandaceae Juglandàcies#Gèneres, nomenclatura, distribució
Distribució (llegenda): WGSRPD = World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions (R. K. Brummitt) - Sistema geogràfic mundial per al registre de la distribució de les plantes.
Distribució (mapes):
Kozlowski, G., Bétrisey, S. & Song, Y., 2018. Wingnuts (Pterocarya) & walnut family [Juglandaceae]. Relict trees: linking the past, present and future. Natural History Museum Fribourg (NHMF), Switzerland. [Juglandaceae: Dist.: mapes diversos, p. 18-54]
n, natz = naturalitzada, subespontània; a = adventícia; c, cult = cultivada; orn = cultivada ornamental; [... = introduïda (sense especificar);
Forma vital (F.v.); g = alçària de les gemmes persistents, Forma vital de Raunkiær.;
F.v.: Phan = Phanerophyta (faneròfits; g> 2-3 m); Nphan = Nanophanerophyta (nanofaneròfits; 2-3> g> 0,2-0,5 m);
Alçària (h): alçària total de l'arbre o de la planta (m)
[pr]: nom preferent; [flos]: flor; [amnt]: ament; [frut]: fruit; [semn]: llavor; [cupl]: cúpula, involucre; [lign]: fusta
________________________________________________________
Pterocarya, és un gènere d’arbres de les Juglandàcies < Angiospermes (Magnoliofitins) < Espermatòfits. Són, actualment, plantes natives d’Àsia però fins a mitjans del plistocè formaven part de la vegetació del nord-oest del mediterrani incloent els Països Catalans. El nom del gènere prové del grec pteron, "ala" + karyon, "fruit".
Lapina (Pterocarya) je rod rostlin patřící do čeledi ořešákovité (Juglandaceae).
České synonymum – paořech
Některé druhy lze použít jako okrasné rostliny. Je to vyložená solitéra, do zápoje a skupin se nehodí. Uplatní se pouze ve větších výsadbách.[1]
Obrázky, zvuky či videa k tématu lapina ve Wikimedia Commons
Lapina (Pterocarya) je rod rostlin patřící do čeledi ořešákovité (Juglandaceae).
Slægten Vingevalnød (Pterocarya) er udbredt fra Mellemøsten til Østasien. Det er store træer med uligefinnede blade. Han- og hunblomster sidder samlet på særskilte rakler. Her omtales kun den ene art, som dyrkes og muligvis er naturaliseret i Danmark.
Arter
Die Flügelnüsse (Pterocarya) sind eine Pflanzengattung in der Familie der Walnussgewächse (Juglandaceae).[1] Die etwa sechs Arten sind in Südwest- und Ostasien verbreitet.[1]
Die Flügelnuss-Arten sind laubabwerfende, starkwüchsige Bäume.[1] Die Zweige enthalten ein gekammertes Mark.[1] Die nackten Endknospen sind länglich und besitzen zwei bis vier überlappende Knospenschuppen.[1]
Die wechselständig angeordneten Laubblätter sind groß bis sehr groß. Die paarig oder unpaarig gefiederten Blattspreiten enthalten 5 bis 21, selten bis zu 25 Fiederblättchen.[1] Die Blattränder sind gesägt.[1] Nebenblätter fehlen.
Flügelnuss-Arten sind einhäusig getrenntgeschlechtig (monözisch); es befinden sich männliche und weibliche Blütenstände am selben Exemplar an. Am alten oder jungen Holzes befinden sich die seiten- oder endständigen, hängenden Blütenstände. In jeweils einem Blütenstand befinden sich nur Blüten eines Geschlechtes. Die männlichen ährigen Blütenstände befinden sich einzeln seitenständig am alten oder an der Basis des jungen Holzes. Die weiblichen ährigen Blütenstände befinden endständig am jungen Holz. Im männlichen Blütenstand ist unter jeder Blüte ein ganzrandiges Tragblatt und zwei Deckblätter vorhanden.[1] Im weiblichen Blütenstand ist unter jeder Blüte ein relativ kleines, ganzrandiges, mit dem Fruchtknoten verwachsenes Tragblatt und zwei an ihrer Basis mit dem Fruchtknoten verwachsene, aber an der hinteren Seite fast freie Deckblätter vorhanden.[1]
Die männlichen Blüten enthalten vier Kelchblätter und 5 bis 18 Staubblätter mit kahlen oder behaarten Staubbeuteln.[1] Die weiblichen Blüten enthalten vier an ihrer Basis mit dem Fruchtknoten verwachsene, im oberen Bereich freie Kelchblätter; ihr Griffel ist kurz und endet in einer zweilappigen Narbe.[1]
Der ährige Fruchtstand verlängert sich bis zur Fruchtreife. Die zweiflügeligen Flügelnüsse (Samara) sind an ihrer Basis vierkammerig.[1]
Die Gattung Pterocarya wurde 1824 durch Karl Sigismund Kunth in Annales des Sciences Naturelles (Paris), 2, S. 345 aufgestellt.[2] Typusart ist Juglans pterocarpa Michx.[2]
Der Umfang der Gattung Pterocarya und der nahe verwandten Gattungen wurde kontrovers diskutiert.[3] Die Revision der Gattung Pterocarya durch Song et al. 2020 verändert Art und Varietäten etwas und gliedert sie in zwei Sektionen.[3]
Die Pterocarya-Arten sind in Asien verbreitet; man findet sie in China, im Kaukasusraum und im nördlichen Iran. In China kommen fünf Arten vor; zwei davon nur dort.[1]
Zur Gattung Pterocarya gehören sechs Arten[1] mit etwa vier Varietäten[3]:
Daneben gibt es noch die Hybride
Nach der Flora of China 2001 gehört die früher hier eingeordnete Art zur monotypischen Gattung Cyclocarya Iljinsk.:
Wenige Arten werden in den gemäßigten Gebieten als Zierpflanzen in Parks und Gärten verwendet.[5]
Das Holz der Kaukasischen Flügelnuss ist eines der wertvollsten Furnierhölzer (»Kaukasisch Nussbaum«) für die Möbelherstellung.
Die Flügelnüsse (Pterocarya) sind eine Pflanzengattung in der Familie der Walnussgewächse (Juglandaceae). Die etwa sechs Arten sind in Südwest- und Ostasien verbreitet.
Pterocarya, often called wingnuts in English, are trees in the walnut family Juglandaceae. They are native to Asia. The botanic name is from Ancient Greek πτερον (pteron) "wing" + κάρυον (karyon) "nut".
Pterocarya are deciduous trees, 10–40 m tall, with pinnate leaves 20–45 cm long, with 11–25 leaflets; the shoots have chambered pith, a character shared with the walnuts (Juglans) but not the hickories (Carya) in the same family.
The flowers are monoecious, in catkins. The seed catkins when mature (about six months after pollination) are pendulous, 15–45 cm long, with 20–80 seeds strung along them.
The seeds are a small nut 5–10 mm across, with two wings, one each side. In some of the species, the wings are short (5–10 mm) and broad (5–10 mm), in others longer (10–25 mm) and narrower (2–5 mm).
There are six species.
Another species from China, the wheel wingnut with similar foliage but an unusual circular wing right round the nut (instead of two wings at the sides), previously listed as Pterocarya paliurus, has now been transferred to a new genus, as Cyclocarya paliurus.
Wingnuts are very attractive, large and fast-growing trees, occasionally planted in parks and large gardens. The most common in general cultivation outside Asia is P. fraxinifolia, but the most attractive is probably P. rhoifolia. The hybrid P. × rehderiana, a cross between P. fraxinifolia and P. stenoptera, is even faster-growing and has occasionally been planted for timber production. The wood is of good quality, similar to walnut, though not quite so dense and strong.
Pterocarya, often called wingnuts in English, are trees in the walnut family Juglandaceae. They are native to Asia. The botanic name is from Ancient Greek πτερον (pteron) "wing" + κάρυον (karyon) "nut".
Pterocarya son un género de plantas de la familia de las juglandáceas. Pterocarya proviene del griego antiguo πτερο- "ala" + κάρυον "nuez", originario de Asia.
Son árboles caducifolios, de 10-40 metros de alto, con hojas pinnadas de 20-45 cm de largo, con 11-25 hojuelas. Las ramas tienen médulas compartimentadas, una característica que comparte el género Juglans, pero no con el género Carya, las pacanas, de la misma familia de Juglandáceas.
Las flores son monoicos, en amentos. Los amentos con semillas cuando maduran (alrededor de 6 meses después de la polinización) son colgantes, de 15-45 cm de largo, con 20-80 semillas colgadas a lo largo de ellos.
Las semillas son pequeñas nueces de 5-10 mm de ancho, con dos alas, una a cada lado. En algunas de las especies, las alas son cortas (5-10 mm) y anchas (5-10 mm), en otros más largos (10-25 mm) y más estrechas (2-5 mm).
Hay seis especies de pterocarias:
Otra especie de China, con un follaje similar y un anillo circular inusual justo alrededor de la nuez (en lugar de dos alas a los lados), previamente incluida como Pterocarya paliurus, se ha transferido ahora a un nuevo género, como Cyclocarya paliurus.
Las pterocarias son árboles grandes y de crecimiento rápido, ocasionalmente plantados en parques y grandes jardines. El más cultivado fuera de Asia es P. fraxinifolia, junto con P. rhoifolia. El híbrido P. x rehderiana, un cruce entre P. fraxinifolia y P. stenoptera, es incluso más rápido de crecimiento y ocasionalmente ha sido plantado para la producción de madera. La madera es de buena calidad, parecida a la del nogal, aunque no tan densa ni fuerte.
Pterocarya son un género de plantas de la familia de las juglandáceas. Pterocarya proviene del griego antiguo πτερο- "ala" + κάρυον "nuez", originario de Asia.
Siipipähkinät (Pterocarya) on jalopähkinäkasveihin kuuluva suku. Siinä on ainakin kuusi lajia. Kahta lajia kasvatetaan koristepuuna.
Siipipähkinät (Pterocarya) on jalopähkinäkasveihin kuuluva suku. Siinä on ainakin kuusi lajia. Kahta lajia kasvatetaan koristepuuna.
Pterocarya (du grec pteron, "aile" + karyon, "noix") est un genre d'arbre de la famille des Juglandaceae.
Il comprend six espèces d'arbres à feuillage caduc. Elles poussent en majorité dans les forêts tempérées et au bord des rivières en Asie orientale, tandis qu'une espèce est présente dans le Caucase.
Ce sont des grands arbres apparentés aux Noyers et aux Caryers qui offrent une croissance rapide et un port attrayant plus ou moins étalé. Ils peuvent mesurer jusqu'à 40 mètres de haut.
Les feuilles imparipennées sont grandes, alternes, plus ou moins oblongues, composées de 5 à 27 folioles suivant les espèces, prenant une belle couleur jaune doré en automne.
Les fleurs sont vertes et insignifiantes, ce sont des chatons unisexués qui apparaissent au printemps, en même temps que le débourrage des feuilles.
Les fruits sont des petites noix ailées disposées en nombre sur de longs épis pendants.
Hybrides :
Espèces fossiles :
Pterocarya (du grec pteron, "aile" + karyon, "noix") est un genre d'arbre de la famille des Juglandaceae.
Il comprend six espèces d'arbres à feuillage caduc. Elles poussent en majorité dans les forêts tempérées et au bord des rivières en Asie orientale, tandis qu'une espèce est présente dans le Caucase.
Pterocarya Kunth è un genere di alberi appartenenti alla famiglia Juglandaceae.[1]
Il genere comprende specie d'alberi a foglia caduca, che crescono nelle foreste e sulle rive dei fiumi in Asia orientale e nel Caucaso.[1]
Si tratta di alberi a crescita rapida.
Alcuni alberi di questo genere possono raggiungere un'altezza di 40 metri.
Le foglie imparipennate sono grandi, alterne, più o meno oblunghe, composte da 5 a 27 fogliole, a seconda della specie, che prendono una bella colorazione gialla in autunno.
I fiori sono verdi e insignificanti, si tratta di castoni unisessuali che compaiono in primavera, nello stesso tempo dello spuntar delle foglie.
I frutti sono alati e pendono da lunghe spighe.
A livello di rustichezza, le gelate tardive possono rovinare la fogliazione.
La riproduzione avviene per semina e separazione dei germogli attecchiti in autunno.
In questo genere sono riconosciute 6 specie:[1]
Pterocarya Kunth è un genere di alberi appartenenti alla famiglia Juglandaceae.
Il genere comprende specie d'alberi a foglia caduca, che crescono nelle foreste e sulle rive dei fiumi in Asia orientale e nel Caucaso.
Si tratta di alberi a crescita rapida.
Pterocarya is de botanische naam van een geslacht van bladverliezende bomen uit de okkernootfamilie (Juglandaceae). Het geslacht komt van nature voor in Azië, maar wordt in Nederland vaak aangeplant, onder de naam Vleugelnoot. De wetenschappelijke geslachtsnaam is afgeleid van de Oudgriekse woorden πτερόν, pteron = vleugel en κάρυον, karuon = noot.
De bladeren zijn 20–45 cm lang en geveerd in elf tot vijfentwintig deelblaadjes. De twijgen hebben laddermerg dat ook voorkomt bij Juglans.
De bloemen zijn eenslachtig en hangen in katjes. De katjes rijpen in zes maanden en zijn dan 15–45 cm lang. Elk draagt dan twintig tot tachtig zaadjes.
Er zijn ongeveer zes soorten, waarvan er vijf in China voorkomen:
Een andere uit China afkomstige boom, de wielvleugelnoot (met gelijksoortig gebladerte en met een ongewoon ronde vleugel rond de noot, in plaats van twee vleugels aan de zijden, vroeger Pterocarya paliurus genoemd), is nu naar een nieuw geslacht verplaatst als Cyclocarya paliurus.[3]
De bomen in dit geslacht zijn waardplant voor de houtwesp Tremex fuscicornis.
Vleugelnoten zijn aantrekkelijke, grote, en snelgroeiende bomen. Incidenteel worden ze in parken en grote tuinen aangeplant. Pterocarya fraxinifolia is buiten Azië de meest aangeplante boom. De hybride Pterocarya ×rehderiana (een kruising tussen Pterocarya fraxinifolia en Pterocarya stenoptera) groeit zelfs nog sneller en wordt af en toe aangeplant voor houtproductie. Het hout is van goede kwaliteit, hoewel niet even dicht en sterk als notenhout.
Het pollen en de zaden van Pterocarya zijn in Europa bekend uit het Plioceen en verschillende interglacialen van het Pleistoceen. Na het Holsteinien sterft Pterocarya in Europa uit[4].
Pterocarya fraxinifolia
Pterocarya rhoifolia
Pterocarya stenoptera
Pterocarya is de botanische naam van een geslacht van bladverliezende bomen uit de okkernootfamilie (Juglandaceae). Het geslacht komt van nature voor in Azië, maar wordt in Nederland vaak aangeplant, onder de naam Vleugelnoot. De wetenschappelijke geslachtsnaam is afgeleid van de Oudgriekse woorden πτερόν, pteron = vleugel en κάρυον, karuon = noot.
Vingenøtt eller vingevalnøtt (Pterocarya) er en slekt av løvfellende trær i valnøttfamilien (Juglandaceae).
Trærne er kraftige og har ofte mange rotskudd. Vinterknoppene er nakne. Margen i kvistene er kamret som hos valnøtt (Juglans), altså oppdelt av tverrgående, parallelle skillevegger. Bladene er finnete med 5–21 småblad, som har sagtannet kant. Trærne er sambu med adskilte hannlige og hunnlige blomsterstander. Frukten er en nøtt med to vinger.
Fem arter vokser i Øst- og Sørøst-Asia (Kina, Japan, Korea, Laos og Vietnam), og én art, vanlig vingenøtt (P. fraxinifolia), finnes i Sørvest-Asia. Cyclocarya paliurus ble tidligere regnet til Pterocarya, men er nå skilt ut i en egen slekt.
Slekta hadde tidligere en mye større utbredelse på den nordlige halvkule. De yngste amerikanske funnene er fra pliocen, men i Europa var vingenøtt fortsatt vanlig i tidlig og midtre pleistocen.
Vingenøtt eller vingevalnøtt (Pterocarya) er en slekt av løvfellende trær i valnøttfamilien (Juglandaceae).
Trærne er kraftige og har ofte mange rotskudd. Vinterknoppene er nakne. Margen i kvistene er kamret som hos valnøtt (Juglans), altså oppdelt av tverrgående, parallelle skillevegger. Bladene er finnete med 5–21 småblad, som har sagtannet kant. Trærne er sambu med adskilte hannlige og hunnlige blomsterstander. Frukten er en nøtt med to vinger.
Fem arter vokser i Øst- og Sørøst-Asia (Kina, Japan, Korea, Laos og Vietnam), og én art, vanlig vingenøtt (P. fraxinifolia), finnes i Sørvest-Asia. Cyclocarya paliurus ble tidligere regnet til Pterocarya, men er nå skilt ut i en egen slekt.
Slekta hadde tidligere en mye større utbredelse på den nordlige halvkule. De yngste amerikanske funnene er fra pliocen, men i Europa var vingenøtt fortsatt vanlig i tidlig og midtre pleistocen.
Skrzydłorzech (Pterocarya Kunth) – rodzaj roślin z rodziny orzechowatych (Juglandaceae). Gatunkiem typowym jest Pterocarya pterocarpa A. Michaux (=P. fraxinifolia)[2]. Znanych jest 8 gatunków występujących naturalnie w Azji wschodniej i zachodniej[3].
Rodzaj z rodziny orzechowate z rzędu bukowców, należącego do kladu różowych w obrębie okrytonasiennych[1].
Gromada okrytonasienne Cronquist, podgromada Magnoliophytina Frohne & U. Jensen ex Reveal, klasa Rosopsida Bastsch, podklasa oczarowe Takht., nadrząd Juglandanae Takht. ex Reveal, rząd orzechowce Dumort., rodzina orzechowate A. Rich. ex Kunth, rodzaj skrzydłorzech (Pterocarya Kunth)[5].
Skrzydłorzech (Pterocarya Kunth) – rodzaj roślin z rodziny orzechowatych (Juglandaceae). Gatunkiem typowym jest Pterocarya pterocarpa A. Michaux (=P. fraxinifolia). Znanych jest 8 gatunków występujących naturalnie w Azji wschodniej i zachodniej.
Pterocarya é um género botânico pertencente à família Juglandaceae[1]. Também conhecida como Nozes de Crivo.
Pterocarya é um género botânico pertencente à família Juglandaceae. Também conhecida como Nozes de Crivo.
«Pterocarya — World Flora Online». www.worldfloraonline.org. Consultado em 19 de agosto de 2020Vingnötssläktet (Pterocarypa) är ett växtsläkte av träd i familjen valnötsväxter. Släktet innehåller sex arter och förekommer i östra och sydvästra Asien. Några arter odlas som parkträd i Sverige.
Vingnötssläktet innehåller lövfällande träd. Bladen är parbladiga med 5-25 sågkantade delblad. Hanblommorna sitter i ensamma hängen på gammal ved eller vid basen av fjolårsskotten. Honblommorna sitter också i hängen, men i toppen av fjolårsskotten. Honblomornas hängen växer till sig efter befruktning till långa hängande fruktax. Frukten är en tvåvingad nöt
Wikimedia Commons har media som rör Vingnötssläktet.
Vingnötssläktet (Pterocarypa) är ett växtsläkte av träd i familjen valnötsväxter. Släktet innehåller sex arter och förekommer i östra och sydvästra Asien. Några arter odlas som parkträd i Sverige.
Vingnötssläktet innehåller lövfällande träd. Bladen är parbladiga med 5-25 sågkantade delblad. Hanblommorna sitter i ensamma hängen på gammal ved eller vid basen av fjolårsskotten. Honblommorna sitter också i hängen, men i toppen av fjolårsskotten. Honblomornas hängen växer till sig efter befruktning till långa hängande fruktax. Frukten är en tvåvingad nöt
Птерокарія (Pterocarya) - рід рослин родини Горіхові.
Птерокарія (Pterocarya) - рід рослин родини Горіхові.
Природный ареал лапины: Россия (Краснодарский край и Дагестан), Грузия, Азербайджан, Турция, Иран, Китай, Южная Корея, Япония, Вьетнам и Лаос.
Растёт в условиях умеренно-тёплого и субтропического климата, по горам проникает в тропики. Предпочитает плодородные влажные почвы речных долин и прилегающих к ним горных склонов. Может расти и на заболоченных участках[2][3][4].
Культивируется в пределах своего ареала и в Европе. Наиболее зимостойкой и перспективной для интродукции является лапина узкокрылая, которая встречается в открытом грунте в ботанических садах Санкт-Петербурга и Владивостока, но погибла (вымерзла) в Москве[5][6] [7].
Однодомные листопадные деревья высотой до 20—35 м.
Листья сложные с 5—25 продолговатыми листочками.
Цветки собраны в однополые свисающие серёжки.
Плод — орех с не раскрывающимся околоплодником и двумя крыльями.
枫杨属（学名：Pterocarya）是胡桃科下的一个属，为乔木植物。该属共有8种，分布于北温带。[1]
这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 
サワグルミ（沢胡桃、学名：Pterocarya rhoifolia）は、クルミ科サワグルミ属の落葉高木。別名はカワグルミ、ヤマギリ、フジグルミ。
日本全国の沢など山間の湿った場所に生える。和名は、沢沿いに生えることから付けられた。クルミと名が付くが、食用にはならない。
樹高は30mほど。葉の形は大形で羽状複葉。花期は4～5月頃。淡黄緑色の単性花を密生した尾状の花序を垂らす。果実は2個の小苞が残った翼のある堅果を付ける。
木材は黄白色の光沢があり、建築、パルプ、下駄、マッチの軸木・箸・経木などに利用される。日陰で湿った土地でも生育し、高木となるため、荒廃地を復旧するため治山用の植樹にも用いられる。
この項目は、植物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（プロジェクト:植物／Portal:植物）。 
Karte mit allen verlinkten Seiten: 
