Alfabregueta o espinadella (Stachys ocymastrum) és una lamiàcia present per tot arreu dels Països Catalans.
Teròfit, per tant anual i rarament biennal, de 12 a 110 cm. Tiges simples o ramificades, més o menys piloses, amb pèls llargs, sedosos, brillants, a vegades de base engrossida, amb pèls glandulífers. Les fulles de 6,5 x 5 cm són ovades, més o menys cordades en la base, amb dents de vegades planes, corbades cap amunt, mucronades i llargament peciolades les de baix (fins a 5,5 cm). La inflorescència està formada per 4 a 18 verticil·lastres amb 2 a 6 flors cadascun, més o menys separats, en general pròxims en la part apical. Les bràctees són xicotetes i igual que les fulles, però sèssils, i les apicals senceres, amb un mucró, en general amb molta pilositat al marge. Presenta bractèoles minúscules als verticil·lastres apicals. Les flores tenen un pedicel d'1 mm. El calze és campanulat, pilós amb el tub engrossit basalment durant la fructificació. Acabat en dents, generalment la superior és una mica major, llargament apuntades, quasi espinoses, amb àpexs de color groc palla. La corol·la és oberta, pilosa per fora, groga, amb el llavi superior més clar, a vegades amb llavis clarament discolors; el llavi superior és bilobulat, amb lòbuls de 2-3 mm i erecte, mentre que el llavi inferior presenta un gran lòbul central espatulat, a vegades emarginat, amb 2 xicotets lòbuls laterals, amb taques fosques a l'interior. Els estams exserts del tub, amb teques alineades amb el filament. El fruit és una núcula d'uns 2 mm, quasi esfèrica o trígona, de superfície quasi llisa a verrucosa, i color fosc o gris clar jaspiat. Floreix d'abril a juny.[1][2][3] 2n = 18.[4]
Creix en herbassars més o menys nitrificats, bases de penya, en comunitats moderadament nitròfiles (camps de cultiu de secà, vores de camins i llocs alterats),[2] amb indiferència edàfica, des del nivell del mar als 1000 m d'altitud. Creix a plena llum encara que suporta l'ombra. Pot suportar grans variacions de temperatura, creixent en sòls secs i dèbilment àcids, però amb riquesa de nutrients. Aquesta planta és indicadora de sequedat moderada i riquesa de nutrients al sòl.[1]
Apareix a l'oest de la regió mediterrània, Creta, Madeira i Canàries. Dispersa sobretot per la meitat sud de la Península Ibèrica, zones litorals mediterrànies i Balears.[1]
Individu en camp.
Individu en camp.
Detall de la fulla.
Inflorescència.
Detall del calze.
Verticil·lastre.
Llavors.
Alfabregueta o espinadella (Stachys ocymastrum) és una lamiàcia present per tot arreu dels Països Catalans.
Der Basilikum-Ziest (Stachys ocymastrum) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Zieste (Stachys) in der Familie der Lippenblütler (Lamiaceae).
Der Basilikum-Ziest ist eine einjährige Pflanze, die 20 bis 50 Zentimeter hoch wird. Sie ist lang und abstehend, borstig behaart.
Die gegenständigen und gestielten Laubblätter sind stumpf, ei- oder herzförmig und am Rand gekerbt bis gesägt. Sie sind borstig und 1 bis 5 Zentimeter lang und 0,7 bis 4 Zentimeter breit.
Die Scheinquirle sind 4- bis 6-blütig. Die fein behaarte, zweilippige Blütenkrone, mit kurzer Kronröhre, ist gelb oder weiß mit gelblicher Unterlippe. Sie ist 12 bis 20 Millimeter lang. Die Oberlippe ist zweispaltig und etwa 6 Millimeter lang, die Unterlippe, mit im hinteren Teil purpurnen Saftmalen, ist etwa 7 Millimeter lang. Der borstig behaarte, trichterförmige Kelch ist 7 bis 10 Millimeter lang. Die 5 Kelchzipfel sind grannenspitzig und so lang oder länger als die Kelchröhre.[1]
Die Blütezeit ist März bis Juni.[1] Es werden Klausenfrüchte gebildet.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 16, 18 oder 24.[2]
Der Basilikum-Ziest kommt in Madeira, auf den Kanaren, in Marokko, Algerien, Tunesien, Libyen, Portugal, Spanien, auf den Balearen, in Frankreich, Italien, Korsika, Sardinien, Sizilien, in Griechenland und in Kreta vor.[3][4] Er gedeiht in Grasfluren und auf Brachland.[1]
Der Basilikum-Ziest wurde durch Carl von Linné als Sideritis ocymastrum in Syst. Nat. ed. 10, 2: 1098 (1759) erstbeschrieben. Die Neukombination zu Stachys ocymastrum (L.) Briq. wurde 1897 durch John Isaac Briquet in H.G.A.Engler und K.A.E.Prantl: Natürliche Pflanzenfamamilien, Nachtrag 1, S. 291 veröffentlicht. Synonyme für Stachys ocymastrum (L.) Briq. sind: Galeopsis hispanica Mill., Stachys hirta L., Stachys inscripta Rchb. und Stachys divaricata Viv.[3]
Der Basilikum-Ziest (Stachys ocymastrum) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Zieste (Stachys) in der Familie der Lippenblütler (Lamiaceae).
Stachys ocymastrum, the Italian hedgenettle, is a species of annual herb in the family Lamiaceae. They have a self-supporting growth form. Flowers are visited by Green-striped White. Individuals can grow to 0.4 m.[1][2]
Stachys ocymastrum, the Italian hedgenettle, is a species of annual herb in the family Lamiaceae. They have a self-supporting growth form. Flowers are visited by Green-striped White. Individuals can grow to 0.4 m.
Stachys ocymastrum es una especie de la familia de las Lamiáceas.
Hierba anual, raramente bienal, de 12-70 cm de alto de tallos simples o ramificados, más o menos pelosos, con pelos largos sedosos, brillantes, a veces de base engrosada y también con pelos glandulíferos. Las hojas, de 1,5-6,5 por 1,4-5 cm, son ovadas, más o menos acorazonadas en la base, con dientes a veces planos y curvados hacia arriba, mucronadas; largamente pecioladas las de abajo, con pecíolo de 1,7-5,5 cm. Inflorescencia formada por 4-18 verticilos con 2-6 flores cada uno, más o menos separados, en general próximos en la parte apical. Brácteas de 0,8-1,9 por 0,4-1,1 cm, como las hojas, sésiles, las apicales enteras, con un mucrón de 1-2 mm, en general muy pelosas en el margen; bractéolas minúsculas, en los verticilos apicales. Flores con pedicelo de 1-1,5 mm. Cáliz (7)8-12 mm, campanulado, peloso; tubo engrosado basalmente en la fructificación; dientes 5-7 mm, generalmente el superior algo mayor, largamente apuntados, casi espinosos, con ápices color amarillo pajizo. Corola de 10-16 mm, abierta, pelosa por fuera, amarilla, con el labio superior más claro, a veces con labios claramente discolores; labio superior de 4-8 mm, bilobulado, con lóbulos de 2-3 mm, erecto; labio inferior con un gran lóbulo central de 5-8 por 2,5-5,5 mm, espatulado, a veces emarginado, con 2 pequeños lóbulos laterales y con manchas obscuras en el interior. 4 estambres exertos. Los frutos son núculas de 1,5-2 mm, subesféricas o subtrígonas, de casi lisas a verrucosas, de color obscuro o gris claro jaspeado.[1]
Herbazales algo nitrificados, bases de roquedo, en comunidades subnitrófilas, indiferente edáfica; crece entre 0 y 1000 m de altitud.[1]
Es originaria de Macaronesia y de la región del Mediterráneo, encontrándose en Francia, Portugal, España, Grecia, Italia, Argelia, Marruecos y Túnez.[2]
Stachys ocymastrum fue descrita por (L.) Briq. y publicado en Die Natürlichen Pflanzenfamilien Nachtr. 1 1897[3]
Stachys: nombre genérico que deriva del Latín Stachys, -yos, que procede del Griego στάχνς, "espiga", en particular la de trigo, por la apariencia de las inflorescencias. Usado por Plinio el Viejo (24, lxxxvi, 136) para una planta no identificada, quizás del género Stachys. Curiosamente, la describe como parecida al puerro (Allium ampeloprasum var. porrum), pero de hojas más largas y numerosas y de flores amarillas ("Ea quoque, quae stachys vocatur, porri similitudinem habet, longioribus foliis pluribusque et odoris iucundi colorisque in luteum inclinati.").
ocymastrum: epíteto latíno que alude a la semejanza de esta planta con las del género Ocimum.
Stachys ocymastrum es una especie de la familia de las Lamiáceas.
Stachys ocymastrum é uma espécie de planta com flor pertencente à família Lamiaceae.
A autoridade científica da espécie é (L.) Briq., tendo sido publicada em Die Natürlichen pflanzenfamilien Nachträge 1 1897.[1]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental e no Arquipélago da Madeira.
Em termos de naturalidade é nativa das duas regiões atrás indicadas.
Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.
Stachys ocymastrum é uma espécie de planta com flor pertencente à família Lamiaceae.
A autoridade científica da espécie é (L.) Briq., tendo sido publicada em Die Natürlichen pflanzenfamilien Nachträge 1 1897.
Трава однорічна, (9) 12-70 (110) см. Стебла прямостоячі, розгалужені, волохаті. Прикореневі листки 25-45 х 20-40 мм, яйцевидні, тупі. Суцвіття з 4-6 квітками. Віночок 13-16 мм, білий. Цвіте з березня по червень. Горішки 1.5-2 мм, субсферичні, темні або світло-сірі.
Північна Африка: Алжир; північне Марокко; Туніс. Південна Європа: Греція [вкл. Крит]; Італія [вкл. Сардинія, Сицилія]; Франція [вкл. Корсика]; Португалія [вкл. Мадейра]; Гібралтар; Іспанія [вкл. Балеарські острови, Канарські]. Населяє луки, скелясті нагромадження, байдужий до ґрунту; 0-1000 м.
.jpg)
.jpg)
Це незавершена стаття про Глухокропивові.Stachys ocymastrum là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được (L.) Briq. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1897.[1]
Stachys ocymastrum là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được (L.) Briq. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1897.
.jpg)
.jpg)
