Micropogonias undulatus és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes present a l'Oceà Atlàntic: des de Massachusetts i el nord del Golf de Mèxic fins al nord de Mèxic.[5][6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22] És un peix de clima subtropical i demersal que viu fins als 100 m de fondària.[5] Els mascles poden assolir 55 cm de longitud total i 2.580 g de pes.[5][23] Menja principalment cucs, crustacis i peixos.[5] Als Estats Units és depredat per Morone saxatilis, Pomatomus saltator i Cynoscion regalis.[24] És excel·lent com a aliment i venut fresc i congelat per a ésser fregit, rostit i fet al forn i al microones.[25] És inofensiu per als humans.[5]
Micropogonias undulatus és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes present a l'Oceà Atlàntic: des de Massachusetts i el nord del Golf de Mèxic fins al nord de Mèxic. És un peix de clima subtropical i demersal que viu fins als 100 m de fondària. Els mascles poden assolir 55 cm de longitud total i 2.580 g de pes. Menja principalment cucs, crustacis i peixos. Als Estats Units és depredat per Morone saxatilis, Pomatomus saltator i Cynoscion regalis. És excel·lent com a aliment i venut fresc i congelat per a ésser fregit, rostit i fet al forn i al microones. És inofensiu per als humans.
Der Atlantische Umber (Atlantic croaker, Micropogonias undulatus) ist eine Art der Gattung Micropogonias vor der Ostküste Nordamerikas. Gekennzeichnet ist er durch (ca. 5) ganz kleine (kurze) Barteln (Hautläppchen) an der Unterkieferkante. Damit erfühlt er, in Trupps schwimmend, seine Beutetiere aus Schlamm- und detritusreichen Feinsand-Flächen vor den Küsten: Würmer, Mollusken, Krebse (natürlich auch freischwimmende), auch Fische und Algen.
Der Atlantische Umber kann 55 cm lang, 2,6 kg schwer und 5 Jahre alt werden. Sein Rumpf ist fast spindelförmig, rosa-beige gefärbt, mit dunklen, wellenförmig angeordneten Flecken gezeichnet. Wegen dieser wellenförmigen Zeichnung bekam der Atlantische Umber sein Artepitheton undulatus (gewellt). Die Schwanzflosse ist am Hinterrand fast gerade abgeschnitten.
Flossenformel: Dorsale D1 X–XI, D2 I/~30, Anale AII/9–11.
Er ist von Massachusetts nach Süden hin verbreitet, auch im Golf von Mexiko bis Nordmexiko, fehlt aber um Florida. Vorkommen weiter südlich von den Kleinen Antillen bis Brasilien und Argentinien sind unklar. Möglicherweise handelt es sich bei vereinzelten Funden um eine andere Art, Micropogonias furnieri. Die Gattung Micropogonias kommt mit sechs Arten auch im Ostpazifik vor.[1]
Der Atlantische Umber gehört zu den bestuntersuchten Ostküsten-Umbern (ca. 23 Arten) – dennoch ist noch vieles unklar. Er laicht (in großen Mengen) im freien Wasser, bis zu 70 km vor der Küste, meist im Herbst. Bei der Verbreitung der Larven durch die Meeresströmung spielt die Jahreszeit, in der die Eier in großer Anzahl ins freie Wasser entlassen werden, eine große Rolle. Die Jungfische sind allerdings im Aufkommen bei Kaltwasservorstößen gefährdet. Ferner wurde der Atlantische Umber als unbeabsichtigter Beifang oft stark dezimiert, so dass seine Fangresultate rückläufig sind. Wichtig ist wie bei vielen Umbern, dass die Larven und Jungfische auch in Gewässern geringerer Salinität (Brackwasser) aufwachsen können. Die Larven lassen sich durch oberflächennahe Strömungen in Küstennähe tragen. Allgemeine Umweltbelastung führt zu Bakteriosen. Dennoch ist der Atlantische Umber noch immer ein wichtiger Wirtschaftsfisch; auch für den Angelsport ist er von großer Bedeutung, zumal er als sehr wohlschmeckend gilt und auf verschiedenste Weise zubereitet werden kann.
Lautproduktion: Gannon (2007)[2] konnte zeigen, dass dieser Umber Laute nicht nur beim Laich-Vorspiel und beim Gefangenwerden (im Stress) erzeugt, sondern auch als Fühlungs-Mittel (eigene "clicks", die auch für das Alter der Tiere typisch sind).
In den Niederlanden erhielt er kürzlich einen Vernakularnamen ("knorrepos" = 'Knurr-Kaulbarsch') – weil er wiederholt in belgisch-niederld. Küstengewässern aufgetaucht ist (nach unfreiwilliger Passage in Ballastwasser). Der Gattungsname ist etwas verunglückt, da Cuvier 1830 den oben dargestellten Fisch Micropogon (kleiner Bart) nennen wollte; aber dieser Name war schon an einen Bartvogel vergeben, so dass Bonaparte 1831 sich einfach durch Anhängen der Endung -ias (wie bei Pogonias) behalf.
Der Atlantische Umber (Atlantic croaker, Micropogonias undulatus) ist eine Art der Gattung Micropogonias vor der Ostküste Nordamerikas. Gekennzeichnet ist er durch (ca. 5) ganz kleine (kurze) Barteln (Hautläppchen) an der Unterkieferkante. Damit erfühlt er, in Trupps schwimmend, seine Beutetiere aus Schlamm- und detritusreichen Feinsand-Flächen vor den Küsten: Würmer, Mollusken, Krebse (natürlich auch freischwimmende), auch Fische und Algen.
The Atlantic croaker (Micropogonias undulatus) is a species of marine ray-finned fish belonging to the family Sciaenidae and is closely related to the black drum (Pogonias cromis), the silver perch (Bairdiella chrysoura), the spot croaker (Leiostomus xanthurus), the red drum (Sciaenops ocellatus), the spotted seatrout (Cynoscion nebulosus), and the weakfish (Cynoscion regalis). It is commonly found in sounds and estuaries from Massachusetts to the Gulf of Mexico.
The name croaker is descriptive of the noise the fish makes by vibrating strong muscles against its swim bladder, which acts as a resonating chamber much like a ball. The Atlantic croaker is the loudest of the drum family. It is also referred to as a hardhead, with smaller ones called pin heads. During spawning season (August to October), croakers turn a deep golden color, from this comes the name golden croaker. Beginning in August, tiny young enter the Chesapeake Bay and travel to low-salinity and freshwater creeks. They move to deeper parts of tidal rivers for the winter. Juveniles leave the bay with the adults the following autumn.[3] When full-grown at 2 to 3 years old, croakers reach between 18 and 20 inches in length long and 4 to 5 pounds, but on average are 1/2-2 pounds. The fish's lifespan can reach up to 8 years.[4] The Chesapeake Bay record Atlantic croaker, caught in August 2007 off New Point Comfort Lighthouse in Virginia, weighed 8 pounds, 11 ounces and measured 27 inches long. They have traditionally been used for food by Native Americans, and their remains are found in shell middens.[5] These fish are popular catches among recreational anglers.
The Atlantic croaker is native to coastal waters in the western Atlantic Ocean. Its range extends from Massachusetts to Mexico and includes the northern half of the Caribbean Sea but possibly not the southern Gulf of Mexico or the Antilles. It is also thought to live on the coasts of southern Brazil and Argentina. It is usually found in bays and estuaries over sandy or muddy bottoms where it feeds on polychaete worms, crustaceans and small fish.[2] The croaker visits the Chesapeake Bay from March through October and is found throughout the Bay as far north as the Susquehanna Flats.[6]
Croaker populations greatly vary from year to year, and can be dependent on the conditions of their habitats. Their management is challenging due to the variability in their numbers.[2] Due to a wide range and large population, croaker are listed as species of Least Concern by the IUCN.[7]
In 1999, an androgen receptor protein called ZIP9 Protein was discovered in the brain, ovary and testicular tissues of Atlantic croaker.[8]
The Atlantic croaker (Micropogonias undulatus) is a species of marine ray-finned fish belonging to the family Sciaenidae and is closely related to the black drum (Pogonias cromis), the silver perch (Bairdiella chrysoura), the spot croaker (Leiostomus xanthurus), the red drum (Sciaenops ocellatus), the spotted seatrout (Cynoscion nebulosus), and the weakfish (Cynoscion regalis). It is commonly found in sounds and estuaries from Massachusetts to the Gulf of Mexico.
Undulatoj loĝas en la okcidenta Atlantika oceano kaj la Meksika Golfo. Tiu ĉi fiŝo longas maksimume 55 centimetrojn. Ili kutimas naĝi proksime de sablaj aŭ kotaj marfundoj kie ili manĝas vermojn, krustacojn kaj fiŝojn. Mem ili servas kiel manĝo por homoj.[1]
Undulatoj estas unu el la fiŝoj kiuj produktas sonon. [2]
Undulatoj loĝas en la okcidenta Atlantika oceano kaj la Meksika Golfo. Tiu ĉi fiŝo longas maksimume 55 centimetrojn. Ili kutimas naĝi proksime de sablaj aŭ kotaj marfundoj kie ili manĝas vermojn, krustacojn kaj fiŝojn. Mem ili servas kiel manĝo por homoj.
Undulatoj estas unu el la fiŝoj kiuj produktas sonon.
Micropogonias undulatus es una especie de pez de la familia Sciaenidae.
Los machos pueden llegar alcanzar los 55 cm de longitud total y 2.580 g de peso.[1][2]
Come principalmente gusanos, crustáceos y peces.
En los Estados Unidos es depredado por Morone saxatilis ,Pomatomus saltator y Cynoscion regalis .
Es un pez de clima subtropical y demersal que vive hasta los 100 m de profundidad.
Se encuentra en el Océano Atlántico: desde Massachusetts y el norte del Golfo de México hasta el norte de México. En la costa Atlántica siendo muy común en las costas oceánicas de América del Sur, al sur de Brasil y toda la costa de Uruguay
Es excelente como alimento y vendido fresco y congelado para ser frito, asado y hecho al horno y el microondas.
Micropogonias undulatus es una especie de pez de la familia Sciaenidae.
Micropogonias undulatus Micropogonias generoko animalia da. Arrainen barruko Sciaenidae familian sailkatzen da.
Micropogonias undulatus Micropogonias generoko animalia da. Arrainen barruko Sciaenidae familian sailkatzen da.
Micropogonias undulatus (Atlantic croaker pour les anglophones) est une espèce de poissons marins de la famille des Sciaenidae, étroitement liée à Pogonias cromis, Bairdiella chrysoura, Leiostomus xanthurus, Sciaenops ocellatus ((en) Sciaenops ocellatus), Cynoscion nebulosus et Cynoscion regalis. Ce poisson est communément trouvé dans les estuaires américains atlantiques ; du Massachusetts au Golfe du Mexique.
Le nom anglais de croaker vient du bruit que ce poisson peut produire en faisant vibrer les muscles qui sont contre sa vessie natatoire, laquelle fait alors office de caisse de résonance. Parmi les poissons de cette famille, c'est celui qui produit le bruit le plus intense.
Durant la saison du frai (août à octobre), ce poisson prend une couleur dorée, ce pourquoi on l'appelle aussi "golden croaker". Début août, de minuscules alevins viennent grandir dans la baie de Chesapeake et remontent les eaux saumâtres vers l'eau douce. Ils descendent dans les eaux plus profondes des "rivières à marée" durant l'hiver. Les juvéniles quittent ensuite la Baie, avec les adultes à l'automne suivant[1]. Ils deviennent sexuellement mature à deux ou trois ans, mesurant alors 1-1/2 pieds de long et pesant de 4 à 5 livres (1/2 à 2 livres dans la plupart des cas). Dans la Baie de Chesapeake en Virginie a été enregistrée un spécimen (capturé en août 2007) pesant 8 livres et 11 onces et long de 27 pouces . Ces poissons font l'objet d'une pêche à la ligne et faisaient partie de l'alimentation des peuples autochtones amérindiens et leurs restes sont encore retrouvés dans des amas coquilliers[2]. .
Cette espèce est originaire des eaux côtières de la partie ouest de l'Océan Atlantique. Son aire de répartition s'étend du Massachusetts au Mexique et comprend la moitié nord de la Mer des Caraïbes, mais peut-être pas le sud du Golfe du Mexique ou les Antilles. Il pourrait aussi être présent sur les côtes du sud du Brésil et de l'Argentine. Il est généralement trouvé dans les baies et estuaires plutôt sableux ou vaseux. Il s'y nourrit de vers polychètes, de crustacés et de petits poissons[3]. Il est présent dans la Baie de Chesapeake , de mars à octobre, et se retrouve alors dans toute la Baie aussi loin au nord que les bancs de Susquehanna[4].
Leur démographie varie beaucoup d'une année à l'autre, l'espèce étant dépendante des conditions de ses habitats qui sont exposés aux pollutions terrigènes (apportées en mer par les fleuves) et aux zones marines mortes. La gestion halieutique de l'espèce est difficile en raison de cette grande variabilité interannuelle[3].
Micropogonias undulatus (Atlantic croaker pour les anglophones) est une espèce de poissons marins de la famille des Sciaenidae, étroitement liée à Pogonias cromis, Bairdiella chrysoura, Leiostomus xanthurus, Sciaenops ocellatus ((en) Sciaenops ocellatus), Cynoscion nebulosus et Cynoscion regalis. Ce poisson est communément trouvé dans les estuaires américains atlantiques ; du Massachusetts au Golfe du Mexique.
De knorrepos (Micropogonias undulatus, en: Atlantic croaker) is een vis die sterk lijkt op een pos. De naam wordt ontleend aan het knorrende geluid dat deze vis bij aanraking maakt door de spieren rond de zwemblaas aan te spannen. In januari 2005 heeft deze vis zijn Nederlandse naam gekregen van het Rijksinstituut voor Visserij Onderzoek (RIVO) nadat een beroepsvisser in oktober 2004 twee van deze vissen aantrof in het Noordzeekanaal en deze liet onderzoeken. In 2003 werd de knorrepos al eens gevangen door een garnalenvisser in de Waddenzee. Die vis heeft nog van september 2003 tot april 2004 rondgezwommen in een aquarium. In België is de vis al langer bekend: in augustus 1998 ving men de knorrepos voor de kust van Oostende en in oktober 2001 nogmaals bij Antwerpen.
De typische baarsachtige vis komt van origine voor langs de Atlantische kust van Noord-Amerika, meestal op zandige of slibbige bodem. Het is een langwerpige vis met een relatief hoge rug en een afgeplatte buik. De vis kan tot 55 cm lang worden. Op de flanken zitten kleine schubben met een opvallend patroon van schuine strepen.
De knorrepos (Micropogonias undulatus, en: Atlantic croaker) is een vis die sterk lijkt op een pos. De naam wordt ontleend aan het knorrende geluid dat deze vis bij aanraking maakt door de spieren rond de zwemblaas aan te spannen. In januari 2005 heeft deze vis zijn Nederlandse naam gekregen van het Rijksinstituut voor Visserij Onderzoek (RIVO) nadat een beroepsvisser in oktober 2004 twee van deze vissen aantrof in het Noordzeekanaal en deze liet onderzoeken. In 2003 werd de knorrepos al eens gevangen door een garnalenvisser in de Waddenzee. Die vis heeft nog van september 2003 tot april 2004 rondgezwommen in een aquarium. In België is de vis al langer bekend: in augustus 1998 ving men de knorrepos voor de kust van Oostende en in oktober 2001 nogmaals bij Antwerpen.
De typische baarsachtige vis komt van origine voor langs de Atlantische kust van Noord-Amerika, meestal op zandige of slibbige bodem. Het is een langwerpige vis met een relatief hoge rug en een afgeplatte buik. De vis kan tot 55 cm lang worden. Op de flanken zitten kleine schubben met een opvallend patroon van schuine strepen.
Micropogonias undulatus, conhecida popularmente como corvina, é uma espécie de peixe marinho que pode ser encontrada desde os Estados Unidos até o estado brasileiro do Rio de Janeiro.[1] Chega a medir até 80 cm de comprimento e tem o dorso dourado com estrias negras. É também conhecida como corvina-de-linha, cururuca ou cururuca-lavrada.
Micropogonias undulatus, conhecida popularmente como corvina, é uma espécie de peixe marinho que pode ser encontrada desde os Estados Unidos até o estado brasileiro do Rio de Janeiro. Chega a medir até 80 cm de comprimento e tem o dorso dourado com estrias negras. É também conhecida como corvina-de-linha, cururuca ou cururuca-lavrada.
Stubbkväkare[2] (Micropogonias undulatus) är en salt- och brackvattensfisk i familjen havsgösfiskar som finns i kustnära vatten, inklusive flodmynningar, i västra Atlanten. Som de flesta arter i familjen kan den producera ljud med hjälp av simblåsan, därav trivialnamnet.
En avlång fisk med en kropp som är ihoptryckt från sidorna, något välvd rygg och tämligen lång, trubbig nos med en liten, nedåtriktad mun med flera rader av små, spetsiga tänder. Ryggfenan är uppdelad i en främre, hård del som består av taggstrålar, och en bakre, mjuk del som är uppbyggd av mjukstrålar.[3] Gällocket har 3 till 5 kraftiga taggar längs kanten. Hakan har 3 till 5 korta skäggtömmar. Färgen är silvervit med en lätt, skär till bronsfärgad underton; rygg och sidor är gråaktiga, med vågiga tvärband som består av små, bruna till bronsfärgade prickar.[4] Äldre fiskar blir mera bronsfärgade; ungfiskarna, å andra sidan, är mer rent silverglänsande.[5] Som mest kan den bli 55 cm lång och väga 2,58 kg.[6]
Stubbkväkaren är en bottenfisk som lever över dybottnar, gärna med inslag av sand[6] i kustnära havsområden och i flodmynningarnas brackvatten. Som flera andra arter i familjen, kan den ge kväkande ljud ifrån sig med hjälp av simblåsan, främst av hanen under parningstiden. Födan består av detritus (döda, nerbrutna växter och smådjur), kräftdjur som räkor och krabbor,[5] maskar samt fisk.[6]
Som mest kan arten bli 8 år gammal.[5] Åldern är beroende av den geografiska utbredningen; i södra delen av utbredningsområdet, där den utvecklas snabbare, blir den inte mer än ett par år gammal.[4]
I södra delen av utbredningsområdet blir arten könsmogen vid ett års ålder, längre norrut upptill ett år senare. Arten vandrar till utsjövatten för att leka under hösten,[4] i synnerhet under augusti till oktober. Hanen kväker i samband med leken. Under denna lägger honan mellan 100 000 och 2 miljoner mycket små (0,35 mm) ägg. De pelagiska larverna driver med strömmarna mot land, där de lever av detritus.[5]
Utbredningsområdet omfattar västra Atlanten från havet utanför Massachusetts i USA till norra Mexikanska golfen och Mexiko (med undantag för havet utanför Florida). Troligtvis även från södra Brasilien till Argentina. Förekomsterna i södra Mexikanska golfen, vid Små Antillerna och i södra Västindien är mera osäkra.[6]
Stubbkväkaren anses vara en mycket god matfisk[6] och är föremål för ett omfattande, kommersiellt fiske, som dock har minskat under senare år, troligtvis på grund av överfiske. Den är även en omtyckt sportfisk, och används dessutom som betesfisk.[5]
Stubbkväkare (Micropogonias undulatus) är en salt- och brackvattensfisk i familjen havsgösfiskar som finns i kustnära vatten, inklusive flodmynningar, i västra Atlanten. Som de flesta arter i familjen kan den producera ljud med hjälp av simblåsan, därav trivialnamnet.
Micropogonias undulatus[5][6][7] là một loài cá thuộc họ Cá lù đù và có quan hệ gần gũi với Pogonias cromis, Bairdiella chrysoura), Leiostomus xanthurus, Sciaenops ocellatus, Cynoscion nebulosus, và Cynoscion regalis. Chúng thường được tìm thấy ở eo biển và cửa sông từ Massachusetts đến vịnh Mexico.
Bài viết chủ đề bộ Cá vược này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Micropogonias undulatus là một loài cá thuộc họ Cá lù đù và có quan hệ gần gũi với Pogonias cromis, Bairdiella chrysoura), Leiostomus xanthurus, Sciaenops ocellatus, Cynoscion nebulosus, và Cynoscion regalis. Chúng thường được tìm thấy ở eo biển và cửa sông từ Massachusetts đến vịnh Mexico.
波紋絨鬚石首魚為輻鰭魚綱鱸形目鱸亞目石首魚科的其中一種，分布西大西洋區，從美國麻州至墨西哥猶加敦半島海域，棲息深度可達100公尺，體長可達55公分，棲息在沿海沙泥底質海域、河口區，屬肉食性，以魚類、甲殼類、蠕蟲等為食，可做為食用魚。
这是一篇與鱸形目相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 波紋絨鬚石首魚為輻鰭魚綱鱸形目鱸亞目石首魚科的其中一種，分布西大西洋區，從美國麻州至墨西哥猶加敦半島海域，棲息深度可達100公尺，體長可達55公分，棲息在沿海沙泥底質海域、河口區，屬肉食性，以魚類、甲殼類、蠕蟲等為食，可做為食用魚。
