El reig, el corb reig, el corball, el corball blanc, la corballina o la corbina (Argyrosomus regius) és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.[5]
Menja peixos (encalça clupèids i mugílids) i crustacis.[9]
Té lloc a la primavera i l'estiu.[9]
És un peix de clima subtropical i bentopelàgic que viu entre 15-300 m de fondària.[9][10]
Es troba a l'Atlàntic oriental: des de Noruega fins a Gibraltar i la República del Congo, incloent-hi la Mediterrània i la Mar Negra. Ha colonitzat el Mar Roig a través del Canal de Suez.[11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34]
És inofensiu per als humans.[9]
El reig, el corb reig, el corball, el corball blanc, la corballina o la corbina (Argyrosomus regius) és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.
Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Sciaenidae ydy'r drymiwr sy'n enw gwrywaidd; lluosog: drymwyr (Lladin: Argyrosomus regius; Saesneg: Argyrosomus regius). Mae ei diriogaeth yn cynnwys Asia, Ewrop, y Môr Canoldir a'r Môr Baltig.
Mae'n bysgodyn dŵr hallt ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru. Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.[1]
Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Sciaenidae ydy'r drymiwr sy'n enw gwrywaidd; lluosog: drymwyr (Lladin: Argyrosomus regius; Saesneg: Argyrosomus regius). Mae ei diriogaeth yn cynnwys Asia, Ewrop, y Môr Canoldir a'r Môr Baltig.
Mae'n bysgodyn dŵr hallt ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru. Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.
Als Adlerfisch oder Umberfisch (im Fischhandel auch als frz. maigre oder engl. meagre geführt) wird der im Ostatlantik vorkommende, bis zu 2,3 Meter lange und zuweilen über 100 Kilogramm schwere Argyrosomus regius (= Sciaena aquila (Lacepède, 1803)) aus der Familie der Umberfische (Sciaenidae) bezeichnet. Zuweilen tragen jedoch auch kleinere Fischarten aus dem Westatlantik den Namen Adlerfisch, beispielsweise die Umberfische Cynoscion arenarius, Micropogonias undulatus und Pogonias cromis, sowie der Amerikanische Sägehai Pristiophorus schroederi aus der Familie der Sägehaie.
Der Adlerfisch kommt meist küstennah in Tiefen von 15 bis 300 Metern vor und ist auch im Brackwasser zu finden. Der Name ergibt sich vermutlich aus der für Sciaeniden typischen, bogigen Kopfprofil-Linie.
Seine Nahrung besteht neben schwimmenden Krebstieren aus Fischen wie etwa Clupeidae, Atherinidae und Mugilidae. Er ist als der größte Umber ein aktiver Raubfisch. Das Gebiss weist zwischen den sonstigen kleineren Kieferrandzähnen etliche stärkere Fangzähne auf. Die Zähne der verwachsenen unteren Pharyngealia sind plump und dienen der Nahrungszerkleinerung, besonders der Krebstiere – Barteln fehlen. Die Färbung ist ein silbriges Weiß, Rücken und Flossen sind (rot-)braun. Erwähnt wird oft, dass die Mundhöhlen-Schleimhaut wie beim Lachs gelb sei. Die Flossenformel ist D1 X–XI, D2 II/27–33, A II/7–8.
Die südliche Grenze seines Verbreitungsraumes liegt bei etwa 6° südlicher Breite, während der Adlerfisch im Norden durch den Ärmelkanal bis in die Nordsee vordringt sowie an den Südküsten Irlands und Britanniens vorkommt. Er bewohnt auch das Mittelmeer, ist in dessen südöstlichem Teil aber seltener, und vereinzelt das Schwarze Meer. Er gehört zu den wenigen Arten, die durch den Suezkanal in das Rote Meer eingewandert sind (siehe Lessepssche Migration). Einzelfunde vor Island, Norwegen, in der Ostsee und dem Indischen Ozean (wo bis Süd-Afrika und Japan etliche verwandte, zum Teil auch ähnlich große Arten leben) sind bekannt.
Wie alle Umberfische kann auch der Adlerfisch mithilfe von Muskeln an seiner Schwimmblase tiefe Laute erzeugen, die einer akustischen Kommunikation dienen. Dies geschieht vorwiegend während der Laichzeit im Frühjahr, wenn die Fische in Scharen die wärmsten Küsten ihres Gebietes aufsuchen, also zum Beispiel vor den Maghreb-Staaten. Artgenossen können die Schallwellen als Vibrationen wahrnehmen mittels über 3 Zentimeter großer Otolithen in ihrem stato-akustischen Organ.
Seit der Antike ist die sciaena ein geschätzter Speise-, jetzt auch ein wichtiger Nutz- und Sportfisch; in Spanien und Frankreich wird er bereits in Aquakultur gezogen – auch mit den bekannten Negativfolgen.
Als Adlerfisch oder Umberfisch (im Fischhandel auch als frz. maigre oder engl. meagre geführt) wird der im Ostatlantik vorkommende, bis zu 2,3 Meter lange und zuweilen über 100 Kilogramm schwere Argyrosomus regius (= Sciaena aquila (Lacepède, 1803)) aus der Familie der Umberfische (Sciaenidae) bezeichnet. Zuweilen tragen jedoch auch kleinere Fischarten aus dem Westatlantik den Namen Adlerfisch, beispielsweise die Umberfische Cynoscion arenarius, Micropogonias undulatus und Pogonias cromis, sowie der Amerikanische Sägehai Pristiophorus schroederi aus der Familie der Sägehaie.
Bëër / Sekhebi (Gànnaar) : Argyrosomus regius (dundat yi)
Argyrosomus regius, also known as the meagre, croaker, jewfish, shade-fish, sowa, kir, corvina, salmon-bass or stone bass, is a species of fish of the family Sciaenidae. This large fish has a pearly-silver to brownish coloration and a yellow-coloured mouth. It is native to the eastern Atlantic Ocean, as well as the Mediterranean and Black Seas.[2]
Argyrosomus regius was first formally described in 1801 as Perca regia by the Spanish diplomat, naturalist, lawyer and historian Ignacio Jordán Claudio de Asso y del Rio with the type locality given as La Rochelle in Charente-Maritime on the Bay of Biscay coast of France.[3] The specific name regius means “royal”, this was not explained by Asso but may be a Latinisation of the Catalan name for this species, reix.[4]
Argyrosomus regius has a relatively large head with quite small eyes, the large mouth is at the terminal position and it has an elongated body. The lateral line is easily seen and extends all the way to the caudal fin. The rear dorsal fin is much longer than first one which has nine rays. The first ray of the anal fin is short and spiny while the second is very thin. The swim bladder contains several branched appendages which are vibrated to make a grunting sound which can be heard from up to 30m away and this grunting is produced by the males during the spawning season. Body colour pearly-silver, with bronze traits dorsally. The fin bases are reddish brown and mouth cavity yellow-gold or salmon pink. The scales are large and every fourth scale is set at a different angle from the rest.[5][6] It can reach up to 2.3 m (7.5 ft) in total length and 103 kg (227 lb) in weight.[2]
Argyrosomus regius is found in the eastern Atlantic from Norway to DR Congo, including the Mediterranean Sea and the Black Sea. It has colonised the Red Sea by migrating through the Suez Canal, an anti-Lessepsian migration.[1][2] It is rare in the relatively cold, far north of its range, including off the British Isles (three records) and Scandinavia.[6]
Argyrosomus regius is a demersal, oceanodromous fish which is found in inshore waters and on the continental shelf, it can occur close to the bottom as well as in surface and mid-waters. The adults prey on grey mullet and clupeids such as sardines[6] which are actively pursued in open water. The adults gather in inshore waters to spawn during spring and summer. The juveniles and subadults prefer estuaries and coastal lagoons, and the health of recruitment into the adult population is possibly determined by the availability of these habitats. These fish are migratory, at all ages, migrating along shore or between offshore and inshore waters in response to temperature changes. A. regius feeds on fishes and swimming crustaceans and mostly occurs over sand, close to rocks, at depths of 1–200 m (3.3–656.2 ft), but commonly found at 15–100 m (49–328 ft). The three main spawning sites in the North Atlantic and Mediterranean Sea are the Nile delta, Lévrier Bay, and the Gironde estuary and with large numbers of adults congregate at these sites between May and July.[1] Large schools of A. regius occur around wrecked ships that were deliberately sunk to create new habitat for a number of commercially caught species of fish. Most of their growth happens during the summer months and feeding activity is significantly reduced when the water temperature drops below 13–15 °C (55–59 °F).[5]
The newly hatched juveniles leave the estuaries where they spend the first few months at the end of summer and move into coastal waters with depths between 20 and 40 m (66–131 ft) where they spend the winter months. In the following spring they return to their estuarine feeding areas from the middle of May. Water temperature is the most important factor that determines the trophic migration and reproduction of meagre. An adult female A. regius measuring 1.2 m (3.9 ft) in length produces about 800,000 eggs and spawning occurs when the water temperature is 17–22 °C (63–72 °F). The juveniles eat small demersal fish and crustaceans switching to pelagic fish and cephalopods once they grow to 30–40 cm in length.[5]
Argyrosomus regius is fished commercially using trawls, long lines, and hand lines. It is also a sport fishing quarry species.[1] Specimens of 1.8 m in length and over 50 kg in weight which were landed in Portugal in 2002 fetched over €200.[7] The main meagre fisheries are currently in Mauritania, Morocco, and Egypt and these account for over 80% of the annual world catch of around 10,000 tonnes. The European fisheries are comparatively small and are on the Atlantic coasts of Spain, Portugal and France with annual catches of 800 t in France, 400 t in Portugal and 150 t in Spain.[7]
The farming of Argyrosomus regius is still rather experimental and involves intensive production, in land-based tanks and sea cages. There are few facilities established mainly in southern France where they are in the Camargue, Cannes, and Corsica, in Huelva, Spain, and at La Spezia and Laguna di Orbetello in Italy.[5] It is also produced in large quantities in Turkey.
Argyrosomus regius, also known as the meagre, croaker, jewfish, shade-fish, sowa, kir, corvina, salmon-bass or stone bass, is a species of fish of the family Sciaenidae. This large fish has a pearly-silver to brownish coloration and a yellow-coloured mouth. It is native to the eastern Atlantic Ocean, as well as the Mediterranean and Black Seas.
La perca regia (Argyrosumus regius), también llamada por el muy ambiguo nombre de corvina, es un pez óseo perteneciente a la familia de los sciénidos. Caracterizado por sus dos aletas dorsales muy próximas. Hocico redondeado. Carnívoros y solitarios, pelágicos o litorales demersales.
Es de colores plateados. Su longitud alcanza 4 a 5 dm hasta 2 m, y peso de 10 a 40 kg
A. regius es un carnívoro solitario que vive en áreas costeras pelágicas, con un rango de 15 a 300 m de prof. Su hábitat incluye el océano Atlántico y, con una distribución escasa en el mar Mediterráneo.
Así le describió por primera vez Ignacio Jordán Claudio de Asso y del Río, en 1801:
"Perca Regia dentibus conicis, robustis inferioribus obtusis, cauda integra. Tab. 35 fig. 3. Latus Rondel. P. 135 fig. mala. Nuestros antiguos le llamaban Pexerey. Marques de Villena c.6. En catalán Reig.
Hay individuos de esta especie que pesan un quintal. El cuerpo es oblongo, plateado, con mezcla de obscuro. La cabeza manchada de amarillo. Los dientes cónicos, robustos con los inferiores obtusos. El opérculo superior dentado en su margen externa: el inferior se termina en una punta espinosa. La cola entera, y las aletas de las agallas puntiagudas. Tiene dos aletas dorsales. No se halla en Linneo."
Burbina[1] edo arrano-berrugeta (Argyrosomus regius) Perziformeen familiako itsasoko arraina da. 50 cm inguru neurtzen du luzeran. Gaztain kolorekoa da, bizkarraldean marratxo beltzak ditu eta sabelaldea urre kolorekoa. Arrain honen haragia oso aintzat hartua da. Mediterraneoan eta Atlantikoan bizi da.
Burbina edo arrano-berrugeta (Argyrosomus regius) Perziformeen familiako itsasoko arraina da. 50 cm inguru neurtzen du luzeran. Gaztain kolorekoa da, bizkarraldean marratxo beltzak ditu eta sabelaldea urre kolorekoa. Arrain honen haragia oso aintzat hartua da. Mediterraneoan eta Atlantikoan bizi da.
Argyrosomus regius
Le maigre ou courbine (Argyrosomus regius), parfois surnommé grogneur, est une espèce de poissons marins de l'Atlantique et de la Méditerranée, de la famille des sciænidés. Sa taille moyenne est de 50 centimètres à 1 mètre, mais il peut atteindre 2 mètres pour 100 kilogrammes.
Son nom « maigre » vient de sa chair blanche qui le fait paraître maigre[1] ; l'appellation « grogneur » vient du bruit qu'il produit en période de frai, agissant sur un muscle qui fait résonner sa vessie natatoire.
La taille de ce poisson peut atteindre environ 2 m (pour un poids d'une centaine de kg).
Le corps est fusiforme, légèrement aplati sur les flancs. Le profil de dos est nettement convexe, la ligne ventrale pratiquement rectiligne.
La nageoire dorsale est argentée. La ligne latérale présente une bande noire pointillée qui va jusqu’au bout de la caudale.
Les yeux sont petits, le museau arrondi ou pointu avec une grande bouche. Il possède des canines très visible.
Après la mort la couleur devient gris brun sur le dos et les flancs moirés.
Il émet des grondements sourds produits par des vibrations musculaires, amplifiés par la résonance de la vessie natatoire.
Le bruit qu'il émet est audible depuis un bateau si celui-ci est à la verticale du banc de maigres. Il se fait ainsi repérer par les pêcheurs par des grognements qui s’entendent jusqu'à une dizaine de mètres plus haut.[réf. nécessaire]
Peu farouche, il se fait facilement attraper. L’espèce s’est beaucoup raréfiée au cours des années passées.[réf. nécessaire]
En France, notamment pour des raisons de protection et conservation des ressources halieutiques en Europe, un arrêté du 26 octobre 2012 interdit de pêcher les individus de moins de 45 cm en pêche de loisir[2]. La taille minimale est fixée à 30 cm en pêche professionnelle[3].
C’est un poisson côtier généralement grégaire, prédateur surtout nocturne. Il préfère les fonds sablonneux des côtes atlantiques mais aussi les côtes rocheuses avec des trous de vase et de sable. C’est un poisson semi pélagique, carnivore. Il affectionne les crustacés, les encornets, les seiches, les mulets, les sardines, les sprats. Il peut vivre une quinzaine d’années.
On le trouve en mer du Nord, sur les côtes atlantiques jusqu’en Mauritanie et au Sénégal, en Méditerranée jusqu’au delta du Nil, en mer de Marmara. Il se pêche également dans l'estuaire de la Gironde.
Il se situe entre les isothermes 14 °C et 23 °C. Il effectue des migrations en fonction des températures ; 40 ‰ semble être la limite de salinité acceptable. La reproduction a lieu d’octobre à avril/mai.
Le poisson croît de près de 15 cm par an pendant les 20 premiers mois environ. Il atteindrait le poids de 1 kg dès la 3e année (environ 53 cm). La maturité sexuelle intervient autour de 70 cm de longueur.
Ce poisson a un fort potentiel commercial sur les marchés espagnol et italien.
Des espèces appartenant à d'autres genres de la famille des Sciaenidae sont également appelées « courbines » :
Argyrosomus regius
Le maigre ou courbine (Argyrosomus regius), parfois surnommé grogneur, est une espèce de poissons marins de l'Atlantique et de la Méditerranée, de la famille des sciænidés. Sa taille moyenne est de 50 centimètres à 1 mètre, mais il peut atteindre 2 mètres pour 100 kilogrammes.
Argyrosomus regius, tamén chamado polo moi ambiguo nome de corvina, é un peixe teleósteo pertencente á familia dos esciénidos (Sciaenidae). Caracterizado polas súas dúas aletas dorsais moi próximas. Fociño redondeado. Carnívoros e solitarios, peláxicos ou litorais demersais, cun rango de 15 a 300 m de profundidade. O seu hábitat inclúe o océano Atlántico e, cunha distribución escasa no mar Mediterráneo.
É de cores prateadas. A súa lonxitude alcanza de 4 a 5 dm até os 2 m, e pesa de 10 a 40 kg. O corpo é oblongo, prateado, con mestura de escuros. A cabeza manchada de amarelo. Os dentes cónicos, robustos cos inferiores obtusos. O opérculo superior dentado na súa marxe externa: o inferior termina nunha punta espiñosa. A cola enteira, e as aletas das galadas puntiagudas.
Argyrosomus regius, tamén chamado polo moi ambiguo nome de corvina, é un peixe teleósteo pertencente á familia dos esciénidos (Sciaenidae). Caracterizado polas súas dúas aletas dorsais moi próximas. Fociño redondeado. Carnívoros e solitarios, peláxicos ou litorais demersais, cun rango de 15 a 300 m de profundidade. O seu hábitat inclúe o océano Atlántico e, cunha distribución escasa no mar Mediterráneo.
É de cores prateadas. A súa lonxitude alcanza de 4 a 5 dm até os 2 m, e pesa de 10 a 40 kg. O corpo é oblongo, prateado, con mestura de escuros. A cabeza manchada de amarelo. Os dentes cónicos, robustos cos inferiores obtusos. O opérculo superior dentado na súa marxe externa: o inferior termina nunha punta espiñosa. A cola enteira, e as aletas das galadas puntiagudas.
Hama (lat. Argyrosomus regius) riba je iz porodice Sciaenidae ili sjenki. Kod nas se još naziva i krb. Nekada je bila rasprostranjena je po cijeloj našoj obali, naročito na ušćima rijeka (Cetina, Neretva) , a danas se nalazi pred istrebljenjem, vrlo je rijetka. Ovo je najveća riba iz porodice sjenki, može narasti i do 230 cm duljine i preko 100 kg težine (najveći zabilježen primjerak je imao 103 kg). Ima izduljeno tijelo, oblika kapljice, lagano spljošteno. Usta su velika, s više redova zubiju u ustima. U donjoj vilici su 2-3 reda, a u gornjoj u dva. Srebrnasto sive je boje, s brončanim odsjajem na stranama, unutrašnjost ustiju narančasto-žućkasta, peraje sivkaste. Živi na dubinama 15 – 300 m, u kasno proljeće se približava obali, te ulazi u delte gdje se pari. Period parenja traje od travnja do srpnja. Po završetku perioda parenja vraćaju se na otvoreno more[1]. Ova vrsta migrira duž obale ovisno o temperaturi, tako da je se može naći sjevernije ljeti, a tijekom zime u južnijim dijelovima. Izraziti je grabežljivac, proganja ribe i plivajuće rakove i glavonošce koji su joj glavna hrana. Danas se u Francuskoj i Italiji naveliko uzgaja za prehranu, jer je vrlo ukusna za jelo.
Hama je jedna od riba koja je iskoristila napredak tehnologije te raširila svoje područje prebivanja. Naime, prolaskom kroz Sueski kanal hama se udomaćila i u Crvenom moru.
Hama živi na istočnom dijelu Atlantika od Gibraltara do Konga, te po cijelom Mediteranu i Crnom moru. Danas živi i u Crvenom moru[2].
U Wikimedijinu spremniku nalazi se još gradiva na temu: Hama
Wikivrste imaju podatke o: Hama Hama (lat. Argyrosomus regius) riba je iz porodice Sciaenidae ili sjenki. Kod nas se još naziva i krb. Nekada je bila rasprostranjena je po cijeloj našoj obali, naročito na ušćima rijeka (Cetina, Neretva) , a danas se nalazi pred istrebljenjem, vrlo je rijetka. Ovo je najveća riba iz porodice sjenki, može narasti i do 230 cm duljine i preko 100 kg težine (najveći zabilježen primjerak je imao 103 kg). Ima izduljeno tijelo, oblika kapljice, lagano spljošteno. Usta su velika, s više redova zubiju u ustima. U donjoj vilici su 2-3 reda, a u gornjoj u dva. Srebrnasto sive je boje, s brončanim odsjajem na stranama, unutrašnjost ustiju narančasto-žućkasta, peraje sivkaste. Živi na dubinama 15 – 300 m, u kasno proljeće se približava obali, te ulazi u delte gdje se pari. Period parenja traje od travnja do srpnja. Po završetku perioda parenja vraćaju se na otvoreno more. Ova vrsta migrira duž obale ovisno o temperaturi, tako da je se može naći sjevernije ljeti, a tijekom zime u južnijim dijelovima. Izraziti je grabežljivac, proganja ribe i plivajuće rakove i glavonošce koji su joj glavna hrana. Danas se u Francuskoj i Italiji naveliko uzgaja za prehranu, jer je vrlo ukusna za jelo.
L'ombrina boccadoro[1] o bocca d'oro (Argyrosomus regius) è un pesce di mare e di acque salmastre della famiglia Sciaenidae.
È diffusa nel Mediterraneo, nel mar Nero (rara) e nell'Oceano Atlantico orientale tra il Senegal e la Manica, più raramente può raggiungere le acque di Danimarca, Norvegia meridionale ed addirittura Islanda (dove si è registrata una sola cattura). Nei mari italiani non è comune. È una delle poche specie di pesci che abbiano effettuato la migrazione inversa rispetto alla migrazione lessepsiana ovvero dal Mediterraneo siano passate nel mar Rosso attraverso il canale di Suez.
Vive su fondi sabbiosi, in genere vicino alle rive, ed essendo eurialina, penetra nelle foci e nelle lagune salmastre.
Il corpo è allungato, assai più che negli altri scienidi, con ventre quasi a bordo rettilineo e dorso più arcuato. La bocca è grande e terminale, armata di forti denti, di cui gli anteriori caniniformi. L'interno della bocca è color giallo oro. Le pinne dorsali sono due, contigue, la prima triangolare e più corta della seconda che porta raggi molli, l'anale è corta, così come le pinne ventrali e le pinne pettorali. La pinna caudale è invece ampia ed a margine tronco.
La livrea è grigio piombo con riflessi brunastri sul dorso ed argenteo su fianchi e ventre. I fianchi sono attraversati da sottili linee brune oblique. La linea laterale è nera e molto evidente.
Può misurare eccezionalmente 1,45 m per 36 kg di peso.
Si ciba di pesci, soprattutto cefali, che cattura in acque basse ed anche nelle foci dei fiumi.
Questa specie ha la vescica natatoria molto sviluppata e può utilizzarla per produrre suoni udibili anche fuori dell'acqua per decine di metri.
Le sue carni sono tra le più pregiate ma è così sporadica la sua cattura da non costituire oggetto di pesca specifica. Viene comunque insidiata con reti e lenze (soprattutto con la tecnica del surf casting, per la quale è una delle prede più pregiate). Viene anche allevata nelle lagune con ottime rese e viene venduta come “ombrina” ma non si tratta di una truffa perché le sue carni sono considerate ancora migliori di quelle, pur ottime, della vera ombrina.
L'ombrina boccadoro o bocca d'oro (Argyrosomus regius) è un pesce di mare e di acque salmastre della famiglia Sciaenidae.
De ombervis (Argyrosomus regius) is een straalvinnige vis uit de familie van de ombervissen (Sciaenidae) en behoort tot de orde van de baarsachtigen (Perciformes). Deze grote vis komt voor in het oosten van de Atlantische Oceaan van Noorwegen tot Afrika (Congo), verder in de Middellandse Zee en de Zwarte Zee en is via het Suezkanaal ook doorgedrongen in de Rode Zee.
De volwassen vis is gemiddeld 1,5 m, maar kan een lengte bereiken van 2,3 m. Zoals veel baarsachtigen heeft de vis twee rugvinnen, de eerste met 9 tot 10 stekels, de tweede met één stekel en 26-29 vinstralen. De aarsvin is klein en heeft twee stekels en 7 - 8 vinstralen.
De ombervis komt in kustwateren (zeewater en brak) voor. De diepteverspreiding gaat van 15 tot 300 m onder het wateroppervlak. Het is een roofvis die jaagt op haringachtigen, kabeljauwachtigen en harders. Deze vis heeft opmerkelijk grote gehoorstenen (otolieten). Deze worden in tropische gebieden gebruikt in sieraden.[2]
De ombervis is voor de beroepsvisserij van aanzienlijk belang. De ombervis is zeldzaam langs de kusten van de Lage Landen. Nijssen & De Groot melden twee in wetenschappelijke collecties opgenomen waarnemingen uit het Nederlandse kustwater en voegen eraan toe dat kleine ombervissen mogelijk door zeehengelaars vaker gevangen worden, maar voor zeebaars worden aangezien.[2]
Bronnen, noten en/of referentiesDe ombervis (Argyrosomus regius) is een straalvinnige vis uit de familie van de ombervissen (Sciaenidae) en behoort tot de orde van de baarsachtigen (Perciformes). Deze grote vis komt voor in het oosten van de Atlantische Oceaan van Noorwegen tot Afrika (Congo), verder in de Middellandse Zee en de Zwarte Zee en is via het Suezkanaal ook doorgedrongen in de Rode Zee.
Ørnefisk (Argyrosomus regius) er en fiskeart.
Den har en avlang, spoleformet kropp. Det er to ryggfinner; den fremre har 9–10 piggstråler og den bakre én piggstråle og 26–29 bløtstråler. Arten kan bli opptil 2 m lang og 65 kg, men fisker lengre enn 1,2 m er uvanlige. Den er sølvfarget med mørkere rygg, og sidene skinner i et bronseaktig skjær. Munnen er gul-oransje.
Ørnefisken lever i kystfarvann og forekommer både nær bunnen og i de frie vannmasser ned til 80 m dyp. Den tåler brakkvann og vandrer opp i elvemunninger og laguner. Ørnefisken følger etter stimer av sildefisker og multer. Føden består av fisk og svømmende krepsdyr. Ved hjelp av svømmeblæra kan den lage en høy, trommende lyd.
Utbredelsen omfatter det østlige Atlanterhavet fra Den engelske kanal til Kongo inkludert Kanariøyene. Den finnes i hele Middelhavet og i det vestlige Svartehavet. I Egypt finnes den i innsjøene i Nildeltaet, og den har også spredt seg gjennom Suezkanalen til Bittersjøene og Suezbukta. I Nordsjøen og rundt De britiske øyer er ørnefisken en sjelden gjest, men den er funnet både i Norge, Sverige og én gang ved Island.
Ørnefisk er en populær matfisk. Det meste av fisket foregår i Mauritania, Marokko og Egypt, som står for omtrent 80 % av årsfangsten på omtrent 10 000 tonn. I mange søreuropeiske land drives det oppdrett av arten, og årsproduksjonen ligger rundt 14 000 tonn.
Ørnefisk (Argyrosomus regius) er en fiskeart.
Den har en avlang, spoleformet kropp. Det er to ryggfinner; den fremre har 9–10 piggstråler og den bakre én piggstråle og 26–29 bløtstråler. Arten kan bli opptil 2 m lang og 65 kg, men fisker lengre enn 1,2 m er uvanlige. Den er sølvfarget med mørkere rygg, og sidene skinner i et bronseaktig skjær. Munnen er gul-oransje.
Ørnefisken lever i kystfarvann og forekommer både nær bunnen og i de frie vannmasser ned til 80 m dyp. Den tåler brakkvann og vandrer opp i elvemunninger og laguner. Ørnefisken følger etter stimer av sildefisker og multer. Føden består av fisk og svømmende krepsdyr. Ved hjelp av svømmeblæra kan den lage en høy, trommende lyd.
Utbredelsen omfatter det østlige Atlanterhavet fra Den engelske kanal til Kongo inkludert Kanariøyene. Den finnes i hele Middelhavet og i det vestlige Svartehavet. I Egypt finnes den i innsjøene i Nildeltaet, og den har også spredt seg gjennom Suezkanalen til Bittersjøene og Suezbukta. I Nordsjøen og rundt De britiske øyer er ørnefisken en sjelden gjest, men den er funnet både i Norge, Sverige og én gang ved Island.
Ørnefisk er en populær matfisk. Det meste av fisket foregår i Mauritania, Marokko og Egypt, som står for omtrent 80 % av årsfangsten på omtrent 10 000 tonn. I mange søreuropeiske land drives det oppdrett av arten, og årsproduksjonen ligger rundt 14 000 tonn.
Multimedia w Wikimedia Commons Kulbin[2], orłoryb[2] (Argyrosomus regius) – gatunek morskiej ryby okoniokształtnej z rodziny kulbinowatych (Sciaenidae).
Morze Śródziemne i Ocean Atlantycki wzdłuż wybrzeży Afryki Zachodniej.
Dorasta przeciętnie do 70–100 cm[3], maksymalnie do 2,3 m długości i do 100 kg masy ciała[4]. Samce kulbina wydają dudniące odgłosy uważane za głosy wabiące do tarła[3].
Kulbin, orłoryb (Argyrosomus regius) – gatunek morskiej ryby okoniokształtnej z rodziny kulbinowatych (Sciaenidae).
A corvina-legítima (Argyrosomus regius) é um peixe da família Sciaenidae, que atinge elevadas dimensões (até 2 m de comprimento e 50 kg de peso) e valor comercial (>7€/kg). Com distribuição ao longo do Atlântico Nordeste e Centro-Oeste, a corvina-legítima é muito apreciada pelo seu valor gastronómico e enquanto recurso da pesca lúdica e da pesca artesanal.
A principal área de distribuição da corvina-legítima estende-se ao longo do Atlântico Nordeste e Centro-Oeste, entre o Norte de França e o Senegal.[1] Ocorre igualmente no Mar Mediterrâneo e Mar Negro, existindo registos da sua passagem para o extremo Norte do Mar Vermelho através do Canal do Suez. Existem alguns registos raros de espécimens capturados no Mar do Norte e Islândia. Os limites Sul da área de distribuição são desconhecidos, sendo possível que se sobreponham aos limites Norte da suas congéneres Angolanas, Guemba (Argyrosomus coronus) e A. inodorus.
Em Portugal, a corvina-legítima ocorre ao longo de toda a costa, com especial incidência na região de Peniche, Lisboa, e no Sotavento Algarvio. Não se conhecem registos de ocorrências nas regiões autônomas das Madeira e Açores.[2]
A aparência geral da corvina-legítima é semelhante à do robalo-legítimo (Dicentrarchus labrax). No entanto, a sua maior dimensão, a disposição em diagonal das escamas dos flancos, e a sua linha lateral conspícua (que se prolonga até à barbatana caudal), torna os exemplares de corvina-legítima e robalo legítimo dificilmente confundíveis. A coloração do corpo varia entre o prateado e o castanho bronzeado, sendo muito influenciada pelo modo de captura e preservação. O interior da boca é amarelo-alaranjado. Possui fiadas de dentes caninos conspícuos.[1]
Ao longo da sua área de distribuição a corvina-legítima é alvo de pesca comercial e lúdica mediante artes e técnicas de pesca muito específicas. Em Portugal, a pesca comercial tem características essencialmente artesanais e decorre utilizando redes de emalhar, tresmalho, palangre, ou em armações de pesca. As capturas da pesca lúdica não são regularmente avaliadas, mas é conhecido o esforço de pesca desenvolvido na região de Lisboa (essencialmente juvenis) e região Algarvia (essencialmente adultos). De uma forma geral, a natureza espacialmente e temporalmente muito limitada das actividades pesqueiras não permite o abastecimento de toda a procura interna. Esta situação leva a que, durante a maior parte do ano, sejam disponibilizadas ao público corvinas capturadas em águas de Marrocos ou da Mauritânia, ou produzidas em aquicultura.[2]
Em Portugal, a corvina-legítima é vulgarmente conhecida como corvina. As designações rabeta ou corvinata são também utilizadas para designar os exemplares mais pequenos em algumas regiões do país. Apesar disso, as únicas designações comerciais autorizadas para a espécie Argyrosomus regius são corvina-legítima ou corvina. Destas últimas, a designação corvina-legítima é a única que evita por completo a confusão com outras espécies de corvina regularmente importadas, por exemplo do Atlântico Sudeste ou Sudoeste.[2]
A corvina-legítima (Argyrosomus regius) é um peixe da família Sciaenidae, que atinge elevadas dimensões (até 2 m de comprimento e 50 kg de peso) e valor comercial (>7€/kg). Com distribuição ao longo do Atlântico Nordeste e Centro-Oeste, a corvina-legítima é muito apreciada pelo seu valor gastronómico e enquanto recurso da pesca lúdica e da pesca artesanal.
Havsgös (Argyrosomus regius) är en semipelagisk havsfisk (det vill säga, den lever både vid bottnen och i högre skikt) som tillhör ordningen abborrartade fiskar.
Havsgösen är avlång med stora fjäll och en dubbel ryggfena, där den främre, taggstråliga delen är hög men kort, och den bakre är mjukstrålig.[2] Färgen på ovansidan är gråbrun, mörkare på ryggen och ljusare på sidorna. Buken är silvrigt ljus, och munhålan är gul.[3]
Maxlängden är 220 cm[3], även om den vanligtvis inte blir mer än 150 cm. Maximala vikten har uppmätts till 103 kg.[4]
Arten är semipelagisk och kan gå ner till 300 meters djup.[3] Den föredrar sandbotten. Havsgösen kan gå in i flodmynningar, ungdjur kan även gå upp i floderna.[5] Födan utgörs av fiskar och pelagiska kräftdjur.[4]
Arten leker under våren och lägger pelagiska ägg.[3]
Havsgösen finns i östra Atlanten från Island, runt Brittiska öarna via Nordsjön och Sydnorge till Medelhavet, Svarta havet och Västafrika.[3] Den finns även i Röda havet, dit den har kommit via Suezkanalen.[4]
Arten är populär både som sport- och matfisk[3] och fiskas kommersiellt.[4]
Wikimedia Commons har media som rör Havsgös.
Havsgös (Argyrosomus regius) är en semipelagisk havsfisk (det vill säga, den lever både vid bottnen och i högre skikt) som tillhör ordningen abborrartade fiskar.
Granyöz veya kaya levreği (Argyrosomus regius) sciaenidae ailesine ait bir balık türüdür. Ağzının içindeki sarı renk dolayısıyla "sarı ağız" ve "halili" olarak da adlandırılmaktadır.
Eti beyazdır. Ekonomik değeri yüksek olan balık, derin suları sever ve etçil olarak beslenir. İlkbahar ortalarından ağustos ayına kadar süren bir üreme dönemine sahiptir. Avcı balıklar olup hamsi ve sardalya ile birçok kabuklu türünü tüketir. Maksimum boyu 230 cm ve maksimum ağırlığı da 103 kg olarak kayıt altına alınmıştır.
Granyöz veya kaya levreği (Argyrosomus regius) sciaenidae ailesine ait bir balık türüdür. Ağzının içindeki sarı renk dolayısıyla "sarı ağız" ve "halili" olarak da adlandırılmaktadır.
Eti beyazdır. Ekonomik değeri yüksek olan balık, derin suları sever ve etçil olarak beslenir. İlkbahar ortalarından ağustos ayına kadar süren bir üreme dönemine sahiptir. Avcı balıklar olup hamsi ve sardalya ile birçok kabuklu türünü tüketir. Maksimum boyu 230 cm ve maksimum ağırlığı da 103 kg olarak kayıt altına alınmıştır.
Ареал виду охоплює східну Атлантику від Норвегії до Гібралтару і Конго, Середземне море включно[3]. До Червоного моря вид потрапив через Суецький канал. У Чорному морі відзначений для берегів Туреччини і України.[4]
Ареал виду охоплює східну Атлантику від Норвегії до Гібралтару і Конго, Середземне море включно. До Червоного моря вид потрапив через Суецький канал. У Чорному морі відзначений для берегів Туреччини і України.
Максимальная длина тела 230 см, обычно до 150 см, масса до 103 кг[4].
Морские бентопелагические рыбы. Обитают в прибрежье и на континентальном склоне. Встречаются как у дна, так и в средних слоях воды на глубине от 15 до 300 м. Заходят в эстуарии.
В середине апреля половозрелые особи обыкновенного серебристого горбыля начинают нерестовую миграция в прибрежные воды. Основные нерестилища расположены в дельте Нила, у берегов Мавритании и у атлантического побережья Франции (Жиронда)[5]. Нерестятся в мае—июне вблизи берега и в эстуариях. В нерестовый период самцы издают характерные хрюкающие звуки, которые слышны на расстоянии до 30 м. Звук образуется за счёт сокращения брюшных мышц, а плавательный пузырь выполняет роль резонатора. Нерест проходит при температуре 17—22 °С. Плодовитость самок длиной 1,2 м составляет 800 тысяч икринок. Диаметр оплодотворённых икринок 990 мкм. Икра с жировой каплей. Личинки пелагические, но мальки длиной 3,7 см уже ведут придонный образ жизни[2][3].
В середине июня—июле отнерестившиеся особи покидают эстуарии и нагуливаются вблизи берегов на небольших глубинах. Зимой серебристые горбыли перемещаются в более глубокие области. Сеголетки оставляют эстуарии в конце лета и откочёвывают в прибрежные воды, где зимуют на глубине 20-40 м. В середине мая следующего года они возвращаются в эстуарии на нагул[3].
Молодь в возрасте одного года питается мелкими донными рыбами и ракообразными (мизиды и креветки). Достигнув длины 30—40 см обыкновенные серебристые горбыли переходят на питание рыбой (преимущественно сельди и кефали). В состав рациона входят также головоногие и ракообразные[2][3].
Обыкновенные серебристые горбыли имеют промысловое значение. Промысел ведётся тралами и ярусами. В 2000-е годы мировые уловы варьировались от 4,7 до 12,7 тысяч тонн. Больше всех ловят Мавритания, Марокко и Египет. Популярный объект спортивной рыбалки. С 2002 года во Франции начали развивать товарное выращивание серебристых горбылей в береговых бассейнах и морских садках. Объёмы аквакультуры в 2010 году достигли 14,6 тысяч тонн[4][3].
大西洋白姑魚為輻鰭魚綱鱸形目鱸亞目石首魚科的其中一種，分布於東大西洋區，從挪威至剛果、地中海、黑海等海域，棲息深度15-300公尺，體長可達230公分，棲息在沿海至大陸坡海域，春季及夏季為繁殖期，成魚會近岸產卵，屬肉食性，以魚類及甲殼類為食，可做為食用魚及遊釣魚。
这是一篇與鱸形目相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 大西洋白姑魚為輻鰭魚綱鱸形目鱸亞目石首魚科的其中一種，分布於東大西洋區，從挪威至剛果、地中海、黑海等海域，棲息深度15-300公尺，體長可達230公分，棲息在沿海至大陸坡海域，春季及夏季為繁殖期，成魚會近岸產卵，屬肉食性，以魚類及甲殼類為食，可做為食用魚及遊釣魚。
