El tetragonur de Cuvier[3] (Tetragonurus cuvieri) és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels tetragonúrids i a l'ordre dels perciformes.[4][5]
Tetragonurus prové dels mots grecs tetra (quatre), gonia (angle) i oura (cua),[6] mentre que cuvieri fa referència a Georges Cuvier.[7]
Cos allargat, de secció cilíndrica a la regió anterior a l'anus i quadrangular a la regió caudal. Cap una mica comprimit, ulls rodons i relativament grossos. Absència d'escates al musell, a les maxil·les i a una àrea circular al voltant dels ulls. A boca closa, la mandíbula encaixa dins la maxil·la superior. La primera aleta dorsal, replegable dins un solc, té de 15 a 21 radis espinosos curts. Els radis tous de la segona dorsal (molt més llargs) són en nombre de 10 a 17. L'aleta anal té un radi espinós i de 10 15 radis tous. Cos de color bru fosc o negre amb reflexos violacis. La longitud total és de 30 a 35 cm[8] (70 cm segons Haedrich).[9] 52 vèrtebres. Aletes pectorals i pelvianes petites.[7] Línia lateral contínua. Absència d'aleta adiposa. Aleta caudal bifurcada. Aletes pectorals amb cap espina i 14-17 radis tous. Aletes pelvianes amb 1 espina i 5-5 radis tous. 14-17 branquiespines.[10] Distància interorbital més gran que el diàmetre dels ulls. Os lacrimal força desenvolupat. Normalment, les larves mostren pigmentada la base de l'aleta caudal.[11] Mandíbula inferior amb 80 dents fines i comprimides, i superior amb 50. Esquelet imperfectament ossificat. Opercle arrodonit i cobert d'escates. Orificis nasals rodons, situats a prop de la línia dorsal i relativament junts. Absència de bufeta natatòria. Testicles de color blanc.[12]
A l'Atlàntic té lloc entre el març i l'agost.[13]
Es nodreix de meduses, celenterats, ctenòfors i plàncton.[14] El seu nivell tròfic és de 3,78.[15] És depredat per la tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares).[16][17]
És un peix marí, batipelàgic[8] (entre 1 i 800 m de fondària)[18] i oceanòdrom,[19] el qual viu a les aigües oceàniques temperades i càlides[8] del Pacífic oriental (les illes Aleutianes, el golf d'Alaska,[20] l'àrea compresa entre Alaska[20][21] i Baixa Califòrnia -incloent-hi la costa del Canadà[22][23]-, el corrent de Califòrnia,[20] Mèxic,[20] el corrent de Humboldt,[24] Xile[24] i les illes Hawaii),[25][26] el Pacífic occidental (la Xina,[27] el mar del Japó,[28] el Japó,[29][30] el corrent de Kuroshio,[29] Austràlia,[31][32] el mar de Tasmània[31] i Nova Zelanda),[33][34] l'Índic occidental[20] (KwaZulu-Natal a Sud-àfrica),[9] l'Atlàntic (el corrent de Benguela[35] i Namíbia)[35][36] i la mar Mediterrània[9][37] (les illes Balears,[38][39] Còrsega,[40][41] Itàlia[42] -com ara, Sardenya[43]-, Albània,[44] Algèria[45] i, possiblement també, Grècia).[46][2][47] Els individus joves, normalment, es refugien entre tunicats pelàgics (com ara, Salpa i Pyrosoma), mentre que els adults semblen ésser solitaris.[11]
El seu índex de vulnerabilitat és d'alt a molt alt (66 de 100)[48] i és sospitós de provocar enverinament per ciguatera,[49][9] encara que els informes sobre la qualitat de la seua carn són contradictoris, ja que, per exemple, per a Risso seria molt tòxica: "...Sa chair, quoique blanche et assez tendre, est très nuisible. Ma propre expérience m'a démontré par deux fois qu'elle est fort dangereuse, et qu'elle ne peut servir de nourriture...",[1] mentre que per a Tortonese tal toxicitat no ha estat confirmada.[50][9] Tot i així, sembla que els principals símptomes després del seu consum són vòmits i calor a la gola i l'esòfag.[12]
El tetragonur de Cuvier (Tetragonurus cuvieri) és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels tetragonúrids i a l'ordre dels perciformes.
The smalleye squaretail, Tetragonurus cuvieri, is a squaretail of the genus Tetragonurus found in all tropical and temperate oceans of the world, at depths up to 800 m. Its length is 20 to 70 cm.[2]
The smalleye squaretail, Tetragonurus cuvieri, is a squaretail of the genus Tetragonurus found in all tropical and temperate oceans of the world, at depths up to 800 m. Its length is 20 to 70 cm.
Tetragonuru pozoitsua (Tetragonurus cuvieri) arrain pertziformeen espeziea da, itsaso tropikal eta epeletan bizi dena.[1] Gehienez, 800 metroko sakoneran bizi da. 20 eta 70 cm. arteko luzera du.[2]
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Tetragonuru pozoitsua (Tetragonurus cuvieri) arrain pertziformeen espeziea da, itsaso tropikal eta epeletan bizi dena. Gehienez, 800 metroko sakoneran bizi da. 20 eta 70 cm. arteko luzera du.
Tetragonurus cuvieri, noto comunemente come tetragonuro, è un pesce osseo marino della famiglia Tetragonuridae.
Il tetragonuro ha una distribuzione molto ampia, soprattutto nei mari caldi e temperati, che spazia dall'Oceano Indiano occidentale al Mar Mediterraneo e dall'Oceano Atlantico sia orientale che occidentale fino all'Oceano Pacifico. Nei mari italiani è abbastanza comune.
Specie batipelagica. Gli adulti vivono principalmente a profondità medio-alte, che variano dai 100 agli 800 metri.
Ha corpo di colore uniformemente bruno-nerastro con riflessi violacei, allungato, coperto da scaglie ctenoidi molto vistose e ruvide a causa delle creste rigide che le percorrono. La linea laterale è presente ma non evidente. Il peduncolo caudale ha due carene per lato. La prima pinna dorsale è bassa, allungata, con 15 raggi spiniformi molto brevi, cui fa seguito la seconda, più elevata, breve, e formata solo da raggi molli. Le pinne pettorali sono di piccole dimensioni, così come le ventrali e la pinna anale. Gli occhi sono di grandi dimensioni rispetto al cranio. La mandibola è sporgente. La specie è dotata di denti piccoli, appuntiti e molto numerosi. Gli adulti non possiedono la vescica natatoria. Il muso è senza squame.
Raggiunge i 70 cm di lunghezza.
La sua biologia è poco conosciuta. I giovanili si incontrano spesso anche in superficie: si riparano presso le meduse, gli ctenofori, i tunicati pelagici ed altri grandi organismi del plancton.
Gli adulti si cibano esclusivamente di meduse, ctenofori ed altri organismi molli, mentre i giovani si nutrono di organismi planctonici di piccole dimensioni. A causa della sua particolare dieta, le carni del tetragonuro sembra che siano tossiche.
La riproduzione avviene tutto l'anno, le uova sono pelagiche.
Le catture sono occasionali con reti a strascico. Non ha alcun valore economico, vista anche la probabile tossicità delle carni.
Tetragonurus cuvieri, noto comunemente come tetragonuro, è un pesce osseo marino della famiglia Tetragonuridae.
Tetragonurus cuvieri is een straalvinnige vissensoort uit de familie van hoekstaarten (Tetragonuridae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1810 door Risso.
Bronnen, noten en/of referenties
小眼方尾鯧，為輻鰭魚綱鱸形目鯧亞目方尾鯧科的其中一種，分布於全球三大洋海域，棲息深度1-800公尺，本魚體狹長，體色黑褐色，尾部及頭部白色，胸鰭及腹鰭小，背鰭硬棘15-21枚;背鰭軟條12-15枚;臀鰭硬棘1枚;臀鰭軟條11-13枚，體長可達70公分，為外洋性魚類，成群活動，屬肉食性，以水母及櫛水母為食，有雪卡魚中毒的報告。
这是一篇與鱸形目相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 小眼方尾鯧，為輻鰭魚綱鱸形目鯧亞目方尾鯧科的其中一種，分布於全球三大洋海域，棲息深度1-800公尺，本魚體狹長，體色黑褐色，尾部及頭部白色，胸鰭及腹鰭小，背鰭硬棘15-21枚;背鰭軟條12-15枚;臀鰭硬棘1枚;臀鰭軟條11-13枚，體長可達70公分，為外洋性魚類，成群活動，屬肉食性，以水母及櫛水母為食，有雪卡魚中毒的報告。
