Anarhichas orientalis és una espècie de peix de la família dels anaricàdids i de l'ordre dels perciformes.[9]
Hom creu que assoleix la maduresa sexual en arribar als 15-17 cm de llargada[16] i la reproducció té lloc a la primavera i l'estiu, encara que el nombre d'ous (d'entre 4 i 4,5 cm de diàmetre)[16] posts per la femella és desconegut.[14] Les larves són pelàgiques.[17][10]
Menja invertebrats de closca dura (com ara, crancs i musclos).[18][14]
Sembla que forma part de la dieta de la foca ocel·lada (Pusa hispida), d'acord amb les observacions de la depredació d'aquesta espècie de foca sobre Anarhichas denticulatus.[19]
És un peix marí, demersal[20] (fins als 100 m de fondària,[21] normalment entre 10 i 70)[12] i de clima temperat (88°N-40°N, 135°E-60°W), el qual viu al Pacífic nord: els fons sorrencs o rocallosos[22] coberts d'algues o grava[14] des de Hokkaido (el Japó)[22][23] i la mar d'Okhotsk[21][24][25][26][27][28] fins al mar de Bering[18][29][30][31][32] i l'Àrtic canadenc[33] (els Territoris del Nord-oest[19] i Nunavut),[34][15][35][20][36][37][11][38][39][40][41] incloent-hi les illes Pribilof i del Comandant i les mars de Beaufort[42] i dels Txuktxis.[43][44][45][46][12][5][13][47][48]
Les seues principals amenaces inclouen l'extracció litoral de gas i petroli, el desenvolupament costaner i les activitats marítimes.[15]
És inofensiu per als humans[13] i, quan el glaç comença a formar-se al voltant de la costa durant l'hivern, migra a alta mar.[14]
Anarhichas orientalis és una espècie de peix de la família dels anaricàdids i de l'ordre dels perciformes.
Der Bering-Seewolf (Anarhichas orientalis) ist das pazifische (daher „östliche“, orientalis) Pendant zum Atlantischen Seewolf (Katfisch, A. lupus).
Er erreicht (nachgewiesen) 112 cm Länge bei 15 kg Gewicht und einem Alter von 17 Jahren (wird aber wahrscheinlich auch größer und älter). Der fast zylindrische Rumpf ist hell- bis dunkelbraun marmoriert (mitunter fast gebändert). Die kleine rundliche Schwanzflosse wird von der Rücken- und Afterflosse fast berührt. Flossenformel: D 83-86, A 54, C 19, P 22. Im Oberkiefer stehen vier Paar Reißzähne; das Gebiss wirkt insgesamt aber etwas weniger wuchtig als beim Katfisch.
Über die Biologie ist sehr wenig bekannt. Die Nahrung besteht aus Schnecken (z. B. Buccinum), Muscheln (z. B. Mya), Krabben, Seeigeln (z. B. Strongylocentrotus), Seesternen, mitunter auch Fischen. Gelaicht wird im Oktober und November. Zweifellos bewacht er seinen Klumpen sehr großer Eier. Allein die lokalen Eskimos (Alaska, Kanada) betreiben Subsistenzfischerei auf ihn, so dass er noch nicht gefährdet sein dürfte.
Felsige Schelfgebiete (10–100 m Tiefe) des Nordpazifiks zwischen Hokkaidō, den Aleuten und Alaska, aber nur stellenweise nachgewiesen. Noch weniger weiß man über seine arktische Verbreitung – er ist hier nur vom Bathurst Inlet (Kanada) nachgewiesen.
Der Bering-Seewolf (Anarhichas orientalis) ist das pazifische (daher „östliche“, orientalis) Pendant zum Atlantischen Seewolf (Katfisch, A. lupus).
Anarhichas orientalis, the Bering wolffish, is a marine fish in the family Anarhichadidae, the "wolffish".[2]
The Bering wolffish has an elongate and laterally compressed body, with a thin caudal peduncle. It has a steep snout, and, like other wolffish, has long, canine teeth that protrude out past the tips of the jaws.[3]
It can grow to 112 cm and 15 kg in weight, is dark brown in colour and lacks any distinct markings other than some slight blotching or palish marbling.[4] The head of juveniles may have multiple dark spots and four to five dark coloured longitudinal stripes on the upper body.[3]
The head length is approximately 19 to 21 percent of the total body length.
This species differs from the five other species in the genus in having at least 53 anal rays, 81 to 86 dorsal fin spines, and more rounded, deeper caudal fins.[3]
The Bering wolffish species has an inconsistent distribution. It is found from the Northeastern Pacific Ocean from Hokkaido to the Sea of Okhotsk, to Alaska. Although insufficiently documented, it is also known to occur across the Northwestern Pacific, the Bering Sea and Arctic Ocean.[3]
The Bering wolffish lives on rocky, gravel and sandy substrates,[4] and algae-encrusted bottoms in shallow, inshore locations.[3] The Bering wolffish resides in depths of 1-2 to 10-50 meters.[5]
Bering wolffishes are known to practice nesting habits. They produce very big eggs which hatch into larvae remaining in the pelagic zone.[3]
Benthic invertebrates such as crabs and molluscs.[3][4]
Anarhichas orientalis, the Bering wolffish, is a marine fish in the family Anarhichadidae, the "wolffish".
El Pez lobo del Pacífico o Pez lobo de Bering (Anarhichas orientalis) es un pez marino de la familia Anarhichadidae, el "pez lobo".[1]
El pez lobo del Pacífico tiene un cuerpo alargado y comprimido, con un delgado caudal pedúnculo. Como otros peces lobo tiene largos dientes afiliados que sobresalen fuera de sus mandíbulas.[2]
Puede crecer hasta 112 cm y 15 kg de peso, es de color marrón oscuro y carece de cualquier marca distintiva. La cabeza de los ejemplares juveniles puede tener manchas oscuras múltiples y de cuatro a cinco rayas longitudinales oscuras en el cuerpo superior.[2]
La longitud de cabeza es aproximadamente de 19 a 21 por ciento de la longitud de cuerpo total.
Esta especie difiere de las otras cinco especies de su género teniendo al menos 53 rayos anales, de 81 a 86 espinas en la aleta dorsal, y más profundos caudales en las aletas.[2]
El pez lobo del Pacífico tiene una distribución inexacta. Vive principalmente en el océano Pacífico Norte de Hokkaido al Mar de Ojotsk, a Alaska. A pesar de que está insuficientemente documentado, se sabe también que vive en el Mar de Bering y el Océano Ártico.[2]
El pez lobo del Pacífico vive en suelos pedregosos, grava y sustratos arenosos. También suele pacer en praderas submarinas de algas.[3][2]
Se alimenta de invertebrados como cangrejos y moluscos.[2][3]
Datos: Q28810
Multimedia:
Especies: Anarhichas orientalis
El Pez lobo del Pacífico o Pez lobo de Bering (Anarhichas orientalis) es un pez marino de la familia Anarhichadidae, el "pez lobo".
Anarhichas orientalis Anarhichas generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Anarhichadidae familian.
Anarhichas orientalis Anarhichas generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Anarhichadidae familian.
Anarhichas orientalis, ou Poisson-loup de Béring, est un poisson de la famille des Anarhichadidae[1].
À maturité, il peut atteindre une taille de 112 cm et une masse de 15 kg[2]. La tête des spécimens juvéniles peut présenter plusieurs taches sombres ainsi que quatre à cinq bandes longitudinales colorées sur le haut du corps[3].
L'espèce se nourrit d'invertébrés présent au fond des eaux (en), tels que crabes et mollusques[3],[2].
Anarhichas orientalis, ou Poisson-loup de Béring, est un poisson de la famille des Anarhichadidae.
À maturité, il peut atteindre une taille de 112 cm et une masse de 15 kg. La tête des spécimens juvéniles peut présenter plusieurs taches sombres ainsi que quatre à cinq bandes longitudinales colorées sur le haut du corps.
Atlantska vukoriba (lat. Anarhichas orientalis), riba iz roda atlantskih vukova, pordica Anarhichadidae. Odlikuje se velikom glavom (petina trijela) i velikim ustima, a službeno se smatra da naraste najviše do 112 centimetara, i s težinom od 15 kilograma.
Japanski ribar Hiroshi Hirasaka u rujnu 2015. godine ulovio daleko veći primjerak kod obale Hokkaida, što je moguće povezano sa nuklearnom katastrofom u nuklearnoj elektrani Fukushima I u Fukushimi 2011. godine[1][2].
A. orientalis živi oko otoka Hokkaida i od Ohotskog do Beringovog mora i uz arktičku Kanadu. Zadržava se uz stjenovita morska dna gdje se hrani školjkašima.
Anarhichas orientalis er steinbítstegund.[1]
Líkt og aðrir steinbítar er hann með langar útstæðar vígtennur.[2] Hann verður 112 sm langur og 15 kg að þyngd..[3]
Anarhichas orientalis er með óreglulega útbreiðslu. Hann finnst frá norðaustur Kyrrahafi frá Hokkaido til Okhotskhafs, til Alaska. Hann hefur einnig fundist (ekki nógu vel staðfest) í norðvestur Kyrrahafi, Beringshafi og Atlantshafi.[2]
Anarhichas orientalis er steinbítstegund.
Anarhichas orientalis is de vierde vertegenwoordiger van het vissengeslacht Anarhichas. De Beringzeewolf komt alleen voor in het noordelijk deel van de Grote Oceaan.
A. orientalis kan een lengte van 112 cm bereiken en een gewicht van 15 kg (mogelijk ook meer). De vis is donkerbruin gemarmerd. De staartvin is afgerond en raakt bijna aan zowel de rugvin en de buikvin. In de bovenkaak zitten vier paar tanden. Het gebit is minder groot als bij de Atlantische soorten.
Net als bij de andere zeewolfsoorten bestaat het voedsel uit slakken (bijvoorbeeld de wulk, Buccinum undatum), schelpen (bijvoorbeeld Mya), krabben, zee-egels (bijvoorbeeld Strongylocentrotus), zeesterren en soms vis.
De vis paait in oktober en november en bewaakt zijn eieren. Op deze vis bestaat alleen een kleinschalige, ambachtelijke visserij door de Inuit van Alaska en Noord-Canada. Over de ecologie en de verspreiding van deze zeewolf in deze noordelijke gebieden is nog veel niet bekend.
Bronnen, noten en/of referentiesStillahavshavskatt (Anarhichas orientalis) är en nordlig medlem av havskattfamiljen som finns i det nordligaste Stilla havet.
Som alla havskatter är stillahavshavskatten långsträckt med ett stort huvud med kraftiga käkmuskler och stora tänder.[3] Ryggfenan täcker nästan hela ryggen och består enbart av taggstrålar, 83 till 88 stycken, medan analfenan, som börjar ungefär mitt på kroppen, endast har mjukstrålar, mellan 53 och 54 stycken.[4] Kroppsfärgen är mörkbrun med ljusare fläckar.Ungfiskarna har 3 till 5 mörka strimmor längs sidorna, och fläckar på huvudet. Arten kan bli upp till 115 cm lång och väga 15 kg.[5]
Arten är en bottenlevande havsfisk som kan påträffas ner till 100 m. Vanligaste djupet är dock 10 till 70 m.[4] Den föredrar klippbottnar, gärna med algväxtlighet, grus- eller sandbottnar. Under vintern lever den på djupare, isfritt vatten, men drar sig närmare kusten när klimatet blir varmare. Födan består av ryggradslösa djur med hårt skal som krabbor och musslor. Lektiden inträffar troligtvis under vår och sommar, men litet är känt om artens fortplantning.[5]
Stillahavshavskatten finns i norra Stilla havet från Hokkaido i Japan och Ochotska havet till Berings hav.[4] Den har också påträffats lokalt i arktiska Kanada[5].
Stillahavshavskatt (Anarhichas orientalis) är en nordlig medlem av havskattfamiljen som finns i det nordligaste Stilla havet.
Cá sói Bering (Anarhichas orientalis) là một loài cá sói trong họ Anarhichadidae.[1] Loài cá này được tìm thấy từ Đông Bắc Thái Bình Dương từ Hokkaido đến biển Okhotsk, đến Alaska. Mặc dù không được ghi chép đầy đủ trong các tài liệu, loài cá nó cũng được người ta nhận thấy có hiện diện trên khắp Tây Bắc Thái Bình Dương, biển Bering và Bắc Băng Dương.
Bài viết chủ đề bộ Cá vược này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Cá sói Bering (Anarhichas orientalis) là một loài cá sói trong họ Anarhichadidae. Loài cá này được tìm thấy từ Đông Bắc Thái Bình Dương từ Hokkaido đến biển Okhotsk, đến Alaska. Mặc dù không được ghi chép đầy đủ trong các tài liệu, loài cá nó cũng được người ta nhận thấy có hiện diện trên khắp Tây Bắc Thái Bình Dương, biển Bering và Bắc Băng Dương.
Anarhichas orientalis Pallas, 1814
Синонимы
Дальневосточная зубатка[1](лат. Anarhichas orientalis) — вид лучепёрых рыб, относящийся к семейству зубатковых.
Тело удлинённое, несколько сжато с боков, покрыто циклоидной чешуёй. Спинной плавник очень длинный с 83—88 мягкими лучами, доходит до основания хвостового плавника. В длинном анальном плавнике 53—55 мягких лучей. Хвостовой плавник закруглённый, не сливается со спинным и анальным плавниками[1]. Дальневосточная зубатка отличается от атлантических представителей рода Anarhichas большим количеством позвонков (86—88) и лучей в анальном плавнике.
Максимальная длина тела 112 см[2].
Окраска взрослых особей тёмная и однотонная, у молоди есть тёмные полосы, идущие вдоль тела. По мере вырастания рыбы они распадаются на пятна, которые постепенно исчезают. Зубы бугорковидные, очень прочные.
Дальневосточная зубатка встречается у берегов Азии от острова Хоккайдо на юге до восточного побережья Камчатки на севере, а ещё у Командорских и Алеутских островов, у островов Прибылова и в Чукотском море. Многочисленна в заливе Нортон на Аляске. Населяет заросли прибрежной морской растительности.
Дальневосточная зубатка кормится моллюсками, иглокожими, ракообразными и рыбой. Взрослое животное способно своими челюстями дробить очень толстые раковины.
Икра крупная, вымётывается летом. Мальки ведут пелагический образ жизни.
Хозяйственного значения этот вид не имеет, хотя в заливе Нортон дальневосточную зубатку ловят эскимосы. Они закладывают её шкуру между швов обуви и одежды. Намокнув, шкура набухает, стягивает швы и делает их непромокаемыми.
Дальневосточная зубатка(лат. Anarhichas orientalis) — вид лучепёрых рыб, относящийся к семейству зубатковых.
.jpg)
オオカミウオ（狼魚、学名：Anarhichas orientalis、英名：Bering wolffish）は硬骨魚綱スズキ目オオカミウオ科に属する海水魚。歯が鋭く恐ろしげな顔つきからその名がある。
東北地方北部からオホーツク海、ベーリング海の水深50-100メートルの岩礁域に生息する。
全長1m[1]。体色は暗青色、又は暗褐色、黒色、赤褐色。オオカミウオ科はゲンゲ亜目に属するギンポの仲間で、本種も他のギンポ類と同じく細長い体をしている。
口には強大な歯が並んでおり、これで貝類をかみ砕いたり、甲殻類をかみ切って食べる。
オオカミウオはその特徴的で恐ろしい顔つきから水族館でよく飼われる。その顔つきに似合わず普段の性質は臆病。浅虫水族館（青森市）では2016年と2017年に日本の飼育下では初と見られる孵化に成功したが、稚魚の多くは死んだ。おとなしいとはいえ堅い貝殻も噛み砕く強力な歯と顎を持っており、油断は禁物である。不用意に指で突くなどすることは、刺激を与えて噛みつかれる恐れがあり、好ましくない。
食用になるが、日本では地魚として扱われる程度で一般的とはいえない。しかし肉は淡白な白身でフライやムニエルにして美味である。
この項目は、魚類に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（Portal:生き物と自然/プロジェクト:生物）。 
