La mòllera de fang, la mòllera pigada, la mòllera bròtola, la mòllera pigallada, la fura, la molla, la mamona, la bròtola o la bròtola pigada[4] (Phycis blennoides) és una espècie de peix de l'ordre dels gadiformes.[5]
Té lloc des del gener fins al maig, la fecundació és externa i els pares no protegeixen llurs cries.[14][15]
Es nodreix de crustacis i d'altres invertebrats, i, rarament, de peixos.[16][17][18]
És depredada pel sorell blancal (Trachurus mediterraneus) i el lluç (Merluccius merluccius).[19][20][21]
És un peix marí, bentopelàgic, oceanòdrom,[22] de clima temperat (71°N-20°N, 25°W-36°E) i que viu entre 10-1.047 m de fondària[23] (normalment, entre 100 i 450)[17] en fons sorrencs o fangosos.[9]
Es troba a l'Atlàntic oriental (des de Noruega i Islàndia fins al Cap Blanc -Mauritània-)[24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41] i la Mediterrània.[42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59][60][61][62]
Pot assolir els 20 anys d'edat.[9][17]
La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal. Es pesca amb arts d'arrossegament, tresmalls i palangres de fons.[63][13] És molt comuna als mercats car la seua carn és tova i de bona qualitat. Es comercialitza fresca i, també, com a farina de peix.[17]
És inofensiva per als humans.[9]
La mòllera de fang, la mòllera pigada, la mòllera bròtola, la mòllera pigallada, la fura, la molla, la mamona, la bròtola o la bròtola pigada (Phycis blennoides) és una espècie de peix de l'ordre dels gadiformes.
Der Helle Gabeldorsch (Phycis blennioides) oder auch Großer Gabeldorsch ist eine Salzwasserfischart, die zur Familie der Gabeldorsche gehört. Im Englischen wird er auch "Greater forkbeard" genannt.
Der Helle Gabeldorsch weist eine Länge von 20 cm bis 40 cm, selten auch bis zu 50 cm auf. Der Rücken ist silbrig hellgrau und die Bauchseite silbrig weiß. Der Unterkiefer ist leicht unterständig. Er besitzt einen Bartfaden, zwei Rückenflossen, wobei erstere kurz und hoch und zweitere flach und bis zur Schwanzflosse gezogen ist. Die Afterflosse ist ebenfalls flach und reicht bis zur Schwanzflosse. Sein Fleisch gilt als schmackhaft. Sein Maximalalter beträgt ungefähr 20 Jahre[1].
Der Helle Gabeldorsch lebt hauptsächlich im Mittelmeer und im Nordostatlantik, seltener ist er in der Nordsee anzutreffen.
Bevorzugt hält sich der Helle Gabeldorsch in größeren Tiefen bis 800 Metern auf (ausgewachsene Exemplare auch bis 1200 Meter[2]), dabei bevorzugt er schlammigen oder sandigen Grund. Jungfische halten sich küstennah auf. Die Nahrung besteht aus Krebstieren und kleineren Fischen.[3]
Der Helle Gabeldorsch gehört neben dem Dunklen Gabeldorsch (Phycis phycis) und dem Langflossen-Gabeldorsch (Phycis chesteri) zur Gattung Phycis, welche wiederum zur Familie der Gabeldorsche gehört.
Werner De Haas, Fredy Knorr: Was lebt im Meer an Europas Küsten? Franckh`sche Verlagshandlung, W. Keller &Co., Stuttgart, 1965, Seite 274
Der Helle Gabeldorsch (Phycis blennioides) oder auch Großer Gabeldorsch ist eine Salzwasserfischart, die zur Familie der Gabeldorsche gehört. Im Englischen wird er auch "Greater forkbeard" genannt.
Phycis blennoides, the greater forkbeard, is a species of fish belonging to the family Phycidae.[1]
It is native to Europe, Northern Africa, Northern America.[1]
Phycis blennoides, the greater forkbeard, is a species of fish belonging to the family Phycidae.
It is native to Europe, Northern Africa, Northern America.
La brótola de fango es la especie Phycis blennoides, un pez marino de la familia de los fícidos distribuido por el Mediterráneo occidental, mar Jónico y por la costa este del océano Atlántico, desde la península de Cabo Verde en África hasta el norte de Noruega, incluyendo Islandia, las islas Azores y las islas Canarias.[1]
La longitud máxima descrita es de 110 cm, aunque lo normal es que no superen los 45 cm; no tienen espinas en ninguna de las aletas, con unas aletas pectorales muy alargadas alcanzando el origen de la aleta anal; el cuerpo es alargado, de color castaño a gris-rojo en el dorso y más pálido en el vientre.[1]
Es una especie bentopelágica marina, oceanódroma,[2] que normalmente se la puede encontrar entre 100 y 450 metros de profundidad, aunque suele aparecer también hasta más de 1000 metros de profundidad;[3] se dispone sobre el lecho marino de suelos arenosos y fango, donde se alimenta de pequeños peces y crustáceos.[1]
Es un pez codiciado en la pesca y comercializado en importantes volúmenes,[1] alcanzando en el mercado un precio medio.[4]
|coautores= (ayuda) La brótola de fango es la especie Phycis blennoides, un pez marino de la familia de los fícidos distribuido por el Mediterráneo occidental, mar Jónico y por la costa este del océano Atlántico, desde la península de Cabo Verde en África hasta el norte de Noruega, incluyendo Islandia, las islas Azores y las islas Canarias.
Lohitako lotxa (Phycis blennoides) ur gaziko arraina da, Phycidae familiakoa
Ekialdeko Ozeano Atlantikoan eta mendebaldeko Mediterraneon, 100–450 metro arteko sakoneran bizi da.[1] Zaila da 45 cm. baino gehiago izatea. Jateko ona da.[2]
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Lohitako lotxa (Phycis blennoides) ur gaziko arraina da, Phycidae familiakoa
Ekialdeko Ozeano Atlantikoan eta mendebaldeko Mediterraneon, 100–450 metro arteko sakoneran bizi da. Zaila da 45 cm. baino gehiago izatea. Jateko ona da.
A bertorella é un peixe mariño da familia dos fícidos (Phycidae), dentro da orde dos Gadiformes.
Distínguense dúas especies: a bertorella da lama[1] (Phycis blennoides, Brünnich 1768) e a bertorella de rocha (Phycis phycis, Linnaeus 1766).
O corpo é longo e afiado, alcanzando tamaños máximos de ata 110 cm con pesos máximos de 3,5 kg (Fish Base), aínda que o habitual é que veñan medindo entre 30 e 45 cm. O corpo é alargado, de cor castaña ou gris avermellada no dorso, aclarando cara o branco no ventre.
As aletas non posúen radios espiñosos, se ben a primeira dorsal presenta os primeiros radios claramente alargados. Nas aletas pectorais hai un primeiro radio libre moi longo, que alcanza o nacemento da aleta anal.
Un elemento característico son as pequenas barbas na queixada inferior, que tamén se presenta noutras especies de gadiformes, e de aí os nomes populares de barbada ou faneca barbuda.
Habitan a costa oeste do Atlántico, entre os 20º Norte e os 71º Norte, desde Noruega e Islandia ata Cabo Verde en África. A área de distribución inclúe o Mediterráneo.
Son especies bentopeláxicas e oceanodromas, que viven en augas de profundidades comprendidas entre 100 e 450 m, pero tamén poden pescarse ata os 1000 metros.
Aliméntanse de peixes de fondo, crustáceose moluscos.
Ríos Panisse recolleu para estas especies o nome de bertorella (e mais bertoella, bertorello ou bertuella) xunto cunha ampla sinonimia na costa galega: abretán, abrotia, barbada (de altura, de fóra), babosa, basoca, bertán, cangrexa, faneca barbuda ou lorcha, ademais dos castelanismos brota e brótola.
A bertorella é un peixe mariño da familia dos fícidos (Phycidae), dentro da orde dos Gadiformes.
Distínguense dúas especies: a bertorella da lama (Phycis blennoides, Brünnich 1768) e a bertorella de rocha (Phycis phycis, Linnaeus 1766).
La musdea bianca (Phycis blennoides) è un pesce di mare dell famiglia Phycidae (che solo secondo alcuni Autori è da scorporarsi dalla famiglia Gadidae)
È presente nel mar Mediterraneo e nell'Oceano Atlantico settentrionale tra il Marocco e la Norvegia settentrionale, compresa l'Islanda e le Azzorre. È comune nei mari italiani, soprattutto nel mar Tirreno e nel mar Ligure.
Frequenta fondali fangosi a profondità elevate, tra 100 e 800 metri ma i piccoli esemplari si possono reperire sottocosta.
Questa specie è molto simile alla musdea, ha però corpo più allungato e compresso lateralmente. Le pinne dorsali sono due, la prima è triangolare, porta una macchia nera all'apice ed è molto più piccola della seconda che, invece, è molto lunga e bassa e spesso porta una macchia scura al centro. La pinna anale è simmetrica alla seconda dorsale, le pinne ventrali sono formate da un filamento bifido che raggiunge e supera l'inizio della pinna anale (in Phycis phycis sono più brevi), le pinne pettorali sono piccole e le pinna caudale è piccola e con bordo convesso. Gli occhi sono più grandi che nella congenere ed è presente un piccolo barbiglio sotto la mandibola. La bocca è molto ampia.
Il colore è chiaro, beige rosato o giallastro, che sul dorso assume riflessi violacei. Le pinne impari possono avere bordo scuro e può essere presente una macchia nerastra sull'opercolo branchiale.
È predatrice e si nutre soprattutto di pesci e crostacei.
Primaverile, le larve ed i giovanili fino a 3 cm fanno vita pelagica e sfoggiano una livrea azzurro argentea.
Si cattura talvolta in modo abbondantissimo con le reti a strascico e con i palamiti; le sue carni sono simili a quelle del nasello ma meno pregiate perché molli.
La musdea bianca (Phycis blennoides) è un pesce di mare dell famiglia Phycidae (che solo secondo alcuni Autori è da scorporarsi dalla famiglia Gadidae)
Phycis blennoides is een straalvinnige vissensoort uit de familie van Oost-Atlantische gaffelkabeljauwen (Phycidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1768 door Brünnich.
Bronnen, noten en/of referenties
Skjellbrosme er en art i gruppen skjellbrosmefamilien. Den ligner på brosme, men har to ryggfinner. Den blir vanligvis ca. 60 cm lang, men kan bli opp til 110 cm.
Den er hovedsakelig nattaktiv, og lever av krepsdyr og småfisk.
Den er en dypvannsfisk som i Norden fanges på 150-375 meters dyp, over myke substrater. Lenger sør og noen ganger i Norge kan arten komme inn på grunnere vann, men den kan også gå ned til 800 meters dyp.
Skjellbrosme er en art i gruppen skjellbrosmefamilien. Den ligner på brosme, men har to ryggfinner. Den blir vanligvis ca. 60 cm lang, men kan bli opp til 110 cm.
Den er hovedsakelig nattaktiv, og lever av krepsdyr og småfisk.
Den er en dypvannsfisk som i Norden fanges på 150-375 meters dyp, over myke substrater. Lenger sør og noen ganger i Norge kan arten komme inn på grunnere vann, men den kan også gå ned til 800 meters dyp.
Fjällbrosme (Phycis blennoides) är en fisk i familjen skärlångefiskar.
Fjällbrosmen har två ryggfenor, en främre, som är kort och hög, och en bakre som är mycket lång och når nästan ända till stjärtfenan. Även analfenan är lång. Färgen är gråröd till brunaktig upptill, ljusnande mot buken. Den har trådormade bukfenor och en skäggtöm under hakan. Fisken blir från 60 till 110 centimeter lång. Vikten når upp till 3,5 kilogram. Fjällen är mycket stora.[1]
Utseendemässigt påminner den om lubben.[1]
Fjällbrosmen är en sydlig fisk som under årens lopp blivit vanligare även norrut. Den återfinns från Islands sydkust ner mot Brittiska öarna, bort mot norska kusten och söderöver längs östra atlantkusten ner mot Medelhavet och Marocko. I Sverige förekommer den i Skagerack och Kattegatt.[1]
Den lever nära sand- och lerbottnar på vanligen 150-375 meters djup, även om den kan gå upp till så grunda vatten som 10 meter och ner till så djupa som 800 meter (i östra Medelhavet ända ner till 1050 meter)[2]. Ungfiskar går högre upp[2]. Fjällbrosmen är främst nattaktiv och lever ensam eller i stim nära botten, där den fångar kräftdjur och mindre fiskar.[1]
Den leker under vår till försommar i Medelhavet[1].
Livslängden är minst 20 år[1].
Fjällbrosme (Phycis blennoides) är en fisk i familjen skärlångefiskar.
鳚狀褐鱈，為輻鰭魚綱鱈形目褐鱈科的其中一種，分布於東大西洋挪威至冰島布朗角、西非及地中海海域，深度10-1047公尺，體長可達110公分，棲息在沙泥底質底中層水域，會進行洄游，以魚類及甲殼類為食，生活習性不明，為高經濟價值食用魚。
这是一篇與鱈形目相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 鳚狀褐鱈，為輻鰭魚綱鱈形目褐鱈科的其中一種，分布於東大西洋挪威至冰島布朗角、西非及地中海海域，深度10-1047公尺，體長可達110公分，棲息在沙泥底質底中層水域，會進行洄游，以魚類及甲殼類為食，生活習性不明，為高經濟價值食用魚。
