Ar moulleg (Trisopterus luscus pe Gadus luscus) a zo ur pesk mor.
La mòllera fosca, el capellà, el capellà fosc, la faneca o la mòllera (Trisopterus luscus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids.[5] que habita a l'Atlàntic oriental (des de les illes Britàniques[6][7][8][9] i Skagerrak fins a la costa africana, incloent-hi les illes litorals) i la Mediterrània occidental.[10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37]
Pot arribar a fer 46 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30). Té el cos ovalat, aplanat lateralment i de color marró clar al dors i grisenc als flancs, el qual esdevé argentat al ventre. Té quatre o cinc grans franges transversals i fosques als flancs i una taca fosca a la vora superior de la base de l'aleta pectoral. Ulls força grossos. Barbeta del mentó ben desenvolupada. Té tres aletes dorsals i dues d'anals. Aletes pelvianes amb radis lleugerament allargats. L'anus està per sota de la meitat de la primera aleta dorsal.[14][38][39][40][41]
És un peix d'aigua marina i salabrosa, bentopelàgic, oceanòdrom[42] i de clima temperat (62°N-25°N, 19°W-16°E), el qual viu entre 30 i 100 m de fondària a l'exterior de la plataforma continental, encara que es desplaça a les àrees costaneres per a fresar.[14][43] És un peix gregari i els exemplars immadurs formen grans moles.[14] És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de quatre anys.[44][14]
Menja crustacis bentònics i, també, peixets, mol·luscs i poliquets.[35][45]
És depredat pel rap (Lophius piscatorius) -a Irlanda-,[46] el lluç europeu (Merluccius merluccius) -Portugal-,[47] la lluerna verda (Chelidonichthys gurnardus),[48] la foca comuna (Phoca vitulina), la clavellada (Raja clavata) -la Gran Bretanya-[49] i el dofí mular (Tursiops truncatus) -la Gran Bretanya-.[50][51][52]
La mòllera fosca, el capellà, el capellà fosc, la faneca o la mòllera (Trisopterus luscus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids. que habita a l'Atlàntic oriental (des de les illes Britàniques i Skagerrak fins a la costa africana, incloent-hi les illes litorals) i la Mediterrània occidental.
Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Gadidae ydy'r Codyn Llwyd sy'n enw gwrywaidd; lluosog: còd llwyd (Lladin: Trisopterus luscus; Saesneg: Trisopterus luscus).
Mae ei diriogaeth yn cynnwys Ewrop ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.
Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.[1]
Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Gadidae ydy'r Codyn Llwyd sy'n enw gwrywaidd; lluosog: còd llwyd (Lladin: Trisopterus luscus; Saesneg: Trisopterus luscus).
Mae ei diriogaeth yn cynnwys Ewrop ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.
Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.
Der Franzosendorsch (Trisopterus luscus[1]) ist ein Meeresfisch aus der Familie der Dorsche (Gadidae). Er kommt im östlichen Atlantik und einigen Nebenmeeren vor. Sein Verbreitungsgebiet reicht von den Britischen Inseln über die südliche Nordsee bis in den Skagerrak und über die Biskaya bis an die Küste Westafrikas. Außerdem lebt er im nordwestlichen Mittelmeer.
Der Franzosendorsch wird maximal 46 Zentimeter lang, bleibt für gewöhnlich aber bei einer Länge von 30 Zentimeter. Die Geschlechtsreife erlangt er bei einer Länge von 21 bis 25 Zentimeter. Er hat eine typische Dorschgestalt mit einem relativ hochrückigen Körper, drei stachellosen Rücken- und zwei Afterflossen. Die vordersten Flossenstrahlen der Bauchflossen sind leicht verlängert. Der Oberkiefer steht vor. Die Kinnbartel ist gut entwickelt, die Maullänge entspricht dem Augendurchmesser. Der Körper ist oberseits hellbraun, an den Seiten grau mit vier oder fünf breiten, undeutlichen Querbinden und silbrig auf der Bauchseite. Am oberen Rand der Brustflossenbasis befindet sich ein dunkler Fleck. Der After liegt unterhalb der Mitte der ersten Rückenflosse.
Der Franzosendorsch lebt benthopelagisch über dem Schelf, auf Schlamm- und Sandböden in Tiefen von 30 bis 100, maximal bis 650 Metern. Er ernährt sich von kleinen Fischen und benthischen Wirbellosen wie Krebstieren, Weichtieren und Ringelwürmern. Franzosendorsche sind gesellig; noch nicht geschlechtsreife Tiere kommen in großen Schwärmen vor. Die Geschlechtsreife erreichen sie mit einem Alter von ein bis zwei Jahren, das höchste dokumentierte Alter liegt bei vier Jahren. Zum Laichen kommen die Fische in Küstennähe in Regionen von 50 Metern Tiefe oder weniger. Südlich der Britischen Inseln und im Mittelmeer laichen die Franzosendorsche im Winter.
Er wird bei der Schleppnetzfischerei als Beifang gefischt, hat aber keine große wirtschaftliche Bedeutung.Gleichwohl ist er ein schmackhafter Speisefisch, wenn er spätestens am Tag nach dem Fang gegessen wird. In französischen Küstenregionen wird er sehr geschätzt.
Der Franzosendorsch (Trisopterus luscus) ist ein Meeresfisch aus der Familie der Dorsche (Gadidae). Er kommt im östlichen Atlantik und einigen Nebenmeeren vor. Sein Verbreitungsgebiet reicht von den Britischen Inseln über die südliche Nordsee bis in den Skagerrak und über die Biskaya bis an die Küste Westafrikas. Außerdem lebt er im nordwestlichen Mittelmeer.
Trisopterus luscus (Latin pronunciation: [ˈtrisopterus ˈluskus]; bib, pout whiting, pout or most commonly pouting) is a seafish belonging to the cod family (Gadidae).
Pouting are found predominantly in European waters, especially around the south and west of the British Isles and in Scandinavian waters, although they can also be found in the Mediterranean and along the north African coast.[2] They can be found across rocky and sandy seabeds with smaller specimens being found close to the shore and larger pouting being moving further offshore. The greatest depths at which pouting can be found is 300 metres.[3] Pouting are generally a small fish, seldom exceeding 30 centimetres in length, although rare specimens can reach almost double this length. Pouting can reproduce before they reach two years of age and grow rapidly, reaching around 15 centimetres in length by the end of their first year. Pouting are a relatively short lived species, with the average lifespan thought to be around four years.[4]
Pouting are scavengers which feed on the seabed. They forage for any food source they can find with marine worms, shellfish and dead fish all making up their diet.[4] Due to their small size pouting are a source of prey for large species such as cod, bass and conger eels.
Pouting were previously ignored as a commercial fish, with pouting that were inadvertently caught by trawlers being either discarded at sea or processed into fishmeal.[4] Captured pouting are unlikely to survive when discarded.[5] However, the decline in the stocks of whitefish species such as cod and haddock has seen pouting acquire a growing value as a commercial fish,[4] and they are now available both as whole fish from fishmongers and supermarkets and are also used in fish products such as fish fingers and ready meals. Due to their naturally short lifespan and early breeding age pouting are seen as a relatively sustainable fish to eat.[6]
Trisopterus luscus (Latin pronunciation: [ˈtrisopterus ˈluskus]; bib, pout whiting, pout or most commonly pouting) is a seafish belonging to the cod family (Gadidae).
Faneca (Trisopterus luscus) es un pez de la familia Gadidae, a la que pertenecen también el bacalao (Gadus morhua). Se puede encontrar a lo largo de la costa europea. Normalmente crece hasta los 30 cm.
Faneca (Trisopterus luscus) es un pez de la familia Gadidae, a la que pertenecen también el bacalao (Gadus morhua). Se puede encontrar a lo largo de la costa europea. Normalmente crece hasta los 30 cm.
Paneka handia edo takart handia (Trisopterus luscus) Gadidae familiako arraina da, ipar-ekialdeko Ozeano Atlantikoan bizi dena[1].
Paneka handia edo takart handia (Trisopterus luscus) Gadidae familiako arraina da, ipar-ekialdeko Ozeano Atlantikoan bizi dena.
Partaturska (Trisopterus luscus) on Koillis-Atlantissa elävä pienehkö turskakalalaji.[1]
Muihin turskakaloihin verrattuna kala on muodoltaan jokseenkin korkea. Se on päältä vaaleanruskea tai vihertävä, hopeakylkinen, ja lähes valkoinen alta. Muiden turskien tavoin partaturskalla on kolme selkäevää ja kaksi peräevää. Sillä on selvä partasäie. Täysikasvuinen partaturska on keskimäärin 30 cm:n pituinen.[1]
Partaturska elää Koillis-Atlantin rannikolla lauhkeissa vesissä. Levinneisyys ulottuu Britteinsaarilta ja Pohjanmerestä Pohjois-Afrikan rannikolle ja myös Välimeren länsiosaan.[1]
Partaturska syö enimmäkseen äyriäisiä ja muita pohjaeläimiä, myös pikkukalaa.[1] Se liikkuu mannerjalustan ulkoreunoilla, mutta tulee matalampaan veteen (noin 50 m) kutemaan. Kala on kutukypsä noin 21 sentin pituisena. Nuoret kalat muodostavat suuria parvia. Partaturska voi elää nelivuotiaaksi.[1]
Partaturskaa saadaan lähinnä sivusaaliina ja käytetään ruoaksi.[1] Suurta taloudellista merkitystä sillä ei ole.
Partaturska (Trisopterus luscus) on Koillis-Atlantissa elävä pienehkö turskakalalaji.
Trisopterus luscus, communément appelé Tacaud commun ou simplement Tacaud, est un poisson marin de la famille des gadidés qui rassemble de nombreuses espèces d'une grande importance économique comme la morue, le merlan, l'aiglefin, etc. Comme les autres représentants du genre Trisopterus, il vit dans les mers peu profondes de l'Atlantique du nord-est.
Ce gadidé proche du lieu s'en distingue par un barbillon mentonnier, un corps plus trapu, une tache noire sur les pectorales, et son corps rayé de bandes verticales. Ces raies sont parfaitement visibles lorsqu'il est vivant, mais qui s’estompent rapidement une fois sorti de l'eau.
C'est un poisson souvent peu apprécié par les pêcheurs à l'appât naturel, car il se saisit volontiers des appâts « nobles » et chers (crevettes, encornets…) plutôt destinés aux lieux ou bars. En effet, ce poisson peut fréquenter les mêmes épaves ou lieux de pêche. Cependant sa capture simple, et le fait qu'il soit présent partout, des côtes jusqu'aux épaves du large, en font un poisson intéressant pour l'initiation à la pêche. Quand il se déplace en bancs, il peut parfois être pris « à la mitraillette » à la place du maquereau.
Ce poisson n’a pas une grande réputation gastronomique, sans doute en raison du fait que, sa chair se conservant très mal, il doit de préférence être mangé dans la journée qui suit la capture. Consommé très frais, il est toutefois excellent et est souvent apprécié des populations littorales.
Trisopterus luscus, communément appelé Tacaud commun ou simplement Tacaud, est un poisson marin de la famille des gadidés qui rassemble de nombreuses espèces d'une grande importance économique comme la morue, le merlan, l'aiglefin, etc. Comme les autres représentants du genre Trisopterus, il vit dans les mers peu profondes de l'Atlantique du nord-est.
A faneca (Trisopterus luscus L., antes Gadus luscus L.) é un peixe mariño da familia dos gádidos (Gadidae), de pequeno tamaño e comestíbel.
A faneca vive en augas relativamente pouco profundas, entre 30 e 100 m, do Atlántico noroccidental desde as inmediacións de Dinamarca, pasando polas costas das illas Británicas e a Península Ibérica, até a costa norteafricana. Vive tamén no Mediterráneo occidental.
Aínda que vive polo xeral afastado das costas, achégase a elas para desovar, meténdose daquela en profundidades inferiores aos 50 m, sendo entón doado encontrala nas proximidades das rochas e fondos areosos do litoral. É un peixe gregario.
É un peixe fusiforme, en xeral de tamaño pequeno ou mediano, aínda que algúns individuos adultos poden achegarse até os 45 cm de lonxitude[1]. Característica acusada é o desenvolvemento de barba no queixo, o que fai que tamén se lle denomine faneca barbuda ou, sinxelamente, barbuda. A pel presenta pequenas escamas. Ten tres aletas dorsais e dúas anais. A cor é predominantemente acastañada clara no dorso, e prateada na parte ventral, presentando lateralmente catro ou cinco franxas verticais algo máis escuras.
Reprodúcese durante a primavera, en augas polo xeral de menos de 50 m de profundidade. Os ovos son indiferenciábeles do plancto. A larva xorde logo de 10 ou 12 días, e adoita pasar a vivir nos rochedos e areais cercanos á costa.
Come pequenos crustáceos e peixiños, moluscos e poliquetos.
A faneca péscase con artes variadas desde arrastre a liña. Non é un peixe demasiado apreciado e, polo tanto tampouco buscado polo pescador, pois só ben fresco a súa carne, clara de cor, é saborosa, pero deteriórase moi logo; por outra banda é algo espiñento. En fresco, polo menos, en Galicia, logo de raspar as escamas, é comido despois de fritido lixeiramente, e previamente rebozado en fariña.
Do árabe fanâk "unha especie de garduña aficana", étimo primeiramente proposto por P. Barbier a inicios do século XX e aceptado por Antón Santamarina para o galego[2].
Á parte de faneca, que é o máis estendido (con faneca barbuda) denomínase tamén fodón, o de tamaño pequeno (nome máis habitual para o Gadus minutus), e con maiores dúbidas desígnase como bicallo e basoca.[3].
Noutros idiomas denomínase: faneca en castelán e portugués; mòllera fosca en catalán; paneka handia en vasco; gode, barraud, plouse, officier e tacaud en francés; bib, pout e pouting en inglés; Bartdosch e Franzosendorsch en alemán; steenbolk en holandés da variedade flamenga.
A faneca (Trisopterus luscus L., antes Gadus luscus L.) é un peixe mariño da familia dos gádidos (Gadidae), de pequeno tamaño e comestíbel.
La busbana bruna[1] (Trisopterus luscus), conosciuta anche come busbana francese (Regolamento (CE) N. 1581/2004) o merluzzetto bruno o merluzzo francese, è un pesce di mare della famiglia Gadidae.
Si tratta di una specie a distribuzione settentrionale, diffusa dalle coste del sud della Norvegia alla Manica ed al golfo di Guascogna, compreso il mar del Nord. La sua sporadica presenza nel mar Mediterraneo è dubbia.
Vive su fondi duri circoscritti e circondati dalla sabbia, come relitti o scogli isolati del largo, tra 10 e 300 metri di profondità.
Questo pesce ha l'aspetto tipico dei Gadiformes e abbastanza simile a quello del merluzzo, con tre pinne dorsali, due pinne anali e un barbiglio sotto il mento. La prima e l'ultima pinna dorsale sono assai più brevi della mediana, così come la pinna anale anteriore misura più del doppio della posteriore, le due pinne anali sono contigue. Le pinne pettorali sono piccole e anche le pinne ventrali non sono particolarmente sviluppate. La pinna caudale ha bordo troncato. L'occhio è piuttosto piccolo. La sagoma complessiva è abbastanza sviluppata in altezza. Si distingue dall'affine merluzzetto per alcuni particolari, come gli occhi più piccoli e il corpo più alto, per la caratteristica colorazione e per avere le pinne anali separate da un piccolo spazio.
Il colore è bruno rossiccio, disposto a larghe fasce brune separate da brevi fasce più chiare, il ventre può essere bianco; una piccola macchia nera è posta all'ascella delle pinne pettorali.
Misura fino a circa 30 cm, eccezionalmente fino a 46 cm.
Si ciba di invertebrati bentonici come molluschi e crostacei; gli esemplari grandi predano anche pesciolini e piccoli cefalopodi.
Avviene in primavera ma si può protrarre fino a fine estate. I giovani esemplari formano fitti banchi e vivono in acque basse.
Questa specie viene spesso catturata con le reti a strascico ma non ha importanza commerciale, a causa delle piccole dimensioni, nonostante che le sue carni siano simili a quelle del vero merluzzo.
La busbana bruna (Trisopterus luscus), conosciuta anche come busbana francese (Regolamento (CE) N. 1581/2004) o merluzzetto bruno o merluzzo francese, è un pesce di mare della famiglia Gadidae.
De steenbolk of steenwijting (Trisopterus luscus) is een vis uit de orde der kabeljauwachtigen. De volwassen vis is gemiddeld 30 cm en kan 47 cm lang worden.
De steenbolk is qua uiterlijk te vergelijken met een kabeljauw maar heeft als onderscheidend kenmerk een korter en hoger lichaam vanaf de zijkant gezien. De rug is koperbruin met een goudachtige lichtgevende schijn en de kleur verloopt naar lichter rossig bruin op de zijkanten. Verticaal over het hele lichaam bevinden zich donkerder strepen. Bij het begin van de borstvin zit een kleine, maar duidelijke zwarte vlek. Op de onderlip zit een baarddraad. De eerste rugvin is vrij klein, met 11-15 vinstralen (kabeljauw 14-16), de tweede rugvin heeft 20-28 vinstralen en de derde rugvin 15-22. De eerste aarsvin is vrij lang, 25-36 vinstralen (bij kabeljauw 19-23), de tweede heeft 17-22 vinstralen.[1]
De steenbolk is een schoolvis die als volwassen vis in groepen op een matige diepte zwemt in open water in de Noordzee. In zijn jeugd is de soort vooral te vinden in kleinere groepen of solitair in ondiepere wateren zoals in Nederland in de Zeeuwse wateren maar ook aan de monding van rivieren in Engeland. Trends in het voorkomen van de steenbolk worden sinds 1994 door de stichting ANEMOON met behulp van waarnemingen door sportduikers in de Oosterschelde en het Grevelingenmeer bijgehouden.
De steenbolk eet kleine visjes en een grote variatie aan schelpdieren en kreeftjes. Grotere exemplaren eten ook kleinere soortgenoten (kannibalisme). In de jeugd helpt de baarddraad met het navigeren op de rotsbodem op zoek naar prooidieren, zoals garnalen.
De paaitijd is van maart tot en met april. De eitjes worden afgezet in een schuimnest aan de oppervlakte van het water en daar bevrucht. Na gemiddeld 11 dagen komen de eitjes uit waarna de jonge vissen zeer snel groeien totdat ze geslachtsrijp zijn en naar dieper open water trekken. Een steenbolk kan een leeftijd van vier jaar bereiken.
Het belang voor de beroepsvisserij van de steenbolk is altijd gering geweest omdat het zachte visvlees snel bederft.[1] De steenbolk (steenwijting) is wel gewild bij zeehengelaars en de vis wordt dan vaak verwerkt tot een lekkerbekje.
Bronnen, noten en/of referentiesDe steenbolk of steenwijting (Trisopterus luscus) is een vis uit de orde der kabeljauwachtigen. De volwassen vis is gemiddeld 30 cm en kan 47 cm lang worden.
Skjeggtorsk (Trisopterus luscus) er en fiskeart i torskefamilien som ligner svært mye på sypike.
Skjeggtorsken blir inntil 45 cm lang og 3 kg tung. Vanlig størrelse er 20-30 cm. Den har tre ryggfinner, den første har 11-14 bløtstråler, den andre 20-24 bløtstråler og den tredje 18-20 bløtstråler. Den første gattfinnen har 30-34 bløtstråler, mens den andre har 19-22 bløtstråler. For å skille skjeggtorsk og sypike kan man trekke en linje fra gattåpningen til ryggsiden og den vil treffe midt på eller på fremre halvdel av første ryggfinne hos skjeggtorsk. Hos sypike vil den treffe bakkant av første ryggfinne. Skjeggtorsken kan ha en svart flekk ved roten av brystfinnene. Den er litt overbitt og har en tydelig skjeggtråd. Fargen er brun på ryggen og grå/sølvaktig mot buken.
Skjeggtorsken er utbredt i nordøstlige deler av Atlanterhavet, fra Marokko og nordover til Shetland og Skagerrak. Finnes også i vestlige deler av Middelhavet. I Norge finnes skjeggtorsken spredt langs kysten nord til Trondheim.
Skjeggtorsken lever vanligvis i små stimer på grunt vann 10-100 m, men i Middelhavet finnes den ned mot 300 m. Den liker seg rundt klipper, rev eller vrak.
Skjeggtorsken er en nattaktiv art som gjemmer seg i huler og sprekke om dagen. Den lever hovedsakelig av krepsdyr, småfisk og blekksprut. Gytingen foregår i mars – april på 50 – 70 m dyp.
Det blir tatt en del skjeggtorsk som bifangst i trål. Blir brukt som industrifisk.
Skjeggtorsk (Trisopterus luscus) er en fiskeart i torskefamilien som ligner svært mye på sypike.
Bielmik[3] (Trisopterus luscus) – gatunek ryby z rodziny dorszowatych.
W wodach wschodniego Atlantyku od Wysp Brytyjskich i cieśniny Skagerrak po Afrykę oraz w zachodniej części Morza Śródziemnego.
Żyje na głębokości 30 - 100 m, na zewnętrznej części szelfu kontynentalnego. Żyje stadnie, szczególnie młode osobniki tworzą duże ławice.
Zazwyczaj osiąga 30 cm (max. 46 cm) długości. Ciało wysokie, odbyt położony pod środkiem pierwszej płetwy grzbietowej. Średnica oka równa długości pyska. Pierwsze promienie płetw brzusznych lekko wydłużone. "Wąsik" na brodzie dobrze rozwinięty.
Grzbiet brązowy, boki szarosrebrzyste z 4 - 5 niewyraźnymi, poprzecznymi ciemnymi pasami. Ciemna plama przy podstawie płetw piersiowych.
Żywi się głównie bentonicznymi skorupiakami a także niewielkimi rybami, mięczakami i wieloszczetami.
Dojrzewa płciowo w wieku 1 - 2 lat przy długości 21 - 25 cm. Trze się od XII do VII.
Łowiony w rybołówstwie. Trzymany w akwariach wystawowych.
Trisopterus luscus. (ang.) w: Froese, R. & D. Pauly. FishBase. World Wide Web electronic publication. www.fishbase.org [dostęp 26 listopada 2010]
Bielmik (Trisopterus luscus) – gatunek ryby z rodziny dorszowatych.
A faneca (Trisopterus luscus) é um peixe ósseo da família Gadidae.
Peixe de até 20-25 cms de comprimento, alargado, com cabeça pequena; a mandíbula superior ultrapassa ligeriamente a inferior, a qual tem um barbilho de igual comprimento ao diâmetro da órbita do olho. O corpo é mais alto que o comprimento da cabeça, com a linha lateral um pouco curva na parte anterior. Tem três barbatanas dorsais, de 11-14, 20-24 e 18-20 raios moles cada uma. A barbatana pélvica tem 6 raios moles, anterior à peitoral, de 17, com uma mancha escura na base. Possui duas barbatanas posteriores próximas às dorsais, com 30-34 raios a primeira, que surge à altura da primeira dorsal, e 19-22 a segunda. Tem o ânus à altura da metade da primeira dorsal. Possui coloração bronze pálida sobre a linha lateral, com bandeado vertical mais escuro (4 ou 5 bandas), e cinzento prateado na zona ventral. As barbatanas mais escuras possuem um fino ponteado negro, sendo as peitorais ocre e as ventrais esbranquiçadas.
Os indivíduos jovens encontram-se em águas pouco profundas, em baixos rochosos ou arenosos, entre as rochas, atingindo a maturidade sexual ao fim de um ano de idade, enquanto que os adultos vivem em águas mais profundas, entre 30 e 100 metros de profundidade. Desova na Primavera, entre os 50 e os 70 metros, sendo os ovos dispersos pelas correntes. Alimenta-se de vermes que encontram enterrados com o barbilho, de crustáceos, calamares e outros peixes pequenos.
Das Ilhas Britânicas ao Mediterrâneo, comum em Portugal.
A faneca (Trisopterus luscus) é um peixe ósseo da família Gadidae.
Francoski molič (znanstveno ime Trisopterus luscus) je riba iz družine trsk, ki je razširjena ob Evropskih obalah na globinah med 30 in 100 metri. Zraste do 46 cm, povprečno pa okoli 30 cm. Najstarejši zabeleženi primerek je bil star 4 leta. Vrsta spolno dozori pri dolžini med 21 in 25 cm.
Francoski molič (znanstveno ime Trisopterus luscus) je riba iz družine trsk, ki je razširjena ob Evropskih obalah na globinah med 30 in 100 metri. Zraste do 46 cm, povprečno pa okoli 30 cm. Najstarejši zabeleženi primerek je bil star 4 leta. Vrsta spolno dozori pri dolžini med 21 in 25 cm.
Skäggtorsk (Trisopterus luscus) är en fisk i torskfamiljen.
Skäggtorsken blir upptill 46 centimeter lång och kan nå en vikt av 2,5 kilogram. Fisken är tämligen hög, ljusbrun till grönaktig på ovansidan, mer silverfärgad på sidorna till nästan rent vit på buken. Den har 3 ryggfenor och 2 analfenor; de senare möts strax under basen. Som namnet antyder har den en tydlig skäggtöm under hakan.
Den lever i östra Atlanten; runt brittiska öarna, i Skagerrak och söderut längs Nordafrikas kust till mellersta Marocko. Skäggtorsken finns även i västra Medelhavet. Sällsynt vid Danmarks och Västsveriges kuster, något vanligare vid södra Norges kust.
Skäggtorsken lever i stim på 30-100 meters djup nära sandiga bottnar. Ungfiskarna söker sig gärna till brackvatten i flodmynningar. Vid leken söker fiskarna sig till grundare, mer kustnära vatten.
Skäggtorsken lever på bottenlevande kräftdjur, blötdjur, havsmaskar och mindre fiskar.
Den blir upp till 4 år gammal.
Skäggtorsk (Trisopterus luscus) är en fisk i torskfamiljen.
條長臀鱈為輻鰭魚綱鱈形目鱈科的其中一種,分布於東大西洋區,從不列顛群島至非洲西北部海域,棲息深度30-100公尺,本魚下巴觸鬚發達,身體背面淺棕色,吻長為眼徑,肛門位於下面中間的第一背鰭,體長可達46公分,棲息在大陸棚,喜群游,屬肉食性,以甲殼類、多毛類、軟體動物、小魚等為食,可作為食用魚或觀賞魚。