la txatxalaca de Colòmbia (Ortalis columbiana) és un ocell de la família dels cràcids (Cracidae) que habita les valls andins del centre de Colòmbia. S'ha considerat sovint una subespècie d'Ortalis guttata.
la txatxalaca de Colòmbia (Ortalis columbiana) és un ocell de la família dels cràcids (Cracidae) que habita les valls andins del centre de Colòmbia. S'ha considerat sovint una subespècie d'Ortalis guttata.
Colombiansk chachalaca (Ortalis columbiana) er en hønsefugl, der lever i Colombia.
The Colombian chachalaca (Ortalis columbiana) is a species of bird in the family Cracidae. It is endemic to the forests and woodlands in the inter-Andean valleys in Colombia. Colombian Chachalacas are frugivorous and lead an arboreal lifestyle. The large seeds they disperse through defecation support the maintenance of diverse tropical forests.
The species was first formally described in 1906 by the Austrian ornithologist Carl Eduard Hellmayr. He based his observations on specimens in the Bavarian State Museum that had been obtained during Johann Baptist von Spix’s 1817-1820 expedition to South America. Hellmayr noted significant differences in the plumage of two specimens that separated them from the Speckled chachalaca that von Spix had previously described.[2]
All four taxonomic authorities recognize the Colombian chachalaca as a distinct species. It is generally considered to be monotypic, but some authorities recognize two subspecies: the nominate O. c. columbiana, native to the upper Magdalena River basin, and O. c. caucae, which is found in the Cauca River valley.[3][4]
The Colombian chachalaca is a typical Ortalis species – a large, plump forest bird with a long slender neck, small head, long and robust legs (tarsi) and a long tail.
Size. Adults of this species have a length of 50–60 cm. The average wing length is 22.5 cm (males)/ 19.6 cm (females), and the average tail length is 25 and 24 cm respectively. Tarsi average 6 cm (males) and 5.8 cm (females). Adult bird have a typical mass of 600g (male), and 500g (female).[5][6]
Appearance. Similar/identical for both sexes. The upperparts are mostly brown, shading to greyish-brown on the primaries and secondaries. The outer feathers of the tail are rufous-brown. The head and neck are grey, with a red dewlap on the neck. The breast feathers are grey with prominent white scalloping, a distinguishing characteristic compared to the similar-looking speckled chachalaca. The belly is buffy with rufous shading on the thighs and flanks and rufous undertail coverts.
The legs and feet are pinkish. The bill is dark grey at the base shading to white at the tip. The iris is dark brown, and a patch of grey bare skin encircles the eye.[7][8][9][10]
The species is endemic to the Cauca and Magdalena valleys of Colombia. It was once a fairly widespread species, but after many years of hunting pressure and habitat loss it has been extirpated from many former range areas. Its current distribution is highly fragmented, with small, localized populations remaining the upper river valleys: in the Magdalena from Huila Department to Santander, and in the Cauca valley from Cauca Department to Antioquia.[7][10][11]
The Colombian chachalaca is a bird of the upper tropical zone, typically found on the edges of dry to humid forests and mature second growth. It can survive in degraded habitat - areas of scrub and thickets – and is relatively tolerant of human habitation in areas where it is not persecuted. However, research indicates that it is more likely to prosper in mature forests, where it can use fallen tree trunks for foraging, shelter, and nesting between tree roots.[7][10][12][13]
Colombian chachalacas are arboreal, spending most of their time in forests where they typically forage from the mid-level to the canopy. They prefers trees with good food supplies, primarily Ficus or Cecropia species. They will fly within and between trees but do not usually undertake long flights.
These birds are social, and groups of up to 20 individuals have been seen. They can be noisy, engaging in choruses of the chac-a-lac call that gives them their name.[7][9]
Breeding
Little is known about the breeding habits of this species. Colombian chachalacas are presumed to be monogamous and possibly to hold territories during breeding. Records from the Magdalena valley of a female with an swollen brood patch, a male with extended testes and a half-grown young bird, were recorded in the month of February, indicating the time of the breeding season in that area.[6]
Food and feeding
Colombian chachalacas, and Cracids in general, are highly frugivorous. Large frugivores play a key role in maintaining the diversity of tropical forests as the defecation of indigestible large seeds helps to dispersing the parent plant species – if large frugivores are not present in an area it will become dominated by fast-growing species with smaller fruits and seeds.[14]
This species typically forages in pairs and small groups. In the Cauca valley their diet was found to comprise 26 species of plants, including fruits (77.2%), leaves (16.2%), and flowers (3.6%). They also occasionally ate soil, dead leaves, and stones (3%). Many of the seeds defecated by Colombian chachalacas were shown to germinate at a higher rate than those extracted directly from fruit.[15][7]
This species is rated as Least Concern on the IUCN Red List. While noting that the range and numbers of this species are declining, the decline is not considered to meet the threshold of a 30% decline over ten years that would trigger a rating of Vulnerable. Similarly, though the population size has not been quantified, it does not appear meet the Vulnerable criteria of under 10 000 individuals with a continuing decline of 10% per ten years. The species also appears to be somewhat tolerant of sub-optimal habitat and proximity to human habitation.[16][12]
Threats
While the Colombian chachalaca can suffer predation from large raptors such as the Ornate hawk-eagle, hunting by humans appears to be the primary threat, followed by habitat loss and fragmentation.[17][18][19]
Conservation efforts
No conservation activities specific to this species are in effect.[16]
{{cite book}}
: |last1=
has generic name (help) The Colombian chachalaca (Ortalis columbiana) is a species of bird in the family Cracidae. It is endemic to the forests and woodlands in the inter-Andean valleys in Colombia. Colombian Chachalacas are frugivorous and lead an arboreal lifestyle. The large seeds they disperse through defecation support the maintenance of diverse tropical forests.
La Kolombia ortalo aŭ Kolombia ĉaĉalako (Ortalis columbiana) estas specio de birdoj de la familio Kracedoj parenca de la aŭstralaziaj nestamasuloj en norda Sudameriko. Ĝi estis iame traktita kiel subspecio de la Punktortalo, Ortalis guttata, sed laŭ studoj pri diferencoj kaj voĉaj, kaj morfologiaj krom konsideroj pri biogeografio, ene de la genro (el kiu oni postulis, ke ĉiuj membroj povus esti konsiderataj ununura superspecio),[1] oni agnoskis ĝian specian karakteron.
Tiu specio estis priskribita en 1906 fare de la ornitologo aŭstria Carl Edward Hellmayr. Ĝi loĝas en deklivoj de valoj de la Kaŭko kaj Magdalena. Dum la 20a jarcento ĝi estis konsiderata de multaj fakuloj kiel vera specio, sed de aliaj kiel subspecio de la disa Ortalis guttata, kiu loĝas en la orientaj deklivaroj de Andoj kaj en la Amazona Baseno. En 1996 oni proponis denove ties specian rekonon,[2] traktado kiu aperis en multa moderna literaturo, kio estis subtenita en 2010 de la analizo de voĉaj diferencoj inter ambaŭ taksonoj,[3] kompareblaj al tiuj kiuj ekzistas inter aliaj membroj de la genro Ortalis klasitaj kiel specioj, pro kio la koncerna Komitato por Klasigo de Sudameriko de la American Ornithologists' Union voĉdonis favore de la konsidero kiel vera specio.[4]
Ĝia kanto estas ripetata rekantaĵo kiu posedas komencan ĉa sekve de silentero, kaj sekve, pli longan frazon. La kompleta frazo povus esti transkribita kiel: "ĉa, ĉaĉalaka". La du lastaj notoj estas elsendataj foje tiom kunpremitaj ke aperas fanditaj, kvazaŭ: "ĉa, ĉaĉalak". Male la kanto de Ortalis guttata estas ripetata rekantaĵo de 3 aŭ 4 notoj, sen komenca noto aŭ rompaĵo, kio povus esti transkribita kiel "ĉaĉala" aŭ "ĉaĉalaka".
Tiu kokeca birdo estas averaĝe 53 cm longa.[5] Ĝia plumaro havas dorson grizbruneca, ventron brunecan, kun tre markata skvameco (pro blankecaj bordoj de malhelaj mallongaj plumoj) en brusto kaj kolo, kaj suban ventron blankan. En la kapo ĝi montras helgrizajn nuancojn, kiuj iĝas blankecaj en la frunto. La vosto estas malhelbruna, kun ruĝeca bendo. La kruroj estas rozkoloraj.[5]
La plumaje de Ortalis columbiana diferencas konsiderinde el tiu de la populacioj de Ortalis guttata plej proksimaj, kiuj prezentas markojn kiel punktoj de blanko en brusto kaj ventro, dum tiu karaktero estas multe pli markata kaj etenda en Ortalis columbiana kie ĝi havas formon de skvameco.
Ĝi troviĝantas kiel endemio de arbaroj de valoj inter-Andoj en norda kaj centra Kolombio okcidente de Andoj. Ĝi iĝis formortinta en plej parto de ĝia distribua areo en la supra deklivaro de la valo de la Kaŭko, el norda Antjokio al sudo de Kaŭko, kaj en la valo de la rivero Magdalena ekde Kundinamarko ĝis Huila.
La restantaj populacioj limiĝas al disaj areoj fragmentitaj de humidaj ĝangaloj, arbaroj kaj makiso kiuj bordas ĉe arbaroj, en altitudoj ekde 100 al 2500 msm.[6] Se cree que se reproduce en febrero.[7]
Ili manĝas ĉefe fruktojn kies semojn ili kontribuas disigi.[5]
Ili konstruas neston sur arbobranĉo, ĉirkaŭite de vegetalaro. La ovokvanto estas de 2 ovoj.[5]
El la 19a jarcento, la habitato de tiu specio estis celo de granda senarbarigo por esti dediĉita al la agrikulturo, kaj tio estis preskaŭ totala ekde 1950 en la valoj meza kaj supra de la riveroj Magdalena kaj Kaŭko. Estas gravaj populacioj en la naturrezervejo de Jotoko, kaj oni priskribis kiel "abunda" en la areoj protektitaj ene de la Valo de Kaŭko.[8]
La Kolombia ortalo aŭ Kolombia ĉaĉalako (Ortalis columbiana) estas specio de birdoj de la familio Kracedoj parenca de la aŭstralaziaj nestamasuloj en norda Sudameriko. Ĝi estis iame traktita kiel subspecio de la Punktortalo, Ortalis guttata, sed laŭ studoj pri diferencoj kaj voĉaj, kaj morfologiaj krom konsideroj pri biogeografio, ene de la genro (el kiu oni postulis, ke ĉiuj membroj povus esti konsiderataj ununura superspecio), oni agnoskis ĝian specian karakteron.
La chachalaca colombiana o guacharaca colombiana[2] (Ortalis columbiana) es una especie de ave crácida del género Ortalis. Es una de las especies endémicas más carismáticas de Colombia, donde habita en bosques del norte, centro y oeste de ese país sudamericano, siempre al oeste de los Andes.
Fue considerada como una subespecie de Ortalis guttata, pero a la luz de diferencias vocales, morfológicas y consideraciones biogeográficas, en una mejor aproximación hacia el concepto de especie biológica, y teniendo en consideración las formas prevalecientes en la constitución de los límites entre el resto de las especies del género (del cual se postuló que todos sus integrantes podrían ser considerados como formando una única superespecie),[3] fue reconocido su carácter específico.
Esta especie fue descrita en el año 1906 por el ornitólogo austríaco Carl Edward Hellmayr. Durante el siglo XX fue considerada por muchos autores como una buena especie, pero por otros como una subespecie de la disyunta Ortalis guttata, la cual habita en las estribaciones orientales andina y en la cuenca amazónica. En el año 1996 se propuso nuevamente su reconocimiento específico,[4] tratamiento que se reflejó en mucha de la literatura moderna, el que también fue reforzado en 2010 por el análisis de las diferencias vocales entre ambos taxones,[5] comparables a las que existen entre otros miembros del género Ortalis clasificados como especies, por lo que el Comité de Clasificación de América del Sur de la American Ornithologists' Union votó a favor de considerarla especie plena.[6]
Su canto es un repetido estribillo el cual posee un cha inicial seguido por un espacio de silencio, y a continuación, una frase más larga. La frase completa podría ser transcrito como: "cha, chachalaca". Las dos últimas notas las pronuncian a veces tan estrechamente que se llegan a fundir, dando un: "cha, chachalac". Por el contrario, el canto de Ortalis guttata es un repetido estribillo de 3 o 4 notas, sin nota inicial o brecha, lo que podría ser transcrito como "chachala" o "chachalaca".
Mide en promedio 53 cm de longitud.[2] Su plumaje posee un patrón cromático con el dorso de color pardo grisáceo; ventralmente es mayormente de color castaño, escamado de blanco en el pecho y cuello, siendo la parte inferior del vientre de color blanco. En la cabeza muestra tonos gris claros, los que pasan a blancuzco en la frente. La cola es de color castaño, pero presenta una banda roja. Las patas son rosadas.[2]
El plumaje de Ortalis columbiana difiere considerablemente de las poblaciones de Ortalis guttata más próximas, las que presentan marcado y punteado de blanco el pecho y vientre, siendo esta característica mucho más pronunciada y extendida en Ortalis columbiana en la que toma forma de escamado.
Ortalis colombiana es endémica de Colombia, donde se ha extinguido en la mayor parte de su área de distribución en las laderas superiores del Valle del Cauca, desde el norte de Antioquia hasta el sur de Cauca, y en el Valle del Magdalena desde Cundinamarca hasta Huila. Esta especie es a menudo vista en la ciudad de Medellín y sus alrededores, siendo una de sus especies más representativas.
Las poblaciones restantes se limitan a los parches fragmentados de selvas húmedas, bosques y matorrales que bordean bosques, en altitudes desde 100 a 2500 msnm.[7] Se cree que se reproduce en febrero.[8]
Se alimenta principalmente de frutos cuyas semillas contribuye a dispersar.[2]
Construyen su nido sobre la rama de algún árbol, rodeado de vegetación. La puesta consta de 2 huevos.[2]
Desde el siglo XIX, el hábitat de esta especie ha sido objeto de una gran deforestación para ser destinado a la agricultura, siendo casi total desde 1950 en los valles medio y superior del Magdalena y del Cauca. Mantiene poblaciones en la reserva Bosque de Yotoco, describiéndose como "abundante" en las áreas protegidas del Valle del Cauca.[9]
La chachalaca colombiana o guacharaca colombiana (Ortalis columbiana) es una especie de ave crácida del género Ortalis. Es una de las especies endémicas más carismáticas de Colombia, donde habita en bosques del norte, centro y oeste de ese país sudamericano, siempre al oeste de los Andes.
Fue considerada como una subespecie de Ortalis guttata, pero a la luz de diferencias vocales, morfológicas y consideraciones biogeográficas, en una mejor aproximación hacia el concepto de especie biológica, y teniendo en consideración las formas prevalecientes en la constitución de los límites entre el resto de las especies del género (del cual se postuló que todos sus integrantes podrían ser considerados como formando una única superespecie), fue reconocido su carácter específico.
Ortalis columbiana Ortalis generoko animalia da. Hegaztien barruko Cracidae familian sailkatua dago.
Ortalis columbiana Ortalis generoko animalia da. Hegaztien barruko Cracidae familian sailkatua dago.
Ortalis columbiana
L'Ortalide de Colombie (Ortalis columbiana) est une espèce d'oiseaux de la famille des Cracidae. Elle était et est parfois encore considérée comme une sous-espèce de l'Ortalide maillée (O. guttata).
Cet oiseau est endémique de Colombie.
Ortalis columbiana
L'Ortalide de Colombie (Ortalis columbiana) est une espèce d'oiseaux de la famille des Cracidae. Elle était et est parfois encore considérée comme une sous-espèce de l'Ortalide maillée (O. guttata).
Il Ciacialaca colombiano (Ortalis columbiana Hellmayr, 1906) è un uccello galliforme della famiglia dei Cracidi, endemico delle foreste e dei boschi delle valli interandine della Colombia.
Ortalis columbiana è una specie tipica del suo genere: è un grande uccello paffuto, con un collo lungo e sottile, una testa piccola, gambe lunghe e robuste e una lunga coda.
Gli adulti di questa specie hanno una lunghezza di 50–60 cm. La lunghezza media delle ali è di 22,5 cm per i maschi e 19,6 cm per le femmine; la lunghezza media della coda è rispettivamente di 25 e 24 cm. I tarsi misurano in media 6 cm (maschi) e 5,8 cm (femmine). I maschi sono di norma più pesanti delle femmine: il peso medio registrato è di 600 g e 500 g rispettivamente.[1][2]
Il piumaggio è simile in entrambi i sessi. Le parti superiori sono per lo più marroni, con sfumature grigio-marroni sulle primarie e sulle secondarie. Le penne esterne della coda sono marroni rossicce. La testa e il collo sono grigi, con una giogaia rossa sul collo. Le penne del petto sono grigie con prominenti smerlature bianche, una caratteristica distintiva rispetto al Ciacialaca marezzato, di aspetto simile. Il ventre è marroncino con sfumature rossicce sulle cosce e sui fianchi, e le copritrici inferiori della coda sono anch'esse rossicce. Le zampe e i piedi sono rosati. Il becco è grigio scuro alla base e sfuma in bianco sulla punta. L'iride è marrone scuro e un'area di pelle nuda grigia circonda l'occhio.[3][4][5][6]
I Ciacialaca colombiani sono arboricoli, in quanto trascorrono la maggior parte del loro tempo nelle foreste dove in genere si nutrono dal livello medio alla canopia. Preferiscono alberi con buone scorte di cibo, principalmente specie di Ficus o Cecropia. Sono volatori capaci, ma di solito non intraprendono lunghi voli. Sono uccelli sociali, che vivono in gruppi anche di 20 individui. Talvolta sono rumorosi, ed emettono un richiamo molto caratteristico (chac-a-lac) che dà loro il nome.[3][5]
Alimentazione
I Ciacialaca colombiani e i Cracidi in generale sono molto frugivori. I grandi frugivori svolgono un ruolo chiave nel mantenere la diversità delle foreste tropicali, disperdendo semi di grandi dimensioni: se non sono presenti in un'area, questa sarà dominata da specie a crescita rapida con frutti e semi più piccoli.[7]
Questa specie si nutre tipicamente in coppia o in piccoli gruppi. Nella valle del Cauca si è scoperto che la loro dieta comprendeva 26 specie di piante, tra cui frutti (77,2%), foglie (16,2%) e fiori (3,6%). Occasionalmente mangiavano anche terra, foglie morte e pietre (3%). È stato dimostrato che molti dei semi defecati dai Ciacialaca colombiani germinano a una velocità maggiore rispetto a quelli estratti direttamente dalla frutta.[8][3]
Riproduzione
Poco si sa delle abitudini riproduttive di questa specie. Si presume che i Ciacialaca colombiani siano monogami e che possibilmente mantengano territori definiti durante il periodo di riproduzione. Nella valle del Magdalena sono stati osservati una femmina con una placca incubatrice gonfia, un maschio con testicoli estesi e un giovane uccello semi-cresciuto nel mese di febbraio, indicando il periodo della stagione riproduttiva in quella zona.[2]
Il Ciacialaca colombiano è endemico delle valli del Cauca e del Magdalena. Un tempo era una specie abbastanza diffusa, ma dopo molti anni di pressione venatoria e perdita di habitat è stata estirpata da molte zone. La sua distribuzione attuale è molto frammentata, con piccole popolazioni localizzate che rimangono nelle valli fluviali superiori: nella Magdalena dal dipartimento di Huila a quello di Santander e nella valle del Cauca dal dipartimento di Cauca a quello di Antioquia.[3][6][9]
Questo uccello è tipico della zona tropicale, ed è rinvenuto spesso ai margini delle foreste secche o umide secondarie mature. Può sopravvivere anche in habitat degradati (aree di macchia e boschetti) ed è relativamente tollerante nei confronti degli insediamenti umani in aree dove non è perseguitato.[3][6][10]
La specie è stata formalmente descritta per la prima volta nel 1906 dall'ornitologo austriaco Carl Eduard Hellmayr . Egli basò le sue osservazioni su esemplari conservati al Museo di Stato Bavarese che erano stati ottenuti durante la spedizione di Johann Baptist von Spix del 1817-1820 in Sud America. Hellmayr notò differenze significative nel piumaggio di due esemplari che li separavano dal Ciacialaca marezzato che von Spix aveva precedentemente descritto.[11]
Tutte e quattro le autorità tassonomiche riconoscono il Ciacialaca colombiano come specie distinta. È generalmente considerato monotipico, ma alcune autorità riconoscono due sottospecie: O. c. columbiana, la sottospecie nominale, originaria del bacino superiore del fiume Magdalena, e O. c. caucae, diffusa nella valle del fiume Cauca.[12][13]
Il Ciacialaca colombiano (Ortalis columbiana Hellmayr, 1906) è un uccello galliforme della famiglia dei Cracidi, endemico delle foreste e dei boschi delle valli interandine della Colombia.
De Colombiaanse chacalaca (Ortalis columbiana) is een vogel uit de familie sjakohoenders en hokko's (Cracidae). De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1906 door Hellmayr.
De soort is endemisch in het noordelijke deel van Centraal-Colombia.[2]
Bronnen, noten en/of referentiesDe Colombiaanse chacalaca (Ortalis columbiana) is een vogel uit de familie sjakohoenders en hokko's (Cracidae). De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1906 door Hellmayr.
Colombiahokko, Ortalis columbiana, er ein hokko i slekta Ortalis. Han er ein av dei mest karismatiske artar som er endemiske til Colombia, der han held til skogane i nordlege, sentrale og vestlege delar av det søramerikanske landet, alltid vest for Andes.
Colombiahokko vart skildra i 1906 av den austerrikske ornitologen Carl Edward Hellmayr. I ein tidlegare periode var han klassifisert som ein underart av buskhokko, Ortalis guttata, men i lys av ulikskapar i vokalisering, morfologiske skilnader og biogeografiske omsyn, har han no blitt anerkjent som sjølvstendig art, i Clementslista frå 2011.[1] Mellom anna er han langt større enn underartar av buskhokko og har andre fargetonar i fjørdrakta. Songen skil seg òg ved at Ortalis columbiana har ei 'forstaving' som buskhokko manglar: 'cha, chachalac'.
Denne hokkoen måler i gjennomsnitt 55 cm i lengd. Fjørdrakta har eit fargemønster med overside i gråbrunt med oliven tone; undersida er lysare, undergump brunraud. Bryst og nakke har skjelmønster med lyse fjørkantar, med lågaste buk i kvitt. Halen er brun, men har raudt på undersida. Beina er rosa, nebbet har blåleg fargetone.[2]
Fjørdrakta skil seg monaleg frå buskhokkoen, som har større berr skinnflekk i andletet, litt meir avgrensa område med skjelmønster og meir utprega brunt på oversida. Buskhokkoen er dessutan mindre i kroppsstorleik.
Colombiahokko er utbreidd på dei øvre skråningane av Cauca-dalen, nordlegaste utbreiing i sørlege Antioquia-departementet, og Magdalena-dalen frå Cundinamarca til Huila.
Dei attverande populasjonane er avgrensa til fragmenterte flekker av regnskog, skog og kratt i høgder mellom 100 og 2500 moh.[3] Han er standfugl.
Han lever hovudsakleg av frukt og frø, og bidrar til frøspreiing.
Hekkevanane er dårleg kjente. Ein trur hekkinga skjer i februar.[4] Dei byggjer reira sine på tregreiner, omgjeve av vegetasjon. Kullet kan vere på to egg.[5]
Frå 1800-talet har habitatet for denne arten gjennomgått omfattande avskoging til landbruk, avskoginga har vore nesten totalt etter 1950 i midtre og øvre Magdalena og Cauca. Arten kan observerast i Forest Reserve Yotoco, som er skildra som «rikelegs» utbreidd i verneområde Caucadalen. Han har vernestatus livskraftig (LC) hos IUCN.[3]
Colombiahokko, Ortalis columbiana, er ein hokko i slekta Ortalis. Han er ein av dei mest karismatiske artar som er endemiske til Colombia, der han held til skogane i nordlege, sentrale og vestlege delar av det søramerikanske landet, alltid vest for Andes.
Colombiachachalaca[2] (Ortalis columbiana) är en fågel i familjen trädhöns inom ordningen hönsfåglar.[3] Fågeln återfinns i norra och centrala Colombia.[3] IUCN kategoriserar arten som livskraftig.[1] Tidigare betraktades den som en underart till spräcklig chachalaca (O. guttata).
Colombiachachalaca (Ortalis columbiana) är en fågel i familjen trädhöns inom ordningen hönsfåglar. Fågeln återfinns i norra och centrala Colombia. IUCN kategoriserar arten som livskraftig. Tidigare betraktades den som en underart till spräcklig chachalaca (O. guttata).
Ortalis columbiana là một loài chim trong họ Cracidae.[1]