dcsimg

Amenazas ( шпански; кастиљски )

добавил Conabio
La pérdida de hábitat por deforestación, desarrollo urbano, ganadería y agricultura es la principal amenaza para la especie en toda su área de distribución (Thurber et al. 1987, Komar 1998). Es necesario determinar si el uso de pesticidas y otros químicos asociados a las actividades agrícolas tienen un efecto negativo en sus poblaciones o en las poblaciones de sus presas.

Situación actual del hábitat con respecto a las necesidades de la especie

No se ha realizado ninguna evaluación directa del estado que guarda el hábitat de esta especie, pero es posible que esté reduciéndose, ya que, los bosques tropicales húmedos y subhúmedos del país están siendo transformados aceleradamente debido a actividades agrícolas, ganaderas y forestales; se ha calculado que sólo queda el 10% de la cobertura original de bosques tropicales húmedos y poco más del 50% de los bosques tropicales subhúmedos del país (Challenger 1998).

Refugios

Existen algunas Áreas Naturales Protegidas en México que sirven de refugio a poblaciones de esta especie, entre ellas la Reserva de la Biósfera de Chamela-Cuixmala en Jalisco, la Reserva de la Biósfera La Encrucijada y la Reserva de la Biósfera de La Sepultura en Chiapas y la Reserva de la Biósfera Sian Ka´an (Arizmendi et al. 1990, González 1998). También pueden encontrarse poblaciones en las siguientes Áreas de Importancia para la Conservación de las Aves: Ichka´Ansijo (AICA 184), la Reserva Estatal Dzilám (AICA 185), Humedales Costeros del Norte de la Península de Yucatán (AICA 194) y el Corredor Central Vallarta-Punta Laguna (AICA 177), todas estas en Yucatán; también en el Sur de Quintana Roo (AICA 180), los Petenes (AICA 173) en Campeche y la Laguna de Manialtepec (AICA 221) en Oaxaca (Arizmendi y Márquez 2000).
лиценца
cc-by-nc-sa-2.5
авторски права
CONABIO
библиографски навод
Ayala-Islas, D. E., Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E. 2009. Ficha técnica de Geranospiza caerulescens. En: Escalante-Piego. P. (compilador). Fichas sobre las especies de aves incluidas en Proyecto de Norma Oficial Mexicana PROY-NOM-059-ECOL-2000. Parte 1. Instituto de Biología, UNAM. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. W007. México, D.F.
автор
Ayala-Islas, D. E.
автор
Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E.
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Conabio

Biología ( шпански; кастиљски )

добавил Conabio
Historia de vida

Especie residente. Es una ave versátil, ágil, activa, normalmente solitaria, con una dieta amplia (Bierregaard 1994, Hilty y Brown 1986, Jehl 1968).

Antecedentes del estado de la especie o de las poblaciones principales

No existen registros detallados del estado de las poblaciones de esta especie pero, en varios trabajos se hace referencia a su abundancia, por ejemplo, Álvarez del Toro (1971) la reportó para todo el estado de Chiapas, siendo más abundante en la costa, Binford (1989), Loetscher (1941) y Paynter (1955) la consideran una especie rara en Oaxaca, Veracruz y la península de Yucatán, respectivamente. Por otra parte, Ridgely y Gwynne (1976) mencionan que es una especie rara a poco común localmente en Panamá, Monroe (1968) la considera rara en Honduras y Hilty y Brown (1986) local en Colombia.
лиценца
cc-by-nc-sa-2.5
авторски права
CONABIO
библиографски навод
Ayala-Islas, D. E., Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E. 2009. Ficha técnica de Geranospiza caerulescens. En: Escalante-Piego. P. (compilador). Fichas sobre las especies de aves incluidas en Proyecto de Norma Oficial Mexicana PROY-NOM-059-ECOL-2000. Parte 1. Instituto de Biología, UNAM. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. W007. México, D.F.
автор
Ayala-Islas, D. E.
автор
Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E.
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Conabio

Comportamiento ( шпански; кастиљски )

добавил Conabio
Forrajea en todos los estratos del bosque y busca a sus presas revisando en agujeros de los árboles, epífitas, la base de hojas de palmas, bifurcaciones de ramas y detrás de las cortezas de árboles vivos y muertos, auxiliándose con la cabeza y las patas cuya longitud y movilidad le permite explotar recursos que no son disponibles para otros halcones (Slud 1964, Jehl 1968, Álvarez del Toro 1971, Bierregaeerd 1994, Sutter et al. 2001). Su vuelo es directo de una rama a otra y casi nunca se les observa volando como otras rapaces; frecuentemente camina o corre por las ramas y a veces, en el suelo como las chachalacas (Álvarez del Toro 1971, Stiles y Skutch 1989, Sutter et al. 2001). También se observan sobre troncos verticales a manera de trepatroncos, con las alas y la cola extendidas (Haverschmidt 1962).
Ocasionalmente, baja al suelo por alguna presa y también caza al vuelo dentro del bosque y en áreas abiertas; a veces caza cerca de incendios en donde atrapa animales que huyen (Bierregaard 1994). Generalmente es un ave silenciosa, emite llamados que son semejantes a los de un Buteo (Slud 1964).


Ámbito hogareño

No hay estimaciones del ámbito hogareño para esta especie. Schoener (1968) hizo un análisis del tamaño de territorios de varias especies y con base en sus correlaciones, un ave del peso del gavilán zancón tendría un territorio de aproximadamente 50 acres. Sin embargo, es necesario tomar en cuenta que el ámbito hogareño no sólo depende del peso del ave, sino de otros factores como la disponibilidad de recursos y características del hábitat.
лиценца
cc-by-nc-sa-2.5
авторски права
CONABIO
библиографски навод
Ayala-Islas, D. E., Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E. 2009. Ficha técnica de Geranospiza caerulescens. En: Escalante-Piego. P. (compilador). Fichas sobre las especies de aves incluidas en Proyecto de Norma Oficial Mexicana PROY-NOM-059-ECOL-2000. Parte 1. Instituto de Biología, UNAM. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. W007. México, D.F.
автор
Ayala-Islas, D. E.
автор
Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E.
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Conabio

Conservación ( шпански; кастиљски )

добавил Conabio
Existen Áreas Naturales Protegidas en México que incluyen parte de su área de distribución, entre ellas la Reserva de la Biósfera de Chamela-Cuixmala en Jalisco, la Reserva de la Biósfera Montes Azules y la Reserva de la Biósfera La Sepultura en Chiapas; pero es necesario promover una mayor protección de bosques primarios, así como de zonas pantanosas y manglares. Se debe fomentar la investigación sobre la especie para completar su historia natural en México, incluyendo trabajos sobre sus densidades y uso de hábitat. También determinar el impacto que tiene el uso de químicos en la agricultura sobre sus poblaciones.
лиценца
cc-by-nc-sa-2.5
авторски права
CONABIO
библиографски навод
Ayala-Islas, D. E., Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E. 2009. Ficha técnica de Geranospiza caerulescens. En: Escalante-Piego. P. (compilador). Fichas sobre las especies de aves incluidas en Proyecto de Norma Oficial Mexicana PROY-NOM-059-ECOL-2000. Parte 1. Instituto de Biología, UNAM. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. W007. México, D.F.
автор
Ayala-Islas, D. E.
автор
Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E.
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Conabio

Descripción ( шпански; кастиљски )

добавил Conabio
Gavilán mediano de 43 a 53 cm de longitud, aunque las formas del oeste son más grandes y miden entre 92 y 105 cm. Tienen una forma esbelta, plumaje gris azulado, pizarra o negruzco; partes ventrales y, ocasionalmente las alas, pueden tener un rayado blanco muy fino (Howell y Webb 1995, Bierregaard 1994). Cola larga y delgada con dos barras blancas al igual que las puntas de las plumas. Cobertoras inferiores de las alas con una línea blanca sobre las primarias 4-7 muy conspicua durante el vuelo. Iris anaranjados a rojos, patas delgadas y largas, sobretodo la región del tarsometatarso, color naranja-rojizo brillante. Pico negro, cére gris plomo (Bierregaard 1994, Howell y Webb 1995). Las hembras son iguales en plumaje pero más grandes; las medidas de machos y hembras son las siguientes: ala, macho 282-318 mm, hembra: 315-340 mm; cola: macho 224-247mm, hembra: 234-252mm; peso macho 340-358 g; tarso macho 78-98 mm. Los juveniles son similares a los adultos, pero con iris ámbar, patas anaranjadas y pico gris, zona superciliar y garganta blancuzcos; lados de la cabeza y nunca rayados de blanco, base de la cola también blanquecina; pecho, abdomen, flancos y muslos con manchas pardo claro (Álvarez del Toro 1971, Blake 1977, Macouzet 1993, Bierregaard 1994, Howell y Webb 1995 ).
лиценца
cc-by-nc-sa-2.5
авторски права
CONABIO
библиографски навод
Ayala-Islas, D. E., Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E. 2009. Ficha técnica de Geranospiza caerulescens. En: Escalante-Piego. P. (compilador). Fichas sobre las especies de aves incluidas en Proyecto de Norma Oficial Mexicana PROY-NOM-059-ECOL-2000. Parte 1. Instituto de Biología, UNAM. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. W007. México, D.F.
автор
Ayala-Islas, D. E.
автор
Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E.
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Conabio

Distribución ( шпански; кастиљски )

добавил Conabio
Actual

MEXICO / CHIAPAS

Acacoyagua, Acapetahua, Pantanos del Hueyate. Arriaga, Pesquería la Gloria, 32.1 km. Cintalapa, Monserrat, 8 km. a SE cerca de San Bartolo. Escuintla Esperanza. Lacanja Chansayab, Selva Lacandona. Ocosingo, Chajul, Estación Biológica Selva Lacandona. Ocosingo, Lacanja chansayab, Selva Lacandona. Ocosingo, río Lacantún, cerca de Chajul, Selva Lacandona. Tierra Dulce, Pesqueria la Gloria. Villa Comaltitlán Estero El Hueyate.

Histórica-actual

MEXICO

Distribución histórica: Hay tres grupos: nigra, caerulescens y gracilis. El grupo nigra se distribuye desde la vertiente del Pacífico de Sonora y la vertiente del Golfo en Tamaulipas hacia el sur, a través de Centroamérica y hasta el este de Perú, al oeste de los Andes. El grupo caerulescens se encuentra desde el este de los Andes hacia el sur hasta el este de Perú y el Amazonas brasileño; el grupo gracilis desde el este de Bolivia, el sur central y este de Brasil hacia el sur hasta el norte de Argentina (AOU, 1998). En México, ocupa áreas de los estados de Sinaloa, Nayarit, Colima, Oaxaca, Chiapas, Puebla, Tamaulipas, San Luis Potosí, Veracruz y Yucatán (Friedmann et al., 1950; Álvarez del Toro, 1971; Binford, 1989; Howell & Webb, 1995).

Distribución actual: No hay estudios sobre la distribución actual de esta especie, sin embargo, se sabe que hay poblaciones en la Reserva de la Biosfera de Chamela-Cuixmala, Jalisco; en la Reserva de la Biosfera Montes Azules en Chiapas y en estado de Sonora (Arizmendi et al., 1990; González-García, 1993; Palomera-García et al., 1994).
лиценца
cc-by-nc-sa-2.5
авторски права
CONABIO
библиографски навод
Ayala-Islas, D. E., Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E. 2009. Ficha técnica de Geranospiza caerulescens. En: Escalante-Piego. P. (compilador). Fichas sobre las especies de aves incluidas en Proyecto de Norma Oficial Mexicana PROY-NOM-059-ECOL-2000. Parte 1. Instituto de Biología, UNAM. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. W007. México, D.F.
автор
Ayala-Islas, D. E.
автор
Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E.
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Conabio

Estado de conservación ( шпански; кастиљски )

добавил Conabio
NOM-059-SEMARNAT-2001

A amenazada




NOM-059-SEMARNAT-2010

A amenazada




CITES

Apéndice II


лиценца
cc-by-nc-sa-2.5
авторски права
CONABIO
библиографски навод
Ayala-Islas, D. E., Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E. 2009. Ficha técnica de Geranospiza caerulescens. En: Escalante-Piego. P. (compilador). Fichas sobre las especies de aves incluidas en Proyecto de Norma Oficial Mexicana PROY-NOM-059-ECOL-2000. Parte 1. Instituto de Biología, UNAM. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. W007. México, D.F.
автор
Ayala-Islas, D. E.
автор
Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E.
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Conabio

Estrategia trófica ( шпански; кастиљски )

добавил Conabio
Roedores, lagartijas, ranas, murciélagos, aves, nidos de aves, culebras, arañas, insectos (saltamontes, hormigas), salamandras. larvas, huevos y caracoles (Dickey y Van Rossem 1938, Sutton 1954, Paynter 1955, Álvarez del Toro 1971, Stiles y Skutch 1989, Bierregaard 1994, Sutter et al. 2001).
лиценца
cc-by-nc-sa-2.5
авторски права
CONABIO
библиографски навод
Ayala-Islas, D. E., Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E. 2009. Ficha técnica de Geranospiza caerulescens. En: Escalante-Piego. P. (compilador). Fichas sobre las especies de aves incluidas en Proyecto de Norma Oficial Mexicana PROY-NOM-059-ECOL-2000. Parte 1. Instituto de Biología, UNAM. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. W007. México, D.F.
автор
Ayala-Islas, D. E.
автор
Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E.
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Conabio

Hábitat ( шпански; кастиљски )

добавил Conabio
Tierras bajas, desde bosques caducifolios hasta bosques tropicales, manglares, sabanas con árboles o bosques de galería en pastizales; también en bosques secundarios viejos (Bierregaard 1994), siempre cerca de cuerpos de agua como ríos, arroyos, lagunas o esteros (Álvarez del Toro 1971, Bierregaard 1994, AOU 1998).

Macroclima

Cálidos húmedos y cálidos subhúmedos con temperaturas promedio de 22 a 26ºC y desde el nivel del mar hasta 800msnm de altitud, ocasionalmente hasta 1500msnm (García 1981, Rzedowski 1986, Howell y Webb 1995, Stotz et al. 1996).

Tipo de ambiente

Selva baja caducifolia y subcaducifolia, selva baja espinosa, selva mediana subperennifolia y subcaducifolia; selva alta subperennifolia, vegetación secundaria, bosques de galería, manglares, sabanas, dunas costeras, tulares (Stiles y Skutch 1989, Bierregaard 1994, Howell y Webb 1995, AOU 1998).
лиценца
cc-by-nc-sa-2.5
авторски права
CONABIO
библиографски навод
Ayala-Islas, D. E., Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E. 2009. Ficha técnica de Geranospiza caerulescens. En: Escalante-Piego. P. (compilador). Fichas sobre las especies de aves incluidas en Proyecto de Norma Oficial Mexicana PROY-NOM-059-ECOL-2000. Parte 1. Instituto de Biología, UNAM. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. W007. México, D.F.
автор
Ayala-Islas, D. E.
автор
Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E.
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Conabio

Relevancia de la especie ( шпански; кастиљски )

добавил Conabio
Relevancia de la especie

Como todos los depredadores, esta especie forma parte del último eslabón de la cadena alimenticia de los ecosistemas en los que se encuentra y puede tener una función reguladora en las poblaciones de sus presas. Esta es la única especie del género.
лиценца
cc-by-nc-sa-2.5
авторски права
CONABIO
библиографски навод
Ayala-Islas, D. E., Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E. 2009. Ficha técnica de Geranospiza caerulescens. En: Escalante-Piego. P. (compilador). Fichas sobre las especies de aves incluidas en Proyecto de Norma Oficial Mexicana PROY-NOM-059-ECOL-2000. Parte 1. Instituto de Biología, UNAM. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. W007. México, D.F.
автор
Ayala-Islas, D. E.
автор
Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E.
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Conabio

Reproducción ( шпански; кастиљски )

добавил Conabio
La reproducción es en la estación seca y hasta principios de la estación húmeda, entre julio y septiembre (Mader 1981) En Oaxaca, la temporada reproductiva inicia en febrero (Binford 1989), aunque Bierregaard (1994) reporta que es entre julio y septiembre, principalmente en la temporada de lluvias. En Costa Rica anida durante la época seca y hasta principios de la húmeda (Grossman y Hamlet 1964, Mader 1981, Stiles y Skutch 1989).
El nido es en forma de copa y poco profundo, construido con ramitas y lianas, bordeado con pasto y hierbas y recubierto con hojas (Bierregaard 1994). Lo construyen en horquetas de árboles altos. Ponen 2 huevos blancos (Bierregaard 1994, Howell y Webb 1995) y el periodo de incubación es de cinco semanas. El cortejo es por medio de vocalizaciones y vuelos acrobáticos, así como una parte en la que el macho pone comida cerca de la hembra (Ouellet 1991).
лиценца
cc-by-nc-sa-2.5
авторски права
CONABIO
библиографски навод
Ayala-Islas, D. E., Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E. 2009. Ficha técnica de Geranospiza caerulescens. En: Escalante-Piego. P. (compilador). Fichas sobre las especies de aves incluidas en Proyecto de Norma Oficial Mexicana PROY-NOM-059-ECOL-2000. Parte 1. Instituto de Biología, UNAM. Bases de datos SNIB-CONABIO. Proyecto No. W007. México, D.F.
автор
Ayala-Islas, D. E.
автор
Guzmán-Hernández, J. y Morales-Pérez, J. E.
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
Conabio

Behavior ( шпански; кастиљски )

добавил INBio
Son solitarios.

Vuelan lenta y pesadamente. Se detienen y caminan con las patas en posición vertical y el cuerpo practicamente horizontal.

лиценца
cc-by-nc-sa-3.0
авторски права
INBio, Costa Rica
автор
Luis Humberto Elizondo C.
уредник
The Nature Conservancy
соработничко мреж. место
INBio

Habitat ( шпански; кастиљски )

добавил INBio
Prefieren áreas boscosas cerca del agua, bosques de galería, pantanos con árboles, bordes de bosque y bosques deciduos.

лиценца
cc-by-nc-sa-3.0
авторски права
INBio, Costa Rica
автор
Luis Humberto Elizondo C.
уредник
The Nature Conservancy
соработничко мреж. место
INBio

Conservation Status ( шпански; кастиљски )

добавил INBio
Es considerada una especie bajo amenaza de extinción, debido a la pérdida de su hábitat por la deforestación. Está protegida y regulada por la Ley de Conservación de la Vida Silvestre No. 7317, la Ley Orgánica del Ambiente No. 7554 y el decreto No. 26435-MINAE. Asimismo está incluida en el Apéndice ll del Convenio sobre el Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Fauna y Flora Silvestre (CITES).

лиценца
cc-by-nc-sa-3.0
авторски права
INBio, Costa Rica
автор
Luis Humberto Elizondo C.
уредник
The Nature Conservancy
соработничко мреж. место
INBio

Diagnostic Description ( шпански; кастиљски )

добавил INBio
Localidad del tipo: l'Amerique méridionale = Cayenne.
Depositario del tipo:
Recolector del tipo:
лиценца
cc-by-nc-sa-3.0
авторски права
INBio, Costa Rica
автор
Luis Humberto Elizondo C.
уредник
The Nature Conservancy
соработничко мреж. место
INBio

Diagnostic Description ( шпански; кастиљски )

добавил INBio
Mide 48 cm y pesa 350 grs.

Es delgado (aunque el plumaje laxo y esponjado puede proporcionarle una apariencia robusta), de cabeza pequeña y patas muy largas.

El adulto es negro pizarra con dos fajas blancas en la cola. La faja blanca curva que atraviesa las primarias externas es prominente al ser observada desde abajo. El iris es rojo, la cera y el pico son negruzcos y las patas son anaranjadas. Las aves de la parte sur del país son más claras en general, y a veces presentan un barreteado claro por debajo, en la región posterior. Los individuos inmaduros son principalmente negro pizarra, con la frente, la región superciliar y la garganta blancas. Las mejillas son listadas con blanco. El pecho y el costado presentan un tinte parduzco, y el abdomen, muslos y coberteras infracaudales son barreteados de blancuzco a ante opaco. Su forma, postura y patas anaranjadas son distintivas cuando se encuentra perchado. La faja en las primarias es diagnóstica al volar.

лиценца
cc-by-nc-sa-3.0
авторски права
INBio, Costa Rica
автор
Luis Humberto Elizondo C.
уредник
The Nature Conservancy
соработничко мреж. место
INBio

Reproduction ( шпански; кастиљски )

добавил INBio
Su nido consiste en una copa bastante pequeña y poco profunda de ramas, revestido con finas ramitas, y usualmente en una horqueta o bifurcación en un árbol grande. Los huevos son 2 (?) de color blanco.

Se reproducen principalmente durante la estación seca y a principios de la estación lluviosa.

лиценца
cc-by-nc-sa-3.0
авторски права
INBio, Costa Rica
автор
Luis Humberto Elizondo C.
уредник
The Nature Conservancy
соработничко мреж. место
INBio

Trophic Strategy ( шпански; кастиљски )

добавил INBio
Exploran epífitas muy metódicamente; aletean o caminan sobre las ramas como una "chachalaca" (Ortalis spp.) y se trasladan volando de un árbol a otro, probablemente en busca de anfibios pequeños. Si tienen éxito se posan en una percha a alimentarse, pero retornan rápidamente a la misma epífita.

Pueden doblar las patas hacia adelante y hacia atrás en la articulación del tarso, lo cual les ayuda a extraer sus presas de huecos y hendiduras de los árboles o las bromelias: lagartijas, ranas, insectos, polluelos de los nidos y ratones.

лиценца
cc-by-nc-sa-3.0
авторски права
INBio, Costa Rica
автор
Luis Humberto Elizondo C.
уредник
The Nature Conservancy
соработничко мреж. место
INBio

Distribution ( шпански; кастиљски )

добавил INBio
Distribucion en Costa Rica: Es una especie residente local y poco común de las bajuras, a lo largo de las vertientes del Caribe y del Pacífico. En algunos sitios asciende hasta los 500 m.. Posiblemente sea más numeroso en las cuencas de los ríos Tempisque y Bebedero, en la región de Guanacaste, y en la región del Parque Nacional Tortuguero, en la vertiente del Caribe.


Distribucion General: Se distribuye del noroeste de México hasta el norte de Argentina.

лиценца
cc-by-nc-sa-3.0
авторски права
INBio, Costa Rica
автор
Luis Humberto Elizondo C.
уредник
The Nature Conservancy
соработничко мреж. место
INBio

Geranospiza caerulescens ( астурски )

добавил wikipedia AST

.


El azor zancón[2] (Geranospiza caerulescens), tamién conocíu como gavilán patillargu, azor zancudu, gavilán ranero, gavilán aplomáu, gavilán grulla, gavilán zancudu, gavilán pates llargues o aguililla zancona, ye una especie d'ave accipitriforme de la familia Accipitridae, qu'habita les selves, montes y sabanes de Centro y Suramérica. Ye l'únicu representante del xéneru Geranospiza.[3]

Ye un ave rapaz d'aprosimao 46 cm de llargor, confiada, que salta ente les cañes de los árboles. Realiza vuelos curtios. Presenta una coloración gris celeste. Cola llarga y angosta, corita barreada de canela y blancu. Ventralmente tien un finu barreado blancu. Pates llargues anaranxaes. En vuelu presenta una notable media lluna blanca, base de les primaries color negru.

Subespecies

Reconócense seis subespecies de Geranospiza caerulescens :[3]

Referencies

Enllaces esternos

Protonotaria-citrea-002 edit.jpg Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Aves, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AST

Geranospiza caerulescens: Brief Summary ( астурски )

добавил wikipedia AST
Geranospiza caerulescens

.


El azor zancón (Geranospiza caerulescens), tamién conocíu como gavilán patillargu, azor zancudu, gavilán ranero, gavilán aplomáu, gavilán grulla, gavilán zancudu, gavilán pates llargues o aguililla zancona, ye una especie d'ave accipitriforme de la familia Accipitridae, qu'habita les selves, montes y sabanes de Centro y Suramérica. Ye l'únicu representante del xéneru Geranospiza.

Ye un ave rapaz d'aprosimao 46 cm de llargor, confiada, que salta ente les cañes de los árboles. Realiza vuelos curtios. Presenta una coloración gris celeste. Cola llarga y angosta, corita barreada de canela y blancu. Ventralmente tien un finu barreado blancu. Pates llargues anaranxaes. En vuelu presenta una notable media lluna blanca, base de les primaries color negru.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AST

Geranospiza caerulescens ( азерски )

добавил wikipedia AZ

Geranospiza caerulescens (lat. Geranospiza caerulescens) - geranospiza cinsinə aid quş növü.

İstinadlar

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AZ

Geranospiza caerulescens: Brief Summary ( азерски )

добавил wikipedia AZ

Geranospiza caerulescens (lat. Geranospiza caerulescens) - geranospiza cinsinə aid quş növü.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AZ

Baou pavioù hir ( бретонски )

добавил wikipedia BR

Ar vaou pavioù hir zo un evn-preizh, Geranospiza caerulescens an anv skiantel anezhañ.

Ar spesad nemetañ eo er genad Geranospiza.

Doareoù pennañ

Boued

Annez

Bevañ a ra al labous e kreiz ha su Amerika[1].

Rummatadur

Diouzh an evnoniourien e vez renket ar baoued en urzhiad Falconiformes pe Accipitriformes.

Dave

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia BR

Baou pavioù hir: Brief Summary ( бретонски )

добавил wikipedia BR

Ar vaou pavioù hir zo un evn-preizh, Geranospiza caerulescens an anv skiantel anezhañ.

Ar spesad nemetañ eo er genad Geranospiza.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia BR

Aligot camallarg ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA

L'aligot camallarg (Geranospiza caerulescens) és un ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae) que habita zones de selva humida, bosc de ribera, pantans i aiguamolls de la zona neotropical, des de le terres baixes de Mèxic, per ambdues vessants, cap al sud per Amèrica Central fins a Panamà, per l'oest dels Andes al'oest a Colòmbia, Equador i Perú i per l'est dels Andes fins a Paraguai, Uruguai, est de Bolívia i nord de l'Argentina. És l'única espècie del gènere Geranospiza.

Referències

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aligot camallarg Modifica l'enllaç a Wikidata
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA

Aligot camallarg: Brief Summary ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA

L'aligot camallarg (Geranospiza caerulescens) és un ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae) que habita zones de selva humida, bosc de ribera, pantans i aiguamolls de la zona neotropical, des de le terres baixes de Mèxic, per ambdues vessants, cap al sud per Amèrica Central fins a Panamà, per l'oest dels Andes al'oest a Colòmbia, Equador i Perú i per l'est dels Andes fins a Paraguai, Uruguai, est de Bolívia i nord de l'Argentina. És l'única espècie del gènere Geranospiza.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA

Gwalch ystwyth America ( велшки )

добавил wikipedia CY

Aderyn a rhywogaeth o adar yw Gwalch ystwyth America (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: gweilch ystwyth America) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Geranospiza caerulescens; yr enw Saesneg arno yw Crane hawk. Mae'n perthyn i deulu'r Eryr (Lladin: Accipitridae) sydd yn urdd y Falconiformes.[1]

Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn G. caerulescens, sef enw'r rhywogaeth.[2] Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Ne America a Gogledd America.

Teulu

Mae'r gwalch ystwyth America yn perthyn i deulu'r Eryr (Lladin: Accipitridae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:

Rhestr Wicidata:

rhywogaeth enw tacson delwedd Aquila spilogaster Aquila spilogaster Aquila wahlbergi Aquila wahlbergi
Aquila wahlbergi.jpg
Barcud wynepgoch Gampsonyx swainsonii
Gampsonyx swainsonii Pearl Kite.jpg
Eryr Adalbert Aquila adalberti
Aquila adalberti (ad.).jpg
Eryr Bonelli Aquila fasciata
Bonelli's Eagle.jpg
Eryr euraid Aquila chrysaetos
Maakotka (Aquila chrysaetos) by Jarkko Järvinen.jpg
Eryr Gurney Aquila gurneyi
AquilaGurneyiWolf.jpg
Eryr nadroedd Madagasgar Eutriorchis astur
EutriorchisAsturKeulemans.jpg
Eryr rheibus Aquila rapax
2012-tawny-eagle-0.jpg
Eryr rheibus y diffeithwch Aquila nipalensis
Steppe Eagle Portrait.jpg
Eryr ymerodrol Aquila heliaca
Eastern Imperial Eagle cr.jpg
Fwltur yr Aifft Neophron percnopterus
Egyptian vulture.jpg
Diwedd y rhestr a gynhyrchwyd yn otomatig o Wicidata.

Gweler hefyd

Cyfeiriadau

  1. Gwefan Cymdeithas Edward Llwyd; adalwyd 30 Medi 2016.
  2. Gwefan Avibase; adalwyd 3 Hydref 2016.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Awduron a golygyddion Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CY

Gwalch ystwyth America: Brief Summary ( велшки )

добавил wikipedia CY

Aderyn a rhywogaeth o adar yw Gwalch ystwyth America (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: gweilch ystwyth America) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Geranospiza caerulescens; yr enw Saesneg arno yw Crane hawk. Mae'n perthyn i deulu'r Eryr (Lladin: Accipitridae) sydd yn urdd y Falconiformes.

Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn G. caerulescens, sef enw'r rhywogaeth. Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Ne America a Gogledd America.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Awduron a golygyddion Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CY

Sperberweihe ( германски )

добавил wikipedia DE

Die Sperberweihe (Geranospiza caerulescens) ist ein Greifvogel aus der Familie der Habichtartigen. Innerhalb dieser Familie wird sie heute als einziger Vertreter der monotypischen Gattung Geranospiza angesehen. Die Art ist in den tropischen Regionen Mittel- und Südamerikas weit verbreitet, wo sie sowohl lichte Wälder als auch offene Landschaften bewohnt. Bemerkenswert ist die ausgesprochen variable Färbung des Gefieders der Sperberweihe. Des Weiteren nutzt die Art eine eher ungewöhnliche Jagdmethode, bei der mit den besonders flexiblen Beinen in Spalten und Löchern nach Beute geangelt wird.

Merkmale

Sperberweihen sind mittelgroße Vertreter der Habichtartigen, die sich durch einen leichten, schlanken Körperbau und einen vergleichsweise kleinen Kopf auszeichnen. Am Hinterkopf besitzen die Vögel eine aufstellbare Haube. Auffällig sind neben den langen, breiten und abgerundeten Flügeln ein langer Schwanz sowie insbesondere die ungewöhnlich langen und schlanken Beine der Art. Diese stellen eine Anpassung an das Ernährungsverhalten der Sperberweihe dar und besitzen besonders flexible Fußwurzelgelenke, die in der Lage sind, sich bis zu 30° in die „falsche“ Richtung zu verbiegen. Die Füße enden in kurzen Krallen, wobei vor allem die äußeren Krallen ungewöhnlich klein ausfallen. Dieser verkleinerte Fuß dient vermutlich dazu, in möglichst kleine Öffnungen greifen zu können. Außerdem sind die Schuppen an den unbefiederten Beinen zu wenigen großen Platten verwachsen, um die Gefahr zu verringern, bei der Nahrungssuche hängen zu bleiben.[1] Wie bei vielen Greifvögeln sind auch bei der Sperberweihe weibliche Exemplare zumeist etwas größer und schwerer als ihre männlichen Artgenossen, wobei die Unterschiede häufig geringer Ausfallen als bei verwandten Arten. So kommt es regelmäßig vor, dass die zierlichsten Weibchen kleiner sind als die größten Männchen. Ein weitergehender Sexualdimorphismus, anhand dessen die Geschlechter unterschieden werden könnten, liegt hingegen nicht vor.[2] Die Vögel erreichen bei einer Flügelspannweite von circa 237 bis 297 mm eine Größe zwischen 188 und 220 mm. Das Gewicht beträgt etwa 235 bis 353 g, einzelne Berichte über besonders große Weibchen, die bis zu 430 g gewogen haben, existieren jedoch ebenfalls.[3] Die Gefiederfärbung der Sperberweihe zeigt unabhängig vom Geschlecht ein breites Spektrum an Varianten und wird zur Abgrenzung diverser Unterarten herangezogen. Darüber hinaus können jedoch auch bei Vertretern derselben Unterart teilweise erhebliche Unterschiede auftreten. Beschrieben wird hier das Aussehen der Nominatform G. c. caerulescens, die restlichen Unterarten werden im Abschnitt Systematik behandelt: Die Grundfärbung des Gefieders kann von Blau- bis Schiefergrau reichen. An den Schenkeln und im Brust- und Bauchbereich zeigt sich bei vielen, jedoch nicht bei allen Individuen, eine feine weiße oder schwach cremefarbene Bänderung. Im Bereich des Schwanzes können die Konturfedern eine ähnliche Färbung wie die Bänderung annehmen, Exemplare mit uniformer Färbung an der Unterseite sind jedoch ebenfalls häufig. An den Steuerfedern finden sich zwei breitere, ebenfalls weiße oder cremefarbene Bänder, während an den Spitzen ein weißlicher Fleck erkennbar ist. Die Unterseite der primären Schwungfedern weist einen recht breiten, weißen Fleck auf, der im Flug als charakteristischer weißer Bogen sichtbar wird. Einen Kontrast zur Gefiederfärbung bieten vor allem die orange-roten, unbefiederten Beine und die leuchtend rote Iris des Auges. Die Wachshaut ist hingegen unauffällig schwärzlich-grau.[4]

 src=
Sperberweihe im Flug mit gut erkennbarem, weißem Bogen an der Unterseite der Schwungfedern

Das Jugendkleid ist im gleichen Maße variabel wie das Gefieder der Adulten, wiederkehrende Merkmale sind jedoch vollkommen weiße oder weiß-gebänderte Bereiche an Stirn, Wangen und Kehle. Darüber hinaus ist die Bänderung, sofern vorhanden, zumeist breiter und ausgeprägter als bei erwachsenen Vögeln. Junge Sperberweihen besitzen des Weiteren bräunlich-schwarze bis cremefarbene Stellen an Brust und Flanken. Beine und Iris sind noch eher gelblich gefärbt, die Wachshaut ist hingegen noch allgemein dunkler.[5] Im Herbst ihres zweiten Jahres haben die Jungvögel das Aussehen der Adulten angenommen und sind von diesen nicht mehr zu unterscheiden.[6]

Verwechslungen mit ähnlichen Arten können innerhalb des sehr großen Verbreitungsgebiets vorkommen, sind jedoch eher selten. Mögliche Verwechslungskandidaten sind unter anderem der Zaunadler (Harpyhaliaetus coronatus), der Graubussard (Buteo plagiatus) oder der Rußbussard (Buteo albonotatus). Die Merkmalskombination aus weißem Flügelbogen, zwei weißen Bändern an den Steuerfedern, dunkler Wachshaut und orange-gelben Beinen ist jedoch nur der Sperberweihe zu eigen. Darüber hinaus zeigen alle genannten Arten ein abweichendes Flugbild, das bei der Sperberweihe im Gleitflug durch weit nach vorn gestreckte Flügel geprägt ist.[5]

Verhalten

Die Sperberweihe bewohnt eine Reihe unterschiedlicher Landschaftsformen, sucht aber offenbar regelmäßig die Nähe zu Wasserquellen wie Flüssen, Seen und Teichen. Bevorzugter Lebensraum sind vor allem Waldränder und Lichtungen feuchter, tropischer Wälder sowie Sümpfe, Mangroven und Marschland. In von Menschen veränderten Gebieten werden auch Kaffee- und Eucalyptusplantagen oder Areale mit vergleichbar hohem Bewuchs besiedelt. Die Art gilt zumeist als Standvogel, unternimmt aber scheinbar unregelmäßige, kurze Wanderungen wenn in einem Gebiet zu wenig Wasser verfügbar ist.[2][7] Sperberweihen können außerhalb der Brutzeit nur selten bei ausgedehnten Gleitflügen in größeren Höhen beobachtet werden. Stattdessen führen Flüge nur selten weit über das Blätterdach hinaus.[1] Die Art gilt allgemein als wenig ruffreudig, ist sie doch zu hören kann zumeist ein schrilles, pfeifendes wheeoo oder kweeuur vernommen werden. Des Weiteren existiert ein – wohl der Interaktion zwischen Artgenossen dienender – Ruf, der aus einer Reihe tiefer Laute, die in etwa wie woop oder whooou klingen sollen, besteht.[5]

Ernährung

 src=
Sperberweihe bei der Jagd in den Spalten eines Baumstamms

Die Sperberweihe hat sich auf die Jagd nach nachtaktiven Beutetieren während der Tagesstunden spezialisiert. Hierbei werden methodisch mögliche Ruheplätze wie Baumhöhlen, Klumpen aus Bromeliengewächsen und anderen Epiphyten, Hohlräume zwischen Steinen, lose Baumrinde oder dichte Vegetation am Boden durchsucht. Hierbei balancieren die Vögel auf Ästen oder halten sich an den Rändern von Öffnungen fest, wobei sie teilweise kopfüber hängen. Wurde ein vielversprechendes Versteck gefunden, stecken sie suchend ihren Kopf in die Öffnung oder tasten mit den äußerst flexiblen Füßen nach möglicher Nahrung. In jedem Fall wird die Beute schließlich mit den Krallen und nicht mit dem Schnabel gegriffen.[8] Bei entsprechender Gelegenheit jagen Sperberweihen auch aktive, am Boden befindliche Beute, auf die sie sich dann von oben herabfallen lassen. Ob die Art auch wie viele andere Greifvögel aus dem Gleitflug heraus jagt, ist nicht erwiesen. Entsprechende Berichte liegen zwar vor, sind jedoch bislang nicht wissenschaftlich verifiziert. Das Nahrungsspektrum ist ausgesprochen variabel. Auf dem Speiseplan stehen Reptilien wie Baumfrösche, Eidechsen und Schlangen von bis zu 30 cm Größe, Nestlinge von Vögeln wie Spechten und Papageien, Fledermäuse und andere kleine Säugetiere wie etwa Ratten oder auch Wirbellose wie Kakerlaken, Zikaden und Käfer.[5] Bei entsprechender Verfügbarkeit scheinen allerdings Frösche, Eidechsen und Nagetiere als Nahrung bevorzugt zu werden.[9]

Fortpflanzung

Der Zeitraum der Brutzeit ist regional sehr unterschiedlich. So finden Bruten beispielsweise in Mexiko von April bis Juli, in Venezuela von Juli bis Oktober und in Suriname von April bis Oktober statt. Die Balz erfolgt ausschließlich in der Luft, wo die Männchen versuchen die Weibchen durch die Zurschaustellung verschiedener Flugmanöver für sich zu gewinnen. Die Männchen fliegen dabei zunächst enge Kreise, steigen dann plötzlich in große Höhen und lassen sich direkt wieder auf die ursprüngliche Flughöhe fallen. Ein anderes beobachtetes Manöver ist ein ansatzloser, starker Anstieg gefolgt von einem flüssigen Übergang in einen abwärtsgerichteten Gleitflug. Haben sich Paare gefunden beginnt der Nestbau in circa 10 bis 15 m Höhe auf einem Baum, gelegentlich versteckt zwischen einigen Ranken. Das Nest selbst ist eine wenig aufwändige, tassenförmige Konstruktion aus Zweigen und Ranken, die mit Blättern, Moosen oder feineren Zweigen ausgekleidet wird. Im Verhältnis zur Größe der Vögel wirkt es eher klein und flach.[5] Nach der Fertigstellung des Nests legt das Weibchen typischerweise zwei, seltener auch ein einzelnes Ei. Diese werden vor allem durch den weiblichen Altvogel bebrütet, während das Männchen für die Versorgung mit Nahrung zuständig ist. Die Inkubationszeit der Eier liegt bei etwa 39 Tagen, gefolgt von einer durchschnittlich 37 Tage andauernden Nestlingsphase. Währenddessen werden die Jungvögel von beiden Eltern gleichermaßen gefüttert. Verfüttert werden dabei vor allem kleinere Beutetiere mit einem Gewicht von unter 20 g. Nach dem Flüggewerden bleibt der Nachwuchs noch verhältnismäßig lange von den Altvögeln abhängig. In einem beobachteten Fall blieb ein Jungvogel nach dem Verlassen des Nests noch für weitere 17 Wochen vollständig auf die Eltern angewiesen.[10] Sperberweihen haben einen vergleichsweise geringen Nisterfolg von weniger als 50 %. Grund dafür ist, neben Prädation durch andere Greifvögel und Säugetiere, vor allem ein weit verbreiteter Parasitismus durch Fliegen der Gattung Philornis. Diese legen ihre Eier unter die Haut der Nestlinge, die geschlüpften Larven ernähren sich anschließend parasitär von den Jungvögeln, was zu einer hohen Sterblichkeitsrate bei betroffenen Arten führt.[11]

Verbreitung und Gefährdung

 src=
Verbreitungsgebiet der Sperberweihe

Die Sperberweihe besitzt ein sehr großes Verbreitungsgebiet, dessen Kern sich über weite Teile Südamerikas erstreckt. Die südliche Grenze bilden dabei die nördlichen Regionen Argentiniens und Uruguays, während die Art im Westen noch bis in das Zentrum Boliviens und Perus nachweisbar ist. In nördlicher Richtung können die Vögel bis etwa auf Höhe der mexikanischen Bundesstaaten Sonora und Tamaulipas gefunden werden. Der mittelamerikanische Teil des Verbreitungsgebiets ist jedoch wesentlich weniger zusammenhängend, häufig kommt die Sperberweihe hier nur in den Küstenregionen und auch dort nur lokal vor. Die Art ist ein Flachlandbewohner, der Gebiete bis auf eine Höhe von etwa 500 m bevorzugt, gelegentlich allerdings auch auf bis zu 750 m nachgewiesen werden kann.[2] Die IUCN stuft die Sperberweihe mit Stand 2016 auf der niedrigsten Gefährdungsstufe least concern ein. Als Begründung wird dafür, trotz eines allgemein abnehmenden Populationstrends, hauptsächlich die Größe des Verbreitungsgebiets – insgesamt eine Fläche von mehr als 22 Millionen km² – herangezogen.[12] Als Hauptgrund für den Rückgang der Bestände gilt die Abholzung der Wälder und der Verlust von Mangroven-Gebieten in der Region. Lokal begrenzt kann dies zu erheblichen Bestandseinbrüchen führen. So galt die Art etwa in El Salvador bereits Ende der 1990er-Jahre als vom Aussterben bedroht.[9]

Systematik

 src=
Exemplar der besonders dunkel gefärbten Unterart G. c. nigra, in Oaxaca, Mexiko

Die Erstbeschreibung der Art erfolgte im Jahr 1817 durch den französischen Ornithologen Louis Pierre Vieillot im 10. Band seines Werkes Nouveau dictionnaire d'histoire naturelle, appliquée aux arts, à l'agriculture, à l'économie rurale et domestique, à la médecine, etc. unter dem wissenschaftlichen Namen Sparvius caerulescens.[13] Für die Sperberweihe werden heute insgesamt sechs Unterarten als gültig betrachtet. Drei von ihnen (G. c. nigra, G. c. balzarensis und G. c. livens) galten in der Vergangenheit unter dem Namen Dunkle Sperberweihe (G. nigra) als eigenständige Art, besitzen mittlerweile jedoch nur noch Unterartstatus.[14] Gleiches gilt für die ursprünglich als Falco gracilis beschriebene Unterart G. c. gracilis.[15] Folglich gilt die 1847 durch den deutschen Zoologen Johann Jakob Kaup beschriebene Gattung Geranospiza in moderneren Publikationen nunmehr als monotypisch. Die einzelnen Unterarten unterscheiden sich zumeist vor allem in ihrer Farbgebung, während bei Größe und Körperbau nur geringere Unterschiede vorliegen. Insbesondere im nördlichen Teil des Verbreitungsgebiets, in geringerem Maße aber auch weiter südlich können diverse geographische Varianten und Zwischenformen beobachtet werden, was die sichere taxonomische Einordnung einzelner Individuen zu einer der Unterarten zuweilen schwierig machen kann. Grundsätzlich zeigt sich eine leichte Zunahme der Körpergröße vom Äquator aus sowohl in südlicher als auch in nördlicher Richtung. Das Gefieder ist bei weiter nordwestlich lebenden Exemplaren häufig allgemein dunkler und weniger ausgeprägt gebändert als bei Sperberweihen aus südöstlicheren Regionen.[14]

  • G. c. caerulescens (Vieillot, 1817) – Bei der Nominatform handelt es sich gleichzeitig um die kleinste Unterart. Ihr Verbreitungsgebiet liegt in Nord- und Ostkolumbien, dem Amazonasbecken, Venezuela, den Guyanas, Ost-Ecuador und Ost-Peru.
  • G. c. gracilis (Temminck, 1821)[15] – Nordöstliches Brasilien bis in den Bundesstaat Bahia. In der Regel minimal größer als die Nominatform. Darüber hinaus an der Oberseite etwas blasser, mit breiterer, klarerer Bänderung an der Unterseite und weißlichen Unterschwanzfedern.
  • G. c. nigra (Du Bus, 1847)[16] – Mittelamerika bis westliches Panama, ausgenommen nordwestliches Mexiko. Deutlich dunklere Färbung als andere Unterarten.
  • G. c. balzarensis Sclater, WL, 1918[17] – östliches Panama, westliches Kolumbien, westliches Ecuador, nordwestliches Peru. Nur unwesentlich größer als die Nominatform. Grautöne des Gefieders am ganzen Körper dunkler, häufig durchzogen von weißer oder cremefarbener Bänderung an Schenkeln, Bauch und Unterschwanzfedern.
  • G. c. livens Bangs & Penard, 1921[18] – Nordwestliches Mexiko. Vom Erscheinungsbild her sehr ähnlich wie G. c. balzarensis, jedoch deutlich größer. Entgegen dem allgemeinen Trend sind Exemplare dieser nordwestlichsten Unterart heller gefärbt als weiter südöstlich lebende Vögel.
  • G. c. flexipes Peters, JL, 1935[19] – Bolivien, Paraguay, Uruguay, südliches Brasilien und nördliches Argentinien. Hierbei handelt es sich um die größte Unterart. Allgemein blasseres Gefieder, wobei sich die Bänderung auch über Gesicht, Mantel und Flügel fortsetzt. Breite Bänderung an den Steuerfedern, cremefarbene Unterschwanzfedern.

Literatur

  • James Ferguson-Lees, David A. Christie: Raptors of the World. Houghton Mifflin, New York City, NY 2001, ISBN 0-618-12762-3, S. 615–617.
  • Jason A. Sutter: Neotropical Birds of Prey: Biology and Ecology of a Forest Raptor Community. Hrsg.: David F. Whitacre. Cornell University Press, Ithaka/London 2012, ISBN 978-0-8014-4079-3, S. 105–119.

Einzelnachweise

  1. a b Sutter, S. 104
  2. a b c Ferguson-Lees & Christie, S. 615
  3. Ferguson-Lees & Christie, S. 617
  4. Ferguson-Lees & Christie, S. 615–616
  5. a b c d e Ferguson-Lees & Christie, S. 616
  6. Sutter, S. 114
  7. Keith L. Bildstein: Raptor Migration in the Neotropics: Patterns, Processes and Consequences. In: The Neotropical Ornithological Society (Hrsg.): Ornitologia Neotropical. Band 15, 2004, S. 83–99.
  8. Sutter, S. 105–108
  9. a b Sutter, S. 118
  10. Jason A. Sutter: Breeding Ecology of the Crane Hawk in Tikal National Park, Guatemala. In: Boise State University (Hrsg.): Boise State University Theses and Dissertations. Band 446, 2000.
  11. Sutter, S. 116
  12. Crane Hawk Geranospiza caerulescens. In: iucnredlist.org. BirdLife International, 2016, abgerufen am 2. November 2020 (englisch).
  13. Crane Hawk Geranospiza caerulescens (Vieillot, 1817). In: bsc-eoc.org. Avibase, abgerufen am 29. Oktober 2020.
  14. a b Ferguson-Lees & Christie, S. 616–617
  15. a b Crane Hawk (Banded) Geranospiza caerulescens gracilis (Temminck, 1821). In: bsc-eoc.org. Avibase, abgerufen am 29. Oktober 2020.
  16. Crane Hawk (Blackish) Geranospiza caerulescens nigra (Du Bus, 1847). In: bsc-eoc.org. Avibase, abgerufen am 29. Oktober 2020.
  17. Crane Hawk (balzarensis) Geranospiza caerulescens balzarensis Sclater, WL, 1918. In: bsc-eoc.org. Avibase, abgerufen am 29. Oktober 2020.
  18. Crane Hawk (livens) Geranospiza caerulescens livens Bangs & Penard, 1921. In: bsc-eoc.org. Avibase, abgerufen am 29. Oktober 2020. Anm.: Um welchen der Penard-Brüder es sich genau handelt, wird in der auf der Seite angegebenen Referenz deutlich.
  19. Crane Hawk (flexipes) Geranospiza caerulescens flexipes Peters, JL, 1935. In: bsc-eoc.org. Avibase, abgerufen am 29. Oktober 2020.
 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia DE

Sperberweihe: Brief Summary ( германски )

добавил wikipedia DE

Die Sperberweihe (Geranospiza caerulescens) ist ein Greifvogel aus der Familie der Habichtartigen. Innerhalb dieser Familie wird sie heute als einziger Vertreter der monotypischen Gattung Geranospiza angesehen. Die Art ist in den tropischen Regionen Mittel- und Südamerikas weit verbreitet, wo sie sowohl lichte Wälder als auch offene Landschaften bewohnt. Bemerkenswert ist die ausgesprochen variable Färbung des Gefieders der Sperberweihe. Des Weiteren nutzt die Art eine eher ungewöhnliche Jagdmethode, bei der mit den besonders flexiblen Beinen in Spalten und Löchern nach Beute geangelt wird.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia DE

Crane hawk ( англиски )

добавил wikipedia EN

The crane hawk (Geranospiza caerulescens) is a species of bird of prey in the family Accipitridae. It is monotypic within the genus Geranospiza.[2]

In flight

Taxonomy

The crane hawk used to be many species that were recently lumped into one. Those species are now designated as subspecies. Color varies clinally, though, and it is now commonly accepted that they comprise one species. There are also two species of harrier-hawks in Africa of the genus Polyboroides that, while they are morphologically and behaviorally similar, are not very closely related. They serve as a good example of convergent evolution.[3]

The crane hawk includes the following subspecies:[4]

  • G. c. livens - Bangs & Penard, TE, 1921
  • G. c. nigra - (Du Bus de Gisignies, 1847)
  • G. c. balzarensis - Sclater, WL, 1918
  • G. c. caerulescens - (Vieillot, 1817)
  • G. c. gracilis - (Temminck, 1821)
  • G. c. flexipes - Peters, JL, 1935

Habitat and distribution

Crane hawks occur in tropical lowlands at the edge of forests and are almost always closely associated with water. It is found in Argentina, Belize, Bolivia, Brazil, Colombia, Costa Rica, Ecuador, El Salvador, French Guiana, Guatemala, Guyana, Honduras, Mexico, Nicaragua, Panama, Paraguay, Peru, Suriname, Trinidad, Uruguay, and Venezuela. They are an irruptive and local migrant, probably moving in response to changing water conditions.[3]

Behavior

These hawks often forage by scanning from a perch or on the wing and swooping down to grab prey. However, they are notable for having “double-jointed” tarsal bones, allowing them to reach into tree cavities and extract prey, a trait they share only with the genus of African harrier-hawks Polyboroids. Their main prey are small vertebrates, especially rodents, bats, lizards, snakes, frogs and small birds (especially nestlings of parrots and woodpeckers), but they have also been known to eat larger insects (such as beetles, cicadas and cockroaches), spiders, other arthropods and snails.[3][5][6]

During breeding, nests are built in tree canopies, often in clumps of orchids or other epiphytes. The nest is a shallow cup of twigs, anywhere from 10–25 metres up in a tree. Clutches are usually 1-2 white-or-bluish-tinged eggs.[3]

Conservation

Nowhere is the crane hawk particularly common, but it is still widely distributed. However, it is considered threatened in Mexico, endangered in El Salvador, and at low risk in Argentina.[3]

References

  1. ^ BirdLife International (2020). "Geranospiza caerulescens". IUCN Red List of Threatened Species. 2020: e.T22695729A168785689. doi:10.2305/IUCN.UK.2020-3.RLTS.T22695729A168785689.en. Retrieved 11 November 2021.
  2. ^ "ITIS Report: Geranospiza". Integrated Taxonomic Information System. Retrieved 8 August 2014.
  3. ^ a b c d e Gomez, Cesar. "Geranospiza caerulescens". Global Raptor Information Network. The Peregrine Fund. Archived from the original on June 4, 2019. Retrieved November 1, 2015.
  4. ^ Gill F, D Donsker & P Rasmussen (Eds). 2020. IOC World Bird List (v10.2). doi : 10.14344/IOC.ML.10.2.
  5. ^ https://sta.uwi.edu/fst/lifesciences/sites/default/files/lifesciences/documents/ogatt/Geranospiza_caerulescens%20-%20Crane%20Hawk.pdf
  6. ^ Ferguson-Lees, J. & Christie, D.A. & Franklin, K. & Mead, D. & Burton, P.. (2001). Raptors of the world. Helm Identification Guides.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EN

Crane hawk: Brief Summary ( англиски )

добавил wikipedia EN

The crane hawk (Geranospiza caerulescens) is a species of bird of prey in the family Accipitridae. It is monotypic within the genus Geranospiza.

In flight
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EN

Geranospizo ( есперанто )

добавил wikipedia EO

La Geranospizo (Geranospiza caerulescens) estas specio de rabobirdo de la familio de Akcipitredoj kaj subfamilio de Cirkuenoj. Ĝi estas monotipa ene de la genro Geranospiza.

Disvastiĝo

Ĝi troviĝas en Centra kaj Suda Ameriko nome en Argentino, Belizo, Bolivio, Brazilio, Kolombio, Kostariko, Ekvadoro, Salvadoro, Gujanoj, Gvatemalo, Honduro, Meksiko, Nikaragvo, Panamo, Paragvajo, Peruo, Urugvajo, Venezuelo kaj krome en Aŭstralio. Ties natura habitato estas subtropikaj aŭ tropikaj sekaj arbaroj, humidaj arbaroj de malaltaj teroj, mangrovejoj aŭ marĉoj.

Aspekto

La Geranospizo havas tre longajn krurojn utilaj por elpreni predojn el fendoj de arboj.[1] Ĝi povas elpreni arboranojn el interno de bromeliacoj kaj birdidojn el arbotruoj.[1][2] Kiel ekzemplo de konverĝa evoluo, ĝi estas tre simila al la afrika Poliboroido, Polyboroides typus.[2]

Ĝi estas rabobirdo ĉirkaŭ 45 al 50 cm longa (maskloj iom pli malgrandaj), fidema, kiu saltas inter la branĉoj de arboj. Faras mallongajn flugojn. Ĝi estas ĝenerale ĉielgriza. La vosto estas longa kaj mallarĝa, nigreca kaj kun larĝaj strioj je blanka kaj cinamokoloro. Ventre estas fajna blanka strieco. La kruroj estas longaj kaj oranĝecaj. Dumfluge rimarkindas elstara blanka duonluno, baze de la nigraj unuarangaj.

Subspecioj

Estas agnoskataj ses subspecioj de Geranospiza caerulescens :

  • Geranospiza caerulescens nigra. Meksiko (escepte norde kaj okcidente), suda zono de la Panama Kanalo. Plenkreskulo estas nigra kun blueca nuanco. La vosto havas blankan pinton kaj du elstaraj blankaj bendoj. La ventro, femuroj kaj flugilkovriloj havas blankajn pintojn. Blanka strio en unuarangaj. La irisoj estas malhelruĝaj; la vaksaĵoj estas ege grizaj; la kruroj estas ruĝecoranĝaj.
  • Geranospiza caerulescens livens: Meksiko norda kaj okcidenta; pli granda kaj pli pala; tre griza anstataŭ griznigra.
  • Geranospiza caerulescens baizarensis: Pacifiko; distribuiĝas el orienta Panamo al nordokcidenta Peruo; estas simila al G. c. livens, sed pli malgranda. Junulo pli markata pro blanka ventro.
  • Geranospiza caerulescens caerulescens: de orienta Kolombio kaj Ekvadoro, Venezuelo, Gujano, kaj Brazilo (Valo de Amazono); estas pli pala ol ĉiu ajn el la antaŭaj rasoj. Junulo estas tre makuleca sube.
  • Geranospiza caerulescens gracilis: en nordorienta Brazilo al sudo de Bahio. Estas uniforme kaj tre griza kaj blanka ventre. Estas malpli nigra, kaj pli da bruna en la vosto.
  • Geranospiza caerulescens fiexipes de Brazilo suden al Paragvajo, norde de Argentino kaj Bolivio; estas pli granda kaj pli pala ol G. c. gracilis.

Kutimoj

Tiu specio manĝas insektojn, aliajn senvertebrulojn kaj malgrandajn vertebrulojn, kiujn ĝi ĉasas inter la branĉoj de la kanopeo.

Referencoj

  1. 1,0 1,1 Wells, Kentwood David. (2007) The ecology & behavior of amphibians. University of Chicago Press. ISBN 978-0226893341.
  2. 2,0 2,1 (1990) Mark Collins: The Last Rain Forests. Mitchell Beazley. ISBN 9780855337896.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EO

Geranospizo: Brief Summary ( есперанто )

добавил wikipedia EO

La Geranospizo (Geranospiza caerulescens) estas specio de rabobirdo de la familio de Akcipitredoj kaj subfamilio de Cirkuenoj. Ĝi estas monotipa ene de la genro Geranospiza.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EO

Geranospiza caerulescens ( шпански; кастиљски )

добавил wikipedia ES

El azor zancón[2]​ (Geranospiza caerulescens), también conocido como gavilán patilargo, azor zancudo, gavilán ranero, gavilán aplomado, gavilán grulla, gavilán zancudo, gavilán patas largas o aguililla zancona, es una especie de ave accipitriforme de la familia Accipitridae, que habita las selvas, bosques y sabanas de Centro y Sudamérica. Es el único representante del género Geranospiza.[3]

Es un ave rapaz de aproximadamente 46 cm de longitud, confiada, que salta entre las ramas de los árboles. Realiza vuelos cortos. Presenta una coloración gris celeste. Cola larga y angosta, negruzca barreada de canela y blanco. Ventralmente tiene un fino barreado blanco. Patas largas anaranjadas. En vuelo presenta una notable media luna blanca, base de las primarias color negro.

Subespecies

Se reconocen seis subespecies de Geranospiza caerulescens :[3]

  • Geranospiza caerulescens nigra. México (excepto el norte y oeste), zona sur del Canal de Panamá. El adulto es negro con una tonalidad glauca. La cola tiene una punta blanca y dos barras blancas prominentes. El vientre, muslos y cobertura de las alas tienen las puntas blancas indistintas. La veleta interna de cada primaria tiene una mancha blanca, formando una barra cuando el ala se extiende. Los ojos son carmesís; la patas son negros; las ceras son profundamente grises; las piernas rojo-anaranjado.
  • Geranospiza caerulescens livens: México norte y occidental es más grande y más pálido; profundo gris en lugar del negro grisáceo.
  • Geranospiza caerulescens baizarensis: Pacífico; se distribuye desde el oriente de Panamá, la norte occidental de Perú es similar a G. c. livens, pero más pequeño. El joven es más marcado con el vientre blanco debajo.
  • Geranospiza caerulescens caerulescens: de Colombia oriental y Ecuador, Venezuela, Guayana, y Brasil (Valle del Amazonas) es más pálido que cualquiera de las subespecies precedentes; con o sin algún obstruir blanquecino en el vientre y muslos. El joven es muy moteado debajo con el pulidor amarillento.
  • Geranospiza caerulescens gracilis: reside en Brasil en el Norte-oriental, hasta el sur de Bahai. Es uniformemente y agudamente gris y blanco ventralmente (está ausente de la garganta y pecho). Hay menos negro, y más marrón en la cola.
  • Geranospiza caerulescens fiexipes de Brasil al sur, Paraguay, norte de Argentina y Bolivia; es más grande y más pálida que G. c. gracilis.

Referencias

  1. BirdLife International (2012). «Geranospiza caerulescens». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2012.1 (en inglés). ISSN 2307-8235. Consultado el 21 de octubre de 2012.
  2. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1994). «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Segunda parte: Falconiformes y Galliformes)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 41 (2): 183-191. ISSN 0570-7358. Consultado el 27 de diciembre de 2013.
  3. a b Clements, J. F. 2007. The Clements Checklist of Birds of the World, 6th Edition. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology

 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores y editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia ES

Geranospiza caerulescens: Brief Summary ( шпански; кастиљски )

добавил wikipedia ES

El azor zancón​ (Geranospiza caerulescens), también conocido como gavilán patilargo, azor zancudo, gavilán ranero, gavilán aplomado, gavilán grulla, gavilán zancudo, gavilán patas largas o aguililla zancona, es una especie de ave accipitriforme de la familia Accipitridae, que habita las selvas, bosques y sabanas de Centro y Sudamérica. Es el único representante del género Geranospiza.​

Es un ave rapaz de aproximadamente 46 cm de longitud, confiada, que salta entre las ramas de los árboles. Realiza vuelos cortos. Presenta una coloración gris celeste. Cola larga y angosta, negruzca barreada de canela y blanco. Ventralmente tiene un fino barreado blanco. Patas largas anaranjadas. En vuelo presenta una notable media luna blanca, base de las primarias color negro.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores y editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia ES

Geranospiza caerulescens ( баскиски )

добавил wikipedia EU

Geranospiza caerulescens Geranospiza generoko animalia da. Hegaztien barruko Accipitridae familian sailkatua dago.

Erreferentziak

  1. (Ingelesez)BirdLife International (2012) Species factsheet. www.birdlife.org webgunetitik jaitsia 2012/05/07an
  2. (Ingelesez) IOC Master List

Ikus, gainera

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipediako egileak eta editoreak
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EU

Geranospiza caerulescens: Brief Summary ( баскиски )

добавил wikipedia EU

Geranospiza caerulescens Geranospiza generoko animalia da. Hegaztien barruko Accipitridae familian sailkatua dago.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipediako egileak eta editoreak
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EU

Pitkäjalkahaukka ( фински )

добавил wikipedia FI

Pitkäjalkahaukka (Geranospiza caerulescens) on haukkojen heimon suvun Geranospiza ainoa lintu. Sitä tavataan Etelä- ja Keski-Amerikassa seuraavissa maissa: Argentiinassa, Belizessa, Boliviassa, Brasiliassa, Kolumbiassa, Costa Ricassa, Ecuadorissa, El Salvadorissa, Ranskan Guianassa, Guatemalassa, Guyanassa, Hondurasissa, Meksikossa, Nicaraguassa, Panamassa, Paraguayssa, Perussa, Surinamessa, Uruguayssa ja Venezuelassa. Lisäksi sitä tavataan vaelluslintuna Yhdysvalloissa ja alkuperältään tuntemattomana Trinidad ja Tobagossa.[1]

Sen elinpiiriä ovat viljelmät, subtrooppiset ja trooppiset metsät, eri tyyppiset suot ja kuivat savannit. Sen populaation arvioidaan olevan vähenemässä elinalueiden tuhoutumisen vuoksi.[3]

Lähteet

  1. a b BirdLife: Geranospiza caerulescens IUCN Red List of Threatened Species. Version ver 3.1. 2012. International Union for Conservation of Nature, IUCN, Iucnredlist.org. Viitattu 28.12.2013. (englanniksi)
  2. Integrated Taxonomic Information System (ITIS): Geranospiza caerulescens (TSN 175516) itis.gov. Viitattu 28.12.2013. (englanniksi)
  3. Birdlife.org (englanniksi) viitattu 28.12.2013
Tämä lintuihin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedian tekijät ja toimittajat
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FI

Pitkäjalkahaukka: Brief Summary ( фински )

добавил wikipedia FI

Pitkäjalkahaukka (Geranospiza caerulescens) on haukkojen heimon suvun Geranospiza ainoa lintu. Sitä tavataan Etelä- ja Keski-Amerikassa seuraavissa maissa: Argentiinassa, Belizessa, Boliviassa, Brasiliassa, Kolumbiassa, Costa Ricassa, Ecuadorissa, El Salvadorissa, Ranskan Guianassa, Guatemalassa, Guyanassa, Hondurasissa, Meksikossa, Nicaraguassa, Panamassa, Paraguayssa, Perussa, Surinamessa, Uruguayssa ja Venezuelassa. Lisäksi sitä tavataan vaelluslintuna Yhdysvalloissa ja alkuperältään tuntemattomana Trinidad ja Tobagossa.

Sen elinpiiriä ovat viljelmät, subtrooppiset ja trooppiset metsät, eri tyyppiset suot ja kuivat savannit. Sen populaation arvioidaan olevan vähenemässä elinalueiden tuhoutumisen vuoksi.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedian tekijät ja toimittajat
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FI

Buse échasse ( француски )

добавил wikipedia FR

Geranospiza caerulescens

La Buse échasse (Geranospiza caerulescens) est une espèce de rapaces de la famille des Accipitridae. C'est la seule espèce du genre Geranospiza.

Description

Ce rapace mesure environ 46 cm de longueur. Il a un plumage gris-bleu foncé, une queue longue et étroite, noirâtre, barrée de cannelle et de blanc. Le ventre est blanc finement rayé. Les pattes longues sont de couleur orange. En vol, cet oiseau présente un croissant blanc remarquable, la base des ailes est noire.

Répartition

Son aire néotropique s'étend des côtes nord-mexicaines au sud-est du Brésil.

Habitat

Cette espèce habite les forêts humides tropicales et subtropicales de basse altitude, les mangroves et les zones de marais ainsi que forêts sèches tropicales et subtropicales.

Comportement

Cet oiseau saute entre les branches des arbres et effectue des vols courts

Galerie

Sous-espèces

D'après Alan P. Peterson, cette espèce est constituée des six sous-espèces suivantes :

  • Geranospiza caerulescens balzarensis W.L. Sclater 1918
  • Geranospiza caerulescens caerulescens (Vieillot) 1817
  • Geranospiza caerulescens flexipes J.L. Peters 1935
  • Geranospiza caerulescens gracilis (Temminck) 1821
  • Geranospiza caerulescens livens Bangs & T.E. Penard 1921
  • Geranospiza caerulescens nigra (Du Bus de Gisignies) 1847

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FR

Buse échasse: Brief Summary ( француски )

добавил wikipedia FR

Geranospiza caerulescens

La Buse échasse (Geranospiza caerulescens) est une espèce de rapaces de la famille des Accipitridae. C'est la seule espèce du genre Geranospiza.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FR

Geranospiza caerulescens ( италијански )

добавил wikipedia IT

La poiana zampelunghe (Geranospiza caerulescens (Vieillot, 1817)) è un uccello della famiglia Accipitridae. È l'unica specie nota del genere Geranospiza Kaup, 1847.[2]

Biologia

Questo rapace si nutre di piccoli vertebrati, in particolare roditori, pipistrelli, lucertole, serpenti e uccelli, ma anche di insetti di grossa taglia e molluschi.[3]

Distribuzione e habitat

La specie è diffusa nel continente americano dal Messico all'Uruguay.[1]

Tassonomia

Sono note le seguenti sottospecie:[2]

  • Geranospiza caerulescens livens Bangs & Penard, 1921
  • Geranospiza caerulescens nigra (Du Bus de Gisignies, 1847)
  • Geranospiza caerulescens balzarensis Sclater, WL, 1918
  • Geranospiza caerulescens caerulescens (Vieillot, 1817)
  • Geranospiza caerulescens gracilis (Temminck, 1821)
  • Geranospiza caerulescens flexipes Peters, JL, 1935

Note

  1. ^ a b (EN) BirdLife International 2016, Geranospiza caerulescens, su IUCN Red List of Threatened Species, Versione 2020.2, IUCN, 2020. URL consultato il 18 gennaio 2018.
  2. ^ a b (EN) Gill F. and Donsker D. (eds), Family Accipitridae, in IOC World Bird Names (ver 9.2), International Ornithologists’ Union, 2019. URL consultato il 18 gennaio 2018.
  3. ^ (EN) Gomez C., Geranospiza caerulescens, su Global Raptor Information Network. URL consultato il 18 gennaio 2018.

 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori e redattori di Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia IT

Geranospiza caerulescens: Brief Summary ( италијански )

добавил wikipedia IT

La poiana zampelunghe (Geranospiza caerulescens (Vieillot, 1817)) è un uccello della famiglia Accipitridae. È l'unica specie nota del genere Geranospiza Kaup, 1847.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori e redattori di Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia IT

Langpootkiekendief ( холандски; фламански )

добавил wikipedia NL

Vogels

De langpootkiekendief (Geranospiza caerulescens) is een roofvogel uit de familie havikachtigen (Accipitridae) uit het monotypische geslacht Geranospiza.

Taxonomie

Deze roofvogel heeft opvallend lange poten en ook uiterlijk lijkt hij sterk op de in Afrika voorkomende kaalkop- en holenkiekendief. Hiermee is de vogel echter niet nauw verwant. Er bestaat geen fylogenetische verwantschap; de overeenkomst wordt gezien als voorbeeld van convergente evolutie.[2]

Verspreiding en leefgebied

Deze vogel komt voor in de regenwouden en mangrovegebieden van Midden-Amerika en het noordelijk deel van Zuid-Amerika.

De soort telt 6 ondersoorten:

  • G. c. livens: noordwestelijk Mexico.
  • G. c. nigra: van Mexico tot centraal Panama.
  • G. c. balzarensis: van oostelijk Panama tot noordwestelijk Peru.
  • G. c. caerulescens: van oostelijk Colombia tot de Guyana's, oostelijk Peru en amazonisch Brazilië.
  • G. c. gracilis: noordoostelijk Brazilië.
  • G. c. flexipes: van zuidelijk Brazilië tot Paraguay, Bolivia, noordelijk Argentinië en Uruguay.

Status

De langpootkiekendief heeft een enorm groot verspreidingsgebied en daardoor alleen al is de kans op de status kwetsbaar (voor uitsterven) gering. De grootte van de populatie wordt geschat op 0,5 tot 5 miljoen individuen. Maar dit aantal loopt door ontbossingen achteruit. Echter, het tempo ligt onder de 30% in tien jaar (minder dan 3,5% per jaar). Om deze redenen staat de langpootkiekendief als niet bedreigd op de Rode Lijst van de IUCN.[1]

Bronnen, noten en/of referenties
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia-auteurs en -editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia NL

Langpootkiekendief: Brief Summary ( холандски; фламански )

добавил wikipedia NL

De langpootkiekendief (Geranospiza caerulescens) is een roofvogel uit de familie havikachtigen (Accipitridae) uit het monotypische geslacht Geranospiza.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia-auteurs en -editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia NL

Gavião-pernilongo ( португалски )

добавил wikipedia PT

O gavião-pernilongo (Geranospiza caerulescens) é uma espécie de ave de rapina típica da América do Sul, que ocorre no Brasil, Guiana, Guiana Francesa, Suriname, Venezuela, Colômbia, Equador, e zona Norte do Peru, Bolívia e Argentina. É o único membro do género Geranospiza.

O gavião-pernilongo é uma ave de grande porte, com 45 a 50 cm de comprimento, sendo os machos menores que as fémeas. A sua plumagem é muito uniforme, de cor cinzenta, à excepção das rêmiges (penas de voo) primárias, que são pretas. A cauda é comprida e destaca-se pela cor negra e barras horizontais brancas. As patas são relativamente compridas e alaranjadas. Os olhos são vermelhos.

Este gavião habita uma grande diversidade de ambientes florestados, incluindo florestas tropicais e subtropicais, bosques temperados e manguezais. Alimenta-se de insectos, outros invertebrados e pequenos vertebrados, que caça por entre ramos de árvore.

O gavião-pernilongo tem um estado de conservação seguro.

 src=
Em voo

Taxonomia

O gavião-pernilongo costumava ser divididos em muitas espécies, agrupadas agora em uma só. Essas espécies são atualmente designadas como subespécies. A cor varia clinalmente, e agora é comumente aceito que elas compreendem uma espécie. Existem também duas espécies da África do gênero Polyboroides (P. typus e P. radiatus) que, embora sejam morfológica e comportamentalmente semelhantes, não são parentes próximos. Eles servem como um bom exemplo de evolução convergente.[1]

São reconhecidas as seguintes subespécies:[2]

  • G. c. livens - (Bangs & Penard, TE, 1921)
  • G. c. nigra - (Du Bus de Gisignies, 1847)
  • G. c. balzarensis - (Sclater, WL, 1918)
  • G. c. caerulescens - (Vieillot, 1817)
  • G. c. gracilis - (Temminck, 1821)
  • G. c. flexipes - (Peters, JL, 1935)

Habitat e distribuição

O gavião-pernilongo ocorre nas planícies tropicais na borda das florestas e quase sempre está intimamente associados à água. É encontrado na Argentina, Belize, Bolívia, Brasil, Colômbia, Costa Rica, Equador, El Salvador, Guiana Francesa, Guatemala, Guiana, Honduras, México, Nicarágua, Panamá, Paraguai, Peru, Suriname, Trinidad, Uruguai e Venezuela. Ele é um migrante irruptivo e local, provavelmente movendo-se em resposta às mudanças na disponibilidade de água.[1]

Comportamento

Esse gavião geralmente procura alimentos de um poleiro ou em voo, descendo para agarrar a presa. No entanto, ele é notável por ter ossos do tarso de “dupla articulação”, permitindo que alcance as cavidades das árvores e extraia presas, uma característica que compartilha apenas com o gênero Polyboroides de gaviões-harrier africanos. Suas principais presas são pequenos vertebrados, especialmente roedores, morcegos, lagartos, cobras e pequenos pássaros, mas ele também come insetos e outros artrópodes e caracóis.[1]

Durante a reprodução, o ninho é construído em copas de árvores, geralmente em touceiras de orquídeas ou outras epífitas. O ninho é uma xícara rasa de galhos, em qualquer lugar de 10 a 25 metros de altura em uma árvore. As ninhadas são geralmente de 1-2 ovos tingidos de branco ou azulados.[1]

Conservação

Em nenhum lugar o gavião-pernilongo é particularmente comum, mas ainda é amplamente distribuído. No entanto, é considerado ameaçado no México e em perigo em El Salvador.[1]

Referências

  1. a b c d e Gomez, Cesar. «Geranospiza caerulescens». Global Raptor Information Network. The Peregrine Fund. Consultado em 1 de novembro de 2015
  2. Gill F, D Donsker & P Rasmussen (Eds). 2020.

Bibliografia

 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores e editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia PT

Gavião-pernilongo: Brief Summary ( португалски )

добавил wikipedia PT

O gavião-pernilongo (Geranospiza caerulescens) é uma espécie de ave de rapina típica da América do Sul, que ocorre no Brasil, Guiana, Guiana Francesa, Suriname, Venezuela, Colômbia, Equador, e zona Norte do Peru, Bolívia e Argentina. É o único membro do género Geranospiza.

O gavião-pernilongo é uma ave de grande porte, com 45 a 50 cm de comprimento, sendo os machos menores que as fémeas. A sua plumagem é muito uniforme, de cor cinzenta, à excepção das rêmiges (penas de voo) primárias, que são pretas. A cauda é comprida e destaca-se pela cor negra e barras horizontais brancas. As patas são relativamente compridas e alaranjadas. Os olhos são vermelhos.

Este gavião habita uma grande diversidade de ambientes florestados, incluindo florestas tropicais e subtropicais, bosques temperados e manguezais. Alimenta-se de insectos, outros invertebrados e pequenos vertebrados, que caça por entre ramos de árvore.

O gavião-pernilongo tem um estado de conservação seguro.

 src= Em voo
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores e editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia PT

Grodhök ( шведски )

добавил wikipedia SV

Grodhök[2] (Geranospiza caerulescens) är en fågel i familjen hökartade rovfåglar inom ordningen hökfåglar.[3]

Utbredning och systematik

Grodhök delas upp i sex underarter:[3]

  • nigra-gruppen
    • Geranospiza caerulescens livens – förekommer i nordvästra Mexiko.
    • Geranospiza caerulescens nigra – förekommer från norra Mexiko till centrala Panama.
    • Geranospiza caerulescens balzarensis – förekommer från östra Panama till västra Colombia, Ecuador och allra nordvästligaste Peru.
  • Geranospiza caerulescens caerulescens – förekommer från Guyana och Amazonas i Brasilien, och österut till Colombia och Peru.
  • gracilis-gruppen

Trots namnet är grodhöken snarare släkt med vråkar, allra närmast svarthalsad vråk, smalnäbbad glada och snäckglada.

Status och hot

Arten har ett stort utbredningsområde och en stor population, men tros minska i antal, dock inte tillräckligt kraftigt för att den ska betraktas som hotad.[1] IUCN kategoriserar därför arten som livskraftig (LC).[1] Världspopulationen uppskattas till mellan 500.000 och fem miljner individer.[1]

Bilder

Noter

  1. ^ [a b c d] Birdlife International 2012 Geranospiza caerulescens Från: IUCN 2015. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2015.4 www.iucnredlist.org. Läst 2016-02-01.
  2. ^ Sveriges ornitologiska förening (2016) Officiella listan över svenska namn på världens fågelarter Arkiverad 18 oktober 2014 hämtat från the Wayback Machine., läst 2016-02-10
  3. ^ [a b] Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, and C. L. Wood (2016) The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 2016 http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/download, läst 2016-08-11

Externa länkar

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia författare och redaktörer
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia SV

Grodhök: Brief Summary ( шведски )

добавил wikipedia SV

Grodhök (Geranospiza caerulescens) är en fågel i familjen hökartade rovfåglar inom ordningen hökfåglar.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia författare och redaktörer
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia SV

Geranospiza caerulescens ( виетнамски )

добавил wikipedia VI

Geranospiza caerulescens là một loài chim trong họ Accipitridae.[2]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ BirdLife International (2012). Geranospiza caerulescens. Sách Đỏ IUCN các loài bị đe dọa. Phiên bản 2013.2. Liên minh Bảo tồn Thiên nhiên Quốc tế. Truy cập ngày 26 tháng 11 năm 2013.
  2. ^ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, C. L. Wood, and D. Roberson (2012). “The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 6.7.”. Truy cập ngày 19 tháng 12 năm 2012.

Tham khảo


Hình tượng sơ khai Bài viết Bộ Ưng này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia tác giả và biên tập viên
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia VI

Geranospiza caerulescens: Brief Summary ( виетнамски )

добавил wikipedia VI

Geranospiza caerulescens là một loài chim trong họ Accipitridae.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia tác giả và biên tập viên
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia VI