Cratogeomys merriami és una espècie de rosegador de la família dels geòmids. És endèmica del centre de Mèxic, on viu a altituds d'entre 1.800 i 4.000 msnm. El seu hàbitat natural són els herbassars i les pinedes i rouredes temperades, tot i que també se'l troba a camps de conreu i terres de pasturatge. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie, malgrat que parts del seu entorn s'estan convertint per a usos residencials o agrícoles.[2]
L'espècie va ser anomenada en honor del naturalista Clinton Hart Merriam. Estudis del 2005 van revelar l'espècie originalment descrita el 1893 per Merriam estava formada en realitat per diverses espècies.[3]
Es tracta d'una espècie relativament gran de geòmid. En en estudi de 91 espècimens fet a Morelos la longitud total mitjana (inclosa la cua) era de 34,6 centímetres en el cas de les femelles i de 36 centímetres en el dels mascles. El pes mitjà de les femelles va ser de 676 grams i de 757 en els mascles.[4] L'individu més gran tenia una llargada de cap a gropa de 29,5 cm i una longitud de la cua de 9,5 cm.[5] El seu pelatge és curt i suau en general, i té un color molt variable. Varia de color castany fins a negre pissarra a l'esquena. A la part inferior és de color similar, encara que d'una tonalitat més clara. Té una taca fosca al voltant de les orelles. A diferència d'altres espècies amb les que està estretament relacionada, aquesta espècie no presenta cap taca brillant a la base de la cua. La cua està escassament coberta de pèl. Les potes del darrere fan 4,1 cm, i la seva urpa més llarga mesura 1,5 cm.[5][3]
El crani fa 6,4 cm de llarg i 4,8 cm d'ample a l'arc zigomàtic. En general, es caracteritza per una construcció ample i forta. Els arcs arquejats són molt amplis a la part davantera, encara que una mica cecs a la part posterior. Respecte a les espècies amb les que està estretament relacionada, es pot distingir per una porció inferior en forma de falca de l'os occipital, que és relativament més ample. A més, el procés zigomàtic del seu os temporal en el punt de contacte amb l'extensió de l'os zigomàtic és molt gruixut (més de 2,5 mm).[5][3] Les dents incisives són molt llargs i sòlids, així com més gruixudes que amples.[6]
Aquesta espècie viu a la part sud de la Vall de Mèxic i regions adjacents, com ara la Sierra de Las Cruces i la Sierra de Ajusco, al voltant dels volcans bessons Popocatépetl i Iztaccíhuatl, així des del riu Lerma a la Vall de Toluca cap a l'est fins a l'oest de Puebla. De total la seva l'àrea de distribució, la superfície poblada ocupa menys de 20.000 quilòmetres quadrats. El seu hàbitat preferit són les prades i els boscos formats per pins i roures de climes temperats, encara que també viu en terrenys agrícoles, a una alçada entre 1800 i 4000 metres.[7][3]
Es tracta d'una espècie solitària que realitza les seves activitats amb una freqüència variable durant l'any. Són animals molt actius, principalment durant els mesos de desembre i gener, amb la menor activitat registrada al mes de maig. Excaven caus subterranis amb entrades que tenen un diàmetre d'entre 25 i 45 cm. A causa de les seves activitats de cava a les granges i als prats, sovint es considerada una "plaga", ja que contribueix a l'erosió del sòl i influeix en la composició de la vegetació. No obstant això, la descompressió de la terra té un efecte positiu, especialment en sòls sòlids. En general, la seva influència negativa està sobreestimada. La invasió de les terres agrícoles s'inicia a partir de zones forestals no pertorbades. Durant un estudi de nou mesos entre 1993 i 1994, els animals van influir sobre un 6,7% d'un pastura de 1,3 hectàrees, amb una disminució de la seva activitat amb l'augment de la vegetació i durant l'època de pluges.[8]
La reproducció té lloc durant tot l'any, amb una major taxa de natalitat durant l'estació seca, entre l'octubre i el març. Això té com a conseqüència que, després de l'augment de les precipitacions durant la temporada de pluges, la coberta vegetal és més densa i per tant l'aliment és suficient per a la cria, i els caus estan menys amenaçats per les inundacions. En una ventrada, les femelles donen a llum una mitjana de tres cries.[4]
Entre els paràsits externs d'aquesta espècie es troben els polls del gènere Geomydoecus.[9]
El gènere Cratogeomys comprèn, a més d'aquesta, aproximadament mitja dotzena d'espècies morfològicament i genèticament dividides en dos grups d'espècies. El grup fumosus, que conté C. fumosus i C. planiceps (originalment anomenat grup gymnurus), i el grup castanops, que inclou C. castanops, C. goldmani, C. fulvescens i C. perotensis, a més de C. merriami. La divisió en dos grups d'espècies es deu a R. J. Russell, que va separar el grup gymnurus del grup de castanops el 1968, el primer amb cinc espècies, i el segon amb dues.[10] No obstant això, els estudis genètics publicats per Mark S. Hafner i altres investigadors el 2004 van mostrar que només es podien identificar dues espècies dins del grup gymnurus. Atès que l'espècie tipus C. gymnurus no es podia mantenir com una espècie independent, el complex d'espècies va ser renomenat fumosus.[11] En un estudi genètic del grup castanops, publicat pel mateix grup d'experts l'any següent, es va arribar a la conclusió que la C. merriami contenia dues espècies críptiques, designades com C. fulvescens i C. perotensis. Morfològicament, els dos grups d'espècies es van distingir per la construcció del procés mastoide, que és gran en el grup fumosus, i més aviat petit en el grup de castanops.[3][12]
La primera descripció científica de C. merriami va ser presentada per Oldfield Thomas el 1893 sota el nom de Geomys merriami, amb la qual va presentar el tipus de Geomys. Per a la descripció, Thomas tenia un espècimen disponible, que segons la seva informació era del sud de Mèxic. Amb el nom merriami, va voler honorar al zoòleg nord-americà Clinton Hart Merriam.[5][13] El mateix Merriam, dos anys més tard, va establir el gènere Cratogeomys, i va establir l'hàbitat de les seves espècies al sud de la vall de Mèxic.[6][3] Les espècies d'aquest gènere foren traslladades per Russell al gènere Pappogeomys el 1968, en una revisió dels geòmids.[14] Tanmateix, el 1982 es va reconèixer que aquestes espècies pertanyien al gènere Cratogeomys. Alguns científics van seguir incloent-les dins Pappogeomys fins a la dècada de 1990.[15]
Aquesta espècie no té amenaces importants conegudes. Encara que la distribució de terres agrícoles és fruit de la seva propagació en algunes zones de la seva àrea de distribució, l'espècie és molt adaptable. Tot i la circulació limitada, la UICN classifica aquesta espècie com en risc mínim. La seva distribució es solapa amb àrees protegides.[2]
Cratogeomys merriami és una espècie de rosegador de la família dels geòmids. És endèmica del centre de Mèxic, on viu a altituds d'entre 1.800 i 4.000 msnm. El seu hàbitat natural són els herbassars i les pinedes i rouredes temperades, tot i que també se'l troba a camps de conreu i terres de pasturatge. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie, malgrat que parts del seu entorn s'estan convertint per a usos residencials o agrícoles.
L'espècie va ser anomenada en honor del naturalista Clinton Hart Merriam. Estudis del 2005 van revelar l'espècie originalment descrita el 1893 per Merriam estava formada en realitat per diverses espècies.
Die Merriam-Taschenratte (Cratogeomys merriami, Syn.: Pappogeomys merriami) ist eine in Zentralmexiko vorkommende Art aus der Familie der Taschenratten. Sie bewohnt offene und bewaldete Hochlagen im südlichen Teil des Tals von Mexiko und lebt zumeist unterirdisch. Die Benennung der Art geht auf das Jahr 1893 zurück, das Artepitheton merriami ehrt den amerikanischen Zoologen und Ethnographen Clinton Hart Merriam. Untersuchungen im Jahr 2005 ergaben, dass die ursprüngliche Definition der Merriam-Tasschenratte einen Artenschwarm darstellt. Der Bestand gilt als nicht bedroht.
Die Merriam-Taschenratte ist ein relativ großer Vertreter der Taschenratten. Eine Untersuchung von 91 Individuen in Morelos ergab eine durchschnittliche Gesamtlänge der Weibchen von 34,6 cm und der Männchen von 36 cm. Das durchschnittliche Gewicht der Weibchen lag bei 676 g, bei Männchen bei 757 g.[1] Ein einzelnes Individuum besaß eine Kopf-Rumpf-Länge von 29,5 cm und eine Schwanzlänge von 9,5 cm.[2] Das Fell ist insgesamt kurz und weich. Die Fellfarbe der Merriam-Taschenratte ist sehr variabel. Sie reicht am Rücken von matt kastanienbraun bis schieferschwarz. Die Unterseite ist ähnlich gefärbt, jedoch heller. Rund um die Ohren tritt ein dunkler Farbfleck auf, der bei anderen nahe verwandten Arten vorkommende helle Farbfleck an der Schwanzbasis ist nicht ausgebildet. Der Schwanz besitzt nur eine spärliche Fellbedeckung. Die Hinterfußlänge ohne Kralle beträgt 41 mm, die längste Kralle misst 15 mm.[2][3]
Der Schädel wird 64 mm lang und an den Jochbögen 48 mm breit. Allgemein charakterisiert er sich durch seinen breiten, kräftigen Bau. Die Jochbögen laden vorn sehr breit aus, verjüngen sich nach hinten aber etwas. Von nahe verwandten Arten kann die Merriam-Taschenratte durch einen keilförmigen unteren Abschnitt des Hinterhauptsbeins (Pars basilaris) unterschieden werden, der mit über 4 mm relativ breit ist. Die Mexikanische Taschenratte (Cratogeomys castanops) besitzt hier einen schmalen, parallelseitigen Knochen. Außerdem ist bei der Merriam-Taschenratte der Jochbeinfortsatz des Schläfenbeins am Kontaktpunkt mit dem Schläfenbeinfortsatz des Jochbeins mit über 2,5 mm sehr dick.[2][3] Die vorderen Schneidezähne sind sehr lang und massiv sowie dicker als breit.[4]
Die Merriam-Taschenratte ist verstreut im zentralen Bereich Mexikos verbreitet. Hauptsächlich kommt sie im südlichen Teil des Tals von Mexiko und den angrenzenden Regionen vor, so in der Sierra de Las Cruces und der Sierra de Ajusco, im Bereich um die Zwillingsvulkane Popocatépetl und Iztaccíhuatl sowie vom Río Lerma im Tal von Toluca ostwärts bis in das westliche Puebla. Die gesamte besiedelte Fläche wird mit weniger als 20.000 km² angegeben. Der Lebensraum erstreckt sich auf einer Höhe von 1800 bis 4000 Meter. Die Art ist in Grasländern und Wäldern bestehend aus Kiefern und Eichen gemäßigter Klimate heimisch, kann aber auch auf landwirtschaftlich genutztem Gelände wie Weideland angetroffen werden. Allgemein gilt die Merriam-Taschenratte als relativ häufig.[5][3]
Die Merriam-Taschenratte ist ein Einzelgänger, ihre Aktivitäten und Häufigkeit variieren im Laufe des Jahres. Die Tiere sind vor allem im Dezember und Januar sehr aktiv, die geringste Aktivität wurde im Mai Juni verzeichnet. Sie graben unterirdische Baue, deren Eingänge in Form von ausgeworfenem Erdmaterial einen Durchmesser von 25 bis 45 cm erreichen. Die Hügel sind umso größer, je dünner die Vegetationsdecke ist, die größten Erdhügel wurden jeweils im Frühjahr beobachtet. Aufgrund der Grabungsaktivitäten gilt die Merriam-Taschenratte auf Farm- und Weideland häufig als „Schädling“, da sie durch das Bodenwühlen zur Erosion beiträgt und die Zusammensetzung der Vegetation beeinflusst. Allerdings hat das Auflockern der Erde vor allem bei festen Böden auch einen positiven Effekt. Insgesamt wird ihr negativer Einfluss überbewertet. Das Vordringen auf landwirtschaftlich genutzte Flächen beginnt von ungestörten Waldflächen aus, während einer neunmonatigen Studie in den Jahren 1993 und 1994 überprägten die Tiere 6,7 % einer 1,3 ha großen Weidefläche, wobei ihre Aktivitäten mit zunehmender Vegetation und im Verlauf der Regenzeit zurückgingen.[6]
Die Fortpflanzung findet ganzjährig statt, es gibt jedoch eine verstärkte Geburtenrate während der Trockenzeit von Oktober bis März. Dies hat zur Folge, dass nach den erhöhten Niederschlägen während der Regenzeit die Vegetationsdecke dichter ist und somit genügend Nahrung zur Aufzucht der Jungen zur Verfügung stehen, ebenso wie die Baue weniger von Überflutung bedroht sind. Ein Weibchen trägt im Durchschnitt drei Embryos.[1]
Zu den äußeren Parasiten der Merriam-Taschenratte gehören unter anderem Haarlinge der Gattung Geomydoecus.[7]
Die Merriam-Taschenratte ist eine Art aus der Gattung Cratogeomys innerhalb der Familie der Taschenratten (Geomyidae). Die Gattung Cratogeomys umfasst neben der Merriam-Taschenratte rund ein halbes Dutzend weiterer Arten, die sich morphologisch und genetisch in zwei Artengruppen teilen lassen. Die fumosus-Gruppe enthält dabei C. fumosus und C. planiceps (ursprünglich gymnurus-Gruppe genannt), die castanops-Gruppe umfasst neben der Merriam-Taschenratte auch C. castanops, C. goldmani, C. fulvescens und C. perotensis. Die Aufteilung in zwei Artengruppen geht auf R. J. Russell zurück, der im Jahr 1968 die gymnurus-Gruppe von der castanops-Gruppe abtrennte, erstere enthielt fünf, letzterer zwei Arten. Genetische Untersuchungen, die im Jahr 2004 von Mark S. Hafner und Forscherkollegen veröffentlicht wurden, zeigten aber, dass sich innerhalb der gymnurus-Gruppe nur zwei Arten identifizieren ließen. Da die Typusart C. gymnurus dabei nicht als eigenständig ausgehalten werden konnte, wurde der Artkomplex in fumosus-Gruppe umbenannt. Eine im Jahr darauf von der gleichen Expertengruppe publizierte genetische Studie der castanops-Gruppe kam zu dem Ergebnis, dass die Merriam-Taschenratte zwei kryptische Arten enthielt, die mit C. fulvescens und C. perotensis bezeichnet wurden. Auf morphologischem Wege konnten die beiden Artengruppen anhand des Baus des Processus mastoideus unterschieden werden, der bei der fumosus-Gruppe ausladend groß, bei der castanops-Gruppe aber eher klein gebaut ist.[8][3][9]
Die wissenschaftliche Erstbeschreibung der Merriam-Taschenratte legte Oldfield Thomas im Jahr 1893 unter der Bezeichnung Geomys merriami vor, womit er die Art zu den Flachland-Taschenratten stellte. Für die Beschreibung stand Thomas ein Exemplar zur Verfügung, das seinen Angaben zufolge aus dem südlichen Mexiko stammte. Mit dem Artnamen merriami ehrte er den US-amerikanischen Zoologen Clinton Hart Merriam.[2][10] Merriam selbst legte zwei Jahre später den Gattungsnamen Cratogeomys fest und engte den Lebensraum der nach ihm benannten Taschenratte auf den südlichen Teil des Tals von Mexiko ein.[4][3] Teilweise wurde die Merriam-Taschenratte zusammen mit den anderen Vertretern der Gattung innerhalb von Pappogeomys geführt, was Russell im Jahr 1968 bei einer Revision der Taschenratten veranlasste. Allerdings wurde der eigene Gattungsstatus für Cratogeomys 1982 wieder anerkannt, teilweise führten einige Wissenschaftler diesen bis in die 1990er Jahre noch als Untergattung von Pappogeomys.[11]
Es sind keine größeren Bedrohungsfaktoren für den Bestand der Merriam-Taschenratte bekannt. Zwar kommt es in Teilen des Verbreitungsgebietes zum Schwund von Lebensraum durch die Ausbreitung von landwirtschaftlichen Nutzflächen, die Art ist aber sehr anpassungsfähig. Trotz des nur beschränkten Verbreitungsgebietes stuft die IUCN die Merriam-Taschenratte als „nicht gefährdet“ (least concern) ein. Ihr Vorkommen überschneidet sich mit einzelnen geschützten Gebieten.[5]
Die Merriam-Taschenratte (Cratogeomys merriami, Syn.: Pappogeomys merriami) ist eine in Zentralmexiko vorkommende Art aus der Familie der Taschenratten. Sie bewohnt offene und bewaldete Hochlagen im südlichen Teil des Tals von Mexiko und lebt zumeist unterirdisch. Die Benennung der Art geht auf das Jahr 1893 zurück, das Artepitheton merriami ehrt den amerikanischen Zoologen und Ethnographen Clinton Hart Merriam. Untersuchungen im Jahr 2005 ergaben, dass die ursprüngliche Definition der Merriam-Tasschenratte einen Artenschwarm darstellt. Der Bestand gilt als nicht bedroht.
Merriam's pocket gopher (Cratogeomys merriami) is a species of rodent in the family Geomyidae.[2] It is endemic to Mexico, where it is found in the area of the Valley of Mexico and the Valley of Toluca at elevations from 1800 to 4000 m.[1] Its favored habitats are the Zacatonal grassland and temperate pine-oak woodlands, as well as farmland and rangeland.[1] Its karyotype has 2n = 36 and FN = 68.[3]
Until 2005, what are now considered the separate species C. fulvescens and C. perotensis were included within this taxon. They were split off due to clear molecular, chromosomal and morphological differences. All three species are part of the C. castanops species group.[3]
The species is named after American mammalogist Clinton Hart Merriam.[4]
Although its distribution is patchy, it is not thought to be threatened.[1]
Merriam's pocket gopher (Cratogeomys merriami) is a species of rodent in the family Geomyidae. It is endemic to Mexico, where it is found in the area of the Valley of Mexico and the Valley of Toluca at elevations from 1800 to 4000 m. Its favored habitats are the Zacatonal grassland and temperate pine-oak woodlands, as well as farmland and rangeland. Its karyotype has 2n = 36 and FN = 68.
Until 2005, what are now considered the separate species C. fulvescens and C. perotensis were included within this taxon. They were split off due to clear molecular, chromosomal and morphological differences. All three species are part of the C. castanops species group.
The species is named after American mammalogist Clinton Hart Merriam.
Although its distribution is patchy, it is not thought to be threatened.
Cratogeomys merriami Cratogeomys generoko animalia da. Karraskarien barruko Geomyidae familian sailkatuta dago.
Cratogeomys merriami Cratogeomys generoko animalia da. Karraskarien barruko Geomyidae familian sailkatuta dago.
Cratogeomys merriami est une espèce de rongeurs de la famille des Géomyidés qui rassemble des gaufres ou rats à poche, c'est-à-dire à abajoues. C'est un petit rongeur terrestre, endémique du Mexique.
Il a été décrit pour la première fois en 1893 par le zoologiste anglais Michael Rogers Oldfield Thomas (1858-1929), et nommée C. merriami en hommage au zoologiste américain Clinton Hart Merriam (1855-1942) qui a décrit la plupart des espèces voisines.
Cette espèce est endémique du Mexique. On la trouve dans la région de Mexico, à une altitude située entre 1 800 m et 4 000 m. Elle vit dans les prairies et dans les forêts tempérées de pins et chênes[1].
Selon Mammal Species of the World (version 3, 2005) (5 nov. 2012)[2] :
Cratogeomys merriami est une espèce de rongeurs de la famille des Géomyidés qui rassemble des gaufres ou rats à poche, c'est-à-dire à abajoues. C'est un petit rongeur terrestre, endémique du Mexique.
Il a été décrit pour la première fois en 1893 par le zoologiste anglais Michael Rogers Oldfield Thomas (1858-1929), et nommée C. merriami en hommage au zoologiste américain Clinton Hart Merriam (1855-1942) qui a décrit la plupart des espèces voisines.
De Merriams goffer (Cratogeomys merriami) is een zoogdier uit de familie van de goffers (Geomyidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Thomas in 1893. De soort is vernoemd naar de Amerikaanse bioloog Clinton Hart Merriam.
Dit dier heeft een gele, bruine of bijna zwarte rug en een lichtere buik. Het heeft zeer lange bovensnijtanden. De lichaamslengte bedraagt 14 tot 26 cm, de staartlengte 6 tot 13 cm en het gewicht 225 tot 900 gram.
Zijn voedsel bestaat uit stekelige cactussen, veldgewassen, sparrennaalden en zaden. Met hun behaarde wangzakken aan de buitenkant van de wang dragen ze hun voedsel naar het nest.
Deze solitaire soort komt voor in diverse habitats, zoals bergachtige streken met tropische naaldbossen, woestijnen en open habitats in Oost-Mexico.
Bronnen, noten en/of referentiesDe Merriams goffer (Cratogeomys merriami) is een zoogdier uit de familie van de goffers (Geomyidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Thomas in 1893. De soort is vernoemd naar de Amerikaanse bioloog Clinton Hart Merriam.
Cratogeomys merriami[2][3] är en däggdjursart som först beskrevs av Thomas 1893. Cratogeomys merriami ingår i släktet Cratogeomys och familjen kindpåsråttor.[4][5]
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4] Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan 7 underarter.[2]
Arten är med en längd av 320 till 360 mm, inklusive en 100 till 120 mm lång svans och en vikt av 450 till 700 g en större medlem i släktet Cratogeomys. Den har 42 till 53 mm långa bakfötter och 6 till 10 mm stora öron. Hannar är allmänt lite större än honor. På ovansidan varierar pälsens färg mellan ljus kastanjebrun och svartaktig. Undersidans päls är lite ljusare av samma färg. Individerna har en ränna på framsidan av de övre framtänderna. Cratogeomys merriami skiljer sig främst i avvikande genetiska egenskaper från andra släktmedlemmar.[6]
Denna gnagare förekommer i centrala Mexiko. Arten vistas i bergstrakter mellan 1800 och 4000 meter över havet. Habitatet utgörs av gräsmarker och av tempererade skogar med ek och barrträd. Cratogeomys merriami besöker även jordbruksmark.[1]
Individerna gräver komplexa underjordiska tunnelsystem som kan täcka en yta av 400 m². Gångarna har en diameter av 80 till 120 mm. Vid utgångarna skapas jordhögar som kan ha en diameter av en meter. Troligtvis kan honor para sig hela året men de flesta ungar föds under våren och hösten. En kull har upp till tre ungar. Kända naturliga fiender är rävar, grävlingar, vesslor och rovlevande fåglar.[6]
Cratogeomys merriami fångas ibland av människor för köttets skull.[6] Hela beståndet listas av IUCN som livskraftig (LC).[1]
Wikispecies har information om Cratogeomys merriami.
Cratogeomys merriami är en däggdjursart som först beskrevs av Thomas 1893. Cratogeomys merriami ingår i släktet Cratogeomys och familjen kindpåsråttor.
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life. Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan 7 underarter.
Arten är med en längd av 320 till 360 mm, inklusive en 100 till 120 mm lång svans och en vikt av 450 till 700 g en större medlem i släktet Cratogeomys. Den har 42 till 53 mm långa bakfötter och 6 till 10 mm stora öron. Hannar är allmänt lite större än honor. På ovansidan varierar pälsens färg mellan ljus kastanjebrun och svartaktig. Undersidans päls är lite ljusare av samma färg. Individerna har en ränna på framsidan av de övre framtänderna. Cratogeomys merriami skiljer sig främst i avvikande genetiska egenskaper från andra släktmedlemmar.
Denna gnagare förekommer i centrala Mexiko. Arten vistas i bergstrakter mellan 1800 och 4000 meter över havet. Habitatet utgörs av gräsmarker och av tempererade skogar med ek och barrträd. Cratogeomys merriami besöker även jordbruksmark.
Individerna gräver komplexa underjordiska tunnelsystem som kan täcka en yta av 400 m². Gångarna har en diameter av 80 till 120 mm. Vid utgångarna skapas jordhögar som kan ha en diameter av en meter. Troligtvis kan honor para sig hela året men de flesta ungar föds under våren och hösten. En kull har upp till tre ungar. Kända naturliga fiender är rävar, grävlingar, vesslor och rovlevande fåglar.
Cratogeomys merriami fångas ibland av människor för köttets skull. Hela beståndet listas av IUCN som livskraftig (LC).
Cratogeomys merriami là một loài động vật có vú trong họ Chuột nang, bộ Gặm nhấm. Loài này được Thomas mô tả năm 1893.[2]
Bài viết về một loài thuộc bộ Gặm nhấm này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Cratogeomys merriami là một loài động vật có vú trong họ Chuột nang, bộ Gặm nhấm. Loài này được Thomas mô tả năm 1893.
메리엄흙파는쥐 또는 메리엄주머니고퍼(Cratogeomys merriami)는 흙파는쥐과에 속하는 설치류의 일종이다.[2] 멕시코의 토착종으로 멕시코 계곡과 톨루카 계곡의 해발 1800~4000m 높이에서 발견된다.
