El ratpenat llengut peruà (Platalina genovensium) és una espècie de ratpenat de la família dels fil·lostòmids que viu a l'oest del Perú.[1] És l'única espècie del gènere monotípic Platalina.
El ratpenat llengut peruà (Platalina genovensium) és una espècie de ratpenat de la família dels fil·lostòmids que viu a l'oest del Perú. És l'única espècie del gènere monotípic Platalina.
The long-snouted bat (Platalina genovensium) is a species of bat in the family Phyllostomidae.[2] It is the only species within the genus Platalina.[2][3] It is endemic to northern Peru and northern Chile.[1][4] It feeds almost exclusively on the nectar and fruit of the columnar cactus.[5] The species is rare, but has a wide distribution with at least 25 populations, and is listed as near-threatened due to habitat loss causing the removal of their primary food source.[1]
Captured long-snouted bats range in length from 7.2 to 8.9 cm with a tail length of 0.5 to 1.1 cm and forearm length of 12.8 to 26.5 cm. Weights range from 12.8 to 26.5 g with the upper weight range including a pregnant female.[6] More typical measurements are total length around 81 mm, wing extension of 341 mm, and weights of 19.5 to 19.9 grams. Wing area is the largest of any known glossophagine with wing loading the lowest. This may be due to the high altitude.[7] It is the largest bat within the family Lonchophyllinae. This size could be an adaptation for night temperatures approaching 0c. The bat is known for its extremely elongated muzzle which could indicate increased specialization.[5] In addition, the tongue is long, extendable and covered in papillae. The upper incisors are broad and spoon shaped with a diamond-shaped nose-leaf. The interfemoral membrane is long and sparsely haired with the tail extending 1/3 of the way into the membrane. The body is pale brown with the base of each hair being lighter than the tip. The underside is also lighter than the back.
On the western slopes of the Andes, this species ranges from Piura in the North to Tacna in the south.[7] Most research has centered on Arequipa. On the eastern slopes, there is only one known population near Huánuco. Elevations range from sea level to 2500 m although no individual has been collected below 2200 m. Populations are strongly associated with desert habitats dominated by columnar cactus. This range is hypothesized to change with precipitation events as populations move to more moist areas during El Niño events.[7][4]
The primary habitat requirement for this species is high densities of a plant species in the genus Weberbauerocereus, W. weberbaueri. These densities range from 20 to 30 cacti per 100 m2 (1,100 sq ft).[8][4] Fruit, pollen and nectar production are the limiting resource for the population resulting in large population swings during drought. They typically live in colonies of up to 50 individuals, though may separate into small groups of 5-7 individuals within the roost.[5] Colonies include all male and mixed sex groups with no known occurrences of female only groups. All known colonies inhabit abandoned mines.
The long-snouted bat has an obligate mutualistic relationship with the W. weberbaueri and as a result, this species is the primary pollinator and seed disperser for this species.[4] This species of cactus produces fruit year around, even after 17 months without rain which allows minimal bat populations to persist. Platalina genovensium increases the successful fruit production from 40% to 77%, significantly increasing available food available in the ecosystem for rodents and birds.[4] During and following drought, two species of hummingbird (Platagona gigas and Rhodopis vesper) also play a role in pollination. The bats supplement their diet with small coleopterans found within the flower but the primary component of their diet is cactus pollen.[4] Carbon isotope analysis has determined that the long-snouted bat feeds almost exclusively on CAM plants or insects that feed on CAM plants. Other species which may play a role in their diet to an unknown degree include Browningia candelaris, Neoraimondia arequipensis, Coryocactus brevistylus, Echinopsis chiloensis, Armatocereus procerus, and Weberbauerocereus rauhii.[4] Carrying capacity can range from 5 bats per ha during rainy years to .5 bats in drought years.[7] Activity peaked around 8 pm.[7]
During periods of drought, reproduction is completely halted perhaps via delayed fertilization.[4] In 1993, 3 out of 8 captured adult females were pregnant or lactating in October therefore the hypothesized breeding peak is around October coinciding with spring flowering.[4] Pregnant females have also been captured in September, March and June.[7] Pregnancy and lactation length are unknown. There may be possible sexual dimorphism with females having slightly longer forearms.[7]
The main conservation threats include habitat loss and collection for medicinal sale.[1][5][4] Their low population densities and dependence in columnar cactus make them vulnerable to habitat loss. In addition, their roosting locations in known mines make them vulnerable to over harvest by medicinal collectors. Any harvest during times of drought when populations are suppressed and there is no reproduction could threaten the persistence of local populations. Medicinal uses of bats in the local culture range from curing epilepsy to heart attacks.[4] Additional threats include more frequent el Nino induced droughts with climate change. Populations are decreasing at a rate between 10 and 30% over 10 years.[1] It is one of two species of bats currently listed as critically endangered by Peruvian legislation (Supreme Decree 034-2004-AG).[7] It is also listed as near threatened by the International Union for Conservation of Nature (IUCN, 2011).
The long-snouted bat (Platalina genovensium) is a species of bat in the family Phyllostomidae. It is the only species within the genus Platalina. It is endemic to northern Peru and northern Chile. It feeds almost exclusively on the nectar and fruit of the columnar cactus. The species is rare, but has a wide distribution with at least 25 populations, and is listed as near-threatened due to habitat loss causing the removal of their primary food source.
El murciélago longirrostro peruano o murciélago de nariz larga (Platalina genovensium) es una especie de murciélago nectarívoro de la familia de los filostómidos que habita en áreas desérticas y subdesérticas a lo largo de la región costera del Perú y en el valle de Azapa (norte de Chile).[1]
Está catalogado como "En Peligro Crítico" por la legislación peruana y como "Casi Amenazada" por UICN desde el año 2008. Presenta un sistema complejo de organización dentro de las colonias, donde machos y hembras preñadas se encuentran formando grupos separados. La emisión acústica de 'Platalina genovensium' es la primera que se ha caracterizado entre las de los quirópteros peruanos. Está compuesta por pulsos de 1,30 ms de duración media, en frecuencia modulada, de niveles sonoros extremadamente bajos (aprox. -10 a -35 dB a 1 m de distancia), en secuencias de 12,90 pulsos/segundo, con ancho de banda promedio de 28,58 kHz, discontinuo, con interpulso promedio de 67,56 ms y con máxima energía en 89,21 kHz. Presentan además un armónico en frecuencias superiores a 190 kHz.[2]
Se trata de un murciélago pequeño, con una longitud de cabeza más cuerpo entre 72 y 76 mm. Antebrazo de 46 a 50 mm. Cola de 14 a 19 mm. El pie mide 12 mm, las orejas 13 mm y pesa hasta 47 gramos.[3] El cráneo tiene un rostro muy largo. Posee un cráneo excepcionalmente alargado, al que debe su nombre común, con una lengua adaptada a la obtención de néctar. No posee uropatagio.
Este murciélago tiene mucha dependencia de diversas especies de cactáceas, de las que obtiene su alimento.[4]
Su actividad se da principalmente entre el atardecer y la medianoche. El resto del tiempo descansa en pequeños grupos en grutas, oquedades bajo las rocas y ocasionalmente en minas y construcciones. Algunas veces comparte refugio con Glossophaga soricina y otras especies.
El murciélago longirrostro peruano o murciélago de nariz larga (Platalina genovensium) es una especie de murciélago nectarívoro de la familia de los filostómidos que habita en áreas desérticas y subdesérticas a lo largo de la región costera del Perú y en el valle de Azapa (norte de Chile).
Está catalogado como "En Peligro Crítico" por la legislación peruana y como "Casi Amenazada" por UICN desde el año 2008. Presenta un sistema complejo de organización dentro de las colonias, donde machos y hembras preñadas se encuentran formando grupos separados. La emisión acústica de 'Platalina genovensium' es la primera que se ha caracterizado entre las de los quirópteros peruanos. Está compuesta por pulsos de 1,30 ms de duración media, en frecuencia modulada, de niveles sonoros extremadamente bajos (aprox. -10 a -35 dB a 1 m de distancia), en secuencias de 12,90 pulsos/segundo, con ancho de banda promedio de 28,58 kHz, discontinuo, con interpulso promedio de 67,56 ms y con máxima energía en 89,21 kHz. Presentan además un armónico en frecuencias superiores a 190 kHz.
Platalina genovensium Platalina generoko animalia da. Chiropteraren barruko Glossophaginae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Platalina genovensium Platalina generoko animalia da. Chiropteraren barruko Glossophaginae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Platalina genovensium, unique représentant du genre Platalina, est une espèce de chauve-souris de la famille des Phyllostomidae.
Cette chauve-souris est endémique du Pérou où elle joue un rôle important dans la pollinisation des fleurs d'une plante (Weberbauerocereus weberbaueri) de la famille des Cactaceae.
Platalina genovensium, unique représentant du genre Platalina, est une espèce de chauve-souris de la famille des Phyllostomidae.
Platalina genovensium (Thomas, 1928) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi, unica specie del genere Platalina (Thomas, 1928), endemico del Perù.[1][2]
Pipistrello di piccole dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 72 e 76 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 46 e 50 mm, la lunghezza della coda tra 14 e 19 mm, la lunghezza del piede di 12 mm, la lunghezza delle orecchie di 13 mm e un peso fino a 47 g.[3]
Il cranio ha un rostro molto lungo, i denti masticatori esili e allungati, gli incisivi grandi, spatolati e procombenti. I canini sono sottili.
Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:
3 2 1 2 2 1 2 3 3 3 1 2 2 1 3 3 Totale: 34 1.Incisivi; 2.Canini; 3.Premolari; 4.Molari;La pelliccia è lunga. Il colore generale del corpo è marrone chiaro, con la base dei peli biancastra. Il muso è allungato, con numerose corte vibrisse e una foglia nasale romboidale, con la metà superiore triangolare e i margini della parte inferiore convergenti. La lingua è lunga, estensibile e ricoperta di papille setolose. Le orecchie sono relativamente piccole, arrotondate e separate. Il trago è ben sviluppato, con una piccola proiezione all'estremità del margine esterno e concavo all'estremità di quello esterno. La coda è corta, mentre l'uropatagio è esteso e cosparso di pochi peli.
Si rifugia all'interno di miniere e grotte formando colonie fino a 50 individui.
Si nutre di nettare e polline di cactus del genere Weberbauerocereus.
Femmine gravide sono state osservate durante il mese di settembre. Danno alla luce un piccolo alla volta.
Questa specie è endemica del Perù occidentale.
Vive in zone aride fino a 2.300 metri di altitudine. Si trova frequentemente in costruzioni umane come i ponti.
La IUCN Red List, considerato che questa specie è in diminuita di circa il 30% negli ultimi 10 anni a causa del declino del proprio habitat, costituito da grotte e associato ai cactus, classifica P.genovensium come specie prossima alla minaccia (NT).[1]
Durante una prolungata siccità nella regione di Arequipa sono state osservate alcune colonie scomparire o emigrare.
Platalina genovensium (Thomas, 1928) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi, unica specie del genere Platalina (Thomas, 1928), endemico del Perù.
De borsteltongvleermuis (Platalina genovensium) is een zoogdier uit de familie van de bladneusvleermuizen van de Nieuwe Wereld (Phyllostomidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Thomas in 1928.
De soort komt voor in het westen van Peru.
Bronnen, noten en/of referentiesDe borsteltongvleermuis (Platalina genovensium) is een zoogdier uit de familie van de bladneusvleermuizen van de Nieuwe Wereld (Phyllostomidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Thomas in 1928.
Platalina genovensium[2][3][4] är en däggdjursart som beskrevs av Thomas 1928. Platalina genovensium är ensam i släktet Platalina som ingår i familjen bladnäsor.[5][6] IUCN uppskattar att beståndet minskar med 30 procent under de följande tio åren och kategoriserar arten globalt som nära hotad.[1] Inga underarter finns listade.[5]
Arten förekommer i västra Peru och fram till slutet av 1900-talet var den bara känd från fem olika fyndplatser. Individerna vilar i grottor eller liknande gömställen (till exempel människans förvaringsbyggnader) som kan ligga 2300 meter över havet.[1][7]
Storleken är främst känd från individen som användes för artens vetenskapliga beskrivning. Den var 7,2 cm lång (huvud och bål) och hade en 9 mm lång svans. Underarmarna som bestämmer fladdermusens vingspann var lite kortare än 5 cm. Vikten är cirka 47 gram och pälsen har en ljusbrun färg.[7]
Arten kan vistas i mera torra habitat då den även äter nektar från kaktusväxter. Därför har den en lång tunga med vårtiga utskott vid spetsen. Upphittade honor var dräktiga med en unge.[7]
Wikimedia Commons har media som rör Platalina genovensium.
Wikispecies har information om Platalina genovensium.
Platalina genovensium är en däggdjursart som beskrevs av Thomas 1928. Platalina genovensium är ensam i släktet Platalina som ingår i familjen bladnäsor. IUCN uppskattar att beståndet minskar med 30 procent under de följande tio åren och kategoriserar arten globalt som nära hotad. Inga underarter finns listade.
Arten förekommer i västra Peru och fram till slutet av 1900-talet var den bara känd från fem olika fyndplatser. Individerna vilar i grottor eller liknande gömställen (till exempel människans förvaringsbyggnader) som kan ligga 2300 meter över havet.
Storleken är främst känd från individen som användes för artens vetenskapliga beskrivning. Den var 7,2 cm lång (huvud och bål) och hade en 9 mm lång svans. Underarmarna som bestämmer fladdermusens vingspann var lite kortare än 5 cm. Vikten är cirka 47 gram och pälsen har en ljusbrun färg.
Arten kan vistas i mera torra habitat då den även äter nektar från kaktusväxter. Därför har den en lång tunga med vårtiga utskott vid spetsen. Upphittade honor var dräktiga med en unge.
Довжина голови і тіла між 72 і 76 мм, довжина передпліччя між 46 і 50 мм, довжина хвоста від 14 до 19 мм, довжина стопи 12 мм, довжина вух 13 мм і вага до 47 г. Шерсть довга. Загальний колір тіла світло-коричневий, основи волосків білуваті. Писок подовжений, з численними короткими вусами. Вуха відносно невеликі, округлі і відокремлені. Зубна формула: 2/2, 1/1, 2/3, 3/3 = 34.
Ховається в шахтах і печерах, утворюючи колонії до 50 особин. Їсть пилок і нектар. Вагітні самиці спостерігалися у вересні.
Ендемік західного Перу. Він живе в посушливих районах до 2300 метрів над рівнем моря. Часто зустрічається в людських спорудах, таких як мости.
Platalina genovensium là một loài động vật có vú trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Loài này được Thomas mô tả năm 1928.[2]
Phương tiện liên quan tới Platalina genovensium tại Wikimedia Commons
Platalina genovensium là một loài động vật có vú trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Loài này được Thomas mô tả năm 1928.
Platalina genovensium (Thomas, 1928)
Охранный статус
Длинномордый копьенос[1] (Platalina genovensium) — вид летучих мышей из семейства листоносых. Единственный вид рода Platalina[2].
Длина тела от 72 до 76 мм, длина предплечья от 46 до 50 мм, длина хвоста от 14 до 19 мм, длина стопы 12 мм, длина ушей 13 мм и вес до 47 г. Мех длинный. Окраска тела светло-коричневая, основание волосков беловатое. Морда удлинённая, с многочисленными короткими усами. Уши относительно небольшие, округлые и отделены. Зубная формула: 2/2, 1/1, 2/3, 3/3 = 34.
Скрывается в шахтах и пещерах, образуя колонии численностью до 50 особей. Питается нектаром, пыльцой и плодами кактусов Weberbauerocereus weberbaueri[3]. Беременные самки наблюдались в сентябре.
Эндемик западного Перу[4]. Он живет в засушливых районах на высоте до 2300 метров над уровнем моря. Часто встречается в искусственных сооружениях, таких как мосты.
Длинномордый копьенос (Platalina genovensium) — вид летучих мышей из семейства листоносых. Единственный вид рода Platalina.
Длина тела от 72 до 76 мм, длина предплечья от 46 до 50 мм, длина хвоста от 14 до 19 мм, длина стопы 12 мм, длина ушей 13 мм и вес до 47 г. Мех длинный. Окраска тела светло-коричневая, основание волосков беловатое. Морда удлинённая, с многочисленными короткими усами. Уши относительно небольшие, округлые и отделены. Зубная формула: 2/2, 1/1, 2/3, 3/3 = 34.
Скрывается в шахтах и пещерах, образуя колонии численностью до 50 особей. Питается нектаром, пыльцой и плодами кактусов Weberbauerocereus weberbaueri. Беременные самки наблюдались в сентябре.
Эндемик западного Перу. Он живет в засушливых районах на высоте до 2300 метров над уровнем моря. Часто встречается в искусственных сооружениях, таких как мосты.
긴주둥이박쥐(Platalina genovensium)는 주걱박쥐과(신세계잎코박쥐과)에 속하는 박쥐의 일종이다.[2] 긴주둥이박쥐속(Platalina)의 유일종이다.[2][3] 페루의 토착종이다.[4] 먹이는 거의 배타적으로 꽃꿀과 원주형 선인장의 열매이다.[5] 7곳 군데의 개체군만이 알려져 있으며, 긴주둥이박쥐에 대한 연구가 거의 이루어지지 않았지만 주요 먹이를 제공하는 장소가 제거되는 서식지 감소때문에 취약근접종으로 분류되고 있다.[6]
.jpg){kind=small}
