Orthogeomys a zo ur genad e rummatadur ar bronneged, ennañ razhed-godell hag a vev e Kreizamerika.
Orthogeomys a zo ur genad e rummatadur ar bronneged, ennañ razhed-godell hag a vev e Kreizamerika.
Orthogeomys és un gènere de rosegadors de la família dels geòmids. Conté una sola espècie vivent i un parell d'extintes que són originàries majoritàriament de Meso-amèrica.[2]
Encara que el seu pla corporal és similar al dels altres geòmids, les espècies d'aquest grup són bastant més grosses. Tenen una llargada corporal de 10–35 cm i un pes de 150–900 g. La cua mesura 5–14 cm.[3] Algunes fonts han reportat que un factor clau que determina la mida de l'animal és la composició del sòl en l'hàbitat natural de l'animal. Els tipus de sòl sorrencs s'associen amb una major grandària cranial, mentre que els sòl més densos semblen correlacionar-se amb una mida del cos relativament més petita.[4]
Les espècies d'aquest tenen el pelatge dorsal negre o marró o gris , mentre i el pelatge ventral tendeix a ser més variable en coloració, sovint sent una combinació de blanc, gris o marró. En espècies com O. underwoodi, la capa dorsal pot presentar patrons: com ara bandes blanques que s'estenen cap a part posterior.[4][5] El pèl d'aquests animals varia segons l'espècie de curt a llarg, encara que generalment són fins i suaus. Es creu que aquestes característiques són avantatjoses per a l'animal alhora d'eliminar la brutícia del seu pelatge durant el procés de neteja.[4] Les espècies que viuen a regions més fredes tenen el pelatge més suau i espès.
Les dents incisives superiors presenten un solc profund al mig.[3] Un tret distintiu són unes dents incisives que sobresurten de la boca, fins i tot quan està tancada. Aquesta és una característica que comparteixen amb tots els rosegadors, però que és particularment prominent en aquest gènere. Aquestes incisius més llargs serveixen a dos propòsits. En primer lloc, com és la tendència general de tot animal, la forma de les dents està adaptada a la seva dieta. En segon lloc, com que les dents sobresurten de la boca, poden utilitzar-les per cavar, alhora que eviten que els entri brutícia a la cavitat oral. Les orelles es poden tancar per evitar l'entrada de terra al canal auditiu mentre caven.
Són animals solitaris que només s'ajunten durant la temporada de reproducció. Durant els períodes reproductius es freqüent trobar molts individus ocupant un mateix cau. Fora d'aquests períodes només un individu ocupa un sistema de túnels en moment determinat. Aquests túnels es divideixen en zones pel cau, per emmagatzemar aliments i un túnel separat on dipositar els excrements. L'espècie O. cherriei cava túnels d'uns 12,8 centímetres d'alçada de mitjana, els quals poden arribar a gairebé els 200 metres de longitud. Les espècies d'aquest gènere estan actives principalment durant el matí i la tarda, moments en els quals es troben generalment fora dels caus.[4]
En general, tendeixen a tenir un major consum diari de calories que la majoria de les espècies de rosegadors.[4] Això es deu a les despeses d'energia addicionals necessàries per desplaçar-se sota terra, el qual és un factor que contribueix a la destrucció d'aquests animals dels cultius que conreen els humans. Són animals herbívors, que s'alimenten de blat de moro, arrels d'herbes, mandioca, arròs i canya de sucre.
Hi ha documents que informen de diferents mètodes de capturar i preparar aquests animals com aliment, uns mètodes que són anteriors a la colonització espanyola de Mèxic.[6] A causa del prolongat període de temps durant el qual la captura d'aquests animals ha format part de la comunitat, no ens ha de sorprendre que la pràctica de la captura tingui una importància cultural significativa al sud-est de Mèxic.[7] Malauradament, la naturalesa de les trampes usades en el passat pels maies és actualment un misteri, encara que es poden observar mètodes actuals de capturar aquests animals.[6]
Aquests animals poden ser bastant destructius cap a aquests cultius, poden arribar a causar pèrdues de fins a un 50% en els cultius.[8] A causa d'aquestes pèrdues tan significatives, s'han fet molts esforços per intentar controlar les poblacions d'aquestes espècies. A Costa Rica, s'han intentat diversos mètodes de control de plagues, però molts han estat abandonats a la recerca de la solució ideal. S'han introduït mangostes en els seus hàbitats, s'ha enverinat i deixat aliments perquè els trobin aquests animals, i s'han difós productes químics tòxics, amb l'esperança de minvar les seves poblacions.[8] Malauradament, els dos últims mètodes no només són perjudicials per a aquests animals, sinó també per als éssers humans. Atès que no hi ha antídot disponible a Costa Rica per a alguns dels productes químics utilitzats en el control de plagues, el seu ús s'ha de gestionar amb cura.[8]
Les proves suggereixen que hi ha hagut una estreta relació entre aquestes espècies i els polls (del subordre Amblycera) durant temps significatius.[9] S'ha plantejat que aquesta relació es deu al fet que els dos hàbits d'aquestes criatures els fan molt adequats per a l'evolució paral·lela.[9][10]
Cavant túnels subterranis, aquests rosegadors creen un entorn més atractiu que el que havia existit anteriorment, i aquest entorn quedaria poblat d'organismes. Aquests organismes s'anirien adaptant gradualment, no només a l'entorn del túnel, sinó també als creadors dels túnels. En el cas dels polls, això vol dir connectar-se i adaptar-se per superar els sistemes de defensa dels hostes, però sense provocar tant de mal com per matar l'hoste. Com que les espècies d'aquest gènere són animals tan solitaris, qualsevol contacte que tinguin amb altres animals és probable que sigui amb altres individus de la mateixa espècie. D'aquesta manera, un determinat tipus inicial de poll es podia passar gairebé exclusivament a una espècie durant generacions, produint una nova espècie de poll, específica d'una espècie d'aquest gènere.[10][11]
Recentment s'han reorganitzat les espècies d'aquest gènere i la majoria s'han traspassat al gènere Heterogeomys, el qual ha estat recuperat després que durant un temps fos considerat un subgènere d'Orthogemoys.[12] Les espècies actualment reconegudes són les següents:
Les espècies del gènere Orthogeomys, com molts altres rosegadors, són considerades plagues. La història dels intents humans per controlar les seves poblacions es remunta als temps dels maies.[13][6] Malgrat alguns esforços contraris, les poblacions de les espècies del gènere Orthogeomys semblen tendir a créixer. En aquest sentit, totes les espècies d'aquest gènere es consideren en risc mínim.[14]
Orthogeomys és un gènere de rosegadors de la família dels geòmids. Conté una sola espècie vivent i un parell d'extintes que són originàries majoritàriament de Meso-amèrica.
Riesentaschenratten oder Taltuzas (Orthogeomys) sind eine Gattung der Taschenratten (Geomyidae) mit elf Arten, die vorwiegend in Zentralamerika vorkommen.
Diese Nagetiere ähneln anderen Taschenratten im Körperbau, sie sind aber deutlich größer. Die Kopf-Rumpf-Länge liegt zwischen 10 und 35 cm und das Gewicht variiert zwischen 150 und 900 g. Die Schwanzlänge beträgt 5 bis 14 cm.[1] Das Fell der Riesentaschenratten ist auf der Oberseite schwarzbraun und an der Unterseite heller. Bei verschiedenen Arten kommen weiße Bänder oder Flecken auf dem Rücken oder im Gesicht vor. Arten kälterer Regionen haben allgemein ein weicheres und dichteres Fell. Die oberen Schneidezähne besitzen in der Mitte eine auffällige Fuge.[1]
Laut Wilson & Reeder (2005) werden elf Arten unterschieden.[2][3]
Als Habitat dienen tropische Regenwälder und andere Wälder. In Gebirgen erreichen Riesentaschenratten 3000 m Meereshöhe.[1]
Die einzelnen Exemplare graben Tunnelsysteme, die dicht unter der Erdoberfläche liegen. Der Bau hat mehrere Kammern, die mit Pflanzenteilen gepolstert werden oder als Lager dienen. Riesentaschenratten halten sich vorwiegend in diesen Bauen auf, nur in der Nacht kommen sie gelegentlich heraus. Sie fressen Wurzeln, Knollen und verschiedene grüne Pflanzenteile, die vom Tunnel erreicht werden.[1]
Weibchen haben meist zwei Würfe pro Jahr mit ein bis vier Jungtieren. Die Geschlechtsreife wird sehr schnell erreicht, Weibchen können schon nach drei Monaten eigenen Nachwuchs aufziehen.[1]
Riesentaschenratten werden von den zentralamerikanischen Bauern als Schadtiere angesehen. Das Fangen der Exemplare ist in Mexiko ein anerkannter Beruf, Tucero, der meist innerhalb einer Familie vererbt wird.[1] Arten mit einem kleinen Verbreitungsgebiet sind durch die Bejagung vom Aussterben bedroht. Die meisten Riesentaschenratten werden dagegen von der IUCN als nicht gefährdet (least concern) gelistet.[3]
Riesentaschenratten oder Taltuzas (Orthogeomys) sind eine Gattung der Taschenratten (Geomyidae) mit elf Arten, die vorwiegend in Zentralamerika vorkommen.
The giant pocket gopher (Orthogeomys grandis), also known as the Oaxacan pocket gopher,[2] is a species of rodent in the family Geomyidae. It is found in Mexico, Guatemala, El Salvador and Honduras. It is the type species of the genus Orthogeomys; some zoologists also include in this genus species that have recently been placed in Heterogeomys.[2][3]
It is 22–30 cm (9–12 in) long, and 480–985 g (1–2 lb) in weight.[4]
The giant pocket gopher (Orthogeomys grandis), also known as the Oaxacan pocket gopher, is a species of rodent in the family Geomyidae. It is found in Mexico, Guatemala, El Salvador and Honduras. It is the type species of the genus Orthogeomys; some zoologists also include in this genus species that have recently been placed in Heterogeomys.
It is 22–30 cm (9–12 in) long, and 480–985 g (1–2 lb) in weight.
Orthogeomys es un género de roedores que pertenecen a la familia Geomyidae.[1] Agrupa a 11 especies nativas de América.
Se reconocen las siguientes especies y subespecies:[1]
Orthogeomys es un género de roedores que pertenecen a la familia Geomyidae. Agrupa a 11 especies nativas de América.
Orthogeomys Geomyidae animalia familiako generoa da[1], karraskarien barruan sailkatua.
Orthogeomys Geomyidae animalia familiako generoa da, karraskarien barruan sailkatua.
Orthogeomys est un genre de rongeurs d'Amérique, faisant partie de la famille des Geomyidae qui comporte des petits mammifères appelés gaufres ou rats à poche, c'est-à-dire à abajoues.
Ce genre a été décrit pour la première fois en 1895 par un zoologiste américain, Clinton Hart Merriam (1855-1942). Certains auteurs distinguent des sous-genres.
Selon Mammal Species of the World (version 3, 2005) (1 juin 2016)[1] et ITIS (1 juin 2016)[2] :
Selon Paleobiology Database (1 juin 2016)[4] :
Orthogeomys est un genre de rongeurs d'Amérique, faisant partie de la famille des Geomyidae qui comporte des petits mammifères appelés gaufres ou rats à poche, c'est-à-dire à abajoues.
Ce genre a été décrit pour la première fois en 1895 par un zoologiste américain, Clinton Hart Merriam (1855-1942). Certains auteurs distinguent des sous-genres.
Taltuza[3] (Orthogeomys) – rodzaj ssaka z rodziny gofferowatych (Geomyidae).
Rodzaj obejmuje gatunki występujące w Ameryce[4][3].
Do rodzaju należą trzy podrodzaje z następującymi gatunkami[3][4]:
Podrodzaj: Orthogeomys Merriam, 1895
Podrodzaj: Heterogeomys Merriam, 1895[2]
Podrodzaj: Macrogeomys Merriam, 1895[2]
Taltuza (Orthogeomys) – rodzaj ssaka z rodziny gofferowatych (Geomyidae).
Orthogeomys é um gênero de roedores da família Geomyidae.
Jättekindpåsråttor (Orthogeomys[1]) är ett släkte av däggdjur som ingår i familjen kindpåsråttor.[1]
Arterna liknar andra kindpåsråttor i utseende men de är med en kroppslängd (huvud och bål) av 10 till 35 cm och en vikt av 150 till 900 g tydlig större. Svansen blir 5 till 14 cm lång.[2] Pälsen har på ovansidan en svartbrun färg, undersidan är oftast ljusare. Hos vissa arter förekommer vita strimmor eller fläckar på ryggen eller i ansiktet. Pälsen är mjukare och tätare hos arter som lever i kalla regioner. De övre framtänderna har en kännetecknande ränna i mitten.[2]
Jättekindpåsråttor förekommer från Mexiko över Centralamerika till Colombia. De vistas i tropiska regnskogar och andra skogar. I bergstrakter hittas de upp till 3000 meter över havet.[2]
Individerna bygger underjordiska tunnelsystem som ligger tät under markytan. Boet har en eller flera kamrar som fodras med växtdelar eller som tjänstgör som förvaringsrum. Jättekindpåsråttor stannar huvudsakligen i boet men på natten kommer de ibland ut. Födan utgörs av rötter, rotfrukter och andra växtdelar som de når från tunnlarna.[2]
Honor har vanligen två kullar per år och per kull föds en till fyra ungar. Ungarna blir påfallande fort könsmogna och honor kan redan efter tre månader ha egna ungar.[2]
Arterna betraktas i största delen av utbredningsområdet som skadedjur. Att fånga jättekindpåsråttor är ett godkänt yrke (tucero) i Centralamerika som oftast går i arv inom en familj.[2] Arter som har begränsade utbredningsområden är därför hotade i beståndet. De flesta arter klassificeras däremot av IUCN som livskraftig (LC).[3]
Arter enligt Catalogue of Life[1]:
Wikispecies har information om Orthogeomys.
Jättekindpåsråttor (Orthogeomys) är ett släkte av däggdjur som ingår i familjen kindpåsråttor.
Orthogeomys là một chi động vật có vú trong họ Chuột nang, bộ Gặm nhấm. Chi này được Merriam miêu tả năm 1895.[1] Loài điển hình của chi này là Geomys scalops Thomas, 1894.
Chi này gồm các loài:
Bài viết về một loài thuộc bộ Gặm nhấm này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Orthogeomys là một chi động vật có vú trong họ Chuột nang, bộ Gặm nhấm. Chi này được Merriam miêu tả năm 1895. Loài điển hình của chi này là Geomys scalops Thomas, 1894.
큰흙파는쥐속 또는 큰주머니고퍼속(Orthogeomys)는 흙파는쥐과에 속하는 설치류 속이다.[1] 멕시코와 중앙아메리카 그리고 콜롬비아에서 발견된다.
