Leucojum aestivum ye una especie de planta bulbosa perteneciente a la familia de les amarilidacees. Ye orixinaria d'Europa hasta'l norte d'Irán.
Ye una planta qu'algama un tamañu de 33-61 cm d'altor, glabra. Bulbu de 23-43 x 22-41 mm, subgloboso, con túniques esternes membranacees, d'un color castañu ± intensu, que s'enllarguen nuna vaina de 37-92 mm, del mesmu color y consistencia na base, escariosa en casi toa'l so llargor. El escapo de 26-48 x 0,16-0,37 cm, fistuloso, estrechamente aláu –con unos marxes hialinos, dacuando escábrido-. Fueyes de 3-6, de 22-34 x 0,59-1,3 cm, lliniares, planes, de marxe llisu, de volao atenuaes y obtuses nel ápiz. Flores 2-5, campanulaes, nutantes; bráctea 27-56 x 3,8-10 mm, llanceolada, obtusa, dacuando estremada nel ápiz en dos puntes bien curties, envainante na base –(1,6)5-7(25) mm-, plurinerviada, membranácea, verdosa o ablancazada; pedicelos 38-75 mm, desiguales,daqué narquiaos nel ápiz, el más desenvueltu daqué más llargu que la bráctea. Tépalos de (8,5)11-13(15,3) x 3,8-7,5 mm, obovaos, subiguales –los esternos un pocu más estrechos y con una callosidad escontra'l ápiz— obtusos, cuculaos, con un apículo de 0,5-1,8 mm-, blancos, con un llurdiu verde nel ápiz de la cara esterna. Filamentos estaminales 1,2-3,2 mm, lliniares, daqué más curtios que les anteres, insertos nun discoepígino enteru, ablancazaos; anteres 3,3-4,4 x 0,8-1 mm, obtuses, marielles. Ovariu de 4,6-7,5 x 2,1-4,6 mm, verdosu; estilu 6,6-10,1 mm, daqué más llargu que los estames, d'un blancu verdosu. Frutu turbináu, con lóculos polispermos. Granes 5-7 mm, ensin estrofíolo, negres.[1]
Alcuéntrase en zones húmedes en encinares o pinares; a una altitú de 0-800 metros, nel Sur d'Europa –dende'l S d'Inglaterra hasta Crimea y los Balcanes-, Cáucasu y Anatolia y nes Islles Baleares.
Leucojum aestivum foi descritu por Carlos Linneo y espublizóse en Systema Naturae, Editio Decima 2: 975. 1759.[2]
Númberu de cromosomes de Leucojum aestivum (Fam. Amaryllidaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=22[3]
Leucojum aestivum ye una especie de planta bulbosa perteneciente a la familia de les amarilidacees. Ye orixinaria d'Europa hasta'l norte d'Irán.
Ilustgración Detalle de les flores Ilustración
Yay ağçiçəyi (lat. Leucojum aestivum)[1] - ağçiçək cinsinə aid bitki növü.[2]
Leucojum aestivum és una espècie de planta bulbosa de la família de les amaril·lidàcies. És originària d'Europa fins al nord d'Iran. Es troba a zones humides en alzinars o pinedes; a una altitud de 0-800 msnm, al Sud d'Europa -des del sud d'Anglaterra fins a Crimea i els Balcans-, Caucas i Anatòlia i a les Illes Balears.
És una planta que aconsegueix una grandària de 33-61 cm d'alçada, glabra. Bulb de 23-43 x 22-41 mm, subglobós, amb túniques externes membranàcies, d'un color castany ± intens, que es perllonguen en una beina de 37-92 mm, del mateix color i consistència a la base, escariosa en gairebé tota la seva longitud. L'escap mesura 26-48 x 0,16-0,37 cm, fistulós, estretament alat amb uns marges hialins.
Fulles de 3-6, de 22-34 x 0,59-1,3 cm, linears, planes, de marge llis, breument atenuades i obtuses a l'àpex. Flors 2-5, campanulades, nutants; bràctea 27-56 x 3,8-10 mm, lanceolada, obtusa, a vegades dividida a l'àpex en dos puntes molt curtes, envainant a la base [(1,6) 5-7 (25) mm], plurinerviada, membranàcia, verdosa o blanquinosa; pedicels 38-75 mm, desiguals, una mica arquejats a l'àpex, i el més desenvolupat una mica més llarg que la bràctea. Tèpals de (8,5) 11-13 (15,3) x 3,8-7,5 mm, obovats, subiguals -els externs una mica més estrets i amb una callositat cap a l'àpex- obtusos, blancs, amb una taca verda a l'àpex de la cara externa. Filaments estaminals 1,2-3,2 mm, linears, una mica més curts que les anteres, inserits en un discoepígini sencer, blanquinosos; anteres 3,3-4,4 x 0,8-1 mm, obtuses, grogues. Ovari de 4,6-7,5 x 2,1-4,6 mm, verdós; estil 6,6-10,1 mm, una mica més llarg que els estams, d'un blanc verdós. Fruit turbinat, amb lòculs polisperms. Llavors 5-7 mm, sense estrofíol, negres.[2]
El nombre de cromosomes de Leucojum aestivum i tàxons infraespecífics és 2n=22.[3]
Leucojum aestivum és una espècie de planta bulbosa de la família de les amaril·lidàcies. És originària d'Europa fins al nord d'Iran. Es troba a zones humides en alzinars o pinedes; a una altitud de 0-800 msnm, al Sud d'Europa -des del sud d'Anglaterra fins a Crimea i els Balcans-, Caucas i Anatòlia i a les Illes Balears.
És una planta que aconsegueix una grandària de 33-61 cm d'alçada, glabra. Bulb de 23-43 x 22-41 mm, subglobós, amb túniques externes membranàcies, d'un color castany ± intens, que es perllonguen en una beina de 37-92 mm, del mateix color i consistència a la base, escariosa en gairebé tota la seva longitud. L'escap mesura 26-48 x 0,16-0,37 cm, fistulós, estretament alat amb uns marges hialins.
Fulles de 3-6, de 22-34 x 0,59-1,3 cm, linears, planes, de marge llis, breument atenuades i obtuses a l'àpex. Flors 2-5, campanulades, nutants; bràctea 27-56 x 3,8-10 mm, lanceolada, obtusa, a vegades dividida a l'àpex en dos puntes molt curtes, envainant a la base [(1,6) 5-7 (25) mm], plurinerviada, membranàcia, verdosa o blanquinosa; pedicels 38-75 mm, desiguals, una mica arquejats a l'àpex, i el més desenvolupat una mica més llarg que la bràctea. Tèpals de (8,5) 11-13 (15,3) x 3,8-7,5 mm, obovats, subiguals -els externs una mica més estrets i amb una callositat cap a l'àpex- obtusos, blancs, amb una taca verda a l'àpex de la cara externa. Filaments estaminals 1,2-3,2 mm, linears, una mica més curts que les anteres, inserits en un discoepígini sencer, blanquinosos; anteres 3,3-4,4 x 0,8-1 mm, obtuses, grogues. Ovari de 4,6-7,5 x 2,1-4,6 mm, verdós; estil 6,6-10,1 mm, una mica més llarg que els estams, d'un blanc verdós. Fruit turbinat, amb lòculs polisperms. Llavors 5-7 mm, sense estrofíol, negres.
El nombre de cromosomes de Leucojum aestivum i tàxons infraespecífics és 2n=22.
Bledule letní (Leucojum aestivum) je druh jednoděložné rostliny z čeledi amarylkovité (Amaryllidaceae).
Jedná se o asi 30-60 cm vysokou vytrvalou rostlinu s podzemní cibulí, která má asi 2,5-4 cm v průměru, lodyha je zploštělá a úzce křídlatá. Listy jsou jen přízemní, čepele jsou čárkovité, asi 30-60 cm dlouhé a asi 0,7-2 cm široké, se souběžnou žilnatinou. Květy jsou na převislých stopkách, vyrůstají z paždí toulce. Květů je nejčastěji 3-7, ve zdánlivém okolíku. Okvětních lístků je 6, jsou víceméně stejně dlouhé, volné, asi 1-1,5 cm dlouhé. Jsou bílé barvy, pod špičkou mají žlutou až zelenou skvrnu. Tyčinek je 6, gyneceum je srostlé ze 3 plodolistů, semeník je spodní. Plodem je třípouzdrá kulovitá tobolka, semeno je černé a bez masíčka. Kvete o něco později než bledule jarní, nejčastěji v květnu.[2][3]
Jedná se o evropský druh s přesahem do JZ Asie. Roste hlavně v jižní a jihovýchodní Evropě s přesahem do Evropy střední. Byla člověkem zavlečena do Severní Ameriky, kde místy zdomácněla.[4] Kromě nominátní subspecie Leucojum aestivum L. subsp. aestivum je rozlišována ještě Leucojum aestivum L. subsp. pulchellum (Salisb.) Briq., která se vyskytuje ve Středomoří.[5]
V České republice se přirozeně vyskytuje pouze na jižní Moravě, především v nivách dolní Moravy a dolní Dyje. Jinde chybí nebo zde byla jen výjimečně vysazena, sporné jsou lokality na střední Moravě v nivě Bečvy. Nejčastěji roste v měkkých luzích as. Salicetum albae, ve vlhčích tvrdých luzích as. Fraxino pannonicae-Ulmetum v okolí mokřadů a v porostech vysokých ostřic. Je to kriticky ohrožený druh flóry ČR, kategorie C1.[3]
Pěstuje se v záhonech, jako skalnička ve skalkách, v přírodně krajinářských parcích vhodná rozvolněně ve větších skupinách jednoho druhu.
Dobře snese slunečné i polostinné polohy, preferuje živné vlhké propustné hlinité půdy. Množení semeny, cibulemi. Vhodná pro pěstování na jednom stanovišti bez přesazování.
Bledule letní (Leucojum aestivum) je druh jednoděložné rostliny z čeledi amarylkovité (Amaryllidaceae).
Die Sommer-Knotenblume (Leucojum aestivum), auch Spätblühende Knotenblume genannt, ist eine der beiden noch in der Gattung der Knotenblumen (Leucojum) verbliebenen Arten aus der Familie der Amaryllisgewächse (Amaryllidaceae).
Ihr natürliches Vorkommen erstreckt sich von ganz Europa bis zur Krim-Halbinsel und der östlichen Küste des Schwarzen Meeres und über das südwestliche Asien bis in den nördlichen Iran. Sie wachsen in feuchteren Gebieten als die Frühlingsknotenblumen, beispielsweise auf feuchten Wiesen.[1]
Die Sommer-Knotenblume ist eine mehrjährige krautige Pflanze und erreicht Wuchshöhen von etwa 60 cm. Dieser Geophyt bildet Zwiebeln als Überdauerungsorgane. An der Basis der Pflanze stehen drei bis fünf linealische Laubblätter mit bis zu einer Länge von 50 cm und einer Breite von etwa 2 cm.
In den Blütenständen stehen meist drei bis sieben Blüten an ungleich langen Stielen zusammen, was ein wichtiges Unterscheidungsmerkmal zur relativ ähnlichen Frühlingsknotenblume darstellt. Die glockenförmigen, zwittrigen Blüten sind dreizählig und sind mit 1 bis 1,5 cm Größe wesentlich kleiner als die der Frühlings-Knotenblume. Die Blüte enthält sechs gleichgestaltete, weiße Blütenhüllblätter, die an ihrer Spitze jeweils einen charakteristischen grünlichen Fleck aufweisen, und sechs freie Staubblätter.
Namensgebend für die Gattung war wohl die vorsommerliche Blütezeit verbunden mit dem knotenartigen, unterständigen Fruchtknoten. Die Sommer-Knotenblume blüht von März bis Mai. Es werden Kapselfrüchte gebildet, die zahlreiche schwarze Samen enthalten.
Die ganze Pflanze ist giftig durch Alkaloide wie Lycorin, Galantamin.
Es gibt zwei Unterarten[2]:
Die Sommer-Knotenblume (Leucojum aestivum), auch Spätblühende Knotenblume genannt, ist eine der beiden noch in der Gattung der Knotenblumen (Leucojum) verbliebenen Arten aus der Familie der Amaryllisgewächse (Amaryllidaceae).
Leucojum aestivum, commonly called summer snowflake or Loddon lily (see River Loddon § Loddon lily), is a plant species widely cultivated as an ornamental. It is native to most of Europe from Spain and Ireland to Ukraine, with the exception of Scandinavia, Russia, Belarus and the Baltic countries. It is also considered native to Turkey, Iran and the Caucasus. It is naturalized in Denmark, South Australia, New South Wales, Nova Scotia and much of the eastern United States.
Leucojum aestivum is a perennial bulbous plant, generally 35–60 cm (14–24 in) tall, but some forms reach 90 cm (35 in). Its leaves, which are well developed at the time of flowering, are strap-shaped, 5–20 mm (0.2–0.8 in) wide, reaching to about the same height as the flowers. The flowering stem (scape) is hollow and has wings with translucent margins. The pendant flowers appear in late spring and are borne in umbels of usually three to five, sometimes as many as seven. The flower stalks (pedicels are of different lengths, 25–70 mm (1.0–2.8 in) long. The flowers are about 3–4 cm (1.2–1.6 in) in diameter and have six white tepals, each with a greenish mark just below the tip. The black seeds are 5–7 mm (0.2–0.3 in) long.[3][4][5]
After flowering, the fruits develop flotation chambers but remain attached to the stem. In England, it has been recorded that flooding causes the stems to break and the fruits to be carried downstream and stranded in river debris or on flood-plains. The bulbs can also be transported during heavy floods and deposited on river banks.[6]
Flower bee (Anthophora plumipes) approaching flowers
Growing by water in Bulgaria
Growing in a damp meadow in Croatia
Leucojum aestivum was first described by Carl Linnaeus in 1759.[2] The Latin specific epithet aestivum means "of the summer".[7] Two subspecies have been recognized (sometimes as varieties rather than subspecies): the nominate L. aestivum subsp. aestivum and L. aestivum subsp. pulchellum.[5] The latter has also been treated as a separate species, L. pulchellum.[2] L. aestivum subsp. pulchellum is differentiated by its generally smaller dimensions.[5] It has 1–5 flowers per stem compared to the 3–8 of subsp. aestivum and is restricted to swampy areas in the western Mediterranean.[8] The World Checklist of Selected Plant Families does not recognize any infraspecific taxa.[9]
Leucojum vernum, its close relative (and the only other species in the genus Leucojum), flowers in Spring.
Leucojum aestivum is native to most of Europe, with the exception of Scandinavia, Russia, Belarus, and the Baltic Republics, and is also native to Turkey, the Caucasus, and Iran. It is naturalized in other parts of Europe, including Denmark, in South Australia, New South Wales, Nova Scotia, and much of the eastern United States.[2][10] L. aestivum is found in damp places, such as wet meadows, swamps, and ditches.[3][5]
Leucojum aestivum is cultivated as an ornamental plant for its flowers. It requires a damp position, growing well on clay soils, where it increases rapidly.[4] The cultivar 'Gravetye Giant' is robust, growing to 90 cm (35 in) with up to eight flowers on each scape. It is named after Gravetye Manor, an Elizabethan manor house in West Sussex, England, the former home of the gardener William Robinson.[11] 'Gravetye Giant' has gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit.[12][13] Another cultivar is 'Nancy Lindsay'. Shorter and more compact than 'Gravetye Giant' at 50–60 cm (20–24 in), its flowers, 5–6 per stem, have tepals that are rounder and broader. It originated in a garden in southern France owned by Nancy Lindsay.[8]
All species of Leucojum are poisonous, as the leaves and bulbs contain the toxic alkaloids lycorine and galantamine.[10][14][15]
Leucojum aestivum, commonly called summer snowflake or Loddon lily (see River Loddon § Loddon lily), is a plant species widely cultivated as an ornamental. It is native to most of Europe from Spain and Ireland to Ukraine, with the exception of Scandinavia, Russia, Belarus and the Baltic countries. It is also considered native to Turkey, Iran and the Caucasus. It is naturalized in Denmark, South Australia, New South Wales, Nova Scotia and much of the eastern United States.
Leucojum aestivum es una especie de planta bulbosa perteneciente a la familia de las amarilidáceas. Es originaria de Europa hasta el norte de Irán.
Es una planta que alcanza un tamaño de 33-61 cm de altura, glabra. Bulbo de 23-43 x 22-41 mm, subgloboso, con túnicas externas membranáceas, de un color castaño ± intenso, que se prolongan en una vaina de 37-92 mm, del mismo color y consistencia en la base, escariosa en casi toda su longitud. El escapo de 26-48 x 0,16-0,37 cm, fistuloso, estrechamente alado –con unos márgenes hialinos, a veces escábrido-. Hojas de 3-6, de 22-34 x 0,59-1,3 cm, lineares, planas, de margen liso, brevemente atenuadas y obtusas en el ápice. Flores 2-5, campanuladas, nutantes; bráctea 27-56 x 3,8-10 mm, lanceolada, obtusa, a veces dividida en el ápice en dos puntas muy cortas, envainante en la base –(1,6)5-7(25) mm-, plurinerviada, membranácea, verdosa o blanquecina; pedicelos 38-75 mm, desiguales,algo arqueados en el ápice, el más desarrollado algo más largo que la bráctea. Tépalos de (8,5)11-13(15,3) x 3,8-7,5 mm, obovados, subiguales –los externos un poco más estrechos y con una callosidad hacia el ápice— obtusos, cuculados, con un apículo de 0,5-1,8 mm-, blancos, con una mancha verde en el ápice de la cara externa. Filamentos estaminales 1,2-3,2 mm, lineares, algo más cortos que las anteras, insertos en un discoepígino entero, blanquecinos; anteras 3,3-4,4 x 0,8-1 mm, obtusas, amarillas. Ovario de 4,6-7,5 x 2,1-4,6 mm, verdoso; estilo 6,6-10,1 mm, algo más largo que los estambres, de un blanco verdoso. Fruto turbinado, con lóculos polispermos. Semillas 5-7 mm, sin estrofíolo, negras.[1]
Se encuentra en zonas húmedas en encinares o pinares; a una altitud de 0-800 metros, en el Sur de Europa –desde el S de Inglaterra hasta Crimea y los Balcanes-, Cáucaso y Anatolia y en las Islas Baleares.
Leucojum aestivum fue descrito por Carlos Linneo y publicado en Systema Naturae, Editio Decima 2: 975. 1759.[2]
Número de cromosomas de Leucojum aestivum (Fam. Amaryllidaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=22[3]
Leucojum aestivum es una especie de planta bulbosa perteneciente a la familia de las amarilidáceas. Es originaria de Europa hasta el norte de Irán.
Ilustgración Detalle de las flores IlustraciónSuvikello eli kesälumipisara (Leucojum aestivum) on narsissikasveihin (Amaryllidaceae) kuuluva monivuotinen sipulikasvi, jota viljellään koristekasvina. Sitä esiintyy luontaisena Keski- ja Etelä-Euroopassa laajasti sekä Länsi-Aasiassa.
Suvikello kasvaa enimmillään 50 senttimetriä korkeaksi. Kukkavarren päässä kasvaa usean kukan kimppuna kellomaisia, nuokkuvia, valkoisia kukkia. Kehälehtien reunassa on vihertävät pilkut. Suvikello kukkii (Suomessa) viljeltynä alkukesällä touko–kesäkuussa.
Suvikello eli kesälumipisara (Leucojum aestivum) on narsissikasveihin (Amaryllidaceae) kuuluva monivuotinen sipulikasvi, jota viljellään koristekasvina. Sitä esiintyy luontaisena Keski- ja Etelä-Euroopassa laajasti sekä Länsi-Aasiassa.
Suvikello kasvaa enimmillään 50 senttimetriä korkeaksi. Kukkavarren päässä kasvaa usean kukan kimppuna kellomaisia, nuokkuvia, valkoisia kukkia. Kehälehtien reunassa on vihertävät pilkut. Suvikello kukkii (Suomessa) viljeltynä alkukesällä touko–kesäkuussa.
Leucojum aestivum
La nivéole d'été (Leucojum aestivum L.) est une espèce de plantes de la famille des Amaryllidaceae, croissant dans des prés et des fossés humides.
Cette nivéole est nettement plus grande (40 à 60 cm) que la nivéole de printemps.
Les fleurs sont plus petites que celles de la nivéole de printemps, mais apparaissent en plus grand nombre (3 à 5 en ombelle latérale).
La nivéole d’été fleurit au printemps – pas en été –, juste avant les muguets.
Leucojum aestivum est une plante bulbeuse vivace , généralement haute de 35 à 60 cm, mais certaines formes atteignent 90 cm. Ses longues feuilles linéaires, de 5–20 mm de large, atteignent à peu près la même hauteur que les fleurs. La hampe florale est creuse et a deux angles aux bords translucides. Les ombelles sont généralement composées de trois à cinq, parfois jusqu’à sept fleurs portées par des pédicelles de différentes longueurs, de 25 à 70 mm de long. Les fleurs mesurent environ 3 à 4 cm de diamètre et comportent six tépales blancs, chacun portant une macule (triangle vert) juste en dessous de la pointe. Les graines noires font de 5 à 7 mm de longueur[1].
La nivéole d'été a dans l'ensemble une répartition plutôt orientale et méridionale ; certaines stations plus ou moins isolées de l'aire principale remontent jusqu’en Irlande du Nord, Transcaucasie et aux Pays-Bas[2].
En France c’est une plante rare, qu’on ne rencontre que çà et là dans quelques stations isolées, notamment en Bretagne où elle est probablement spontanée[3].
En Belgique, elle est indigène dans les vallées de la Grande et de la Petite Nèthe en amont de Lierre, et aux environs de Tournai. Aux Pays-Bas on la rencontre çà et là dans l’ouest du pays.
Leucojum aestivum subsp. pulchellum (Salisb.) Briq. (Syn. Leucojum pulchellum Salisb.), originaire des marécages de la partie occidentale de la région méditerranéenne, est de taille plus réduite (20 cm) et fleurit 15 jours plus tôt.
La Nivéole d’été est protégée sur l'ensemble du territoire, comme en Belgique, aux Pays-Bas et dans plusieurs autres pays.
L'espèce est évaluée comme non préoccupante à l'échelle mondiale[4]. En France l'espèce se raréfie : elle y est considérée quasi menacée (NT), proche du seuil des espèces menacées ou qui pourraient être menacées si des mesures de conservation spécifiques n'étaient pas prises. Elle est classée vulnérable (VU) en Provence-Alpes-Côte d'Azur ; en danger (EN) dans la région Poitou-Charentes, en Midi-Pyrénées, Franche-Comté, et Rhône-Alpes ; danger critique (CR) en Alsace ; quasi menacée en Aquitaine.
La nivéole d’été est une excellente plante de jardin, qui ne présente pas de difficulté de culture. Elle préfère une terre argileuse ou limoneuse fraîche à franchement humide en situation semi-ombragée.
'Gravetye Giant', sélectionné en 1924 par le jardinier anglais William Robinson d’après le nom de son manoir du Sussex, est un cultivar très robuste, à floraison plus abondante (jusqu’à 8 fleurs par ombelle)[5].
'Nancy Lindsay' est un cultivar baptisé d'après la botaniste Nancy Lindsay (1896-1973)[6].
Cette plante a été identifiée par les botanistes comme étant le « moly » (en grec ancien μῶλυ / mỗlu), une plante magique donnée par le dieu Apollon au héros Ulysse dans l’Odyssée[7].
Leucojum aestivum
La nivéole d'été (Leucojum aestivum L.) est une espèce de plantes de la famille des Amaryllidaceae, croissant dans des prés et des fossés humides.
Cette nivéole est nettement plus grande (40 à 60 cm) que la nivéole de printemps.
Les fleurs sont plus petites que celles de la nivéole de printemps, mais apparaissent en plus grand nombre (3 à 5 en ombelle latérale).
La nivéole d’été fleurit au printemps – pas en été –, juste avant les muguets.
Pózdnja snězyčka[1] (Leucojum aestivum) je rostlina ze swójby amarylisowych rostlinow (Amaryllidaceae). Dalše serbske mjeno je lěćolinka.
Pózdnja snězyčka (Leucojum aestivum) je rostlina ze swójby amarylisowych rostlinow (Amaryllidaceae). Dalše serbske mjeno je lěćolinka.
Het zomerklokje (Leucojum aestivum) is een vaste plant die behoort tot de narcisfamilie (Amaryllidaceae). De soort staat op de Nederlandse- en Belgische Rode lijst van planten als zeer zeldzaam en matig afgenomen. Het is een van de twee soorten uitt geslacht Leucojum. In Nederland is de plant vanaf 1 januari 2017 niet meer wettelijk beschermd.
Het zomerklokje komt van nature voor in moerassige weilanden, natte bossen en langs de rivieren tussen het riet.
De plant vormt een bol en heeft vier tot zes tot 40 cm lange, smalle bladeren. De bladeren zijn giftig.
Het zomerklokje wordt 30-60 cm hoog en bloeit van april tot juni. De plant bloeit in de lente samen met het lelietje-van-dalen – en dus niet in zomer.
Aan de bloemstengel zitten gewoonlijk drie tot vijf tweeslachtige, 2 cm lange bloemen.
De bloemdekslippen zijn wit met vlak onder de top een groene vlek. De top van de slip is gaafrandig. De binnenste slippen zijn ongeveer even lang als de buitenste. De vrucht is een veelzadige doosvrucht en bevat bij rijpheid zwarte zaden, die in tegenstelling tot het lenteklokje (Leucojum vernum) geen aanhangsel hebben.
Het zomerklokje vinden we terug van Noord-Ierland tot in Transkaukasië.
In Nederland, net zoals in België en verschillende andere landen, is het zomerklokje een beschermde plant die men lokaal aantreft in het westen van het land.
In België komt de plant van nature voor in de valleien van de Grote en Kleine Nete boven Lier en in de streek van Doornik. Verder is de plant hier en daar verwilderd, zoals b.v. in het vengebied langs de kasselrijbeek in de streek van Waregem.
In Frankrijk is het zomerklokje ook een zeldzame plant, die enkel voorkomt op een paar geïsoleerde plaatsen.
Leucojum aestivum subsp. pulchellum afkomstig uit de moerassen van het westen van het Middellandse Zeegebied, is kleiner (20 cm) en bloeit twee weken vroeger.
Het zomerklokje kan worden toegepast als tuinplant, die gemakkelijk om te kweken is. Het zomerklokje wordt bij voorkeur in een klei- of leemachtige grond geplant die vochtig tot zelfs drassig is, in halfschaduw. De plant werd door Nederlandse en Belgische journalisten verkozen tot bloembol van het jaar 2003.
Leucojum aestivum ‘Gravetye Giant’, een cultivar die in 1924 door de Engelse tuinier William Robinson geselecteerd werd en genoemd naar zijn landgoed in Sussex, is een sterkere cultivar, met een uitbundige bloei (tot acht bloemen per scherm).
Leucojum stamt van het Oudgriekse λευκοίον, dat wit viooltje of violier betekent.
Van het geslacht Leucojum komt ook nog het lenteklokje in Nederland en België in het wild of verwilderd voor.
Namen in andere talen:
Het zomerklokje (Leucojum aestivum) is een vaste plant die behoort tot de narcisfamilie (Amaryllidaceae). De soort staat op de Nederlandse- en Belgische Rode lijst van planten als zeer zeldzaam en matig afgenomen. Het is een van de twee soorten uitt geslacht Leucojum. In Nederland is de plant vanaf 1 januari 2017 niet meer wettelijk beschermd.
Het zomerklokje komt van nature voor in moerassige weilanden, natte bossen en langs de rivieren tussen het riet.
Close-up van de bloemDe plant vormt een bol en heeft vier tot zes tot 40 cm lange, smalle bladeren. De bladeren zijn giftig.
Het zomerklokje wordt 30-60 cm hoog en bloeit van april tot juni. De plant bloeit in de lente samen met het lelietje-van-dalen – en dus niet in zomer.
Aan de bloemstengel zitten gewoonlijk drie tot vijf tweeslachtige, 2 cm lange bloemen.
De bloemdekslippen zijn wit met vlak onder de top een groene vlek. De top van de slip is gaafrandig. De binnenste slippen zijn ongeveer even lang als de buitenste. De vrucht is een veelzadige doosvrucht en bevat bij rijpheid zwarte zaden, die in tegenstelling tot het lenteklokje (Leucojum vernum) geen aanhangsel hebben.
Leucojum aestivum subsp. pulchellumŚnieżyca letnia (Leucojum aestivum L.[2]) – gatunek rośliny z rodziny amarylkowatych, bylina.
Pierwotnie występowała w południowej Europie i na terenie Azji Mniejszej, później zadomowiona w środkowej Europie, a także w Wielkiej Brytanii i Irlandii. W Polsce w warunkach naturalnych nie występuje. Rośnie na mokrych lub wilgotnych łąkach, nad rowami i na terenie łęgów, do wysokości 1300 m n.p.m.
Śnieżyca letnia (Leucojum aestivum L.) – gatunek rośliny z rodziny amarylkowatych, bylina.
Göl soğanı (Leucojum aestivum), Alzheimer hastalığı tedavisi ilaç yapımında kullanılan bir bitki türü.
Göl soğanı içermiş olduğu amarylldaceae alkoloidleri (galanthamine, tazettin, likorein) sayesinde tıpta alzheimer ve çocuk felci gibi sinir sistemini etkileyen hastalıkların tedavisinde kullanılmaktadır. Göl soğanının doğadan toplanarak ihracatı yapılmaktadır. Yıllık ihracatı 4.000.000 adettir. İhracatın bir kısmı Bulgaristan'a yapılmaktadır. Bu ülkede bulunan alkoloid fabrikasında işlenen soğanlardan ilaç elde edilmektedir.
Nisan aylarında açıp bir ay kadar çiçekli kalır. Sonrasında ise çiçekleri solar.
Göl soğanı (Leucojum aestivum), Alzheimer hastalığı tedavisi ilaç yapımında kullanılan bir bitki türü.
Göl soğanı içermiş olduğu amarylldaceae alkoloidleri (galanthamine, tazettin, likorein) sayesinde tıpta alzheimer ve çocuk felci gibi sinir sistemini etkileyen hastalıkların tedavisinde kullanılmaktadır. Göl soğanının doğadan toplanarak ihracatı yapılmaktadır. Yıllık ihracatı 4.000.000 adettir. İhracatın bir kısmı Bulgaristan'a yapılmaktadır. Bu ülkede bulunan alkoloid fabrikasında işlenen soğanlardan ilaç elde edilmektedir.
Nisan aylarında açıp bir ay kadar çiçekli kalır. Sonrasında ise çiçekleri solar.
Цибулина яйцеподібна, 2-3 см у діаметрі; квітконіс ребристий, злегка сплюснутий, 30-60 см заввишки; листків 4-7, широколінійних, блискучих, з сизим нальотом, 1-1,5 см завширшки, часто довших від квітконоса. Зав'язь нижня, грушоподібна або майже куляста, до 1,5 см в діаметрі. Плід — коробочка. Насінини круглі, чорні, гладкі. Цвіте у квітні — травні, плодоносить у липні — серпні.
Розмножується насінням та вегетативно.
Рідкісний вид флори України, внесений до Червоної книги України[1].
Leucojum aestivum là một loài thực vật có hoa trong họ Amaryllidaceae. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1759.[2]
Leucojum aestivum là một loài thực vật có hoa trong họ Amaryllidaceae. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1759.
Leucojum aestivum L., 1759
Охранный статусБелоцве́тник ле́тний (лат. Leucójum aestívum) — вид растений рода Белоцветник семейства Амариллисовые.
Луковица яйцевидная, 4—5 см длиной и 3—4 см в диаметре. Влагалище плёнчатое, 3—6 см длиной.
Листья в числе двух — пяти, сизовато-зелёные, 25—40(60) см длиной и 1—1,5 см шириной.
Стрелка слегка уплощённая, обоюдоострая, полая внутри, одной высоты с листьями; крыло перепончатое, с двумя зелёными килями до 5 см длиной; цветоножка до 6 см длиной. Цветки поникающие, в зонтиковидном соцветии, состоящем из трёх — десяти цветков, до 3 см в диаметре. Листочки околоцветника белые, широколанцетные, с заострённой верхушкой, 1—3 см длиной и около 1 см шириной, с зелёным пятном у верхушки. Тычиночные нити белые, около 0,5 см длиной; пыльники треугольные, притуплённые, жёлтые, 0,5 см длиной. Завязь продолговатая, 0,5 см в диаметре; столбик нитевидный, белый, у основания зелёный, с усечённым рыльцем, длиной превышает тычинки. Бутоны появляются в конце апреля — мае, цветёт во строй половине мая — начале июня.
Плод — продолговатая мясистая коробочка, 1,5—2 см длиной, 1,5 см в диаметре; семена чёрные, с отстающей семенной кожурой и воздушными карманами. Цветёт в мае — июне.
Число хромосом 2n=20 (Heitz, 1926), 2n=22 (Nagao, Takusagawa, 1932; Inariyama, 1937; Sato, 1937, 1938; Neves, 1939; La Coure, 1946), 2n=24 (Polya, 1948).
Атлантическая Европа, Средняя и Южная Европа, Средиземноморье, Балканы, Малая Азия, Иран, Юго-западная Украина — Закарпатская, Херсонская и Измаильская области; Крым (горные районы), Кавказ — западное побережье от Краснодара до Батуми. Западная граница ареала проходит в Ирландии, южная — в Северной Италии, Албании и северной Болгарии.
Растёт на влажных лугах, часто затопляемых вешними водами, в долинах рек, на пашнях.
Луковицы белоцветника летнего были предложены в качестве сырья для получения алкалоида галантамина[2].
Были выпущены марки с изображением белоцветника летнего в 1982 г. в Болгарии в составе серии «Лекарственные растения»[3] и в 1994 г. в Венгрии в составе серии «Цветы Европы»[4].
Белоцве́тник ле́тний (лат. Leucójum aestívum) — вид растений рода Белоцветник семейства Амариллисовые.
スノーフレーク(学名:Leucojum aestivum)とは、ヒガンバナ科(新エングラー体系及びAPG植物分類体系)の植物の1つ。クロンキスト体系ではユリ科。和名はオオマツユキソウ(大待雪草)、別名はスズランスイセン(鈴蘭水仙)。 1月23日、3月19日、4月16日の誕生花でもある。
ヨーロッパ中南部原産。多年草。花期は春で白いスズランのような花が咲く。花弁の先端には緑の斑点がある。秋植の球根草である。
スノードロップ(マツユキソウ) (Galanthus nivalis) という球根草もあるが混同しないよう注意が必要である。
ウィキメディア・コモンズには、スノーフレーク (ヒガンバナ科)に関連するメディアがあります。 この項目は、植物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています(プロジェクト:植物/Portal:植物)。スノーフレーク(学名:Leucojum aestivum)とは、ヒガンバナ科(新エングラー体系及びAPG植物分類体系)の植物の1つ。クロンキスト体系ではユリ科。和名はオオマツユキソウ(大待雪草)、別名はスズランスイセン(鈴蘭水仙)。 1月23日、3月19日、4月16日の誕生花でもある。