dcsimg

Espinac de Ceilan ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA
 src=
Basella alba rep el nom d'"Alugbati" a les Filipines.

L'espinac de Ceilan o espinac malabar (Basella alba) és una planta enfiladissa perenne tropical de l'est africà la qual es mengen les fulles.

Descripció

L'espinac malabar creix ràpidament arribant a fer 10 m de longitud. Les fulles són de 25-65 × 25-55 mm i semisuculentes, amb la base talladament angostada a truncada o lleugerament tallada, la làmina talladament decurrent en los pecíols i l'àpex arrodonit-obtús amb una nervadura principal ramificada. El pecíol mesura uns 5-15 mm, i freqüentment rogenc. Les inflorescències de 20-60 mm, amb flors freqüentment agrupades cap a l'àpex. Presenten bràctees 1-2 × 0,7-1,2 mm, amb la nervadura mitjana fosca, ramificada a l'àpex, i les bractèoles 1,4-1,6 × 0,9-1 mm i agudes. Els sèpals 3-4 × 2-2,5 mm, amplament ovat-el·líptics, corbats al voltant de la corol·la, matisats de rosa cap a l'extrem, mentre que els pètals són de 1,9-2 mm, ovats, fusionats cap a la base i amb els marges dispars. Tenen els estams erectes, els filaments 1-1,2 mm, les anteres 0,8-0,9 mm. El primordi seminal de 0,7-0,9 mm i els estils 0,5-0,8 mm. El fruit és una baia d'uns 3,5-5 mm de diàmetre (4-7 mm de diàmetre incloent al periant), brillant i bru.[1]

Usos

Normalment es consumeixen les fulles i l'arrel, especialment apreciat en la gastronomia xinesa i japonesa, tenen un sabor suau i una textura mucilaginosa. En la gastronomia de la Xina és coneguda com "verdura dels corrents d'aigua" (潺菜, Mandarí chāncài, cantonès saan choy, shan tsoi); "malva caiguda" (落葵 Mandarin luokui, cantonès lor kwai), "orella de bosc" (木耳菜 muercai) i "fulla de l'emperador" (帝王菜 diwangcai).

És rica en vitamina A, B6, C, ferro i calci (1,2 mg cada 100 grams), a més de contindre un alt percentatge de proteïnes i fibra. També conté potassi, magnesi i àcid fòlic. S'utilitza en una gran diversitat de receptes, des de sopes, ensalades, estofats i fritures.[2]

Els fruits contenen un tint roig que s'ha emprat per als segells oficials, així com en l'elaboració de cremes labials i colorant alimentari.

També s'usa amb fins medicinals, sent astringent, demulcent, diürètic, febrífug i laxant.[3] L'arrel és emol·lient i refrescant.

Taxonomia

Basella alba fou descrita per Carl von Linné i publicada en Species Plantarum 1: 272. 1753.

Sinonímia
  • Basella rubra L., Sp. Pl.: 272 (1753).
  • Basella lucida L., Syst. Nat. ed. 10, 2: 966 (1759).
  • Basella japonica Burm.f., Fl. Indica: 76 (1768).
  • Basella cordifolia Lam., Encycl. 1: 382 (1785).
  • Basella nigra Lour., Fl. Cochinch.: 183 (1790).
  • Basella crassifolia Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 153 (1796).
  • Basella volubilis Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 153 (1796).
  • Basella ramosa J.Jacq. ex Spreng., Syst. Veg. 1: 950 (1824).
  • Basella cananifolia Buch.-Ham. ex Wall., Numer. List: 6961 (1832), nom. nud.
  • Gandola nigra (Lour.) Raf., Sylva Tellur.: 60 (1838).
  • Basella rubra var. virescens Moq. in A.P.de Candolle, Prodr. 13(2): 223 (1849).[4]
  • Gandola alba Rumph. ex L.
  • Gandola rubra Rumph. ex L.[5]

Galeria

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata


licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA

Espinac de Ceilan: Brief Summary ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA
 src= Basella alba rep el nom d'"Alugbati" a les Filipines.

L'espinac de Ceilan o espinac malabar (Basella alba) és una planta enfiladissa perenne tropical de l'est africà la qual es mengen les fulles.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA