Hemaris ye un xéneru de lepidópteros ditrisios de la familia Sphingidae conocíos vulgarmente como caparines picaflor. Tienen una distribución holártica, con 17 especies distribuyíes nel Nuevu y el Vieyu Mundu. Les canesbes aliméntense principalmente de yerbes o parrotales de les families del cardu (Dipsacaceae) y de les madreselves (Caprifoliaceae). [1][2]
Los güevos son pequeños, esféricos y de color verde maciu nacaráu.
Les gates son cilíndriques y con verrugas o tubérculos. De cutiu les verrugas tienen cogordes o escayos. La mayoría de les canesbes son verdes o marrones, pero hai delles variaciones de color. Toes tienen una banda llonxitudinal envés llateral distintiva dende la cabeza hasta'l cuernu nel estremu posterior.
La pupa envolubrase nun brotu de texíu bien suelto; les pupes de delles especies son brilloses. Hai un tubérculu prominente al llau de cada güeyu. El cremáster ye grande y esplanáu.
El imago o adultu ye una caparina diurna de cuerpu robustu que s'asemeya a los babarones na forma del cuerpu. De cutiu confundese con colibríes o picaflores pola so forma de volar y suélse-yos dar el nome común de caparina picaflor. Les nales tienen partes tresparentes que perdieron la so cubierta d'escames mientres los primeros vuelos. Les antenes de dambos sexos tienen forma de mazu bien pronunciáu y con forma llixeramente de gabitu. L'abdome termina en forma d'abanicu. Los adultos aliméntense del néctar de les flores y son bonos polinizadores.
Hemaris diffinis
Hemaris diffinis variaciones
Hemaris thysbe
Hemaris diffinis
.Hemaris ye un xéneru de lepidópteros ditrisios de la familia Sphingidae conocíos vulgarmente como caparines picaflor. Tienen una distribución holártica, con 17 especies distribuyíes nel Nuevu y el Vieyu Mundu. Les canesbes aliméntense principalmente de yerbes o parrotales de les families del cardu (Dipsacaceae) y de les madreselves (Caprifoliaceae).
Hemaris és un gènere de lepidòpters ditrisis de la família Sphingidae coneguts vulgarment com a papallones picaflor. Tenen una distribució holàrtica, amb 17 espècies distribuïdes en el Nou i el Vell Món. Les larves s'alimenten principalment d'herbes o arbustos de les famílies del card (Dipsacaceae) i dels lligaboscs (Caprifoliaceae).
Els ous són petits, esfèrics i de color verd pàl·lid.
Les larves són cilíndriques i amb berrugues o tubercles. Sovint les berrugues tenen bolets o espines. La majoria de les larves són verdes o marrons, però hi ha algunes variacions de color. Totes tenen una banda longitudinal dors lateral distintiva des del cap fins a la banya en l'extrem posterior.
La pupa s'embolica en un capoll de teixit molt solt; les pupes d'algunes espècies són brillants. Hi ha un tubercle prominent al costat de cada ull. El cremaster és gran i aplanat.
L'imago o adult és una papallona diürna de cos robust que s'assembla als borinots en la forma del cos. Sovint els hi confon amb colibrís o picaflors per la seva forma de volar i se'ls sol donar el nom comú de papallona picaflor. Les ales tenen parts transparents que han perdut la seva coberta d'escates durant els primers vols. Les antenes de tots dos sexes tenen forma de mall ben pronunciat i amb forma lleugerament de ganxo. L'abdomen acaba en forma de ventall. Els adults s'alimenten del nèctar de les flors i són bons pol·linitzadors.
Hemaris és un gènere de lepidòpters ditrisis de la família Sphingidae coneguts vulgarment com a papallones picaflor. Tenen una distribució holàrtica, amb 17 espècies distribuïdes en el Nou i el Vell Món. Les larves s'alimenten principalment d'herbes o arbustos de les famílies del card (Dipsacaceae) i dels lligaboscs (Caprifoliaceae).
Hemaris ist eine Gattung innerhalb der Schmetterlingsfamilie der Schwärmer (Sphingidae).
Die Imagines sind klein und sehen mit ihrem gedrungenen Körperbau Hummeln ähnlich. Ihre Vorderflügel sind entweder voll beschuppt, oder weisen durchsichtige Bereiche auf, wobei diese bei manchen Arten direkt nach dem Schlupf ebenso beschuppt sind, aber beim ersten Flug abfallen. Die Enden der Flügeladern R2+R3 und R4 der Vorderflügel sind verwachsen. Die Adern Rs und M1 auf den Hinterflügeln entspringen entweder an einem gemeinsamen Punkt auf der Zelle oder an einem kurzen Stiel. Die Zelle selbst ist kurz, aber doppelt so lang, wie breit. Die Adern M3 und Cu1 sind immer voneinander getrennt. Die Fühler sind bei beiden Geschlechtern stark keulenförmig verdickt. Sie sind an der Basis dünn, kurz vor der Spitze enden sie in einem schlanken gekrümmten Haken. Die seitlichen haarigen Schuppen der Stirn überdecken die Facettenaugen. Der Hinterleib endet in einem deutlich ausgeprägten Schuppenbüschel. Die Zwischenräume zwischen den Segmenten sind mit stark ausgebildeten, stacheligen Schuppen besetzt, die flach in mehreren Reihen angeordnet sind. Die Schuppen der ersten Reihe sind breiter als lang und abgerundet. Das siebte Sternit am Hinterleib der Weibchen ist an seiner gesamten Spitze stachelig. Die Hüfte (Coxa) ist bei den mittleren Beinen hinten dreieckig verbreitert. Die Spitze des verbreiterten Bereichs ist sehr spitz zulaufend und vom Körper weggerichtet. Die Hüften der Hinterbeine sind ähnlich geformt, aber nur stumpf verbreitert. Die Tibien der Vorderbeine besitzen an der Spitze Dorne.[1]
Die kleinen, kugeligen Eier sind blass grün glänzend.[1]
Die Raupen haben den typischen Körperbau der Familie. Sie haben zudem einen wulstigen Kragen am Thorax.[2] Sie sind klein und haben einen zylindrisch geformten Körper, der deutlich gekörnt strukturiert ist. Diese Körnchen besitzen meist kleine Borsten. Ihre Färbung ist sehr variabel, die häufigste Form ist grün und braun. Alle Arten besitzen einen blassen Längsstreifen, der auf der Seite des Körpers vom Kopf bis zum Analhorn verläuft. Die Bauchseite der Tiere ist dunkel gefärbt.[1]
Die Puppen haben einen langen und schlanken Körper.[2] Sie sind bei den meisten Arten runzlig und glänzend. Der Saugrüssel ist gekielt. Neben den Augen befindet sich ein auffälliger Tuberkel oder Haken. Der Kremaster ist groß, dreieckig und abgeflacht. Er endet in einem Dornenpaar und trägt seitlich einige weitere Dornen. Die Verpuppung erfolgt in einem locker gesponnenen Kokon.[1]
Die Raupen ernähren sich hauptsächlich von krautigen Pflanzen und Büschen aus den Familien der Kardengewächse (Dipsacaceae) und Geißblattgewächse (Caprifoliaceae).[1] Die Verpuppung erfolgt am Erdboden in einem eher festen Kokon aus Seide, in den Pflanzenteile und Ähnliches eingearbeitet werden. Die Puppe ist bei Störung sehr aktiv.[2]
Es sind 23 Arten bekannt, die überwiegend in der Holarktis verbreitet sind;[3][4] lediglich Hemaris venata kommt in Indonesien und Papua-Neuguinea vor.[5] Drei Arten, der Olivgrüne Hummelschwärmer (Hemaris croatica), der Hummelschwärmer (Hemaris fuciformis) und der Skabiosenschwärmer (Hemaris tityus) kommen auch in Europa vor,[6] vier Arten, Hemaris thysbe, Hemaris gracilis, Hemaris diffinis, und Hemaris senta sind aus Nordamerika bekannt.[2] Berücksichtigt man die Variabilität der Gattung Hemaris, ist wahrscheinlich davon auszugehen, dass die in den Tropen der alten Welt verbreitete Gattung Cephonodes, deren Merkmale nicht eindeutig abgegrenzt werden können, mit der Gattung Hemaris zusammengeführt werden muss.[1]
Hemaris ist eine Gattung innerhalb der Schmetterlingsfamilie der Schwärmer (Sphingidae).
Hemaris is a genus of sphinx moths in the subfamily Macroglossinae, which is native to the Holarctic.[1] Their main host plants are herbs and shrubs of the teasel and honeysuckle families. Moths in genus Hemaris are known collectively as clearwing moths or hummingbird moths in the US and Canada and bee hawk-moths in Britain. The related Old World hummingbird hawk-moths, genus Macroglossum, are similar in appearance and habits. Both genera have tails that are provided with an expansile truncated tuft of hairs,[2] but only Hemaris has the disc of the wings transparent, as these scales are dropped soon after eclosion.
The eggs are small, spherical, and pale glossy green in color. Host plants include shrub and vining honeysuckles and teasels.
The larvae are small, cylindrical, and covered in granules that often have small bristles. Most larvae are green, brown, and gray, but there are many color forms. All have a distinctive pale dorsolateral longitudinal stripe from head to horn.
The pupa is enclosed in a loosely spun cocoon, and is glossy in most species. There is a prominent tubercle or hook alongside each eye. The cremaster of the chrysalis is large and flattened.
The imagoes, or adults, are small, diurnal moths that resemble bumblebees in shape. They are often mistaken for hummingbirds. The forewings are fully scaled, but in some species patches of scales are lost during the first flight, leaving a glassy hyaline area on each wing. The antennae are strongly clubbed in both sexes and each has a small, recurved hook at the end. The abdomen ends in a large fan of setae.
The genitalia of the male are asymmetrical; the uncus is divided into two subequal lobes and is sclerotized. The ostium bursae, or genital opening, of the female is angled to the left.
There are 23 accepted species. Four species are native to North and South America, and three to Europe.[3]
.JPG)
Hemaris is a genus of sphinx moths in the subfamily Macroglossinae, which is native to the Holarctic. Their main host plants are herbs and shrubs of the teasel and honeysuckle families. Moths in genus Hemaris are known collectively as clearwing moths or hummingbird moths in the US and Canada and bee hawk-moths in Britain. The related Old World hummingbird hawk-moths, genus Macroglossum, are similar in appearance and habits. Both genera have tails that are provided with an expansile truncated tuft of hairs, but only Hemaris has the disc of the wings transparent, as these scales are dropped soon after eclosion.
Hemaris es un género de lepidópteros ditrisios de la familia Sphingidae conocidos vulgarmente como mariposas picaflor.[1] Tienen una distribución holártica, con 23 especies distribuidas en el Nuevo y el Viejo Mundo.[2] Las larvas se alimentan principalmente de hierbas o arbustos de las familias del cardo (Dipsacaceae), Apocynaceae, Ericaceae, Rosaceae y de las madreselvas (Caprifoliaceae).
Los huevos son pequeños, esféricos y de color verde pálido nacarado.
Las larvas son cilíndricas y con verrugas o tubérculos. A menudo las verrugas tienen setas o espinas. La mayoría de las larvas son verdes o marrones, pero hay algunas variaciones de color. Todas tienen una banda longitudinal dorso lateral distintiva desde la cabeza hasta el cuerno en el extremo posterior.
La pupa se envuelve en un capullo de tejido muy suelto; las pupas de algunas especies son brillantes. Hay un tubérculo prominente al lado de cada ojo. El cremáster es grande y aplanado.
El imago o adulto es una mariposa diurna de cuerpo robusto que se asemeja a los abejorros en la forma del cuerpo. A menudo se los confunde con colibríes o picaflores por su forma de volar y se les suele dar el nombre común de mariposa picaflor. Las alas tienen partes transparentes que han perdido su cubierta de escamas durante los primeros vuelos. Las antenas de ambos sexos tienen forma de mazo bien pronunciado y con forma ligeramente de gancho. El abdomen termina en forma de abanico. Los adultos se alimentan del néctar de las flores y son buenos polinizadores.
Hemaris es un género de lepidópteros ditrisios de la familia Sphingidae conocidos vulgarmente como mariposas picaflor. Tienen una distribución holártica, con 23 especies distribuidas en el Nuevo y el Viejo Mundo. Las larvas se alimentan principalmente de hierbas o arbustos de las familias del cardo (Dipsacaceae), Apocynaceae, Ericaceae, Rosaceae y de las madreselvas (Caprifoliaceae).
Lottsuru (Hemaris) on surulaste sugukonda kuuluv liblikaliste perekond.
Perekonda kuulub 17 liiki.
Eestis elab kaks lottsuru liiki:
Lottsuru (Hemaris) on surulaste sugukonda kuuluv liblikaliste perekond.
Perekonda kuulub 17 liiki.
Hemaris est un genre de lépidoptères (papillons) de la famille des Sphingidae, sous-famille des Macroglossinae, tribu des Dilophonotini, sous-tribu des Hemarina.
Ces papillons, bien qu'ils soient des hétérocères (communément appelés papillons de nuit), sont diurnes, ils volent et butinent en plein jour. On les reconnait par la transparence de leurs ailes et leur allure d'oiseau-mouche.
Il existe deux sous-genres.
Hemaris est un genre de lépidoptères (papillons) de la famille des Sphingidae, sous-famille des Macroglossinae, tribu des Dilophonotini, sous-tribu des Hemarina.
Ces papillons, bien qu'ils soient des hétérocères (communément appelés papillons de nuit), sont diurnes, ils volent et butinent en plein jour. On les reconnait par la transparence de leurs ailes et leur allure d'oiseau-mouche.
Hemaris is een geslacht van vlinders uit de onderfamilie Macroglossinae van de familie pijlstaarten (Sphingidae).
Hemaris is een geslacht van vlinders uit de onderfamilie Macroglossinae van de familie pijlstaarten (Sphingidae).
Humlesvermere (Hemaris) er en slekt av tussmørkesvermere.
Gruppen består av 17 arter, hvorav to fins i Norge: Smalkantet humlesvermer (Hemaris tityus) og bredkantet humlesvermer (Hemaris fuciformis). Begge finnes spredt i Sør-Norge, men de er ikke tallrike.
Middelsstore, men små til svermere å være (vingespenn 30-50 millimeter), tettbygde svermere. De har en lang sugesnabel og ganske lange og tynne forbein som de bruker til å holde seg fast i blomstene som de henger på svirrende vinger foran. Kroppen er kort spoleformet med et forholdsvis lite hode og nokså lange, mørkfargede, lett kølleformede antenner. Hodet og kroppen er mest kledt med gulaktige hår, bakkroppen har gjerne et svart eller mørkrødt tverrbånd, halen er ofte hvithåret. Vingemembranen er tynt skjellkledt når de klekkes, men disse skjellene slites fort av slik at sommerfuglene får glassklare, skjell-løse vinger, bortsett fra ytterkantene som oftest er rødlige. Svermerne har en overflatisk likhet med humler, men atferden er ganske ulik. Eggene er små, kuleformede og blekt skinnende grønne på farge. Larvene er små og sylindriske med en ru overflate, ofte med korte hår. Selv om de fleste larvene er grønne og brune, finnes det mange andre fargeformer. Alle har en karakteristisk blek stripe fra hodet til følehornene. Larvepuppen omsluttet i en løs spunnet kokong som er skinnende hos de fleste arter.
Av de norske artene utvikler larven til smalkantet humlesvermer på arter i kardeborrefamilien, særlig blåknapp (Succisa pratensis), mens larvene til bredkantet humlesvermer lever på vivendel (Lonicera periclymemum). Ellers lever mange av artene på planter i kaprifolfamilien.
De ferdigutviklete individene er dagaktive tussmørkesvermere som ligner humler i utseende, derav navnet humlesvermere. De ligner også kolibrier siden de skaffer seg nektar på den samme måten. I motsetning til for eksempel dagsvermer (Macroglossum stellatarum) bruker humlesvermerne framføttene til å «forankre» seg i blomsten når de suger nektar.
Slekten har en holarktisk utbredelse. I de varmere delene av den Gamle verden blir den erstattet av den nærtstående slekten Cephonodes, de to slektene møtes bare i Japan.
Humlesvermere (Hemaris) er en slekt av tussmørkesvermere.
Gruppen består av 17 arter, hvorav to fins i Norge: Smalkantet humlesvermer (Hemaris tityus) og bredkantet humlesvermer (Hemaris fuciformis). Begge finnes spredt i Sør-Norge, men de er ikke tallrike.
Hemaris este un gen de molii din familia Sphingidae, care cuprinde aproximativ 17 specii native din zona holarctică.[1] Patru specii sunt răspândite în America de Nord și de Sud și trei în Europa.[2]
Acest articol referitor la familia Sphingidae este un ciot. Puteți ajuta Wikipedia prin completarea lui.
Hemaris este un gen de molii din familia Sphingidae, care cuprinde aproximativ 17 specii native din zona holarctică. Patru specii sunt răspândite în America de Nord și de Sud și trei în Europa.
Розмах крил близько 40 мм. Представники роду за зовнішнім виглядом нагадують джмелів. При виході з лялечки крила метеликів покриті лускатим нальотом, який зникає під час першого польоту. Лускатий покрив на крилах зберігається у вигляді облямівки по зовнішньому краю, інша частина крил прозора. Черевце зверху пухнасте, на кінці з коротким пучком волосоподібних лусочок. Вусики веретеновидні. Метелики активні вдень у сонячну погоду. Характеризуються стрімким польотом, перелітають ривками від квітки до квітки. П'ють нектар не сідаючи на квітки, а зависають біля них в повітрі.
Гусениці живляться в основному трав'янистими рослинами і чагарниками родини Жимолостеві (Caprifoliaceae). Оляльковування відбувається на землі у твердому шовковому коконі. Лялечка досить активна.
Рід містить 17 видів[1] В Європі зустрічається три види[2]:
Гусениця Hemaris fuciformis
Імаго Hemaris fuciformis
Hemaris là một chi bướm đêm trong họ Sphingidae, gồm 17 loài sinh sống ở miền Toàn bắc[1], bốn trong số đó bay ở Bắc và Nam Mỹ, 3 bay ở châu Âu.[2] Cây chủ chính của chúng là cây thân thảo và cây bụi của họ Dipsacaceae (Teasel) và Caprifoliaceae (kim ngân).
Hemaris diffinis variation
Hemaris thysbe or Hummingbird Clearwing
Hemaris thysbe Hummingbird Clearwing Moth
Hemaris là một chi bướm đêm trong họ Sphingidae, gồm 17 loài sinh sống ở miền Toàn bắc, bốn trong số đó bay ở Bắc và Nam Mỹ, 3 bay ở châu Âu. Cây chủ chính của chúng là cây thân thảo và cây bụi của họ Dipsacaceae (Teasel) và Caprifoliaceae (kim ngân).
Шмелевидки (лат. Hemaris) — род бабочек из семейства Бражники.
Размах крыльев около 40 мм. Представители рода по внешнему виду напоминают шмелей. При выходе из куколки крылья бабочек покрыты чешуйчатым налётом, который исчезает во время первого полёта. Чешуйчатый покров на крыльях сохраняется в виде каймы по внешнему краю, остальная часть крыльев прозрачная. Брюшко сверху пушистое, на конце с коротким пучком волосовидных чешуек. Усики веретеновидные. Бабочки активны днем в солнечную погоду. Характеризуются стремительным полетом, перелетают рывками от цветка к цветку. Пьют нектар не садясь на цветки, а зависают возле них в воздухе.
Род включает в себя около 20 видов, распространенных в голарктической области, 4 из которых обитают в Северной и Южной Америке.
,_male.jpg)
,_male.jpg)
,_male.jpg)
,_male.jpg)
.JPG)
.JPG)
