Asclepias fruticosa Decne., conocida davezu tamién como matu de (la) seda, ye una especie anxosperma perteneciente a la familia de les apocinacees.
Descripción
Ye un parrotal con dellos tarmos erectos qu'algama hasta dos metros d'altor, con flores de color mariellu-verdosu. El frutu ye un gran vaina como una vexiga con semilla caúna con un penachu de llargos pelos sedosos que s'usó como fibra testil.
Distribución y hábitat
Esta planta ye común nel sur d'África y tópase tamién como especie invasora nel sur d'España, escontra onde tuvo de venir a fines del sieglu XVIII.
Propiedaes
Como melecina: les fueyes utilícense medicinalmente pa tratar dolores de cabeza, la tuberculosis y como emético. Esta planta ye venenosa, y contién glucósidos que causen los mesmos síntomes de envenamiento que la Homeria pallida[1] y puede conducir a la muerte, tantu al ganáu como a los seres humanos.[2]
Ecoloxía
Ye una de dos úniques plantes con que s'alimenten los guxanos de les mariposes monarca, xuntu cola adelfilla, nativa de la América tropical, naturalizada en munches otres partes del mundu, y que n'España tamién ye una especie invasora que tuvo de llegar dende América Central mientres el sieglu XVI.
Taxonomía
Asclepias fruticosa describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 216. 1753.[3]
- Etimoloxía
Asclepias: nome xenéricu que Carlos Linneo nomó n'honor d'Esculapio (dios griegu de la medicina), poles munches aplicaciones melecinales que tien la planta.
fruticosa: epítetu llatín que significa "arbustiva".[4]
- Sinonimia
-
Apocynum salicifolium Medik.
-
Asclepias angustifolia Schweigg.
-
Asclepias cornuta (Decne.) Cordem.
-
Asclepias crinita (G.Bertol.) N.Y.Br.
-
Gomphocarpus fruticosus (L.) W.T.Aiton
-
Asclepias glabra Mill.
-
Asclepias longifolia Sessé & Moc.
-
Asclepias salicifolia Salisb.
-
Asclepias virgata Balb.
-
Gomphocarpus angustifolius (Schweigg.) Link
-
Gomphocarpus arachnoideus Y.Fourn.
-
Gomphocarpus cornutus Decne.
-
Gomphocarpus crinitus G.Bertol.
-
Gomphocarpus fruticosus (L.) R. Br.
-
Gomphocarpus fruticosus f. brasiliensis Briq[5]
Ver tamién
Referencies
Bibliografía
- Bailey, L. H. & Y. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Choux, P. 1928. Les Asclepiadacees recoltees a Madagascar par M. Decary en 1926. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. 34: 367–370.
- Choux, P. 1927. Nouvelles observations sur les Asclepiadacees malgaxes de la region d'Ambovombe. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. 33: 193–200.
- Choux, P. 1925. Les Asclepiadacees malgaxes de la region d'Ambovombe. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. 31: 394–401.
- Choux, P. 1923. Sur quelques Asclepiadiacees de Madagascar recemment recues par Le Museum Naturalle d'Histoire Nationale de Paris. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. 29: 448–451.
- Choux, P. 1931. Asclepiadaceae. Cat. Pl. Madag., Asclep. 1(9): 5–24.
- Funk, V. A., P. Y. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
- Gibbs Russell, G. Y., W. G. Welman, Y. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Hochreutiner, B. P. G. 1908. Sertum madagascariense. Etude systematique de deux collections de plantes a Madagascar par M.M. J. Guillot et H. Rusillon. Annuaire Conserv. Jard. Bot. Genève 11/12: 35–135.
Enllaces esternos
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.