Formica rufa, també coneguda com a formiga vermella del bosc és una formiga boreal membre del Grup Formica rufa i és l'espècie tipus del seu grup. És nativa d'Europa i Anatòlia[1] però també es troba a Amèrica del Nord,[2] tant en boscos de coníferes com de fulla ampla.[2] Les obreres tenen dos colors, vermell i negre marronós,[2] i són polimorfes, mesuren 4,5–9 mm de llargada.[2] Com altres formigues poden ruixar amb àcid fòrmic com a defensa.[2] Precisament l'àcid fòrmic va ser extret per primera vegada l'any 1671 pel naturalista John Ray destil·lant un gran nombre de formigues d'aquesta espècie triturades.[3]
Els nius d'aquestes formigues són grossos fent munts d'herba, brots o acícules de coníferes.[2]
Aquestes formigues principalment s'alimenten de les exsudacions ensucrades dels àfids, però també depreden petits invertebrats i són carronyaires.[2][4] Formica rufa es fa servir en els boscos per al control biològic de plagues.
Formica rufa, també coneguda com a formiga vermella del bosc és una formiga boreal membre del Grup Formica rufa i és l'espècie tipus del seu grup. És nativa d'Europa i Anatòlia però també es troba a Amèrica del Nord, tant en boscos de coníferes com de fulla ampla. Les obreres tenen dos colors, vermell i negre marronós, i són polimorfes, mesuren 4,5–9 mm de llargada. Com altres formigues poden ruixar amb àcid fòrmic com a defensa. Precisament l'àcid fòrmic va ser extret per primera vegada l'any 1671 pel naturalista John Ray destil·lant un gran nombre de formigues d'aquesta espècie triturades.
Els nius d'aquestes formigues són grossos fent munts d'herba, brots o acícules de coníferes.
Aquestes formigues principalment s'alimenten de les exsudacions ensucrades dels àfids, però també depreden petits invertebrats i són carronyaires. Formica rufa es fa servir en els boscos per al control biològic de plagues.
