La cotorra multicolor (Platycercus eximius), que possiblement també s'anomena rosella oriental, és un animal que pertany a l'ordre dels Psittaciformes, família dels psitàcids (periquitos, agapornis, guacamais, lloros...). És un dels periquitos australians de gran dimensió més estesos pel món. Es coneix principalment per la seva gran bellesa i senzillesa a l'hora de criar sempre que es compleixin unes bones condicions de manteniment. No és un animal molt sociable amb la persona que el posseeix, però la gent el valora pel color. Aquest animal ha sigut exportat lliurement fins a l'any 1960, quan es va prohibir la seva exportació. Tot i així, es cria en captivitat a molts llocs, i a Europa des del 1870.
Tot i que la rosella oriental (Platycercus eximius) és la més popular, podem trobar tota mena de subespècies, com ara: la rosella carmesí (Platycercus eximius elegans), la rosella adelaida (Platycercus eximius adelaidae), la rosella groga (Platycercus eximius flaveolus), i la rosella de cap pàl·lid (Platycercus adscitus).
El pit, l'espatlle, el coll i el cap són d'un roig intens, també les caracteritza molt la rodona blanca a cada costat de la galta. Les plomes del dors de l'ala són de color negre amb unes pinzellades de groc i verdós. Les plomes cobertores de les ales són negres i les inferiors blaves. Les plomes caudals centrals són d'un verd-blau i les laterals tenen les puntes blanques. El bec és blanc grisós i les potes són més aviat negres.
En general els mascles són més voluminosos, arriben a pesar uns 120g, mentre que les femelles tan sols arriben als 90g. Els mascles tenen el cap més ample i el bec més gran i la mandíbula superior és més ample que la de les femelles. Els mascles presenten uns colors molt més intensos que les femelles i no solen tenir plomes de color castany al voltant de l'ull. Malgrat totes les diferències entre mascles i femelles són molt subtils, la qual cosa fa que la seva diferenciació sovint pot ser confusa.
En el seu hàbitat natural viuen en boscos oberts, prats, també en terrenys amb arbustos, sempre prop d'algun riu o llac on poder-se refrescar i beure.
Forma bandades de 8 fins a 20 individus, tot i que en època de cria poden arribar a més de 100.
El niu el solen construir als forats dels arbres, i moltes vegades prop de la presència humana. Aquests animals solen pondre dues vegades a l'any, on solen tenir de 3 a 5 polls. L'encarregada de fer la incubació és la femella, període en el qual el mascle s'encarrega d'alimentar a la femella. Un cop els polls tenen entre 2 i 3 setmanes, els dos progenitors s'encarregaran d'alimentar-los a base de: blat, avena/civada, escaiola (Phalaris canariensis), cànem, mill.... Durant les hores de temperatures més elevades, acostumen a descansar a les branques més exteriors dels arbres (eucaliptus, normalment), però quan la temperatura ambiental és més agradable, deixen l'arbre i es dediquen a buscar aliment. El lloc on prefereixen més alimentar-se és als camps de cultiu de cereal i fruita; és aquí on causa grans destrosses als agricultors australians. També s'alimenta de nèctar, herbes, flors i d'alguns insectes.
La rosella oriental té un comportament agressiu i poc sociable majoritàriament amb l'home. En llibertat conviuen en grups, normalment petits. Entre ells són molt més afables.
A l'època d'aparellament el mascle sol emetre un xiulet (tuuuu-tii) i va sacsejant el cap amunt i avall. Normalment solen fer un soroll que repeteixen (tiiit-tiiit).
Les roselles criades a mà o prop de l'home poden arribar a imitar algun soroll o en alguns casos poden repetir alguna paraula.
La rosella és originària del sud-est d'Austràlia i Tasmània. Existeixen exemplars a Nova Zelanda vivint en llibertat, però introduïdes per l'home. Concretament la rosella oriental (Platycercus eximius), habita al centre de Nova Gal·les del Sud, fins al sud-est d'Austràlia passant pel llac Victòria. La Platcycercus eximius cecilae habita al sud-est de Queensland i al nord-est de Nova Gal·les del Sud, mentre que la Platycercus eximius diemenensis habita al nord de Tasmània. Actualment però, es poden trobar en captiveri, a reu del món.
Les roselles són ocells que requereixen una dieta molt variada a base de llavors, farratge fresc i alguns tipus de flors i fruites. Dins les llavors hi hauria el blat, avena, escaiola, cànem, mill i algunes pipes de gira-sol. El farratge fresc se'ls dóna diverses vegades al dia, i aquest pot ser tant cultivat com tret de la naturalesa. En general s'ha d'anar amb compte a l'hora d'alimentar amb farratge fresc als ocells, ja que aquest pot haver estat en contacte amb alguna substància química que podria perjudicar-los. És per aquesta raó, que es recomana rentar-lo amb aigua abundant abans de ser utilitzat com a aliment. Per altra banda la fruita també és molt important i a més els agrada, és per això que se'ls inclou a la seva dieta fruites com: la poma, pera, raïm, meló, etc. Per tal d'assolir una dieta més completa també s'acostuma a proporcionar calci i minerals, que se'ls subministra en forma de pastilles.
La cotorra multicolor (Platycercus eximius), que possiblement també s'anomena rosella oriental, és un animal que pertany a l'ordre dels Psittaciformes, família dels psitàcids (periquitos, agapornis, guacamais, lloros...). És un dels periquitos australians de gran dimensió més estesos pel món. Es coneix principalment per la seva gran bellesa i senzillesa a l'hora de criar sempre que es compleixin unes bones condicions de manteniment. No és un animal molt sociable amb la persona que el posseeix, però la gent el valora pel color. Aquest animal ha sigut exportat lliurement fins a l'any 1960, quan es va prohibir la seva exportació. Tot i així, es cria en captivitat a molts llocs, i a Europa des del 1870.
Tot i que la rosella oriental (Platycercus eximius) és la més popular, podem trobar tota mena de subespècies, com ara: la rosella carmesí (Platycercus eximius elegans), la rosella adelaida (Platycercus eximius adelaidae), la rosella groga (Platycercus eximius flaveolus), i la rosella de cap pàl·lid (Platycercus adscitus).
