Els cinodonts (Cynodontia, 'dents de gos' en grec) són un subordre de teràpsids que inclou els mamífers i els seus parents propers extints. Foren un dels grups de teràpsids més diversos, i deuen el seu nom a les seves dents semblants a les dels gossos.
Els cinodonts tenien gairebé totes les característiques dels mamífers. Les seves dents estaven completament diferenciades, el neurocrani es bombava al darrere del cap, i molts d'ells caminaven de manera erecta. Els cinodonts encara ponien ou, com probablement ho feien tots els protomamífers del Mesozoic. Les seves fosses temporals eren molt més grans que les dels seus avantpassats, i l'eixamplament de l'arc zigomàtic permetia una musculatura mandibular més robusta, donant suport a les proves d'un crani més mamiferoide. També tenien el paladar secundari del qual mancaven els altres teràpsids primitius, excepte els terocèfals, que eren els seus parents més propers. El dentari era l'os més gran del maxil·lar inferior, car altres ossos més petits es desplaçaven a l'orella. Desenvoluparen un metabolisme de sang calenta durant el Permià superior[1] i estaven coberts de pèl.
Els cinodonts (Cynodontia, 'dents de gos' en grec) són un subordre de teràpsids que inclou els mamífers i els seus parents propers extints. Foren un dels grups de teràpsids més diversos, i deuen el seu nom a les seves dents semblants a les dels gossos.