Pentastomida Diesing 1836

Els pentastòmids (Pentastomida, del grec penta, cinc i stomos, boca) són una subclasse de crustacis maxil·lòpodes molt modificats pèl parasitisme. Tant és així, que durant anys se'ls va considerar un fílum independent, relacionat amb els onicòfors, però d'afiliació incerta. Es coneixen unes 130 espècies.^[1]

Els pentastòmids són paràsits obligats de les vies respiratòries de rèptils, aus i mamífers; el cos, que pot assolir els 13 cm de longitud, és vermiforme (té forma de cuc); tenen dos parells d'apèndixs lobulats acabats en ungles quitinoses per a agafar-se al seu hoste. La cutícula és molt porosa i no té quitina. La boca no té de mandíbules.

Són hematòfags, succionant la sang dels seus hostes. No tenen antenes, aparell circulatori, respiratori ni excretor. Són dioics.

Estudis moleculars i cladístics (esperma, larvas, cutícula) han revelat que els pentastòmids són crustacis, potser derivats dels braquiürs.^[1]

Classificació

Segons Martin & Davis (2001),^[2] los pentastòmids es classifiquen en dos ordres i nou famílies :

Ordre Cephalobaenida Heymons, 1935

Família Cephalobaenidae Fain, 1961

Família Reighardiidae Heymons, 1935

Ordre Porocephalida Heymons, 1935

Família Armilliferidae Fain, 1961

Família Diesingidae Fain, 1961

Família Linguatulidae Heymons, 1935

Família Porocephalidae Fain, 1961

Família Sambonidae Fain, 1961

Família Sebekiidae Fain, 1961

Família Subtriquetridae Fain, 1961

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pentastòmids Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.