La cassoleta taronja (Aleuria aurantia, del grec áleuron -farina de blat- i del llatí aurantia -taronja-) és un bolet fàcil d'identificar pel seu viu i escandalós color ataronjat, ja que no hi ha cap altra cassoleta d'aquest color.
Just quan surt, té la típica forma de copa (gairebé esfèrica i amb la boca petita) i després es fa fins a 10 cm de diàmetre, llavors s'obre i el marge esdevé més irregular i pàl·lid.
La part interna de la copa està entapissada per l'himeni, constituït pels ascs, que són esporangis que porten les espores, vuit a cada asc. Si es pren sobre la mà una cassoleta acabada de collir, la calor corporal produeix petites contraccions de la paret de la cassoleta i fa esclatar els sacs, els quals alliberen violentament les espores, que es deixen veure en forma d'un nuvolet blanquinós. Aquelles que no són endutes pel vent hi cauen a dins i són alliberades definitivament per l'impacte de les gotes d'aigua de la pluja.
El micòleg canadenc Buller, que va treballar molts anys estudiant la mecànica de la descàrrega de les espores, va observar que en el moment de l'explosió dels sacs es pot sentir un espetec si es posa la cassoleta a prop de l'orella.[1]
És de carn prima i trencadissa, i de gust dolç.
Es troba en els boscos amb sòls sorrencs, als marges dels camins i en terreny remoguts, sovint formant grups nombrosos, a la tardor.
És comestible en cru i per a afegir a les amanides, a les quals dóna color i originalitat. També es pot preparar de postres (per exemple, en macedònia) si es posen els bolets a bocins en un plat, s'espolvoren amb sucre i es ruixen amb algun licor.
No hi ha cap altra cassoleta d'aquest color que assoleixi la mida d'aquesta. De semblant fesomia cal esmentar Sarcoscypha coccinea.
La cassoleta taronja (Aleuria aurantia, del grec áleuron -farina de blat- i del llatí aurantia -taronja-) és un bolet fàcil d'identificar pel seu viu i escandalós color ataronjat, ja que no hi ha cap altra cassoleta d'aquest color.
_Fuckel_1870.jpg)
