Estat de conservació
VulnerableUICN 76265852Taxonomia Super-regne
EukaryotaRegne
FungiClasse
AgaricomycetesOrdre
AgaricalesFamília
TricholomataceaeGènere
TricholomaEspècie
Tricholoma acerbum(Bull.) Vent. 1872[1][2]
NomenclaturaSinònim taxonòmic
-
Agaricus acerbus Bull. ex Pers. 1801
-
Gyrophila acerba (Bull.) Quél. 1886[3]
El timoner,[4][5] el carlet groc o l'escarlet groc[6] (Tricholoma acerbum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.
Descripció
- El barret és convex (més aplanat en madurar), carnós, de color beix-groc, amb tonalitats rosades i fa un diàmetre de 6-10 cm. Superfície lleugerament vellutada, amb el marge feblement estriat.
- Les làmines són adnates, força denses, de color blanquinós o crema pàl·lid, les quals prenen el color del rovell en ésser fregades. Aresta sencera i del mateix color.
- El peu fa 4-8 x 1-2 cm, cilíndric, una mica bulbós a la base, del mateix color (o una mica més pàl·lid) que el barret. Superfície ornamentada per una fina pruïna, sobretot a l'àpex.
- Carn blanquinosa, espessa, ferma i compacta.
- Olor no distintiva.
- Sabor molt característic i aspre.
- Esporada de color blanc.
- Les espores són d'àmpliament el·lipsoïdals a ovoïdals, llises, de 4,5-6,5 x 3,5-5 micròmetres.[7][8][9][10][11]
Hàbitat
Es troba sota planifolis (en especial alzines o roures) i apareix cap a finals de l'estiu fins a començaments de la tardor. És poc comú.[7][8]
Distribució geogràfica
Viu a Nord-amèrica i Europa.[9]
Confusions amb altres espècies
Tricholoma roseoacerbum se'n diferencia per les tonalitats bru-rosades al barret i pel sabor de farina de la carn.[7]
Comestibilitat
És un bolet comestible (encara que lleugerament tòxic)[9] però amb minses qualitats organolèptiques car té un sabor bastant amarg, el qual conserva, fins i tot, després de la cocció. Tot i això, hi ha indrets on és cercat i consumit.[8][7]
Referències
-
↑ Quélet, L., 1872, Mémoires de la Société d'Émulation de Montbéliard 5: 77.
-
↑ uBio (anglès)
-
↑ Catalogue of Life (anglès)
-
↑ TERMCAT (català)
-
↑ Institut d'Estudis Catalans (català)
-
↑ Els noms catalans dels bolets (català)
-
↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 433. ISBN 84-282-1121-3.
-
↑ 8,0 8,1 8,2 RedNaturaleza (castellà)
-
↑ 9,0 9,1 9,2 RogersMushrooms (anglès)
-
↑ Sociedad Micológica de Madrid (castellà)
-
↑ www.fungoceva.it (italià)
Bibliografia
- Vidal J.M., Pérez-De-Gregorio M.A., Ginès C., Puigvert J., Carbó J., Torrent A., 1996. Bolets de les comarques gironines. Ed. Caixa de Girona. Girona, Catalunya.
Enllaços externs
Viccionari