dcsimg
 
  fi  
nimet breadcrumb-navigoinnissa
Sivun Chlorophthalmus agassizi Bonaparte 1840 kuva
Life » … » Metazoa » … » Selkärankaiset » … » Viuhkaeväiset Kalat » … » Vihersilmät » …

Chlorophthalmus agassizi Bonaparte 1840

valencia
näytä kaikki valencia englanti baski ranska Italia flaami portugali kiina

Ullverd ( valencia )

tarjonnut wikipedia CA
src=
Il·lustració de l'any 1887
src=
Comparació de l'ullverd amb llum blanca i llum ultraviolada. Observeu la fluorescència dels ulls.
src=
Il·lustració del 1887

L'ullverd (Chlorophthalmus agassizi) és una espècie de peix pertanyent a la família Chlorophthalmidae.[4]

Descripció

  • Pot assolir els 40 cm de llargària màxima, tot i que, normalment, només en fa 20.
  • Cos lleugerament comprimit i de color groc a marró, amb taques més fosques.
  • Cap petit i deprimit.
  • Musell ample.
  • Ulls grossos i verdosos.
  • Dents molt petites i còniques.
  • Té taques irregulars obliqües de color marró en els costats.
  • L'opercle és de color negre argentat.
  • La base de l'aleta caudal és negra.
  • Les aletes pèlviques s'insereixen just al darrere de l'origen de l'aleta dorsal.
  • Aleta caudal molt bifurcada.
  • Nombre de vèrtebres: 46-48.[5][6][7][8]

Reproducció

És hermafrodita.[7]

Alimentació

Menja principalment invertebrats bentònics i, també, crustacis pelàgics (com ara, decàpodes, eufausiacis i Mysidacea).[9][7]

Depredadors

És depredat pel lluç europeu (Merluccius merluccius), Malacocephalus occidentalis (al Brasil), el lluç argentat d'altura (Merluccius albidus) (als Estats Units), Merluccius paradoxus (a Sud-àfrica) i Merluccius capensis (a Sud-àfrica).[10][11][12][13][14]

Hàbitat

Viu a la plataforma continental entre 50 i 1.000 m de fondària i sobre fons fangosos.[15]

Distribució geogràfica

Es troba a tots els oceans i mars de clima temperat i tropical.[16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59][60][61][62][63][64][65][66][67]

Ús comercial

Es comercialitza fresc i, de vegades també, en forma de farina de peix.[68]

Observacions

És inofensiu per als humans.[7]

Referències

  1. ↑ Bonaparte, C. L., 1840. Iconografia della fauna italica per le quattro classi degli animali vertebrati. Tomo III. Pesci. Roma. Iconografia, v. 3: Fasc. 27-29, puntata 136-154, 10 pls.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  6. ↑ Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
  8. ↑ Marine Species Identification Portal (anglès)
  9. ↑ Macpherson, E. i B.A. Roel, 1987. Trophic relationships in the demersal fish community off Namibia. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:585-596.
  10. ↑ Carpentiere, P., F. Colloca, P. Gentiloni, A. Bellusciio i G.D. Ardizzone, 2000. Trophic ecology of Merluccius merluccius (Linnaeus, 1758) in the Central Tyrrhenian sea. Biol. Mar. Mediterr. 7(1):798-801.
  11. ↑ Punt, A.E. i R.W. Leslie, 1995. The effects of future consumption by the cape fur seal on catches and cath rates of the cape hakes. 1. Feeding and diet of the cape hakes Merluccius capensis and Merluccius paradoxus. S. Afr. J. Mar. Sci. 16:37-55.
  12. ↑ Punt, A.E., R.W. Leslie i S.E. du Plessis, 1992. Estimation of the annual consumption of food by Cape hake Merluccius capensis and Merluccius paradoxus off the South African west coast. S. Afr. J. Mar. Sci. 12:611-634.
  13. ↑ Rohr, B.A. i Gutherz, E.J., 1977. Biology of offshore hake, Merluccius albidus, in the gulf of Mexico. Fish. Bull. 75(1):147-158.
  14. ↑ FishBase (anglès)
  15. ↑ Sulak, K.J., 1984. Chlorophthalmidae. p. 412-420. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
  16. ↑ Bernardes, R.Á., J.L. de Figueiredo, A.R. Rodrigues, L.G. Fischer, C.M. Vooren, M. Haimovici i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.
  17. ↑ Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  18. ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  19. ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia.
  20. ↑ Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  21. ↑ Bowman, R.E., C.E. Stillwell, W.L. Michaels i M.D. Grosslein, 2000. Food of northwest Atlantic fishes and two common species of squid. NOAA Tech. Memo. NMFS-NE 155, 138 p.
  22. ↑ Caldwell, K.D., 1966. Marine and freshwater fishes of Jamaica. Bull. Inst. Jamaica (17):7-109.
  23. ↑ Cervigón, F., 1991. Los peces marinos de Venezuela. Segona edició. Vol. 1. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 425 p.
  24. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  25. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington i Londres. 253p.
  26. ↑ Claro, R. i J.P. García-Arteaga, 1994. Crecimiento. p.321-402. A: R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo (CIQRO), Mèxic.
  27. ↑ Fock, H., F. Uiblein, F. Köster i H. von Westernhagen, 2002. Biodiversity and species-environment relationships of the demersal fish assemblage at the Great Meteor Seamount (subtropical NE Atlantic), sampled by different trawls. Mar. Biol. 141:185-199.
  28. ↑ Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  29. ↑ Macpherson, E. i B.A. Roel, 1987. Trophic relationships in the demersal fish community off Namibia. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:585-596.
  30. ↑ Merrett, N.R., 1990. Chlorophthalmidae. p. 351-360. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  31. ↑ Moore, J.A., M. Vecchione, B.B. Collette i R. Gibbons, 2002. The fauna of bear seamount (New England Seamount chain), and the presence of 'natural invaders' species. ICES CM 2002/M:25: 12p.
  32. ↑ Muto, E.Y., M.H.C. da Silva, G.R. Vera, S.S.M. Leite, D.G. Navarro i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Alimentaçao e relações tróficas de peixes demersais da plataforma continental externa e talude superior da Região Sudeste-Sul do Brasil. São Paulo: Instituto Oceanográfico USP.
  33. ↑ Olivar, M.P. i J.M. Fortuño, 1991. Guide to ichthyoplankton of the Southeast Atlantic (Benguela Current Region). Sci. Mar. 55(1):1-383.
  34. ↑ Parin, N.V., Y.N. Shcherbachev i N.P. Pakhorukov, 1995. Bottom and near-bottom fishes of the Rio Grande Rise (Southwest Atlantic Ocean). J. Ichthyol. 35(9):205-219.
  35. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  36. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  37. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  38. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  39. ↑ Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  40. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  41. ↑ Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea.
  42. ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  43. ↑ Shcherbachev Yu, N., E.I. Kukuev i V.I. Shlibanov, 1985. Composition of the benthic and demersal ichthyocenoses of the submarine mountains in the southern part of the North Atlantic Range. J. Ichthyol. 25:110-125.
  44. ↑ Wilk, S.J., W.W. Morse i D.E. Ralph, 1978. Length-weight relationships of fishes collected in the New York Bight. Bull. New Jersey Acad. Sci. 23(2):58-64.
  45. ↑ Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  46. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  47. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  48. ↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  49. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  50. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  51. ↑ Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  52. ↑ Filiz, H. i G. Bilge, 2004. Length-weight relationships of 24 fish species from the North Aegean Sea, Turkey. J. Appl. Ichthyol. 20:431-432.
  53. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706): 1-172.
  54. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  55. ↑ Papaconstantinou, C. i N. Tsimenidis, 1979. Some uncommon fishes from the Aegean sea. Cybium (7):3-14.
  56. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  57. ↑ Tsimenides, N., G. Tserpes, A. Machias i A. Kallianiotis, 1991. Distribution of fishes on the Cretan shelf. J. Fish Biol. 39:661-672.
  58. ↑ De Bruin, G.H.P., B.C. Russell i A. Bogusch, 1995. FAO species identification field guide for fishery purposes. The marine fishery resources of Sri Lanka. Roma, FAO. 400 p.
  59. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  60. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia.775 p.
  61. ↑ Russell, B.C., 1984. Chlorophthalmidae. A: W. Fischer i G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheet for fishery purposes. Western Indian Ocean fishing area 51. Vol. 1.
  62. ↑ Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma. 376 p.
  63. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  64. ↑ Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia i German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p.
  65. ↑ Nguyen, H.P. i N.T. Nguyen, 1994. Checklist of marine fishes in Vietnam. Vol. 2. Osteichthyes, from Elopiformes to Mugiliformes. Science and Technics Publishing House, Vietnam.
  66. ↑ Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
  67. ↑ Tinker, S.W., 1978. Fishes of Hawaii, a handbook of the marine fishes of Hawaii and the Central Pacific Ocean. Hawaiian Service Inc., Honolulu. 568 p.
  68. ↑ Sulak, K.J., 1984. Chlorophthalmidae. p. 412-420.


Bibliografia

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  • Chen, S., 2002. Fauna Sinica. Ostichthyes. Myctophiformes, Cetomimiformes, Osteoglossiformes. Science Press, Beijing. 349 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Sato, T. i T. Nakabo, 2002. Paraulopidae and Paraulopus, a new family and genus of aulopiform fishes with revised relationships within the order. Ichthyol. Res. 49(1):25-46.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs

src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ullverd Modifica l'enllaç a Wikidata
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autors i editors de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia CA

Ullverd: Brief Summary ( valencia )

tarjonnut wikipedia CA
src= Il·lustració de l'any 1887 src= Comparació de l'ullverd amb llum blanca i llum ultraviolada. Observeu la fluorescència dels ulls. src= Il·lustració del 1887

L'ullverd (Chlorophthalmus agassizi) és una espècie de peix pertanyent a la família Chlorophthalmidae.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autors i editors de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia CA
EOL-sivustoa ylläpitää: