Kidushai artikkelit - Encyclopedia of Life

Peix xovato ( valencia )

tarjonnut wikipedia CA

Dents

Exemplar fotografiat al Golf de Mèxic.

Un pescador amb un exemplar capturat.

Detall de l'interior de la boca.

Dibuix de la Guide to the Sea Fishes of New Zealand.

Exemplar capturat a Turquia.

Exemplar fotografiat davant les costes de Seattle.

El peix xovato (Hexanchus griseus) és pescat ocasionalment amb xarxes de ròssec i no ofereix gaire resistència, encara que alguns exemplars poden giravoltar-se i mossegar.

Descripció

Cos allargat, amb el cap ample i el musell curt.
Presenta sis parells de fenedures branquials.
Sense membrana nictitant.
Boca ínfera.
Una sola aleta caudal molt endarrerida.
Color marró fosc.
La femella pot arribar als 482 cm de longitud i pesar 700 kg, però el mascle és més petit.
Les femelles maduren sexualment quan tenen 450 cm.

Hàbitat

Individu solitari que viu a una profunditat considerable sobre fons durs, entre els 200 i els 1.875 m, però pot aparèixer ocasionalment en aigües somes o per la superfície. Els més joves es troben més a prop de la costa. Durant el dia neda en aigües més fondes i ascendeix a la nit per alimentar-se. És lent i mandrós, però resistent.

Distribució geogràfica

Es troba a les aigües tropicals i temperades de tots els oceans: l'Atlàntic occidental (des de Carolina del Nord fins a Florida i des del nord del Golf de Mèxic fins al nord de l'Argentina), l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia i Noruega fins a Namíbia, incloent-hi la Mediterrània), l'Índic (Madagascar, Moçambic i Sud-àfrica), el Pacífic occidental (des de l'est del Japó fins a Nova Zelanda i Hawaii) i el Pacífic oriental (des de les Illes Aleutianes i Alaska fins a la Baixa Califòrnia -Mèxic-. També és present a Xile).^[2]^[3]^[4]^[5]^[6]^[7]^[8]^[9]^[10]^[11]^[12]^[13]^[14]^[15]^[16]^[17]^[18]^[19]^[20]^[21]^[22]^[23]^[24]^[25]^[26]^[27]^[28]^[29]^[30]^[31]

Alimentació

Menja rajades, quimeres, altres taurons (practica el canibalisme intraespecífic), llampugues, emperadors, marlins, llengües de bacallà, lluços, palaies, raps, macrúrids, tríglids, i invertebrats com crancs, calamars, gambes, etc. També pot menjar carronya.

Reproducció

És ovovivípar aplacentari. Pot tindre de 22 a 108 cries que, en néixer, fan de 65 a 70 cm. S'han citat acoblaments a la primavera i la tardor, i parts des de l'octubre fins al maig.

Aprofitament

Sense importància comercial, els exemplars grossos són venuts a baix preu. La seua carn és poc gustosa i es considera purgant.

Referències

↑ «Hexanchus griseus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
↑ FishBase (anglès)
↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
↑ Brito, A., 1991. Catálogo de los peces de las Islas Canarias. Francisco Lemus, La Laguna. 230 p.
↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
↑ Chirichigno, N.F., 1974. Clave para identificar los peces marinos del Perú. Inf. Inst. Mar Perú (44):387 p.
↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253p.
↑ Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.
↑ Escobar-Fernández, R. i M. Siri, 1997. Nombres vernáculos y científicos de los peces del Pacífico mexicano. Universidad Autónoma de Baja California, Sociedad Ictiológica Mexicana, A.C. Mexico.
↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
↑ Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 437 p.
↑ Menni, R.C. i L.O. Lucifora, 2007. Condrictios de la Argentina y Uruguay. ProBiota, FCNyM, UNLP, Serie Técnica-Didáctica, La Plata, l'Argentina, 11: 1-15.
↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
↑ Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
↑ Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
↑ Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163p.
↑ Jones, E.G., A. Tselepides, P.M. Bagley, M.A. Collins i I.G. Priede, 2003. Bathymetric distribution of some benthic and benthopelagic species attracted to baited cameras and traps in the deep eastern Mediterranean. Mar. Ecol. Prog. Ser. 251: 75-80.
↑ Parin, N.V., A.N. Mironov i K.N. Nesis, 1997. Biology of the Nazca and Sala-y-Gomez submarine ridges, an outpost of the Indo-West Pacific fauna in the Eastern Pacific ocean: composition and distribution of the fauna, its community and history. Adv. Mar. Biol. 32:145-242.
↑ Pequeño, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada. Rev. Biol. Mar., Valparaíso 24(2):1-132.
↑ Soto, J.M.R., 2001. Deep-sea fishes in the stomach contents of the bluntnose sixgill shark Hexanchus griseus (Bonnaterre, 1788) (Chondrichthyes, Hexanchidae), caught off southern Brazilian coast. Mare Magnum 1(2): 171.
↑ Springer, S., 1990. Hexanchidae. p. 3-5. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
↑ Wass, R.C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).

Bibliografia

Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Principat de Catalunya.
Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes
Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 67.
Compagno, L.J.V.: Sharks of the World. An annotated and illustrated catalogue of the shark species known to date. Vol. 1. Hexaniformes, Squaliformes, Squatiniformes and Pristiophoriformes. FAO, Roma.
Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
Ebert, D.A., 1994. Diet of the sixgill shark Hexanchus griseus off southern Africa. South African Journal of Marine Science 14: 213–218.
Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres.
Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.
Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAANational Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
Last, P.R. i Stevens, J.D., 1994. Sharks and Rays of Australia. CSIRO, Melbourne, Austràlia.
Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
Stingo, V., 1979. New developments in vertebrate cytotaxonomy. II. The chromosomes of the cartilaginous fishes Genetica 50(3):227-239.