dcsimg

Pieris mannii ( asturia )

tarjonnut wikipedia AST

Pieris mannii ye una caparina d'unos cuatro centímetros de valumbu, femes mayores que los machos, de color blancu con llurdios negros y aviesu blancu y mariellu pálido, con dimorfismu sexual. Pertenez a la familia Pieridae, y foi descrita por J. Mayer en 1851.[1][2]

Ye una caparina que se distribúi per África, Europa y Asia, y que vuela en zones montascoses ente los 400 y los 2000 m d'altitú. [3]

El so estáu de caltenimientu nun reviste esmolición y nun s'atopa incluyida na Llista colorada de la UICN nin nel Atles y llibru coloráu de los invertebraos amenaciaos d'España.[4]

Descripción

Les femes miden ente 4,1 y 4,3 cm de valumbu y los machos ente 3,4 y 4,1. El anverso o cara cimera de les nales ye blancu con llurdios negros. L'aviesu ye de color blancu y mariellu pálido.[5]

El anverso de les nales anteriores de los machos ye blancu col cantu abuxada y un llurdiu apical gris. Na zona postdiscal apaez un llurdiu coritu en E3. Les nales posteriores son blanques con un llurdiu postdiscal negra en E7 que toca hasta'l cantu.

L'aviesu alar ye blancu y mariellu pálido. Les anteriores son blanques con zona apical, mariña y marxe esternu amarellentaos. Apaecen dos talos puntos negros en Y3 y en Y1b, que ye bien débil o puede faltar. Les posteriores son de tonu mariellu maciu con escames grises.

Les nales de les femes son similares, colos llurdios de mayor estensión. El anverso de les anteriores pueden ser blanques o mariellu pálido y cola zona basal más escura, y dos enllordies postdiscales negres en E1b y E3.

Como nel restu d'especies de la so familia, los imagos tienen la cabeza pequeña, con antenes en maza, y unos palpos bien desenvueltos. Los trés pares de pates son funcionales. Les sos nales anteriores formen un ángulu agudu na so base, ente que les posteriores, que tienen una superficie alar mayor, son arredondiaes. Son carauterísticos dos nervios añales nes nales posteriores.

Puede confundise con otres especies del mesmu xéneru como P. rapae y P. ergane.

Ciclu biolóxicu y alimentación

 src=
Cópula de Pieris mannii

Nos llugares onde'l clima ye favorable ye una especie trivoltina con una primer xeneración que vuela mientres la primavera. La segunda xeneración apaez a principios del branu y la tercera a finales del branu. La última xeneración envierna n'estáu de crisálida.

Les sos plantes nutricies son les de la familia de les crucíferas, especialmente carraspique y cestillo de plata y otres plantes del xéneru Sinapis.

Distribución y hábitat

Especie cosmopolita, el so rangu de distribución toma dende la cuenca mediterránea, Rusia occidental y Asia Menor hasta Paquistán. Falta en delles islles mediterránees como Córcega o Cerdeña.

El so hábitat son zones bien calteníes de monte, entendíes ente los 400 y 2000 m d'altitú, de roques caliares y pedregales.

Sistemática y taxonomía

Foi descrita en 1851 por J. Mayer como Pontia mannii dedicándola a Joseph Johann Ritter von Mann, primer colector de la caparina nel sieglu XIX, na ciudá croata de Split. Darréu foi adscrita al xéneru Pieris que fai referencia a Pieria, llugar onde nacieron les muses y Orfeo, de la mitoloxía griega.

Subespecies
  • P. m. todaroana Marott, 1882
  • P. m. rossii Stefanelli, 1900 - Italia
  • P. m. alpigena Verity, 1911
  • P. m. haroldi Wyatt, 1952 - Atles Mediu marroquín
  • P. m. mannii Winhard, 2000

Referencies

  1. (n'inglés) http://www.learnaboutbutterflies.com/Europe%20-%20Pieris%20mannii.htm Pieris mannii
  2. (n'inglés) http://www.guypadfield.com/southernsmallwhite.html Imáxenes Pieris mannii
  3. (n'inglés) http://www.lepiforum.de/lepiwiki.pl?Pieris_Mannii Pieris mannii - Lepidoptera and their ecology
  4. (n'inglés) http://www.leps.it/indexjs.htm?SpeciesPages/ArtogManni.htm Orugas y Mariposas de Europe y Norte África
  5. (n'inglés) http://www.pyrgus.de/Pieris_mannii_en.html Lepidoptera and their ecology

Bibliografía

  • Agenjo, R. (1964). Agenjo, R.. «Los nombres vulgares de las mariposas españolas». Graellsia XX.
  • Aguáu Martín, L.O. (2007). Aguado Martín, L.O. (2007). Las mariposas diurnas de Castilla y León (Lepidópteros ropalóceros) Especies, biología, distribución y conservación. Junta de Castilla y León. ISBN 978-84-9718-473-1.
  • Alvar Ezquerra, J. (2000). Alvar Ezquerra, J. (2000). Diccionario Espasa. Mitología universal.. Espasa. ISBN 84-239-9460-0.
  • Escútia Fors, E. «Pieris rapae» (catalán). Papallones del Berguedà. Consultáu'l 5 d'abril de 2012., Y. «Pieris rapae». Escútia Fors, E. «Pieris rapae» (catalán). Papallones del Berguedà. Consultáu'l 5 d'abril de 2012.
  • Fernández Vidal, Y. H. (2001). Fernández Vidal, E. H.. «Sobre la verdadera derivación de algunos nombres científicos de ropalóceros (Lepidoptera) europeos». Bol. S.E.A. (29).
  • Higgins, L. G. y N. D. Riley (1980). Higgins, L. G. y N. D. Riley (1980). Guía de campu de las mariposas de España y Europa. Omega. ISBN 84-282-0327-X.
  • Leraut, Patrice (2007). Leraut, Patrice (2007). Inseutos de España y Europa. Lynx Edicions. ISBN 978-84-96553-27-9.
  • «The IUCN Red List of Threatened Species. 2011.2» (inglés). Red List. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (2011). Consultáu'l 28 d'abril de 2012. «The IUCN Red List of Threatened Species. 2011.2» (inglés). Red List. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (2011). Consultáu'l 28 d'abril de 2012.
  • Mayer, J. (1851). Mayer, J.. «Pont. Mannii n. sp.» (n'alemán). Entomol. Zeit. 5 (12).
  • Manceñido-González, D. C. y F. J. González-Estébanez (2013). Manceñido-González, D. C. y F. J. González-Estébanez (2013). Las mariposas diurnas de la provincia de León. Manceñido-González y González-Estébanez Eds. ISBN 978-84-96872-37-0.
  • Muséum national d'Histoire naturelle (2012). Muséum national d'Histoire naturelle (2012). «Pieris napi INPN, MNHN» (francés). Inventaire national du Patrimoine naturel. Consultáu'l 5 d'abril de 2012.
  • Savela, Markku (2011). Savela, Markku (2011). «Lepidoptera and some other life forms» (inglés). Consultáu'l 5 d'abril de 2012.
  • Verdú, J. R., C. Numa y Y. Galantiador (2011). Verdú, J. R., C. Numa y E. Galante (2011). Atlas y libro rojo de los invertebrados amenazados de España. (Especies vulnerables). Verdú, J. R., Numa, C. y Galante, E. (Eds) Direición General de Medio Natural y Política Forestal, Ministerio de Medio Ambiente, Medio rural y Marino.
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia AST

Pieris mannii: Brief Summary ( asturia )

tarjonnut wikipedia AST

Pieris mannii ye una caparina d'unos cuatro centímetros de valumbu, femes mayores que los machos, de color blancu con llurdios negros y aviesu blancu y mariellu pálido, con dimorfismu sexual. Pertenez a la familia Pieridae, y foi descrita por J. Mayer en 1851.

Ye una caparina que se distribúi per África, Europa y Asia, y que vuela en zones montascoses ente los 400 y los 2000 m d'altitú.

El so estáu de caltenimientu nun reviste esmolición y nun s'atopa incluyida na Llista colorada de la UICN nin nel Atles y llibru coloráu de los invertebraos amenaciaos d'España.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia AST

Blanqueta de la mitja lluna ( valencia )

tarjonnut wikipedia CA

La blanqueta de la mitja lluna (Pieris mannii) és un lepidòpter ropalòcer de la família Pieridae.[1]

Distribució

Es troba al sud d'Europa, l'Àsia Menor, el Marroc i Síria.[2]

Descripció

Les femelles fan entre 4,1 i 4,3 cm d'envergadura, i els mascles, entre 3,4 i 4,1. L'anvers o cara superior de les ales és blanc amb taques negres. El revers és blanc i groc pàl·lid.[3][4] Es pot confondre amb altres espècies del mateix gènere, com Pieris rapae i Pieris ergane.

Els adults volen de març a octubre, depenent del lloc on viuen. Als indrets on el clima és favorable és una espècie trivoltina: la primera generació vola durant la primavera; la segona apareix a principis d'estiu, i la tercera, a finals d'estiu. L'última generació hiberna en estat de crisàlide.[3][4]

Biologia i hàbitat

La larva s'alimenta de crucíferes com Iberis sempervirens i diverses espècies del gènere Sinapis.[3][4]

El seu hàbitat són zones ben conservades de muntanya, compreses entre els 400 i els 2.000 m d'altitud, amb roques calcàries i pedregars.[3][4]

Galeria

Referències

  1. «Fauna Europaea» (en anglès). [Consulta: 12 abril 2016].
  2. «Funet» (en anglès). [Consulta: 12 abril 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Aguado Martín, L.O. (2007). Las mariposas diurnas de Castilla y León (Lepidópteros ropalóceros) Especies, biología, distribución y conservación I. Valladolid: Junta de Castilla y León. p. 1041. ISBN 978-84-9718-473-1.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Manceñido-González, D. C. y F. J. González-Estébanez (2013). Las mariposas diurnas de la provincia de León. León: Manceñido-González y González-Estébanez Eds. p. 649. ISBN 978-84-96872-37-0.

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blanqueta de la mitja lluna Modifica l'enllaç a Wikidata


lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autors i editors de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia CA

Blanqueta de la mitja lluna: Brief Summary ( valencia )

tarjonnut wikipedia CA

La blanqueta de la mitja lluna (Pieris mannii) és un lepidòpter ropalòcer de la família Pieridae.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autors i editors de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia CA

Karstweißling ( saksa )

tarjonnut wikipedia DE
 src=
Paarung

Der Karstweißling (Pieris mannii) ist ein Schmetterling (Tagfalter) aus der Familie der Weißlinge (Pieridae).

Merkmale

Die Falter haben eine Flügelspannweite von 40 bis 46 Millimeter.[1] Bei der zweiten Generation reicht der schwarze Apikalfleck auf der Oberseite der Vorderflügel am Außenrand bis zur Flügelader M3 oder Cu1. Auf der Oberseite der Hinterflügel ist der Costalfleck halbmondförmig und nach außen konkav.[2] Die Hinterflügelunterseiten sind gleichmäßig dunkel beschuppt. Die Art kann leicht mit dem Kleinen Kohlweißling (Pieris rapae) verwechselt werden. Dieser hat ebenso dunkel gezeichnete Hinterflügelunterseiten, vor allem bei der Frühjahrsgeneration. Unterscheiden kann man die beiden Arten anhand des Apikal- und Diskalflecks. Der Diskalfleck ist beim Karstweißling rechteckig und wuchtig, beim Kleinen Kohlweißling rund und klein ausgebildet. Die gedachte Verbindungslinie zwischen ihm und der Grenze des Apikalflecks am Flügelaußenrand verläuft bei der ähnlichen Art schräg, beim Karstweißling horizontal. Der Apikalfleck ist beim Karstweißling kräftig und ausgedehnt, und anders als bei der ähnlichen Art etwas stufenförmig und erreicht außerdem die Flügelader M3. Die Flügelspitze ist beim Karstweißling gerundeter, als bei der ähnlichen Art, außerdem befindet sich bei den Weibchen ein kleiner Fleck (Posteromaculata-Fleck) auf der Oberseite der Hinterflügel, der beim Kleinen Kohlweißling nur sehr selten auftritt.[3]

Die Nominatunterart sowie P. mannii alpigena sind anhand dieser Merkmale insbesondere bei der zweiten Generation vom Kleinen Kohlweißling zu unterscheiden, die Unterarten P. mannii rossii und P. mannii todaroana und vor allem P. mannii andegava sind auf Grund der schwachen Ausprägung der oben beschriebenen Merkmale nur schwer abzugrenzen. Ebenso verhält es sich mit P. mannii hethaea. P. mannii roberti und P. mannii haroldi sind gut zu unterscheiden, P. mannii reskovitsi ist der Nominatunterart ähnlich.[3]

Sicher kann der Karstweißling im Raupenstadium bestimmt werden, da die Raupen im ersten und zweiten Stadium eine schwarze Kopfkapsel aufweisen.[3]

Vorkommen

Die Art ist im Mittelmeergebiet weit verbreitet. Man findet sie vom Osten Spaniens, über Südostfrankreich und das Rhonetal bis ins Wallis. In Italien tritt er überall, außer in der Poebene und auf Sardinien auf. Die Verbreitungsgrenze verläuft weiter über den niederösterreichischen Alpenrand und das Bükk in Ungarn, östlich bis in den Transkaukasus und den Nordirak. Die Art ist weiterhin im Westen und Süden der Balkanhalbinsel von Slowenien bis zum Bosporus und den Peloponnes und in der Türkei verbreitet. Das Vorkommen im Mittleren Atlas in Marokko ist vermutlich erloschen. Die Art ist im Begriff, ihr Verbreitungsgebiet zu erweitern. Sie hat sich vermutlich in Südostfrankreich ausgebreitet und tritt seit 2008 zahlreich nördlich der Alpen auf.[3][4] Die Art ist mittlerweile in der ganzen Schweiz, mit Ausnahme Mittelbündens und der Bündner Südtäler, sowie in Süddeutschland und Vorarlberg verbreitet.[5]

Der Karstweißling tritt in trockenen, temperaturbegünstigten, felsigen Gebieten auf. Man findet ihn zum Beispiel auf Karstflächen, felsigen Ziegenweiden und ausgedehntem steilem felsigem Terrain, auch in Wäldern. Man findet die Art vom Flachland bis in mittlere Gebirgslagen. Sie steigt in den nördlichen Alpen bis 1000 Meter, in den Südalpen bis 1600 Meter und in Südeuropa und der Türkei bis 2000 Meter Seehöhe. Im Mittelmeerraum besiedelt der Karstweißling in tiefen Lagen auch Olivenhaine und Weinberge mit felsigem Boden sowie die Ränder von verwilderten Fahr- und Fußwegen, die durch Buschbestände führen.[3][2]

Lebensweise

Die Tiere sind häufig zwischen Bäumen und Sträuchern zu finden.[2] Die Puppen der letzten Generation überwintern.[3]

Flug- und Raupenzeiten

Der Karstweißling fliegt je nach Höhenlage in zwei bis zumindest fünf Generationen pro Jahr. Im Flachland Südeuropas fliegt er von Ende Februar bis Anfang November, in den hohen Lagen im Gebirge von Mai bis August.[3] In Marokko tritt nur eine Generation von Juli bis August auf.[2]

Nahrung der Raupen

Als Nahrungspflanzen der Art ist in großen Teilen Italiens und im Oberwallis das Blasenschötchen (Alyssoides utriculata) nachgewiesen. Anfangs werden die Fruchtkapseln, später wie auch bei den anderen Nahrungspflanzen die Blätter gefressen. Aus Südkalabrien ist die Art an Strand-Silberkraut (Lobularia maritima), in Südfrankreich und in den östlichen Pyrenäen an Grasblättriger Kresse (Lepidium graminifolium), Iberis linifolia, Felsen-Schleifenblume (Iberis saxatilis) und Immergrüner Schleifenblume (Iberis sempervirens) nachgewiesen. In Nordostitalien und am nordwestlichen Balkan fressen die Raupen an Schmalblättrigem Doppelsamen (Diplotaxis tenuifolia). Im Norden des Verbreitungsgebietes findet man die Raupen in Steingärten an Schleifenblumen (Iberis), was sie in Westfrankreich frisst, wo sie in stark landwirtschaftlich genutztem Gebiet auftritt, ist derzeit unbekannt.[3]

Belege

Einzelnachweise

  1. John Still: Schmetterlinge und Raupen Europas. 1. Auflage. Mosaik, München 2003, ISBN 3-572-01406-9, S. 43 (Originaltitel: Wild Guide Butterflies and Moths. Übersetzt von Kerstin Mahlke).
  2. a b c d Tom Tolman, Richard Lewington: Die Tagfalter Europas und Nordwestafrikas. Franckh-Kosmos, Stuttgart 1998, ISBN 3-440-07573-7, S. 29.
  3. a b c d e f g h Karstweißling. Lepiforum e.V., abgerufen am 6. Januar 2010.
  4. Ziegler, H. (2009): Zur Neubesiedlung der Nordwestschweiz durch Pieris mannii (Mayer, 1851) im Sommer 2008 (Lepidoptera, Pieridae). - Entomo Helvetica 2: 129–144 pdf@1@2Vorlage:Toter Link/www.entomohelvetica.ch (Seite nicht mehr abrufbar, Suche in Webarchiven)  src= Info: Der Link wurde automatisch als defekt markiert. Bitte prüfe den Link gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis.
  5. Pieris mannii alpigena VERITY, 1911. Heinz Ziegler: www.pieris.ch, abgerufen am 4. Dezember 2013.

Literatur

  • John Still: Schmetterlinge und Raupen Europas. 1. Auflage. Mosaik, München 2003, ISBN 3-572-01406-9, S. 43 (Originaltitel: Wild Guide Butterflies and Moths. Übersetzt von Kerstin Mahlke).
  • Tom Tolman, Richard Lewington: Die Tagfalter Europas und Nordwestafrikas. Franckh-Kosmos, Stuttgart 1998, ISBN 3-440-07573-7.

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia DE

Karstweißling: Brief Summary ( saksa )

tarjonnut wikipedia DE
 src= Paarung

Der Karstweißling (Pieris mannii) ist ein Schmetterling (Tagfalter) aus der Familie der Weißlinge (Pieridae).

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia DE

Далматински зелкар ( Makedonia )

tarjonnut wikipedia emerging languages

Далматински зелкар (Pieris mannii) е пеперуга од семејството на пеперуги Белци. Пеперугата ја има и во Македонија.

Опис

Распонот на крилјата на пеперугата е од 19 до 25 мм. Возрасните единки летаат од март до октомври, во зависност од локацијата. Ларвите на зелкарот се хранат со растенијата Iberis sempervirens и Sinapis. Предниот дел на горната страна на крилјата има поголема и покоцкеста дамка. Дамката се протега до основата на крилјата и е во црна боја. Пеперугата е воглавно во жолтеникава боја.[1]

Распространетост

Пеперугата живее во Јужна Европа, Мала Азија, Мароко и Сирија. Во скоро време забележана е на Алпите во Франција и Германија.[2]Во 2015 година за прв пат е забележана и во Холандија.[3]

Наводи

  1. „Pieris mannii“. Faune-Alsace (French). ODONAT. конс. 19 Jul 2017.
  2. „Pieris mannii / P. rapae“. Lepiforum.de (German). конс. 19 Jul 2017.
  3. „Scheefbloemwitje - Pieris mannii“. Waarneming.nl (Dutch). конс. 19 Jul 2017.

Поврзано

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Автори и уредници на Википедија
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Далматински зелкар: Brief Summary ( Makedonia )

tarjonnut wikipedia emerging languages

Далматински зелкар (Pieris mannii) е пеперуга од семејството на пеперуги Белци. Пеперугата ја има и во Македонија.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Автори и уредници на Википедија
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia emerging languages

Pieris mannii ( englanti )

tarjonnut wikipedia EN

Pieris mannii (southern small white) is a butterfly in the family Pieridae.

The length of the forewings is 19–25 mm.

Description in Seitz

P. manni Mayer and rossii Stef [Pieris rapae var. rossii Stefanelli, 1900] are treated by us as forms of a separate species in accordance ith the observations of Count Emilio Turati communicated to us by letter. The larva is not yet known, but the shape of the pupa appears to afford sufficient proofof the specific distinctness of the insect. The pupa is not greenish as the rapae-pupa, but whitish with a reddish tint, being without dark dots and other markings. The spring-form manni differs from rapae gen. vern. metra in the underside being much lighter', and the black markings, especially above, being much more extended. — The summer-form rossii Stef. (20 d) is beneath not much lighter than manni, and also above the black markings are only slightly reduced, though being dusted with white. The species occurs in Italy, the Tyrol, South-Western Europe, according to Elwes also in Tura, according to the material before us in the Taurus, and probably also in other districts of Asia. [1]

The butterfly flies from March to October depending on the location.

Biology

The larva feeds on Cruciferae, especially Iberis sempervirens and Sinapis.

Identification

Compared to Pieris rapae, the cabbage-pest small white, the forewing spot is larger and squarish or even crescent-shaped rather than round. The apex marking extends further down the outer margin, reaching as far as the spot.[2]

Range

Until recently P. mannii has been confined to South Europe, Asia Minor, Morocco and Syria. It was first found north of the Alps in France and in Germany in 2008 and has since gradually extended its range in these two countries.[3] It was first sighted in the southern Netherlands in 2015.[4]

Etymology

Named for Josef Johann Mann

References

  1. ^ Julius Rober in Seitz. A. ed. Band 1: Abt. 1, Die Großschmetterlinge des palaearktischen Faunengebietes, Die palaearktischen Tagfalter, 1909, 379 Seiten, mit 89 kolorierten Tafeln (3470 Figuren)Public Domain This article incorporates text from this source, which is in the public domain.
  2. ^ "Pieris mannii". Faune-Alsace (in French). ODONAT. Retrieved 19 Jul 2017.
  3. ^ "Pieris mannii / P. rapae". Lepiforum.de (in German). Retrieved 19 Jul 2017.
  4. ^ "Scheefbloemwitje - Pieris mannii". Waarneming.nl (in Dutch). Retrieved 19 Jul 2017.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EN

Pieris mannii: Brief Summary ( englanti )

tarjonnut wikipedia EN

Pieris mannii (southern small white) is a butterfly in the family Pieridae.

The length of the forewings is 19–25 mm.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EN

Pieris mannii ( kastilia )

tarjonnut wikipedia ES

Pieris mannii, vulgarmente llamada blanca catalana, es una mariposa de unos cuatro centímetros de envergadura, hembras mayores que los machos, de color blanco con manchas negras y reverso blanco y amarillo pálido, con dimorfismo sexual. Pertenece a la familia Pieridae, y fue descrita por J. Mayer en 1851.[1]

Es una mariposa que se distribuye por África, Europa y Asia, y que vuela en zonas montañosas entre los 400 y los 2000 m de altitud.[2]

Su estado de conservación no reviste preocupación y no se encuentra incluida en la Lista roja de la UICN ni en el Atlas y libro rojo de los invertebrados amenazados de España.[3]

Descripción

Véase también: Terminología de las alas

Las hembras miden entre 4,1 y 4,3 cm de envergadura y los machos entre 3,4 y 4,1. El anverso o cara superior de las alas es blanco con manchas negras. El reverso es de color blanco y amarillo pálido.[4]

El anverso de las alas anteriores de los machos es blanco con la costa grisácea y una mancha apical gris. En la zona postdiscal aparece una mancha negruzca en E3. Las alas posteriores son blancas con una mancha postdiscal negra en E7 que toca la costa.

El reverso alar es blanco y amarillo pálido. Las anteriores son blancas con zona apical, costa y margen externo amarillentos. Aparecen sendos puntos negros en E3 y en E1b, que es muy débil o puede faltar. Las posteriores son de tono amarillo pálido con escamas grises.

Las alas de las hembras son similares, con las manchas de mayor extensión. El anverso de las anteriores pueden ser blancas o amarillo pálido y con la zona basal más oscura, y dos manchas postdiscales negras en E1b y E3.[5]

Como en el resto de especies de su familia, los imagos tienen la cabeza pequeña, con antenas en maza, y unos palpos bien desarrollados. Los tres pares de patas son funcionales. Sus alas anteriores forman un ángulo agudo en su base, mientras que las posteriores, que tienen una superficie alar mayor, son redondeadas. Son característicos dos nervios anales en las alas posteriores.[6]

Se puede confundir con otras especies del mismo género como P. rapae y P. ergane.

Ciclo biológico y alimentación

 src=
Cópula de Pieris mannii

En los lugares donde el clima es favorable es una especie trivoltina con una primera generación que vuela durante la primavera. La segunda generación aparece a principios del verano y la tercera a finales del verano. La última generación hiberna en estado de crisálida.[4]

Sus plantas nutricias son las de la familia de las crucíferas, especialmente carraspique y cestillo de plata y otras plantas del género Sinapis.[7]

Distribución y hábitat

Especie cosmopolita, su rango de distribución abarca desde la cuenca mediterránea, Rusia occidental y Asia Menor hasta Pakistán. Falta en algunas islas mediterráneas como Córcega o Cerdeña.[7]

Su hábitat son zonas bien conservadas de montaña, comprendidas entre los 400 y 2000 m de altitud, de rocas calizas y pedregales.[4]

Sistemática y taxonomía

Fue descrita en 1851 por J. Mayer como Pontia mannii dedicándola a Joseph Johann Ritter von Mann, primer colector de la mariposa en el siglo XIX, en la ciudad croata de Split. Posteriormente fue adscrita al género Pieris que hace referencia a Pieria, lugar donde nacieron las musas y Orfeo, de la mitología griega.[8]

Subespecies

Referencias

Bibliografía

  • Agenjo, R. (1964). «Los nombres vulgares de las mariposas españolas». Graellsia XX: 163-190.
  • Aguado Martín, L.O. (2007). Las mariposas diurnas de Castilla y León (Lepidópteros ropalóceros) Especies, biología, distribución y conservación I. Valladolid: Junta de Castilla y León. p. 1041. ISBN 978-84-9718-473-1.
  • Alvar Ezquerra, J. (2000). Diccionario Espasa. Mitología universal. Espasa. p. 1031. ISBN 84-239-9460-0.
  • Escútia Fors, E. «Pieris rapae». Papallones del Berguedà (en catalán). Consultado el 5 de abril de 2012.
  • Fernández Vidal, E. H. (2001). «Sobre la verdadera derivación de algunos nombres científicos de ropalóceros (Lepidoptera) europeos». Bol. S.E.A. (29): 117-123.
  • Higgins, L. G. y N. D. Riley (1980). Guía de campo de las mariposas de España y Europa. Barcelona: Omega. p. 452. ISBN 84-282-0327-X.
  • Leraut, Patrice (2007). Insectos de España y Europa. Barcelona: Lynx Edicions. p. 528. ISBN 978-84-96553-27-9.
  • «The IUCN Red List of Threatened Species. 2011.2». Red List. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (en inglés). 2011. Consultado el 28 de abril de 2012.
  • Mayer, J. (1851). «Pont. Mannii n. sp.». Entomol. Zeit. (en alemán) 5 (12): 151.
  • Manceñido-González, D. C. y F. J. González-Estébanez (2013). Las mariposas diurnas de la provincia de León. León: Manceñido-González y González-Estébanez Eds. p. 649. ISBN 978-84-96872-37-0.
  • Muséum national d'Histoire naturelle (2012). «Pieris napi INPN, MNHN». Inventaire national du Patrimoine naturel (en francés). Consultado el 5 de abril de 2012.
  • Savela, Markku (2011). «Lepidoptera and some other life forms» (en inglés). Consultado el 5 de abril de 2012.
  • Verdú, J. R., C. Numa y E. Galante (2011). Atlas y libro rojo de los invertebrados amenazados de España. (Especies vulnerables). Madrid: Verdú, J. R., Numa, C. y Galante, E. (Eds) Dirección General de Medio Natural y Política Forestal, Ministerio de Medio Ambiente, Medio rural y Marino. p. 1318.
 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores y editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia ES

Pieris mannii: Brief Summary ( kastilia )

tarjonnut wikipedia ES

Pieris mannii, vulgarmente llamada blanca catalana, es una mariposa de unos cuatro centímetros de envergadura, hembras mayores que los machos, de color blanco con manchas negras y reverso blanco y amarillo pálido, con dimorfismo sexual. Pertenece a la familia Pieridae, y fue descrita por J. Mayer en 1851.​

Es una mariposa que se distribuye por África, Europa y Asia, y que vuela en zonas montañosas entre los 400 y los 2000 m de altitud.​

Su estado de conservación no reviste preocupación y no se encuentra incluida en la Lista roja de la UICN ni en el Atlas y libro rojo de los invertebrados amenazados de España.​

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores y editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia ES

Piéride de l'ibéride ( ranska )

tarjonnut wikipedia FR

Pieris mannii

La Piéride de l'ibéride (Pieris mannii) est une espèce d'insectes lépidoptères (papillons) de la famille des Pieridae, de la sous-famille des Pierinae et du genre Pieris.

Dénomination

Pieris mannii a été décrite par l'entomologiste Mayer en 1851.

Synonyme : Artogeia mannii.

Sous-espèces

  • Pieris mannii alpigena Verity, 1911 – dans le Sud-Ouest de l'Europe[1]
  • Pieris mannii andegava Delahaye, 1910 – dans l'Ouest et le Nord de la France et au Luxembourg[2]
  • Pieris mannii haroldi (Wyatt, 1952) – dans le Moyen Atlas au Maroc[3]
  • Pieris mannii mannii (Mayer, 1851) – dans le Sud-Est de l'Europe[4]
  • Pieris mannii rossii (Stefanelli, 1900) – en Italie
  • Pieris mannii todaroana (Pincitore-Marott, 1879) – en Sicile

Noms vernaculaires

  • en français : Piéride de l'ibéride, nom qui fait référence à certaines plantes-hôtes de l'espèce, les ibérides ou ibéris.
  • en anglais : Southern Small White
  • en allemand : Karstweißling
  • en néerlandais : Scheefbloemwitje

Description

Imago

C'est un papillon blanc à revers blanc jaunâtre. La longueur de l'aile antérieure varie de 20 à 26 mm[5].

L'apex des ailes antérieures comporte une tache noire plus grande que chez l'espèce ressemblante Pieris rapae. Le mâle possède un point postdiscal noir sur l'aile antérieure, tandis que la femelle en possède deux. La septième nervure de l'aile antérieure (côté extrémité) n'est jamais fourchue, contrairement à Pieris rapae. Le revers de l'aile postérieure jaune dispose d'écailles sombres équitablement disséminées[5].

Premiers stades

Les œufs, jaunes, sont pondus isolément. La chenille est vert bleuâtre marquée d'une fine bande jaune. La chrysalide est jaune crème.

Biologie

Période de vol et hivernation

Le papillon vole d'avril à octobre en plusieurs générations.

Cette espèce hiverne à l'état de chrysalide[5].

Plantes hôtes

 src=
Alysson maritime, une plante hôte de la chenille.

Les plantes hôtes sont des Brassicacées comme l'Ibéris à feuilles de lin (Iberis linifolia), l'Ibéris des rochers (Iberis saxatilis), le Diplotaxis à feuilles étroites (Diplotaxis tenuifolia) et l'Alysson maritime (Lobularia maritima).

Écologie et distribution

La Piéride de l'ibéride est présente naturellement dans le Sud de l'Europe, au Maroc, en Turquie et en Syrie.

En France, elle peuple principalement le Sud et l'Est du pays, avec des isolats en Île-de-France et en Maine-et-Loire[6].

Biotope

L'imago de la Piéride de l'ibéride apprécie les milieux ouverts chauds jusque 1 000 mètres d'altitude[5].

Protection

La Piéride de l'ibéride est protégée en Île-de-France (arrêté du 22 juillet 1993).

Notes et références

  1. euroleps.ch
  2. euroleps.ch
  3. funet
  4. euroleps.ch
  5. a b c et d (fr) Tristan Lafranchis, Les papillons de jour de France, Belgique et Luxembourg et leurs chenilles, Biotope, coll. « Parthénope », 2000, 448 p. (ISBN 978-2-9510379-2-2), p. 150
  6. lepinet

Voir aussi

Liens taxonomiques

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia FR

Piéride de l'ibéride: Brief Summary ( ranska )

tarjonnut wikipedia FR

Pieris mannii

La Piéride de l'ibéride (Pieris mannii) est une espèce d'insectes lépidoptères (papillons) de la famille des Pieridae, de la sous-famille des Pierinae et du genre Pieris.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia FR

Pieris mannii ( Italia )

tarjonnut wikipedia IT

Pieris mannii Mayer, 1851, è un lepidottero appartenente alla famiglia Pieridae.

Descrizione

Adulto

È simile alla Cavolaia minore, dalla quale si differenzia per il fatto che la fascia scura apicale sulla parte superiore dell'ala anteriore si allunga verso il basso, fino a raggiungere almeno la IV nervatura. Le macchie post-discali, presenti in s3 delle parti superiori, hanno una forma a semicerchio e mai circolare; nelle femmine, in particolar modo nelle generazioni estive, le macchie post-discali appaiono collegate al margine da sottili strisce scure. In generale le generazioni estive hanno un'apertura alare maggiore rispetto a quelle primaverili, oltre a disegni scuri più ampi.

Uova

Si rinvengono da aprile a ottobre.

Larva

I bruchi sono verdastri, con bande gialle punteggiate. Sono presenti in ogni periodo dell'anno, per cui la specie si può ibernare in questa fase durante l'inverno.

Pupa

Le pupe sono biancastre e succinte; anch'esse, come i bruchi, si riscontrano in ogni periodo dell'anno; la pupa per tanto una delle due fasi con cui Pieris mannii può superare linverno in ibernazione.

Distribuzione e habitat

Specie paleartica, con areale che si estende dalla Penisola Iberica (anche Pirenei) all'Europa Orientale (soprattutto Penisola Balcanica). Si spinge a nord fino ai dintorni di Parigi. Presente anche in Marocco, minacciata in Repubblica Ceca, vulnerabile e protetta in Ungheria.
È ampiamente diffusa in tutta l'Italia peninsulare e in Sicilia, assente da Corsica e Sardegna.

La specie si trova in terreni incolti e ben soleggiati, fino a 1600 metri di quota (1500 metri in Italia).

Biologia

Periodo di volo

Da marzo a novembre, con 3-4 generazioni all'anno.

Alimentazione

I bruchi si alimentano su diverse specie di Brassicaceae selvatiche, tra cui:

Tassonomia

Vengono distinte 4 sottospecie, con differente distribuzione:

Bibliografia

  • (EN) Capinera, J. L. (Ed.), Encyclopedia of Entomology, 4 voll., 2nd Ed., Dordrecht, Springer Science+Business Media B.V., 2008, pp. lxiii + 4346, ISBN 978-1-4020-6242-1, LCCN 2008930112, OCLC 837039413.
  • Chinery, Michael, 1989 - Farfalle d'Italia e d'Europa - De Agostini/Collins
  • Higgins, L.G, Riley, N.D, 1970; A Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe
  • (EN) Kükenthal, W. (Ed.), Handbuch der Zoologie / Handbook of Zoology, Band 4: Arthropoda - 2. Hälfte: Insecta - Lepidoptera, moths and butterflies, in Kristensen, N. P. (a cura di), Handbuch der Zoologie, Fischer, M. (Scientific Editor), Teilband/Part 35: Volume 1: Evolution, systematics, and biogeography, Berlino, New York, Walter de Gruyter, 1999 [1998], pp. x + 491, ISBN 978-3-11-015704-8, OCLC 174380917.
  • Lewis, H. L., 1974; Butterflies of the World; ISBN 0-245-52097-X
  • Mazzei Paolo, Reggianti Diego and Pimpinelli Ilaria; Moths and Butteflies of Europe
  • (EN) Scoble, M. J., The Lepidoptera: Form, Function and Diversity, seconda edizione, London, Oxford University Press & Natural History Museum, 2011 [1992], pp. xi, 404, ISBN 978-0-19-854952-9, LCCN 92004297, OCLC 25282932.
  • Smart, Paul, 1976; The Illustrated Encyclopedia of the Butterfly World; ISBN 0-600-31381-6
  • (EN) Stehr, F. W. (Ed.), Immature Insects, 2 volumi, seconda edizione, Dubuque, Iowa, Kendall/Hunt Pub. Co., 1991 [1987], pp. ix, 754, ISBN 978-0-8403-3702-3, LCCN 85081922, OCLC 13784377.
  • Tennent, John, 1996; The butterflies of Morocco, Algeria and Tunisia; ISBN 0-906802-05-9
  • Verity, 1911; Rhopalocera Palaearctica Iconographie et Description des Papillons diurnes de la région paléarctique. Papilionidae et Pieridae Rhopalocera Palaearctica 1: 86+368pp, 2+12+72pls
  • Winhard, 2000, Butterflies of the world, 10: 28, pl. 45, f. 16

 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autori e redattori di Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia IT

Pieris mannii: Brief Summary ( Italia )

tarjonnut wikipedia IT

Pieris mannii Mayer, 1851, è un lepidottero appartenente alla famiglia Pieridae.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autori e redattori di Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia IT

Scheefbloemwitje ( flaami )

tarjonnut wikipedia NL

Insecten

Het scheefbloemwitje (Pieris mannii) is een dagvlinder uit de familie Pieridae, de witjes.

Hij lijkt sterk op het klein koolwitje en andere soorten Pieris. Het onderscheid met het klein koolwitje zit hem vooral in de zwarte vlek aan de vleugelpunt, die bij het scheefbloemwitje verder naar beneden doorloopt dan bij het klein koolwitje.

De waardplanten komen uit de kruisbloemenfamilie, met name uit het geslacht Iberis, maar ook Sinapis en Alyssoides utriculatum.

De vliegtijd is van maart tot en met oktober. De overwintering gebeurt als pop

Voorkomen

De soort komt voor in Centraal- en Zuid-Europa, Klein-Azië, Syrië en Marokko. De voorvleugellengte bedraagt 20 tot 23 millimeter. Hij vliegt op een hoogte van 0 tot 2000 meter. De habitat bestaat uit grazige vegetaties, open bos en struweel.

Sinds 2005 wordt de soort steeds noordelijker waargenomen. In 2015 werd de vlinder voor het eerst in Nederland waargenomen, bij Maastricht.[1] In 2016 werd de soort ook in België meermaals aangetroffen.[2] In 2016 en 2017 heeft de vlinder nagenoeg heel Zuid-Limburg in Nederland gekoloniseerd. In Maastricht was zelfs in 2017 voortplanting op een dakterras vier hoog. Te verwachten is dat het scheefbloemwitje in de lage landen vier generaties kan hebben. De cyclus verloopt snel. Na drie dagen is uit het eitje een rupsje. Een volwassen rups leverde na verpopping al na een week een vlinder. De habitat in Nederland is (rots) tuinen met scheefbloem, lavendel is een goede nectarplant.

Bronnen, noten en/of referenties
  1. Nieuwe dagvlinder in Nederland: het scheefbloemwitje, De vlinderstichting, 28 september 2015
  2. Scheefbloemwitje duikt voor het eerst op in Vlaanderen. Natuurpunt (23 september 2016). Geraadpleegd op 23 september 2016.
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia-auteurs en -editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia NL

Scheefbloemwitje: Brief Summary ( flaami )

tarjonnut wikipedia NL

Het scheefbloemwitje (Pieris mannii) is een dagvlinder uit de familie Pieridae, de witjes.

Hij lijkt sterk op het klein koolwitje en andere soorten Pieris. Het onderscheid met het klein koolwitje zit hem vooral in de zwarte vlek aan de vleugelpunt, die bij het scheefbloemwitje verder naar beneden doorloopt dan bij het klein koolwitje.

De waardplanten komen uit de kruisbloemenfamilie, met name uit het geslacht Iberis, maar ook Sinapis en Alyssoides utriculatum.

De vliegtijd is van maart tot en met oktober. De overwintering gebeurt als pop

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia-auteurs en -editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia NL

Pieris mannii ( vietnam )

tarjonnut wikipedia VI

The Southern Small White (Pieris mannii) là một loài bướm thuộc họ Pieridae. Nó được tìm thấy ở South châu Âu, Asia Minor, MarocSyria.

 src=
Female

Chiều dài cánh trước là 20–23 mm. Chúng bay từ tháng 3 đến tháng 10 tùy theo địa điểm.

The larva feeds on Cruciferae, Iberis sempervivumSinapis.

Hình ảnh

Tham khảo

Liên kết ngoài

 src= Wikimedia Commons có thêm hình ảnh và phương tiện truyền tải về Pieris mannii  src= Wikispecies có thông tin sinh học về Pieris mannii


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến họ bướm Pieridae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.


lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia tác giả và biên tập viên
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia VI

Pieris mannii: Brief Summary ( vietnam )

tarjonnut wikipedia VI

The Southern Small White (Pieris mannii) là một loài bướm thuộc họ Pieridae. Nó được tìm thấy ở South châu Âu, Asia Minor, MarocSyria.

 src= Female

Chiều dài cánh trước là 20–23 mm. Chúng bay từ tháng 3 đến tháng 10 tùy theo địa điểm.

The larva feeds on Cruciferae, Iberis sempervivumSinapis.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia tác giả và biên tập viên
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia VI

Белянка Манна ( venäjä )

tarjonnut wikipedia русскую Википедию
Без ранга: Линяющие
Без ранга: Panarthropoda
Надкласс: Шестиногие
Класс: Насекомые
Надотряд: Amphiesmenoptera
Подотряд: Хоботковые
Клада: Двупорые
Клада: Obtectomera
Надсемейство: Булавоусые
Семейство: Белянки
Подсемейство: Pierinae
Триба: Pierini
Подтриба: Pierina
Вид: Белянка Манна
Международное научное название

Pieris mannii (Mayer, 1851)

Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
NCBI 876065EOL 4096131

Белянка Манна (лат. Pieris mannii) — дневная бабочка из семейства белянок (Pieridae). Этимология латинского названия — Йозеф Манн (J. Mann), сборщик типовой серии вида.

Описание

Длина переднего крыла 20—26 мм. Основной фон крыльев белый, с несколькими чёрными пятнами. На передних крыльях сверху внешний угол почти до середины оторочки — чёрный; пятно на внутреннем крае крыла такого же цвета. У самок имеется ещё два срединных пятна, два таких же расположены на нижней стороне крыльев.

Похожие виды

Чаще всего для самцов приводят такие отличия от репницы: у mannii апикальное пятно заходит дальше вдоль внешнего края переднего крыла, дискальное пятно на переднем крыле крупнее, внешний край крыла более округлый и напыление снизу на заднем крыле распределено равномерно. При этом строение гениталии белянки Манна неотличимо от такового у репницы.

Ареал

Южная Европа (в Румынской Трансильвании и на юге области Тимиш; имеются старые находки с юга Словакии и в Северной Венгрии), Малая Азия, Марокко, Сирия.

Вид также неоднократно указывался для территории Крыма[1][2], однако достоверные данные о распространении его там - отсутствую[3].

Местообитания

Встречается на большей части своего ареала на засушливых, каменистых лугах, закустаренных склонах холмов.

Биология

Развивается за год в двух — трёх поколениях. Время лёта в Южной Европе с марта по сентябрь. Зимует куколка.

Кормовые растения гусениц: Iberis saxatilis, Iberis sempervirens.

Примечания

  1. Tuzov V. K., Bogdanov P. V., Devyatkin A. L., Kaabak L. V., Korolev V. A., Murzin V. S., Samodurov G. D., Tarasov E. A., 1997. Guide to the Butterflies of Russia and Adjacent Territoties. Vol. 1. Hesperiidae, Papilionidae, Pieridae, Satyridae. — Sofia — Moscow, 480 pp.
  2. Коршунов Ю. П., 1972. Каталог булавоусых чешуекрылых (Lepidoptera, Rhopalocera) фауны СССР. — Энт. обозр., т. 51, № 1, с. 136—154; № 2, с. 352—358.
  3. Плющ И. Г. Исправления и дополнения к систематической части в книге Ю. Некрутенко и В. Чиколовца «Денні метелики України» — К.: Вид-во В.Раєвського, 2005. — 232 с., 156 іл., 198 карт, 62 кольор. табл.". — Известия Харьковского энтомологического общества, том XIV, выпуск 1-2. 2007 (2006).
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Авторы и редакторы Википедии

Белянка Манна: Brief Summary ( venäjä )

tarjonnut wikipedia русскую Википедию

Белянка Манна (лат. Pieris mannii) — дневная бабочка из семейства белянок (Pieridae). Этимология латинского названия — Йозеф Манн (J. Mann), сборщик типовой серии вида.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Авторы и редакторы Википедии