Els forònids (Phoronida) constitueixen un embrancament de cucs marins.
Són animals que viuen dins de tubs quitinosos en el fons marí. Aquest embrancament conté únicament 12 espècies contingudes en dos gèneres. Són organismes bàsicament solitaris tot i que poden formar colònies. Superficialment s'assemblen als cucs poliquets tot i que estructuralment són força diferents. Una d'aquestes diferències rau en el fet que els forònids tenen el tub digestiu en forma de "U" de tal manera que la boca queda quasi adjacent a l'anus. El cos està dividit en tres parts: prosoma, metasoma i mesososma.
Els forònids presenten lofòfors que obren com a ventalls per tal de filtrar constantment les partícules nutritives. Els lofòfors són extensions tentaculades del mesosoma que envolten la boca i no l'anus. També estan implicats en la respiració i la protecció de l'animal. Es poden regenerar.
L'origen dels forònids probablement és anterior, però el registre fòssil més antic de forònids data del període Devonià. Es tracta d'un grup monofilètic amb els altres Lophophorata.
Són dioics o hermafrodites, segons espècies, i les gònades són peritoneals i transitòries. El cicle de vida és indirecte, i passen per una fase de larva actinotroca, una larva nedadora, amb un gran lòbul preoral ciliat i que baixa al fons per transformar-se en adult;[1] presenta un tub digestiu lineal. La segmentació de l'ou és radial i, al contrari que la resta dels deuteròstoms, el blastòpor dóna lloc a la boca.
Els forònids (Phoronida) constitueixen un embrancament de cucs marins.