Encarsia formosa és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família Aphelinidae. És un parasitoide de Trialeurodes vaporariorum o mosca blanca dels hivernacles i de Bemisia tabaci o mosca blanca. Les petites femelles (d'uns 0,6 mm de longitud) són negres amb l'abdomen groc i les ales opalescents. Els mascles són extremadament escassos en comparació de les femelles. Són una mica més grans que elles i són de color completament negre.
Encarsia formosa és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família Aphelinidae. És un parasitoide de Trialeurodes vaporariorum o mosca blanca dels hivernacles i de Bemisia tabaci o mosca blanca. Les petites femelles (d'uns 0,6 mm de longitud) són negres amb l'abdomen groc i les ales opalescents. Els mascles són extremadament escassos en comparació de les femelles. Són una mica més grans que elles i són de color completament negre.
Encarsia formosa is a species of chalcidoid wasp and a well known parasitoid of greenhouse whitefly, one of the first to be used commercially for biological pest control, from the 1920s. They can use at least 15 species of whitefly as a host, including Bemisia tabaci and Aleyrodes proletella.[1]
The tiny females (about 0.6 mm long) are black with a yellow abdomen and opalescent wings. This species reproduces asexually via thelytoky induced by Wolbachia infection.[1] Males are produced only rarely. They are slightly larger than females and are completely black in coloration.
Females deposit 50-100 eggs individually inside the bodies of nymphs or pupae of the host species. The wasp larvae develop through four instars in about two weeks at optimum temperatures. Parasitized greenhouse whitefly pupae turn black in about 10 days, while parasitized sweet potato whiteflies turn amber brown. Both are easily distinguished from unparasitized host pupae. Wasp pupation occurs within the whitefly body. Adult wasps emerge about 10 days later.
Encarsia formosa has been used as a natural pesticide to control whitefly populations in greenhouses since the 1920s. Use of the insect fell out of fashion due to the increased prevalence of chemical pesticides and was essentially non-existent by the 1940s. Since the 1970s E. formosa has seen something of a revival, with renewed usage in European and Russian greenhouses.[1] In some countries, such as New Zealand, it is the primary biological control agent used to control greenhouse whiteflies, particularly on crops such as tomato, a particularly difficult plant for predators to establish on.[2]
E. formosa utilizes the clap and fling mechanism often seen in sub-mm insects. The wings, at the apex, and nearly touching, fling apart and generate strong vortices along the leading edge and wing tips. This mechanism works well in low Reynolds number flight as the generated vortices remained attached through the stroke cycle. Flexible wings and bristles along the wing edges help mitigate the large drag forces that the insect must overcome. Unlike normal flight, this method would work in an entirely inviscid medium, as it does not rely on a starting vortex to create circulation about the wing.[3][4][5][6][7][8]
Encarsia formosa is a species of chalcidoid wasp and a well known parasitoid of greenhouse whitefly, one of the first to be used commercially for biological pest control, from the 1920s. They can use at least 15 species of whitefly as a host, including Bemisia tabaci and Aleyrodes proletella.
The tiny females (about 0.6 mm long) are black with a yellow abdomen and opalescent wings. This species reproduces asexually via thelytoky induced by Wolbachia infection. Males are produced only rarely. They are slightly larger than females and are completely black in coloration.
Encarsia formosa es una especie de himenóptero apócrito de la familia Aphelinidae. Es un parasitoide de Trialeurodes vaporariorum o mosca blanca de los invernaderos y de Bemisia tabaci o mosca blanca. Las pequeñas hembras (de unos 0,6 mm de longitud) son negras con el abdomen amarillo y las alas opalescentes. Los machos son extremadamente escasos en comparación con las hembras. Son un poco más grandes que ellas y son de color completamente negro.
Las hembras depositan entre 50 y 100 huevos individualmente cada uno dentro del cuerpo de una ninfa de tercer estadio de la especie parasitada. La larva de Encarsia se desarrolla dentro de la ninfa o pupa (no una verdadera pupa) de Trialeurodes en un promedio de dos semanas a una temperatura óptima. La pupa de T. vaporiarorum parasitada se vuelve de coloración negra en unos diez días, mientras que las ninfas parasitadas de B. tabaci se vuelven de color marrón ámbar. Ambas son fácilmente distinguibles de pupas no parasitadas. La metamorfosis de la avispilla tiene lugar en el interior del cuerpo de la mosca blanca parasitada, emergiendo de él como adulto unos diez días después.
E. formosa ha sido utilizada en el control biológico de moscas blancas en invernaderos desde los años 20 del siglo XX. El uso de este insecto cayó en desuso debido al incremento del uso de los insecticidas sintéticos y hacia 1940 prácticamente ya no se utilizaba. Desde 1970 E. formosa ha vivido una especie de resurrección, con un uso renovado en los invernaderos de Europa y Rusia.[1]
Encarsia formosa es una especie de himenóptero apócrito de la familia Aphelinidae. Es un parasitoide de Trialeurodes vaporariorum o mosca blanca de los invernaderos y de Bemisia tabaci o mosca blanca. Las pequeñas hembras (de unos 0,6 mm de longitud) son negras con el abdomen amarillo y las alas opalescentes. Los machos son extremadamente escasos en comparación con las hembras. Son un poco más grandes que ellas y son de color completamente negro.
Encarsia formosa est une toute petite espèce d'insectes hyménoptères de la famille des Aphelinidae et un parasitoïde bien connu des aleurodes. Les femelles minuscules (environ 0,6 mm de long) sont noires à l'abdomen jaune et aux ailes opalescentes. Les mâles, légèrement plus grands et complètement noirs, sont beaucoup plus rares que les femelles.
Les femelles pondent de 50 à 100 œufs qu'elles déposent individuellement dans le corps des nymphes ou des pupes de l'espèce hôte. La larve du parasitoïde se développe en deux semaines environ à l'optimum de température (23 °C), en passant par quatre stades successifs. Les pupes de l'aleurode des serres (Trialeurodes vaporarorium) parasitées prennent une couleur noire en dix jours environ, tandis que celles de l'aleurode du tabac (Bemisia tacaci) deviennent brunes. Dans les deux cas, on peut les distinguer facilement des pupes non parasitées. La nymphose du parasitoïde se produit à l'intérieur du corps de la larve parasitée. Les E. formosa adultes en sortent dix jours plus tard.
Encarsia a été utilisé pour limiter le développement des populations d'aleurodes dans les serres dès les années 1920. Par la suite, le recours aux insecticides chimiques s'est fortement développé et l'utilisation de ces insectes avait pratiquement disparu à partir des années 1940, mais depuis les années 1970, Encarsia formosa est à nouveau employé à travers le monde[1], en particulier dans les cultures de tomates.
Encarsia formosa est une toute petite espèce d'insectes hyménoptères de la famille des Aphelinidae et un parasitoïde bien connu des aleurodes. Les femelles minuscules (environ 0,6 mm de long) sont noires à l'abdomen jaune et aux ailes opalescentes. Les mâles, légèrement plus grands et complètement noirs, sont beaucoup plus rares que les femelles.
Encarsia formosa, ook wel sluipwesp genoemd, is een vliesvleugelig insect uit de familie Aphelinidae. De wetenschappelijke naam is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1924 door Gahan.
Bronnen, noten en/of referentiesEncarsia formosa é uma espécie de insetos himenópteros, mais especificamente de vespas parasíticas pertencente à família Aphelinidae.[1]
A autoridade científica da espécie é Gahan, tendo sido descrita no ano de 1924.
Trata-se de uma espécie presente no território português.
Encarsia formosa é uma espécie de insetos himenópteros, mais especificamente de vespas parasíticas pertencente à família Aphelinidae.
A autoridade científica da espécie é Gahan, tendo sido descrita no ano de 1924.
Trata-se de uma espécie presente no território português.