Mareotic Sector, North Sinai, Isthmic Desert, Galala Desert, Gebel Elba.
Mediterranean Region, Egypt (Sinai).
Sandy and Rocky Ground.
Annual or short-lived perennial.
Height: 10-50 cm.
La sanguinària blanca,[1][nb 1] arracades de la Mare de Déu, arracadeta, herba sanguinària o paroníquia argentada (Paronychia argentea) és una planta herbàcia de la família de les cariofil·làcies i de distribució mediterrània.[2]
És anual, d'hàbit procumbent, tall glabre o pubescent amb fulles oposades, el·líptiques, estiplades i mucronades. Arriba als 30 cm d'alçada. Les flors es presenten en glomèruls laterals i terminals. Són hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes, acompanyades de bràctees escariós-platejades majors que elles mateixes. El fruit és un aqueni.
La sanguinària blanca es pot trobar a tota la zona del mediterrani. Als Països Catalans és comuna a Catalunya (tot i que manca o és escassa al Pirineu central), a les Illes Balears i el País Valencià, fins als 1200 m d'altura.[2] Creix en pradells de plantes anuals,[2] en marges de camins i clarianes de garrigues,[3] És una planta típica de sòls pedregosos i terrenys nitrificats, fissures de roques, en zones seques i assolellades amb substrats calcaris encara que també poden fer-ho amb substrats silicis.
Paronychia ve d'un mot grec que es va llatinitzar "paronychium" que vol dir panadís (inflamació aguda del teixit cel·lular dels dits), ja que un dels usos més freqüents d'aquesta espècie és el tractament d'inflamacions com les hemorroides i els panadissos. I argentea ve del llatí argenteus, que vol dir de plata, argent, o que ho sembla.
Són camèfits (forma vital de Raunkjaer).[2][3] Són plantes perennes rastreres, esteses al sòl i tenen una alçada d'entre 5 i 20 cm. Aquesta planta Paronychia té una tija vermellosa i llenyosa tipus mata (< 1 m) que fa de 5 a 25 cm. Són procumbents (quan neixen solen ser erectes i després solen ajaure's a terra) i produeixen estolons. És simpòdica amb tiges ramificades, de rames de tipus macroblasts. Presenta una sèrie de pèls disposats en una línia. Al principi de la tija, hi ha tricomes i després es tornen glabres (sense pèls).
Les fulles fan de 3 a 5 per 1,6 a 2,8 mm, són oposades, enteres amb un pecíol curt, de forma ovada o obovada, planes més o menys glabres. Tenen un marge ciliat amb un àpex agut. A la base tenen estípules més curtes que les fulles, lanceolades i membranoses (com les bràctees). Són de consistència coriàcia.
Es pot confondre amb la Paronychia capitata, que es fa en llocs semblants, però es distingeixen per la forma de la flor.[3]
És una planta hermafrodita o bisexual.
La part que s'usa com a droga d'aquesta planta són les parts aèries. No es coneix la seva composició química ni els seus principis actius. Antigament s'utilitzava per a tot: diürètica, astringent, hipotensora i per via externa vulnerària. Les noies se'n feien collarets i arracades, d'aquí prové un dels seus noms populars.
L'ús medicinal d'aquestes plantes es va descriure per primera vegada en un manuscrit àrab que va ser redactat entre l'any 1095 i 1100. El cèlebre manuscrit titulat "Umdat al-tabib" es conserva a la Reial Acadèmia de la Historia a Madrid. El va donar a conèixer el doctor Asin Palacios l'any 1943. En aquest es considerava adequat l'ús d'aquesta planta "per tancar ferides fresques, quan s'aplica aquesta planta triturada en forma de cataplasma". Aquest ús perdura encara actualment i a ell fa referència el nom de sanguinària. Contrastant amb l'escassetat de notícies sobre el valor terapèutic de les estirps, és notable la insistència amb la que es fa referència a elles en el manuscrit.
L'època de floració és la millor per recol·lectar-la, ja que és quan els seus components es troben més actius. Aquesta comença entre abril i maig i dura tots els mesos de l'estiu. Amb fins medicinals es cultiven les sumitats florides.
S'utilitza sobretot com a remei casolà per a curar ferides. En general és una planta que afavoreix el bon funcionament de les vies urinàries.Així que serveix per augmentar la diuresi en afeccions urinàries, hiperuricèmia, gota, hipertensió arterial, edemes.. S'utilitza també per tractar les varius i les hemorroides. Com usos tòpics: contusions, ferides, cremades, ulceracions dèrmiques… També es pot utilitzar per alleugerar els símptomes de la grip, de refredats i de bronquitis.
És un remei excel·lent com a diurètic i desintoxicant per afavorir l'emissió d'orina i a través d'aquest mecanisme tractar les infeccions urinàries, l'excés d'àcid úric en sang i les pedres del ronyó. És una planta depurativa que ajuda a eliminar les toxines del nostre organisme. Les propietats que té:
La seva toxicitat és lleu. En cas d'hipertensió arterial, insuficiència cardíaca o renal s'ha d'utilitzar la planta sota el control d'un metge.
La sanguinària blanca, arracades de la Mare de Déu, arracadeta, herba sanguinària o paroníquia argentada (Paronychia argentea) és una planta herbàcia de la família de les cariofil·làcies i de distribució mediterrània.
És anual, d'hàbit procumbent, tall glabre o pubescent amb fulles oposades, el·líptiques, estiplades i mucronades. Arriba als 30 cm d'alçada. Les flors es presenten en glomèruls laterals i terminals. Són hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes, acompanyades de bràctees escariós-platejades majors que elles mateixes. El fruit és un aqueni.
La sanguinària blanca es pot trobar a tota la zona del mediterrani. Als Països Catalans és comuna a Catalunya (tot i que manca o és escassa al Pirineu central), a les Illes Balears i el País Valencià, fins als 1200 m d'altura. Creix en pradells de plantes anuals, en marges de camins i clarianes de garrigues, És una planta típica de sòls pedregosos i terrenys nitrificats, fissures de roques, en zones seques i assolellades amb substrats calcaris encara que també poden fer-ho amb substrats silicis.
Die Silber-Mauermiere (Paronychia argentea) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Mauermieren (Paronychia) und gehört zur Familie der Nelkengewächse (Caryophyllaceae).
Die mehrjährige, verzweigte und krautige Pflanze erreicht Wuchshöhen von 5 bis 30 Zentimeter. Die Pflanze mit niederliegendem Wuchs ist samtig behaart bis kahl. Die kleinen, eiförmigen bis elliptischen, stachelspitzigen und ganzrandigen, einfachen, kahlen Laubblätter haben einen kurz bewimperten Rand. Es sind trockenhäutige, silbrig glänzende, große Nebenblätter vorhanden.
In den Blattachseln befinden sich meist über 8 Millimeter breite Blütenknäuel mit 4 bis 6 Millimeter langen, auffälligen, silberglänzenden Hochblättern. Diese verdecken meist die eigentliche, fünfzählige, sehr kleine Blüte mit (doppelter) Blütenhülle mit fünf kurz begrannten, etwa gleich langen, häutigen Kelchblättern. Es sind kurze Staubblätter und reduzierte Petalen (oder Staminodien) vorhanden. Der einkammerige Fruchtknoten mit zwei kurzen Griffelästen ist mittelständig. Es ist ein kleiner Diskus ausgebildet.
Die Blütezeit ist von Februar bis April. Es werden sehr kleine und einsamige Früchte (Achänen, Nüsschen, Utrikel) im beständigen, membranösen Kelch gebildet.[1][2]
Die Silber-Mauermiere ist im gesamten Mittelmeerraum sowie den Kanarischen Inseln verbreitet.
Als Standort werden gefestigte Dünen, Grasfluren meist auf Sandböden bevorzugt.
Die Silber-Mauermiere (Paronychia argentea) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Mauermieren (Paronychia) und gehört zur Familie der Nelkengewächse (Caryophyllaceae).
Latay n lexla (Isem usnan: Paronychia argentea) d talmest n yemɣi seg twacult n tenɣerfelt. Jean-Baptiste de Lamarck d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1779.
Latay n lexla (Isem usnan: Paronychia argentea) d talmest n yemɣi seg twacult n tenɣerfelt. Jean-Baptiste de Lamarck d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1779.
Paronychia argentea (Algerian Tea) is an herbaceous plant from the family Caryophyllaceae that grows in sandy areas, ways, abandoned fields and dry terrains.
It is an annual species with procumbent habits, which reaches 30 cm height. Similar to Paronychia capitata but with almost all glabrous leaves, a rigid and prominent sow, and calyx lobules with transparent margins.[1]
The stem is glabrous or pubescent, with opposite, elliptical and mucronate leaves.
The flowers grow in lateral and terminal glomerulus. They are hermaphrodite, pentamerous and actinomorphic, accompanied with scaly silver bracts bigger that themselves. The fruit is an achene.
They can be encountered all around the Mediterranean Sea. It grows in abandoned or dry terrains, dunes and ditches, and flourishes from winter to summer.
It is used stewed, as a diuretic and blood purifier, and as a plaster to cure wounds.[2]
Paronychia argentea was described by Jean-Baptiste Lamarck and published in Flore Françoise 3: 230. 1778[1779].[3]
Paronychia argentea (Fam. Caryophyllaceae) infraspecific number of chromosomes and taxa: 2n=28[4]
.jpg)
{{cite book}}: Missing or empty |title= (help) {{cite book}}: Missing or empty |title= (help) Paronychia argentea (Algerian Tea) is an herbaceous plant from the family Caryophyllaceae that grows in sandy areas, ways, abandoned fields and dry terrains.
.JPG)
Sight of the plant in its habitat
Paronychia argentea, comúnmente llamada sanguinaria o nevadilla, es una planta herbácea de la familia de las cariofiláceas; creciendo en arenales, caminos, campos abandonados y terrenos secos. Es la planta hospedadora del insecto Phyllomorpha laciniata.
Especie anual de hábito procumbente, alcanza los 30 cm de altura. Similar a Paronychia capitata pero con las hojas casi glabras y con una cerda rígida y prominente y lóbulos del cáliz con márgenes transparentes.[1] El tallo es glabro o pubescente con hojas opuestas, elípticas, estipladas y mucronadas.
Las flores se presentan en glomérulos laterales y terminales. Son hermafroditas, pentámeras y actinomorfas, acompañadas de brácteas escarioso-plateadas mayores que ellas mismas. El fruto es un aquenio.
En todo el Mediterráneo. Vive en terrenos baldíos o secos, dunas y cunetas. Florece de invierno a verano.
Se utilizó, cocida, como diurético y purificadora de la sangre ("sanguinaria") y en emplasto para curar heridas.[2]
Paronychia argentea fue descrito por Jean-Baptiste Lamarck y publicado en Flore Françoise, vol. 3, p. 230, 1778.[3]
Número de cromosomas: 2n=28[4]
Paronychia argentea, comúnmente llamada sanguinaria o nevadilla, es una planta herbácea de la familia de las cariofiláceas; creciendo en arenales, caminos, campos abandonados y terrenos secos. Es la planta hospedadora del insecto Phyllomorpha laciniata.
Multimedia w Wikimedia Commons Paronychia argentea Lam. – gatunek rośliny z rodziny goździkowatych (Caryophyllaceae Juss.). Występuje naturalnie w basenie Morza Śródziemnego[3][4]. Epitet gatunkowy argentea pochodzi z łaciny i oznacza srebrzysty, odnosząc się do koloru przylistków tej rośliny[5].
Rośnie naturalnie w Morza Śródziemnego – w Europie Południowej, Afryce Północnej oraz Azji Zachodniej. Gatunek zaobserwowano między innymi w Portugalii, Hiszpanii (wliczając Wyspy Kanaryjskie), Francji, Włoszech, Grecji, Turcji, Armenii, na Cyprze, w Syrii, Libanie, Izraelu, Jordanii, Egipcie (również na półwyspie Synaj), Libii, Tunezji, Algierii oraz Maroku[3][4]. We Francji zarejestrowano go w departamentach Allier, Alpy Nadmorskie, Aude, Delta Rodanu, Charente-Maritime, Korsyka Południowa, Górna Korsyka, Gard, Hérault, Landy, Loara Atlantycka, Morbihan, Pireneje Atlantyckie, Pireneje Wschodnie, Var, Vaucluse oraz Wandea, natomiast w departamencie Górna Sabaudia roślina ta wyginęła[6]. We Włoszech występuje na Sardynii, Sycylii oraz w Kalabrii[7]. Na Cyprze roślina spotykana jest na całej wyspie i ma tam status gatunku autochtonicznego[8]. W Izraelu występuje powszechnie na Równinie Szaron, w Górnej i Dolnej Galilei, w Dolinie Hula, na Wzgórzach Golan, górze Hermon, w Dolinie Kinaret, na górze Karmel, w Dolinie Jezreel, na wzgórzach Gilboa, w Zachodniej Galilei, nad Zatoką Hajfy, na Równinie Filistyńskiej, w Samarii, w Dolinie Dolnego Jordanu, na Szefeli, Pustyni Judzkiej, Wyżynie Judzkiej oraz w północnej i południowej części pustyni Negew, natomiast jest rzadko spotykana we wschodniej części pustyni Negew, a bardzo rzadko w dolinie Bet Sze’an i dolinie Morza Martwego[9]. Na Malcie uważa się ten gatunek za wymarły[10].
Rośnie na wydmach i przy drogach, na podłożu piaszczystym i suchym[5]. Występuje na wysokości do 1300 m n.p.m.[7] Najlepiej rośnie w pełnym nasłonecznieniu. Preferuje podłoże o odczynie zasadowym[6]. Kwitnie od maja do czerwca[5].
Paronychia argentea Lam. – gatunek rośliny z rodziny goździkowatych (Caryophyllaceae Juss.). Występuje naturalnie w basenie Morza Śródziemnego. Epitet gatunkowy argentea pochodzi z łaciny i oznacza srebrzysty, odnosząc się do koloru przylistków tej rośliny.
Paronychia argentea é uma espécie de planta com flor pertencente à família Caryophyllaceae.
A autoridade científica da espécie é Lam., tendo sido publicada em Flore Françoise 3: 230. 1778 (1779).[1]
Os seus nomes comuns são erva-dos-linheiros, erva-dos-unheiros, erva-prata, paroníquia, paroníquia-de-clúsio ou paroníquia-prateada.[2]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente os seguintes táxones infraespecíficos:[3]
Paronychia argentea é uma espécie de planta com flor pertencente à família Caryophyllaceae.
A autoridade científica da espécie é Lam., tendo sido publicada em Flore Françoise 3: 230. 1778 (1779).
Os seus nomes comuns são erva-dos-linheiros, erva-dos-unheiros, erva-prata, paroníquia, paroníquia-de-clúsio ou paroníquia-prateada.
Однорічна сланка рослина, що досягає висоти 30 см. Стебло голе або опушене з протилежним, еліптичним листям. Квіти гермафродити. Плід — сім'янка. Квітне від зими до літа.
Батьківщина. Північна Африка: Алжир; Єгипет; Лівія; Марокко; Туніс. Західна Азія: Кіпр; Єгипет — Синай; Ізраїль; Йорданія; Ліван; Сирія; Туреччина. Південна Європа: Греція; Італія; Франція; Португалія; Іспанія [вкл. Канарські острови]. Живе на пустках або сухих ґрунтах, дюнах і канавах.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Це незавершена стаття про Гвоздичні.Paronychia argentea là loài thực vật có hoa thuộc họ Cẩm chướng. Loài này được Lam. mô tả khoa học đầu tiên năm 1779.[1]
Bài viết chủ đề họ Cẩm chướng này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Paronychia argentea là loài thực vật có hoa thuộc họ Cẩm chướng. Loài này được Lam. mô tả khoa học đầu tiên năm 1779.
.jpg)
.JPG)
