Crataegus mexicana, coneguda comunament com a manzanita, poma d'Índies, poma xilena, és un arbust o arbre fruiter petit nadiu de Mèxic i algunes zones de Guatemala. També ha estat introduït al llarg dels Andes.[1] Es conrea pel seu fruit, el tejocote.
Crataegus prové del grec “kratos” que significa dur. És una espècie que pertany a la família de les Rosaceae. Tejocote, coneguda també com a manzanita o poma d'Índies. És un arbre espinós de fins a 10 m d'altura, les espines es troben en el tronc i les seves branques, la seva escorça és de color gris-vermellosa, es desprèn en tires. Les fulles són semiperennes, ovals o en forma de diamant de 4 a 8 cm de llarg amb marge serrat, amples en la part mitjana i en els extrems, estretes de vora dentada. Les flors són hermafrodites, solitàries, es presenten en forma d'umbel·les terminals amb 2 a 6 flors amb pètals blancs. El fruit és un pom semblant a una petita poma de color groc-ataronjat d'1 a 2 cm de diàmetre, les llavors són llises i de color cafè, envoltades per un os llenyós.[2] En madurar a la fi de l'hivern, poc abans de la nova floració, va adquirint tonalitats que varien del groc-ataronjat a l'ataronjat-vermellós.
És originari de Mèxic. Està distribuït en la major part de les zones muntanyenques del país, sobretot en l'eix volcànic (des de l'estat de Veracruz fins a l'estat de Jalisco), la Serra Mare Oriental (entre els estats d'Hidalgo, Tamaulipas, Sant Luis Potosí, Coahuila i Nou León), la Serra Mare del Sud (Serra d'Oaxaca i Guerrero) i els alts de Chiapas. Es troba també a Centreamèrica fins a l'Equador i ha estat introduïda al llarg dels Andes i a Sud-àfrica.[3]
Habita en clima temperat, entre els 1000 i fins als 3500 msnm. Planta conreada en horts familiars i creix a les ribes dels camins, associada a vegetació pertorbada de bosc mesòfil de muntanya, boscos de pi i roure madrense, a més de bosc tropical caducifoli. Habita en vessants de turons amb topografia escarpada (60 % d'arracada) en barrancs i a les zones de cultiu. Li afavoreixen els sòls àcids i francs.[4]
S'adapta a gran diversitat de sòls, amb pluja anual de 600 a 1,200 mil·límetres, amb temperatures mitjanes de 15 a 18 °C, mínimes de -5 °C i màximes de 40 °C, tolera sequeres i inundacions i per la seva rusticitat és resistent a les plagues i malalties.
No es troba amenaçada ni sota protecció. Comunament es troba en la seva forma silvestre i conreada, existeixen ja varietats seleccionades per a la producció comercial que afavoreixen la producció i la qualitat del fruit, amb grans oportunitats de proveir la demanda de fruita fresca i proveir a l'agroindustria. S'estima que a Mèxic existeixen 700 hectàrees plantades amb tejocote. Les entitats amb major participació en la producció són Pobla (89 %), Oaxaca (2.7 %), Estat de Mèxic (2.3 %), Jalisco (2.2 %), Districte Federal (1.8 %), Chiapas (1.3 %) i Zacatecas (1 %).
Els fruits d'aquesta espècie són aromàtics i de bon sabor, molt benvolguts pel seu contingut de vitamina C. A Mèxic, el tejocote s'emplea tradicionalment en la confecció i decoració dels altars o ofrenes de Dia de Morts, sobretot a l'alta Vall de Pobla (Huejotzingo-Calpan). A més s'usa en les Posades dins de les pinyates, en l'anomenat aguinaldo (conformat per tejocotes, mandarines i cacauets); així com en la preparació del tradicional ponx de fruites nadalenc.
La infusió preparada amb els seus fruits és un remei tradicional per prevenir malalties respiratòries.
L'alt contingut de pectina en els seus fruits es processa per a la seva utilització en la indústria alimentària, cosmètica, farmacèutica, tèxtil i metal·lúrgica. La fusta, dura i compacta, s'utilitza com a llenya i per fabricar eines de mà.[5] Les fulles, brots i fruits tenen també un ús farratger.
Crataegus mexicana va ser descrita pel botànic suís Augustin Pyrame de Candolle.[6]
La paraula "tejocote" prové del náhuatl texocotl. Es compon de tetl, "pedra"; i xocotl, "fruit agridulce" (= "fruit agridulce dur com a pedra").[7]
Crataegus mexicana, coneguda comunament com a manzanita, poma d'Índies, poma xilena, és un arbust o arbre fruiter petit nadiu de Mèxic i algunes zones de Guatemala. També ha estat introduït al llarg dels Andes. Es conrea pel seu fruit, el tejocote.
