Prunus laurocerasus, lauroceraso o lloréu zrezal ye una especie d'árbol siempreverde del xéneru Prunus afechu a la laurisilva d'hasta 8 m d'altu, perteneciente a la familia de les arrosaes. Ye orixinariu d'Asia Menor y cultívase en zones templaes d'Europa como planta ornamental, xeneralmente ye un parrotal al nun dase les condiciones ecolóxiques pal so mayor desenvolvimientu.
Ye un árbol perenne qu'algama los 6 metros d'altor. Fueyes brilloses, ovales y coriacees de color verde escuru que miden 10 cm de llargor. Les flores son arumoses de color blancu que s'arrexunten en recímanos axilares. El frutu ye una drupa negra asemeyada a una cereza y arrexuntar en recímanos como les uves. A diferencia del restu de la planta, que ye venenosa, les cereces son comestibles, anque más nidies y un pocu seques en comparanza coles d'otres especies del xéneru Prunus. Sicasí, les granes conteníes nes bagues sí son venenoses.[1]
Prunus laurocerasus describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 474, nel añu 1753.[2][3]
Prunus: nome xenéricu que provién d'un antiguu nome griegu (προύνη), y depués llatín (prūnus, i) de la cirolar. Yá emplegáu por, ente otros, Virxiliu (Xeórxiques, 2, 34) y Pliniu'l Vieyu (Historia naturalis,13, XIX, 64)[4][5]
laurocerasus: epítetu
Prunus laurocerasus, lauroceraso o lloréu zrezal ye una especie d'árbol siempreverde del xéneru Prunus afechu a la laurisilva d'hasta 8 m d'altu, perteneciente a la familia de les arrosaes. Ye orixinariu d'Asia Menor y cultívase en zones templaes d'Europa como planta ornamental, xeneralmente ye un parrotal al nun dase les condiciones ecolóxiques pal so mayor desenvolvimientu.