dcsimg

Lysimachia minoricensis ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

La lisimàquia menorquina o Lysimachia minoricensis, és un planta endèmica de Menorca, actualment extingida en el medi natural i només conservada en jardins botànics i particulars, de la família Primulaceae.

La lisimàquia menorquina és una planta herbàcia acaule que se sol comportar com a hemicriptòfit. Les fulles estan disposades en una roseta bassal i són allargades de color verd fosc amb els nervis marcats de color platejat a la part superior. El revers està tenyit de porpra, característica de molts endemismes de les Balears. Les flors són petites, axil·lars de color verd groguenc. La floració es produeix des de finals de primavera fins a l’estiu. Tota la planta desprèn una olor desagradable quan es toca. Actualment es troba extingida en el medi natural i només es conserva com a planta cultivada en jardins botànics i col·leccions particulars.[1]

Originàriament fou descrita pel botànic menorquí J.J. Rodríguez de Son Boter, dins el barranc de Sa Vall (Menorca). No es coneix amb exactitud el punt concret on hi era, i se suposa s'extingí entre 1926 i 1950, per causes desconegudes. Tanmateix, la història d’aquesta planta és certament curiosa: l’any 1926 fou recol·lectada al medi natural per darrera vegada i les llavors plantades al Jardí Botànic de Barcelona. Com a conseqüència de l’abandonament d'aquest centre durant la Guerra Civil la lisimàquia desaparegué. Curiosament, uns anys després, la planta reapareixé subespontàniament dins les instal·lacions però a un lloc diferent. Des de la confirmació de la seva extinció a la natura l’any 1959, s’han realitzat nombrosos intents de reintroducció tant a la localitat original com en altres indrets amb una ecologia semblant (barrancs de Sa Vall, Trebalúger i Algendar) que han resultat infructuosos. Aquesta és una més de les singularitats del tàxon: malviu a les localitats naturals introduïdes però es desenvolupa perfectament als Jardins Botànics i particulars.[1]

Referències

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lysimachia minoricensis Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Fraga, P; Ramos, I. «Lysimachia minoricensis». A: BioAtles. Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, 2007.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA

Lysimachia minoricensis: Brief Summary ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

La lisimàquia menorquina o Lysimachia minoricensis, és un planta endèmica de Menorca, actualment extingida en el medi natural i només conservada en jardins botànics i particulars, de la família Primulaceae.

La lisimàquia menorquina és una planta herbàcia acaule que se sol comportar com a hemicriptòfit. Les fulles estan disposades en una roseta bassal i són allargades de color verd fosc amb els nervis marcats de color platejat a la part superior. El revers està tenyit de porpra, característica de molts endemismes de les Balears. Les flors són petites, axil·lars de color verd groguenc. La floració es produeix des de finals de primavera fins a l’estiu. Tota la planta desprèn una olor desagradable quan es toca. Actualment es troba extingida en el medi natural i només es conserva com a planta cultivada en jardins botànics i col·leccions particulars.

Originàriament fou descrita pel botànic menorquí J.J. Rodríguez de Son Boter, dins el barranc de Sa Vall (Menorca). No es coneix amb exactitud el punt concret on hi era, i se suposa s'extingí entre 1926 i 1950, per causes desconegudes. Tanmateix, la història d’aquesta planta és certament curiosa: l’any 1926 fou recol·lectada al medi natural per darrera vegada i les llavors plantades al Jardí Botànic de Barcelona. Com a conseqüència de l’abandonament d'aquest centre durant la Guerra Civil la lisimàquia desaparegué. Curiosament, uns anys després, la planta reapareixé subespontàniament dins les instal·lacions però a un lloc diferent. Des de la confirmació de la seva extinció a la natura l’any 1959, s’han realitzat nombrosos intents de reintroducció tant a la localitat original com en altres indrets amb una ecologia semblant (barrancs de Sa Vall, Trebalúger i Algendar) que han resultat infructuosos. Aquesta és una més de les singularitats del tàxon: malviu a les localitats naturals introduïdes però es desenvolupa perfectament als Jardins Botànics i particulars.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA

Lysimachia minoricensis ( İngilizce )

wikipedia EN tarafından sağlandı

Lysimachia minoricensis is a species of plant in the family Primulaceae. It was endemic to the island of Menorca in Spain. Its natural habitat was Mediterranean-type shrubby vegetation. It became extinct within its natural range due to habitat loss and now only survives in cultivation.

References

  1. ^ Galicia Herbada, D.; Fraga Arquimbau, P. (2011). "Lysimachia minoricensis". IUCN Red List of Threatened Species. 2011: e.T61670A12535686. doi:10.2305/IUCN.UK.2011-2.RLTS.T61670A12535686.en. Retrieved 16 November 2021.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EN

Lysimachia minoricensis: Brief Summary ( İngilizce )

wikipedia EN tarafından sağlandı

Lysimachia minoricensis is a species of plant in the family Primulaceae. It was endemic to the island of Menorca in Spain. Its natural habitat was Mediterranean-type shrubby vegetation. It became extinct within its natural range due to habitat loss and now only survives in cultivation.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EN

Lysimachia minoricensis ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia ES tarafından sağlandı

La lisimaquia menorquina[4]​ (Lysimachia minoricensis) es un planta de la familia Primulaceae endémica de Menorca, actualmente extinguida en el medio natural y únicamente conservada en jardines botánicos y particulares.[2]​ Es la única planta de España considerada extinguida en el medio natural y los intentos de reintroducción han fracasado, a pesar de que se conserve en entornos artificiales.[2][3][5][6]​ Está protegida e incluida en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas y el Convenio de Berna.[4][7]

De ciclo bianual, es una planta herbácea que se suele comportar como hemicriptófita. Las hojas están dispuestas en una roseta basal y son alargadas, de color verde oscuro y con las nervaduras principales muy visibles, de color blanquecino en la parte superior, mientras que el reverso de la hoja es de tonos púrpuras, rasgo que comparte con otros endemismos baleares, como Cyclamen balearicum o Paeonia cambessedesii. Las flores son pequeñas, de color verde amarillento y se disponene en las axilas de las hojas en el tallo que se desarrolla durante la floración, que se produce desde finales de primavera a principios del verano, en el mes de junio. Cuando se toca la planta desprende un olor desagradable.[2][3][7]

Fue descrita por el botánico menorquín J.J. Rodríguez Femenías de Son Boter a partir de unos ejemplares en el barranco de Sa Vall (Menorca), aunque no se conoce la localización exacta y se estime que dicha población se extinguió entre 1926 y 1950, por causas desconocidas. La supervivencia de la especie hasta hoy se debe a una última recolección de semillas en el año 1926 que fueron posteriormente sembradas en el Jardín Botánico de Barcelona, que fue abandonado durante la Guerra Civil, lo que provocó la desaparición de la lisimaquia menorquina. Sin embargo, unos años después se hallaron varios ejemplares en el recinto del jardín botánico, pero en una ubicación diferente. Desde 1959, cuando se confirmó su extinción en el medio natural, se han repetido los intentos de reintroducción tanto en el barranco de Sa Vall como en los entornos similares de Trebalúger y Algendar, por lo general sin éxito.[7][8]​ Existen ejemplares en jardines botánicos europeos como los de Brest, Budapest, Coímbra y Copenhague, además de en el Jardín Botánico de Sóller, en Mallorca.[3]

Referencias

  1. Galicia Herbada, D. & Fraga Arquimbau, P. (2011). «Lysimachia minoricensis». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2011 (en inglés). ISSN 2307-8235. Consultado el 10 de marzo de 2022.
  2. a b c d «Lysimachia minoricensis». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. Consultado el 27 de febrero de 2022.
  3. a b c d Villar, L. (1997) Lysimachia L. in Castroviejo, S., Aedo, C., Laínz, M., Muñoz Garmendia, F., Nieto Feliner, G., Paiva, J. & Benedí, C. (eds.). Flora iberica 5: 46-51. Real Jardín Botánico, CSIC, Madrid.
  4. a b Real Decreto 139/2011, de 4 de febrero, para el desarrollo del Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial y del Catálogo Español de Especies Amenazadas. Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino . «BOE» núm. 46, de 23 de febrero de 2011. Referencia: BOE-A-2011-3582
  5. «Lysimachia minoricensis». Ministerio para la Transición Ecológica. Dirección General de Biodiversidad y Calidad Ambiental. Consultado el 27 de febrero de 2022.
  6. Fraga Arginbau, Pere (2000). «Intento de reintroducción de Lysimachia minoricensis J. J. Rodr. en Menorca». Conservación Vegetal (Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Departamento de Biología) 5 (12). ISSN 1137-9952. Consultado el 28 de febrero de 2022.
  7. a b c Fraga, P.; Ramos, I. (2007). «Lysimachia minoricensis». BioAtles. Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears.
  8. Fraga Arguimbau, Pere (1 de octubre de 2021). Lysimachia minoricensis J.J.Rodr. in the way from EW to CR?. 3rd Mediterranean Plant Conservation Week. Chania, Grecia. Consultado el 28 de febrero de 2022.
 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores y editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia ES

Lysimachia minoricensis: Brief Summary ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia ES tarafından sağlandı

La lisimaquia menorquina​ (Lysimachia minoricensis) es un planta de la familia Primulaceae endémica de Menorca, actualmente extinguida en el medio natural y únicamente conservada en jardines botánicos y particulares.​ Es la única planta de España considerada extinguida en el medio natural y los intentos de reintroducción han fracasado, a pesar de que se conserve en entornos artificiales.​​​​ Está protegida e incluida en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas y el Convenio de Berna.​​

De ciclo bianual, es una planta herbácea que se suele comportar como hemicriptófita. Las hojas están dispuestas en una roseta basal y son alargadas, de color verde oscuro y con las nervaduras principales muy visibles, de color blanquecino en la parte superior, mientras que el reverso de la hoja es de tonos púrpuras, rasgo que comparte con otros endemismos baleares, como Cyclamen balearicum o Paeonia cambessedesii. Las flores son pequeñas, de color verde amarillento y se disponene en las axilas de las hojas en el tallo que se desarrolla durante la floración, que se produce desde finales de primavera a principios del verano, en el mes de junio. Cuando se toca la planta desprende un olor desagradable.​​​

Fue descrita por el botánico menorquín J.J. Rodríguez Femenías de Son Boter a partir de unos ejemplares en el barranco de Sa Vall (Menorca), aunque no se conoce la localización exacta y se estime que dicha población se extinguió entre 1926 y 1950, por causas desconocidas. La supervivencia de la especie hasta hoy se debe a una última recolección de semillas en el año 1926 que fueron posteriormente sembradas en el Jardín Botánico de Barcelona, que fue abandonado durante la Guerra Civil, lo que provocó la desaparición de la lisimaquia menorquina. Sin embargo, unos años después se hallaron varios ejemplares en el recinto del jardín botánico, pero en una ubicación diferente. Desde 1959, cuando se confirmó su extinción en el medio natural, se han repetido los intentos de reintroducción tanto en el barranco de Sa Vall como en los entornos similares de Trebalúger y Algendar, por lo general sin éxito.​​ Existen ejemplares en jardines botánicos europeos como los de Brest, Budapest, Coímbra y Copenhague, además de en el Jardín Botánico de Sóller, en Mallorca.​

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores y editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia ES

Lysimachia minoricensis ( Portekizce )

wikipedia PT tarafından sağlandı

Lisimáquia minoricensis é uma espécie de planta da família Primulaceae. Era endémica da ilha de Minorca, na Espanha. O seu habitat natural era de tipo mediterrâneo, de vegetação arbustiva. Tornou-se extinta dentro da sua área de distribuição natural devido à perda de habitat e agora sobrevive apenas em cultivo.

Referências

  1. Galicia Herbada, D.; Fraga Arquimbau, P. (2011). «Lysimachia minoricensis». Lista Vermelha de Espécies Ameaçadas. 2011: e.T61670A12535686. doi:. Consultado em 16 de novembro de 2021
 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia PT

Lysimachia minoricensis: Brief Summary ( Portekizce )

wikipedia PT tarafından sağlandı

Lisimáquia minoricensis é uma espécie de planta da família Primulaceae. Era endémica da ilha de Minorca, na Espanha. O seu habitat natural era de tipo mediterrâneo, de vegetação arbustiva. Tornou-se extinta dentro da sua área de distribuição natural devido à perda de habitat e agora sobrevive apenas em cultivo.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia PT

Lysimachia minoricensis ( Vietnamca )

wikipedia VI tarafından sağlandı

Lysimachia minoricensis là một loài thực vật có hoa trong họ Anh thảo. Loài này được J.J.Rodr. mô tả khoa học đầu tiên năm 1878.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Lysimachia minoricensis. Truy cập ngày 25 tháng 8 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết về chủ đề phân họ Xay này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia tác giả và biên tập viên
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia VI

Lysimachia minoricensis: Brief Summary ( Vietnamca )

wikipedia VI tarafından sağlandı

Lysimachia minoricensis là một loài thực vật có hoa trong họ Anh thảo. Loài này được J.J.Rodr. mô tả khoa học đầu tiên năm 1878.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia tác giả và biên tập viên
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia VI

梅诺卡岛珍珠菜 ( Çince )

wikipedia 中文维基百科 tarafından sağlandı
二名法 Lysimachia minoricensis
J.J.Rodr.

梅诺卡岛珍珠菜(学名:Lysimachia minoricensis)是西班牙巴利阿里群岛中的梅诺卡岛特有及野外灭绝的一种珍珠菜属植物。它们在野外仅在一个地点(Barranc de Sa Vall)有发现。野外种群约在1926年至1950年间消失,幸运的是,它们的种子被保留了下来,且于1926年在巴塞罗那的植物园对其进行栽培。虽然这个植物园在西班牙内战时期被遗弃且梅诺卡岛珍珠菜在那段时间未被见到,但在之后发现了它们的一个种群,这个种群隐蔽在浓密的灌木丛中。现时该物种多见于人工栽培的环境和种子库英语Seed bank中,目前对其进行了再引入措施,但尚未形成自我维持种群。[1]

参考资料

  1. ^ 1.0 1.1 Galicia Herbada, D. & Fraga Arquimbau, P. Lysimachia minoricensis. IUCN Red List of Threatened Species 2015.4. International Union for Conservation of Nature. 2011 [2016年3月4日].
  • Montmollin, B. de and Strahm, W. (eds). 2005. The Top 50 Mediterranean Island Plants: Wild plants at the brink of extinction, and what is needed to save them. IUCN SSC Mediterranean Islands Plant Specialist Group. IUCN, Gland, Switzerland and Cambridge, UK.
小作品圖示这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
维基百科作者和编辑

梅诺卡岛珍珠菜: Brief Summary ( Çince )

wikipedia 中文维基百科 tarafından sağlandı

梅诺卡岛珍珠菜(学名:Lysimachia minoricensis)是西班牙巴利阿里群岛中的梅诺卡岛特有及野外灭绝的一种珍珠菜属植物。它们在野外仅在一个地点(Barranc de Sa Vall)有发现。野外种群约在1926年至1950年间消失,幸运的是,它们的种子被保留了下来,且于1926年在巴塞罗那的植物园对其进行栽培。虽然这个植物园在西班牙内战时期被遗弃且梅诺卡岛珍珠菜在那段时间未被见到,但在之后发现了它们的一个种群,这个种群隐蔽在浓密的灌木丛中。现时该物种多见于人工栽培的环境和种子库(英语:Seed bank)中,目前对其进行了再引入措施,但尚未形成自我维持种群。

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
维基百科作者和编辑