Scilla sardensis és una espècie de planta bulbosa perenne de la família de les Asparagàcies, endèmica de l'oest de Turquia que floreix a la primavera. Després de florir és una planta efímera fins a la següent primavera.
S. sardensis és molt semblant a la Scilla forbesii, però hi ha diferències subtils però reals que fan que siguin espècies diferents.[2] Cada bulb produeix de dues a tres fulles que poden mesurar al voltant dels 14 cm de llarg i 1,5 cm d'ample, i com a mínim una tija florida, per sobre dels 14 cm de longitud. Les flors es produeixen en un raïm gairebé piramidal, amb prop de 22 flors per tija. Cada flor mesura 2,5 cm amb tèpals individuals d'1,5 cm de longitud. Els tèpals són de color blau, essent alguns una mica més pàl·lids a la base, produint un "ull" més clar al centre de la flor.[3] No obstant, alguns bulbs conreats que creixen sota la denominació d'aquesta espècie surten amb un "ull" similar a la S. forbesii. La base de l'estam és blanca.
Scilla sardensis és una espècie de planta bulbosa perenne de la família de les Asparagàcies, endèmica de l'oest de Turquia que floreix a la primavera. Després de florir és una planta efímera fins a la següent primavera.
S. sardensis és molt semblant a la Scilla forbesii, però hi ha diferències subtils però reals que fan que siguin espècies diferents. Cada bulb produeix de dues a tres fulles que poden mesurar al voltant dels 14 cm de llarg i 1,5 cm d'ample, i com a mínim una tija florida, per sobre dels 14 cm de longitud. Les flors es produeixen en un raïm gairebé piramidal, amb prop de 22 flors per tija. Cada flor mesura 2,5 cm amb tèpals individuals d'1,5 cm de longitud. Els tèpals són de color blau, essent alguns una mica més pàl·lids a la base, produint un "ull" més clar al centre de la flor. No obstant, alguns bulbs conreats que creixen sota la denominació d'aquesta espècie surten amb un "ull" similar a la S. forbesii. La base de l'estam és blanca.
Die Dunkle Sternhyazinthe (Chionodoxa sardensis) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Sternhyazinthen (Chionodoxa) in der Familie der Spargelgewächse (Asparagaceae).
Die Dunkle Sternhyazinthe ist eine ausdauernde krautige Pflanze, die Wuchshöhen von 5 bis 15 (selten bis 40) Zentimeter erreicht. Dieser Geophyt bildet Zwiebeln als Überdauerungsorgane aus. Die 4 bis 12 Blüten sind leuchtend enzianblau, ihre Mitte ist nicht weiß und sie sind schwach nickend. Die Perigonblätter messen 8 bis 10 (selten bis 17) × 2 bis 4 Millimeter und sind auf 30 bis 40 % ihrer Länge miteinander verwachsen. Die Griffel sind 2 bis 3 Millimeter lang.
Die Blütezeit liegt im April, zum Teil beginnt sie schon im März.
Die Dunkle Sternhyazinthe kommt in der West-Türkei in Boz-Dagh und Mahmout Dagh bei Izmir in Kiefernwäldern auf feuchten Nordhängen in Höhenlagen von ungefähr 550 Meter vor. In Deutschland gilt sie als in Einbürgerung befindlicher Neophyt[1].
Die Dunkle Sternhyazinthe wird zerstreut als Zierpflanze in Gebüschgruppen, Naturgärten und Parks genutzt. Die Art ist ungefähr seit 1887 in Kultur.
Die Dunkle Sternhyazinthe (Chionodoxa sardensis) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Sternhyazinthen (Chionodoxa) in der Familie der Spargelgewächse (Asparagaceae).
Scilla sardensis, the lesser glory-of-the-snow,[2] is a bulbous perennial from west Turkey flowering in early spring. After flowering, it goes into dormancy until the next spring. It belongs to a group of Scilla species that were formerly put in a separate genus, Chionodoxa, and may now be treated as Scilla sect. Chionodoxa.[3]
Like all members of the former genus Chionodoxa, the bases of the stamens are flattened and closely clustered in the middle of the flower. In other species of Scilla, the stamens are not flattened or clustered together.[4]
Scilla sardensis resembles S. forbesii, but has a less distinct white 'eye'.[5] Each bulb produces two-three leaves, up to 13.6 cm long and 1.5 cm wide, and at most one flowering stem, up to 14 cm long. The flowers are produced in a loose pyramidal to one-sided raceme, with up to 22 flowers per stem. Each flower is up to 2.5 cm across, with individual tepals 1.5 cm long. The tepals are violet-blue, somewhat paler at the base, producing a paler 'eye' at the centre of the flower.[6] The stamen bases are white.[7]
Scilla sardensis is native to western Turkey.[1] It has a restricted distribution in the Bozdağ Mountains in İzmir Province.[3]
This plant has gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit[8] (confirmed 2017).[9]
Scilla sardensis, the lesser glory-of-the-snow, is a bulbous perennial from west Turkey flowering in early spring. After flowering, it goes into dormancy until the next spring. It belongs to a group of Scilla species that were formerly put in a separate genus, Chionodoxa, and may now be treated as Scilla sect. Chionodoxa.
Chionodoxa sardensis o gloria de la nieve menor es una planta bulbosa perenne del oeste de Turquía que florece en primavera. Después de florecer es una planta efímera hasta la siguiente primavera.
Como todos los miembros del género Chionodoxa, la base de los estambres son planas y apiñadas en el centro de la flor. En el género cercano Scilla, los estambres no son tan cercanos ni planos como en esta especie, lo que hace que se puedan diferenciar entre ellas.[1] Las diferencias nos son consideradas por algunos botánicos como suficientes para crear un género separado, por lo que dependiendo de la literatura este especie va a ser considerada como Scilla.[2]
C. sardensis es muy parecida a la C. forbesii, pero existen diferencias sutiles pero reales que hacen que sean especies diferentes.[2] Cada bulbo produce de dos a tres hojas que pueden medir sobre los 14 cm de largo y 1,5 cm de ancho, y al menos un tallo florecido, por sobre los 14 cm de largo. Las flores se dan en un racimo casi piramidal, con cerca de 22 flores por tallo. Cada flor mide 2,5 cm con tépalos individuales de 1,5 cm de largo. Los tépalos son de color azul gentiano, algunos un poco más pálidos en la base, produciendo un 'ojo' más claro en el centro de la flor.[3] Sin embargo, algunos bulbos cultivados que crecen bajo la denominación de esta especie salen con un 'ojo' similar a la C. siehei. La base del estambre es blanca.
Chionodoxa sardensis fue descrita por Whittall ex Barr & Sugden y publicado en Autumn Catalogue 3. 1883[4][5]
Chionodoxa sardensis o gloria de la nieve menor es una planta bulbosa perenne del oeste de Turquía que florece en primavera. Después de florecer es una planta efímera hasta la siguiente primavera.
Scilla sardensis là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được (Whittall ex Barr & Sayden) Speta miêu tả khoa học đầu tiên năm 1971.[1]
Bài viết liên quan phân họ thực vật Scilloideae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Scilla sardensis là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được (Whittall ex Barr & Sayden) Speta miêu tả khoa học đầu tiên năm 1971.
