La coronil·la júncia (Coronilla juncea) és un arbust de la família de les lleguminoses.
És un arbust de fins a 2 m. Les seves tiges són verdes, de fàcil aixafament, amb entrenusos llargs. Fulles amb facilitat per caure, amb raquis foliaci, imparipinnades, amb de 2 a 3 parells de folíols. Les flors s'agrupen en nombres de 2 a 6, grogues, sostinguda aquesta inflorescència pels peduncles més llargs que les fulles. Els fruits són llegums amb constriccions poc marcades. Floreix a la primavera i a l'estiu.[1]
El seu nom científic ve a significar "coroneta jonquera" (del llatí iuncus: jonc), per les seves tiges gràcils i nus que van motivar que Jean Bauhin (1541-1612) la denominés en altres temps Colutea Caule genistae fungoso (espantallops de tija esponjós com de ginesta).[2]
Sobre sòls pedregosos i sorrencs.[3] Sobre matolls secs i assolellats, principalment a terrenys calcaris, des del nivell del mar fins a uns 800 m d'altitud.
Es distribueix per gran part del Mediterrani, sobretot a la zona occidental. També a l'est centre i sud de la península Ibèrica, a més de les Illes Balears (Mallorca i Menorca).
Coronilla juncea va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 2: 742. 1753.[4][5]
El nombre de cromosomes de Coronilla juncea (Fam. Leguminosae) i taxons infraespecífics és de 2n=12.[8]
La coronil·la júncia (Coronilla juncea) és un arbust de la família de les lleguminoses.
