Melanogasteer variegatus és un fong de l'ordre dels boletals de la família de les melanogastràcies.[1]
Té forma més o menys esfèrica de 2 a 6 cm de diàmetre i un color primer grogós i després terrós, i es troba sobre el terreny, una mica enterrat.[1] L'interior és negre[1] i en madurar la superfície s'obre per esquerdes irregulars.[2] Fa una olor agradable, amb un gust que s'ha identificat com de regalèssia[1] o com de fruits del bosc.[3] És comestible[3] però poc apreciat.[1][2]
Es troba en diferents llocs d'Europa occidental, d'Alemanya i Itàlia a Anglaterra[4] a la península Ibèrica. A les Balears es troba a Mallorca i Menorca.[1] Viu en alzinars, pinedes,[1] i brolles d'estepa blanca i prefereix els sòls calcaris.[2]
Melanogasteer variegatus és un fong de l'ordre dels boletals de la família de les melanogastràcies.
Té forma més o menys esfèrica de 2 a 6 cm de diàmetre i un color primer grogós i després terrós, i es troba sobre el terreny, una mica enterrat. L'interior és negre i en madurar la superfície s'obre per esquerdes irregulars. Fa una olor agradable, amb un gust que s'ha identificat com de regalèssia o com de fruits del bosc. És comestible però poc apreciat.
Es troba en diferents llocs d'Europa occidental, d'Alemanya i Itàlia a Anglaterra a la península Ibèrica. A les Balears es troba a Mallorca i Menorca. Viu en alzinars, pinedes, i brolles d'estepa blanca i prefereix els sòls calcaris.
Melanogaster variegatus je grzib[4], co go nojprzōd ôpisoł Carlo Vittadini, a terŏźnõ nazwã doł mu Tul. & C. Tul. 1851. Melanogaster variegatus nŏleży do zorty Melanogaster i familije Paxillaceae.[5][6] Żŏdne podgatōnki niy sōm wymianowane we Catalogue of Life.[5]
Melanogaster variegatus je grzib, co go nojprzōd ôpisoł Carlo Vittadini, a terŏźnõ nazwã doł mu Tul. & C. Tul. 1851. Melanogaster variegatus nŏleży do zorty Melanogaster i familije Paxillaceae. Żŏdne podgatōnki niy sōm wymianowane we Catalogue of Life.
