La margarita o bellorita añal (Bellis annua) ye una planta yerbácea nativa del sur d'Europa.
Ye una yerba de pequeñu altor; tien un rizoma rastreru, una roseta de fueyes basales y hoja dentaes y espatuladas de 2 a 5 cm de llargu. Ye un terófito de ciclu añal. Produz dellos tarmos dotaos de fueyes espatulaes col marxe dentáu, lo que la diferencia de Bellis perennis, que nun tien fueyes sobre'l tarmu y que les sos flores son claramente más grandes, amás de ser perenne. Floria en primavera.
Habita nel cantu de carreteres y caminos y en praos terofíticos.
Bellis annua describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 887. 1753[1]
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. La margarita o bellorita añal (Bellis annua) ye una planta yerbácea nativa del sur d'Europa.
Bellis annua és una planta herbàcia nativa del sud d'Europa. La subespècie Bellis annua L. subsp. annua rep els nom comuns en català de margalideta, margalidetes, margarida, margarideta, margaridoia, margaridoia anual, primavera o picarol.[2] És una herba de petita alçada, una roseta de fulles basals i fulles dentades i espatulades de 2 a 5 cm de llarg al llarg de la tija. És un teròfit de cicle anual. Produeix diversos tiges dotades de fulles espatulades amb el marge dentat, cosa que la diferencia de Bellis perennis, que no té fulles sobre el tija i les flors són clarament més grans, a més de ser perenne. Floreix a l'hivern.[3] Habita a la vora de carreteres i camins i en prats terofítics. Bellis annua fou descrita per Linné i publicat a Species Plantarum 2: 887. 1753[4]
Bellis annua és una planta herbàcia nativa del sud d'Europa. La subespècie Bellis annua L. subsp. annua rep els nom comuns en català de margalideta, margalidetes, margarida, margarideta, margaridoia, margaridoia anual, primavera o picarol. És una herba de petita alçada, una roseta de fulles basals i fulles dentades i espatulades de 2 a 5 cm de llarg al llarg de la tija. És un teròfit de cicle anual. Produeix diversos tiges dotades de fulles espatulades amb el marge dentat, cosa que la diferencia de Bellis perennis, que no té fulles sobre el tija i les flors són clarament més grans, a més de ser perenne. Floreix a l'hivern. Habita a la vora de carreteres i camins i en prats terofítics. Bellis annua fou descrita per Linné i publicat a Species Plantarum 2: 887. 1753
Das Einjährige Gänseblümchen (Bellis annua) ist eine Pflanzenart aus der Familie der Korbblütler (Asteraceae).
Das Einjährige Gänseblümchen ist eine einjährige Pflanze, die Wuchshöhen von 3 bis 12 Zentimetern erreicht. Es hat keine deutliche Blattrosette wie das mitteleuropäische Gänseblümchen, der Stängel ist unten verzweigt und beblättert, die Wurzeln sind sehr fein. Die zungenförmigen bis spatelförmigen, gekerbt-gesägten oder ganzrandigen Laubblätter weisen eine Länge von bis 2,5 Zentimeter und eine Breite von 1,5 Zentimeter auf.
Die auf dünnen Stielen stehenden Blütenkörbe besitzen einen Durchmesser von 0,5 bis 1,5 Zentimeter. Sie besitzen zwei Reihen von Hüllblättern und weiße, unterseits oft rot überlaufene Zungenblüten. Die Achänen sind zusammengedrückt, behaart und haben keinen Pappus.
Die Blütezeit ist Februar bis Juni.[1]
Die Chromosomenzahl beträgt für Bellis annua subsp. annua 2n = 18.[2]
Das Einjährige Gänseblümchen ist über das gesamte Mittelmeergebiet verbreitet und kommt zudem auf den Kanarischen Inseln vor. Es besiedelt grasige, zeitweise feuchte Standorte und wächst auch auf Sand.
Das Einjährige Gänseblümchen (Bellis annua) ist eine Pflanzenart aus der Familie der Korbblütler (Asteraceae).
Umellal (Isem usnan: Bellis annua) d talmest n yemɣi seg twacult n tetrawt. Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753.
Umellal (Isem usnan: Bellis annua) d talmest n yemɣi seg twacult n tetrawt. Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753.
Bellis annua, the annual daisy, is a plant species in the genus Bellis. It is native in Europe. This species grow from 3 - 12 centimeters.[1][2]
Bellis annua, the annual daisy, is a plant species in the genus Bellis. It is native in Europe. This species grow from 3 - 12 centimeters.
La margarita o bellorita anual (Bellis annua) es una planta herbácea nativa del sur de Europa.
Es una hierba de pequeña altura; tiene un rizoma rastrero, una roseta de hojas basales y hojas dentadas y espatuladas de 2 a 5 cm de largo. Es un terófito de ciclo anual. Produce varios tallos dotados de hojas espatuladas con el margen dentado, lo que la diferencia de Bellis perennis, que no tiene hojas sobre el tallo y cuyas flores son claramente más grandes, además de ser perenne. Florece en primavera.
Habita en el borde de carreteras y caminos y en prados terofíticos.
Bellis annua fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 887. 1753[1]
La margarita o bellorita anual (Bellis annua) es una planta herbácea nativa del sur de Europa.
Jednogodišnja tratinčica (dupčić, lat. Bellis annua), biljna vrsta iz porodice glavočika raširena po Sredozemlju Europe, Azije i Afrike.[1].
Jedna je od tri vrste tratinčica koje rastu u Hrvatskoj[2]
Jednogodišnja tratinčica (dupčić, lat. Bellis annua), biljna vrsta iz porodice glavočika raširena po Sredozemlju Europe, Azije i Afrike..
Jedna je od tri vrste tratinčica koje rastu u Hrvatskoj
Bellis annua is een soort uit het geslacht Bellis, behorend tot de composietenfamilie (Asteraceae). De eenjarige plant komt voor in het gehele Middellandse Zeegebied en op de Canarische Eilanden.
Bellis annua is een soort uit het geslacht Bellis, behorend tot de composietenfamilie (Asteraceae). De eenjarige plant komt voor in het gehele Middellandse Zeegebied en op de Canarische Eilanden.
A espécie Bellis annua, designada popularmente de margarida-menor, margarida-anual ou margarida-do-campo, é uma planta anual da família Asteraceae. Tem inflorescências mais pequenas que as da espécie Bellis sylvestris com quem compartilha alguns dos seus nomes populares.
É uma planta herbácea com caules visíveis, ascendentes ou quase erectos. Tem pêlos mais rígidos que os das espécies mais aparentadas (planta híspida). As suas folhas variam desde a forma oblanceolada (com a forma de uma lança voltada para baixo) a obovada (forma oval, com a parte mais estreita para baixo) e espatulada (com forma de colher). A margem das folhas pode aparecer inteira (a direito) ou levemente crenada ou serrada. As folhas proximais (junto da base) têm um pecíolo maior que as da região distal. Os pedúnculos são finos. Floresce no final do inverno.
Espontânea na Europa, aparecendo em Portugal em locais frescos.
A espécie Bellis annua, designada popularmente de margarida-menor, margarida-anual ou margarida-do-campo, é uma planta anual da família Asteraceae. Tem inflorescências mais pequenas que as da espécie Bellis sylvestris com quem compartilha alguns dos seus nomes populares.
Bellis annua là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]
Bellis annua là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.
